Revesado, Iñaki

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C I N E M A S A N O S T R A 
Asfalto de Joe ITlay 
urant la segona década 
del passât segle, quan 
encara el so no havia arri-
bat al cinema i Hollywo-
od començava a esdeve-
nir el gran motor cine-
matografíe mundial, a 
Europa, el rol de potencia cinema-
tográfica, molt per damunt de Franca o 
Gran Bretanya, era représentât per Ale-
manya. Malgrat els efectes de la derro-
ta en la Primera Guerra Mundial enca-
ra eren évidents en la societat germa-
na, la Industria cinematográfica va sa-
ber refer-se, concentrant-se a Tentorn 
de la productora Universal Film Aktien-
gesellschaff, més coneguda com la UFA. 
El poder d'aquesta productora, en els 
anys en qué el cinema despertava, fou 
tan évident que fins i tot es permeté ti-
rar envant projectes d'autors no germá-
nics, básicament del nord d'Europa. 
Els moments de major gloria de la 
UFA corresponen ais anys 20, amb tre-
balls que han esdevengut referents ¡n-
qüestionables en la historia del cinema, 
com ara Metrópolis i La mujer en la lu-
na de Fritz Lang, El último de F.W. Mur-
nau o El ángel azul de Josef von Stern-
berg, que és el primer clásslc sonor de 
la productora, realitzat el 1930. 
La década deis 30 suposá el principi 
de la decalguda de la UFA, colncidlnt 
amb el control de la industria cinema-
tográfica alemanya per Joseph Goeb-
bels. El cinema utilitzat com un instru-
ment pera la difusió de Tldearl nazi per-
dé valor com a mitjá d'expressió deis ar-
tistes alemanys i la UFA va veure com 
s'lniciava la seva agonia. Després de la 
Segona Guerra Mundial es va intentar 
reprendre el projecte amb una nova pro-
ductora sota el mateix nom que, tan-
mateix, va fracassar. 
Si els primers anys de la década deis 
20 els films alemanys més Importants 
cercaren les sèves temàtiques en élé-
ments fantasiosos, construits en oca-
sions amb sofisticats i costosos decorats 
(El gabinete del Doctor Caligari de Ro-
bert Wiene o Los Nibelungos de Frltz 
Lang), avançada la década es desperté 
un interés per Tentorn més proper, es-
sent una bona representació d'aquesta 
tendencia A s f a l t o de Joe May. 
May fa ús deis recursos més clàssics 
del cinema mut amb mestria. Els actors 
compleixen amb enorme eficacia en 
aquest relat d'una perdido, ajudats per 
recursos d'imatge i per una estructura 
narrativa que aporta la intriga necessà-
ria. La base de l'argument no és gens 
nova. La vertiginosa caiguda a la qual 
es veu abocat un exemplar i jove fun-
cionan de policia, a més de fili fidelis-
sim de conducta inqüestionable, en 
creuar-se en la seva vida una dona de 
més que dubtosa reputado. El seu oflcl 
de diligent policia II fa Intervenir en un 
incident. Una jove ben plantada i élé-
gant és reclamada enmig del carrer per 
Templeat d'una joieria, davant la sospl-
ta que la jove n'hl ha robat una pedra 
preciosa. Malgrat la jove defensl la se-
va innocencia és convidada a tornar a 
la joieria per poder aclarir la situado. 
Quan tot sembla haver estât un error I 
que la jove sortirà ben parada, el poli-
cía posa en evidencia les eInes utilitza-
des per la Madre. No obstant, en el tras-
Mat a comissaria la jove aconseguirà dis-
suadi el policía, explicant-li la seva vi-
da, aparentment desgraciada. Per pri-
mera vegada, el jove incompleix la se-
va obligado i, a partir d'aquest moment, 
la seva vida anirà rodant per camlns que 
fins llavors mal no havia sospitat, im-
pulsât per la passio que sent cap a la Ma-
dre, finsa veure's implicai en un crim 
Amb comptades ajudes de plans en 
qué, apareixent-hl diàlegs escrits, Joe 
May aconseguelx transmetre la meta-
morfosi del seu protagonista i les con-
seqüéncies que se'n deriven básica-
ment en el seu entorn familiar. La pla-
cidesa de la llarfamillar es posa de ma-
nifest des de les primeres imatges del 
film, quan mostren un matrimoni gran 
assegut al voltant d'una taula, mentre 
eli llegeix el diari i ella es dedica ais 
seus quefers. La tranquillitat de Tes-
cena només es veu com promesa per Ta-
pando del fili, ja llesí per sortir a fer 
feina. Llavors la càmera es dirlgeix a 
una gàbia amb un ocell ¡mpacient. De 
cop, el film se'n va ais carrers transitais 
de Berlín, on el jove fa de policia de 
transit. El ritme és, en aqüestes Imat-
ges, vertíglnós, amb un transit embo-
git i un moviment de vianants multl-
tudínari. Es tracta del Berlín modern 
deis anys 20, però realment poc es di-
ferencia de les grans ciutats d'un segle 
després, on moites de vegades les per-
sones s'hi troben tan presoneres com 
el pobre ocell tancat a casa deis pares. 
La gàbia també sembla ser el medí na-
tural en qué passa els dles el tranquil 
policia, sota la protecció paternal dins 
casa seva i sota l'atmosfera renouera 
deis carrers de la clutat, en qué eli és 
la ¡matge de Tordre ¡ de la Ilei. Els re-
cursos d'aquesta casta están acompan-
yats de Texpressivitat deis actors, en 
qué destaquen els primers plans del ros-
tre del protagonista en la baralla que 
té amb Tamant de la jove, o la deses-
perado de la mare quan el fili és arren-
cat deis seus bracos (una escena que re-
corda el mite bíblic de La Pietat) per 
ser conduit davant de la justicia des-
prés d'haver cornés el crim. m 


Asfalto de Joe May

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2005_/n0115_p0/28.dir/tm_2005_n0115_p028.pdf

Asfalto de Joe May

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears