Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

28 Ms IES matins à monde {Ms EIS matins M mon) 
Alain [nrneau. 1991 
a y CÍ a IB TI 3 limions Toíes les notes han a"acabar morint. 
Aquesta és la primera frase que pro-
nuncia Marin Marais, interprétât per 
Gérard Depardieu. Vell i cansat, fa una 
becada mentre un deixeble seu dirigeix 
els músics, uns músics que nosaltres 
no veim perqué se sitúen en un fora de 
camp durant tota la sequéneia. Un pri-
mer pla es mante fix en la cara arru-
gada, perô generosament maquillada 
del mestre, endormiscat, durant la in-
terpetació. De fons, el baix continu de 
la Sonnerie de Ste Geneviève du Mont-
de-Paris, una de les seves obres. Una i 
altra vegada se senten les quatre notes 
que, repetint-se, marquen el ritmegreu 
i pesât. Marais es desperta i els músics 
saturen. Atenció, el mestre ha fet un 
senyal. Tots es concentren en escoltar 
les indicacions d'un deis músics mes 
famosos del barroc francés. Marais sap 
que no és aquesta la veritat de la mú-
sica. Demana una viola i comença a 
tocar Les Pleurs, una peca del seu mes-
tre, el Sr. de Saint Colombe, evocant 
un passât que ha trait, un passât per-
dut en les ténèbres, que sent, ara que 
ja ha arribat al final de la seva vida, 
mes présent que mai. Interromp brus-
cament el seu concert, enrabiat amb 
eli mateix. Els músics es precipiten a 
sortir de l'estança, però el mestre els 
demana que es quedin i escoltin. Men-
tre es tanquen les contrapersianes, obs-
curint-se poc a poc la sala, Marin Ma-
rais comenca a parlar d'austeritat, una 
paraula que sona ridicula en bo-
ca del music mes afamat de la 
cort del Rei Sol. Austeritat! Ma-
rais recorda al Sr. de Saint Co-
lombe, un molt considerat vio-
lista que vivia entregat a la mú-
sica, en la seva concepció 
intimista de l'art musical. I aquí 
comenca la historia, una histo-
ria que ens dura a conéixer de 
quina manera Marais va apro-
fitar-se de les ensenyances de 
Saint Colombe en la seva re-
cerca de fama, riquesa i poder, 
oblidant el vertader significat 
de la música. La seqüéncia inicial ens 
anuncia dones, a mode de flash back, 
Terror comes per Marais, un error que 
lamentará tota la vida. I és que tots 
els matins del man san camins sense re-
torn. • 
Sempre arribo tard 
ITI a M a S ïallÉS ' P e n s a cometre l'assassinat a 
la primera escena, oblidau-me, 
perqué seré en un altre 
lloc.Quan em sotmeto a l'e-
xercici de tortura memoristica 
I que se'ns proposa, adverteixo 
que no sols no record cap prin-
cipi de pebh'cula memorable, sino que 
no record cap principi. Punt. I molt 
manco ara, quan el cinema d'autor? 
Que inclou subproductes de Schwar-
. zenegger, una peHícula d'Ivan Reh-
uían? Reserva els rètols pel final, i al 
principi solament surt Sogecable, 
sempre Sogecable. Necessito un pre-
escalfament, aquells rètols intermina-
bles i contornejats de James Bond. 
Arribo puntual, enteneu-me. Tan 
puntual que sempre m'acabo la coca-
cola, les crispetes i la xocolatina abans 
que conienti la projecció principal, i 
cap exercici de contendo? He provat 
fins i tot el ioga? m'ha alliberai d'a-
questa bulimia de la sala obscura. 
Quan aconsegueixi sincronitzar la in-
gestió de pop corn amb el comenca-
ment de la peHícula, tal vegada en-
devini a interpretar-lo artísticament. 
Ni tan sois em cree els principis que 
comencen peí final? Sunset Boule-
vard, American Beauty, Moulin Rou-
ge?. SempresospitoqueWilliamHol-
den ressuscitará a la datrera escena i 
abandonará la piscina peí seu propi 
peu. 
Quan encara pensávem que 2001 
era una obra mestra, m'insistiren tant 
sobre el genial comencament de Ku-
birek, que li vaig preguntar al meu in-
terlocutor a qué es referia. Jo pensava 
que l'escena deis micos era un espot 
de cotxes del Movierecord. Molt llus-
trosament filmat, aixó sí. 
Desprecio l'inici, segurament per-
qué tampoc m'interessen els deu pri-
mers anys d'una persona. Alió bo ve 
després. Ara que ho pensó, tampoc re-
cord res del meu naixement, la qual 
cosa no ha danyat el meu floriment 
posterior. 
En Hoc de precisar The End, quan 
és tan evident que s'ha arribat al final, 
les pellicules haurien de subratllar en 
pantalla The Beginning, i així podría 
respondre a la prenguta d'avui en con-
ditions. El principi solament serveix 
per identificar al protagonista, que mai 
s'ha de torbar mes de deu minuts en 
aparéixer en pantalla. En general, 
Clint Eastwood construeix uns co-
mençaments pedagogics, in crescen-
do, òptims pels espectadors que ate-
rram de l'espai exterior. El mes inté-
ressant de Poder absoluto ocorre en 
els seus primers cinc minuts? de la má 
dun precis guió de William Gold-
man?, però no ens contagia la sensa-
ció d'intrusisme i d'aquí estic jo visi-
ble a la majoria de pellicules. 
Cinéastes, guardati els vostres trucs 
pel final. I pregau perqué jo arribi des-
pert. • 


Tous les matins du monde (Tots els matins del món). Alain Corneau. 1991

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0078_p0/28.dir/tm_2001_n0078_p028.pdf

Tous les matins du monde (Tots els matins del món). Alain Corneau. 1991

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears