Revesado, Iñaki

Biblioteca Digital de les Illes Balears

2 4 
y 
El vol suhlim i colpidor de les tortugues 
Inaili Revesada esos després de 
Iles Turtles can fly 
(Las tortugas también vuelan) del di-
rector kurd-iranlà Bahman Ghobadl. El 
film va tancar la competido de la da-
rrera edició del festival donostiarra, que 
es va caracteritzar pel compromis amb 
els mais que, de nord a sud, travessen 
el mon en aquest començament de se-
gle, i ho va fer de manera brillant, ofe-
rint un dels films més necessari (com a 
minim humanament parlant) de tots 
quants s'han rodât en els darrers anys. 
Els mlsterls sempre incomprensibles de 
la distrlbució cinematogràfica han en-
darrerit l'arrlbada del film als circuits co-
merciáis més de cine mesos, cosa que no 
s'acaba d'entendre en un film petit com 
aquest i sense actors coneguts, que po-
dría haver-se servit del suport incondi-
cional de la crítica I del public de la mos-
tra donostiarra, com a reclam publlci-
tari que animas la gent a veure aques-
ta petita joia. Queda esperar que els ex-
hlbidors tenguln la paciencia necessària 
perqué el boca-orella funcionl, ja que 
és difícil que qui vegi la pel-lícula no la 
recomani. 
Que nlngú s'espantl quan llegeixl la 
linia argumentai o quan vegl imatges 
perdudes en algún trailer de la pel-lí-
cula per televisió. Tot li convidará a fu-
gir de l'espant. Perquè, ¿16^^) realment 
nécessitât de conèlxer amb la matelxa 
realitat, com si es tractàs d'un docu-
mentai les terribles conséquences que 
provoquen en els nins els confllctes ar-
mats?, ¿no és, en tot cas, fàcil imaginar-
s'ho?, ¿per que torturar-nos si nosaltres 
no hi podem fer res? No. El film no és 
aixô; o mlllor, no és només aixô. De fet, 
la pellicula comença amb un to de 
comèdia que es deixa sentir després, 
com a contrapunt, en dlferents mo-
ments del metratge. N'es el protago-
nista Kak Satellite, un nin d'uns 13 anys, 
expert en instal-lar paraboliques. Eli vlu 
en un camp de refuglats del Kurdistan, 
en la zona fronterera en que confluei-
xen Turquia, l'Iran i l'Iraq. Alla les pa-
raboliques són un bé necessari si es vol 
conèixer la informacló no oficial. I és 
que estam en els dles prévis a la Invasió 
de l'Iraq pels Estats Units i la noticia és 
esperada i desltjada pel poble kurd, amb 
qui el dictador Saddam Hussein no ha 
estât preclsament generós. Kak Satelli-
te, a més d'expert en antenes, és un 
autèntlc lider entre els nlns del camp de 
refugiats, que el seguelxen com si es 
tractàs d'un autèntic flautista d'Hame-
lin. Però en el film no hi ha personat-
ges de conte. El to quasi humorlstic dels 
prlmers moments es veu torbat quan 
velm que entre la gran colla de nlns dl-
rigits per Kak hi ha un bon nombre de 
nlns mutilats. L'arrlbada al camp de très 
nins nous (un altre nin d'uns 13 anys, 
una nina un poc més petita I un nadó 
de qui tenen cura com si fossin els seus 
pares), perturba la vida de Kak, qui des-
cobreix les emocions del primer amor 
només en creuar la seva mlrada amb els 
ulls énormes I tristos de la nou vinguda. 
La càmera de Ghobadi mostra amb la 
matelxa nuesa el negre Intens dels ulls 
de la nina i la teina quotidiana dels nins 
arriscant un braç, una cama o la vida per 
desenterrar amb exit una de les in-
nombrables mines antipersona que s'a-
maguen sota la terra quasi desèrtica de 
les muntanyes del Kurdistan, per ven-
dre-les després per un grapat de mo-
nedes en el mercat negre (en una de les 
escenes més esfereïdores del film, en 
que veim en la pantalla un enorme mer-
cat —com qualsevol dels mercats domi-
nlcals que es fan en algun dels nostres 
pobles— on les lletugues i les taronges 
s'han substituït per rifles I morters). Els 
nlns del camp alternen el joc de buscar 
mines amb organitzar un partit de fut-
bol amb la matelxa naturalitat que els 
nlns europeus assassinen amb els video-
jocs. La vida de Kak en el camp corre pa-
rallela al descobriment del passât dels 
très nou vinguts, al temps que les noti-
ces que arrlben de la CNN, grades al 
miracle de les paraboliques, acosten la 
desitjada Invasió nord-americana. 
Bahman Ghobadl, ha realitzat nom-
brosos curtmetrages i dos llargs que no 
han estât exhibits entre nosaltres. En el 
seu curriculum hi ha també collabora-
cions amb Abbas Klarostaml, i, segons 
va confessar en la seva roda de premsa 
Turtles can fly és també la histôria d'un desencant. Quan al final del film es produeix finalment l'atac de les 
tropes nord-americanes, veim com l'alliberaciô arriba en forma de combois milltars que travessen el camp de 
refugiats com un aie... I és que... ¿11 haurà servit per alguna cosa al poble kurd, la deposiciô de Saddam?... 
a Donostl, té una inquietud per conèi-
xer i per donar a conèixer com les in-
justices del món preñen dimensions 
desproporcionades quan afecten els 
més desfavorlts: els nins. L'embrió del 
film estroba en una visita feta per Gho-
badl a Bagdad dles després de l'atac de 
Bush contra Saddam. El que va trobar 
va ser una poblado agredida, ferida, 
destrossada. Era el seu deslg mostrar al 
món els desastres de la 'justa invasió". 
Quan Ghobadl torna a la seva terra, el 
Kurdistan Irania, va veure que les victi-
mes sempre són les matelxes, que els 
horrors de la guerra fan el matelx mal 
a qualsevol dels bàndols quan la po-
blado civil hi és Implicada. Les parau-
les de Ghobadl són la mlllor presenta-
do de la pellicula: "En el matelx mo-
ment en qué les cadenes de televlsió de 
tot el món anunciaven el final de la gue-
rra, valg començar a realltzar una pel-lí-
cula en qué els actors superstars no eren 
ni Bush, ni Saddam, ni cap altre dicta-
dor. Ells ja eren les estrelles en tots els 
mitjans de comunicado del planeta. 
Nlngú parlava del poble iraquià. No hi 
va haver ni tan sois una ¡matge dedi-
cada a ells; ells no eren res més que fi-
gurants.En aquesta pellicula els figu-
rants són Bush ¡ Saddam; els protago-
nistes són el poble I els nins de l'Iraq. 
Voldrla dedicar el film a tots els nins in-
nocents del món, victimes de la políti-
ca dels dlctadors I dels felxlstes." 
Turtles can fly és també la historia 
d'un desencant. Quan al final del film 
es produelx finalment l'atac de les tro-
pes nord-amerlcanes, veim com l'alli-
beraciô arriba en forma de combois mi-
lltars que travessen el camp de refu-
giats com un alé... I és que... ¿II haurà 
servit per alguna cosa al poble kurd, la 
deposlcló de Saddam?, ¿els permetran 
continuarendavanten laseva Multa per 
a la constitucó del seu Estat?, ¿no sera 
que tot això hagi estat només una ex-
cusa més per justificar la guerra justa, 
motivada, en realitat, per assumptes 
que tenien molt més a veure amb el 
petroli?, ¿o és que a l'Afganlstan les 
dones no continúen amagades sota els 
vergonyosos burkas, mentre que el de-
sltjat gasoducte que travessa el terri-
tori afganès i que era tant Important 
pels ¡nteressos économies dels Estat 
Units ja funciona a pie rendlment...? 
Però, ¿qué Importa alxò ara?, ¿a qui li 
importa Bin Laden? L'Afganlstan ja no 
és noticia... ài 


El vol sublim i colpidor de les tortugues

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2005_/n0110_p0/24.dir/tm_2005_n0110_p024.pdf

El vol sublim i colpidor de les tortugues

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears