González, Reynaldo

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Tito flrtísta-Cïutadà I 
flepaldo González I 
Guantanamera, 
darrera pel·lícula 
dirigida per 
Tomás Gutiérrez 
Alea, amb 
la col·laboració de 
Juan Carlos 
Tabío 
mpossible parlar de Tomás 
Gutiérrez Alea com es parlaria d'un 
home mort. No puc. Tasca ímproba 
és empresonar-lo en frases escrites, j a 
que la més brillant o elaborada quedarà 
coixa, resultarà imprecisa. No parlam 
només d'un gran director de cine, sinó 
d'algú que amb el seu talent, esforç i 
generositat va contribuir al sorgiment 
d'un art cinematogràfic de perfil propi 
en el nostre dolgut context llatinoame-
ricà. Parlam d'un realitzador que amb 
rabiosa decisió va esquivar l'estèril racó 
de l'entotsolament, de l'artista pur i 
altres fal·làcies. Parlam d'un ciutadà en 
el ple sentit d'aquest vocable, capaç 
d'assumir la passió, la decisió i fins i 
tot l'error per deixar constància del seu 
trànsit en un període excepcional de la 
història de Cuba, que també ho ha 
estat per altres pobles. 
L a seva obra va ser el reflex intens de 
la seva personalitat i del seu temps, 
feta tant de sagaç entrega com de criti-
cisme de creador irreductible. Parlam 
d'un partícep d'excepció perquè la seva 
obra és també el seu entorn, el paisat-
ge intel·lectual cubà on es fonen gents 
de cine i de pensament, de literatura i 
arts, en una aventura única, des d'un 
polèmic qüestionament i una militàn-
cia disciplinada. Solament els qui 
viuen des de dins els controvertits dies 
d'un procés social que es va proposar 
canviar el destí poden comprendre la 
comunió d'aquests extrems que es 
toquen: disciplina i qüestionament. 
H o va compendiar i ho va practicar 
T i tón de manera aleccionadora. 
A ell, com a tants d'altres, en hores 
d'hostilitat i cansament el varen abor-
dar les sirenes de l'evasió. I , encara que 
dotat i preparat com a pocs dels seus 
col·legues del continent, va optar per la 
permanència i la baralla davant dog-
matismes de vell i de nou cuny. E n una 
marea enrarida per proclamats incon-
dicionals, va mantenir la posició de 
l'artista que no accepta l'avortiu oficia-
lisme obseqüent. E l seu cine és el bate-
gant mostrari d'aquesta peculiar tasca. 
Si recorrem la seva filmografia, tanca-
da ara amb la seva mort, tenim un 
mosaic que és, també, un panorama 
epocal. I si, a aquests films, hi sumam 
el seu persistent 
afany polèmic en 
llibres i accions, 
topam amb un 
home que en vida i 
obra va defensar el 
seu dret a ser i a fer, 
juntament amb el 
dels seus congène-
res. 
Batallador i 
esquerp, però ten-
dre, T i tón mostra-
va les seves facetes 
en trànsit sense 
artifici. E l seu humor, a estones àcid, 
burlesc, feridor, sempre va ser espe-
rançat. Només la recerca de l'evasiva 
perfectabilitat humana pot generar una 
obra de tan crescuts i complexos mati-
sos. Només una vocació de servei que 
no es refugia en la interessada 
aquiescència pot generar aquests girs 
sorprenents. A temps va comprendre i 
va ensenyar T i t ó n que en termes 
intel·lectuals —que ho són de vida 
vivint-se—, la incondicionalitat total 
no existeix, o queda en males arts de 
grimpadors i mediocres. Però tampoc 
existeix l'evasió o l'alienament, si no és 
perquè el creador honest perdi la seva 
raó de ser. 
La trajectòria de Ti tón , a Cuba i per 
Cuba, arrelat en la seva pròpia cultura 
i participant arnb intensitat en succes-
sives vorágines, defensant el que s'ha 
guanyat i afrontant la venalitat que ho 
posava en fallida, va ser la de l'artista 
que ho és en essència i per ser-ho arris-
ca la incomprensió, la soledat i altres 
noses i es compromet a successius 
revolts d'una espiral on ell resulta ago-
nista. Quan tots els homes tenen una 
mica de raó neix la tragèdia, va assen-
yalar Aristòtil. I quan la realitat artísti-
ca —que de manera inevitable és social 
i política— no es pot emmarcar en els 
esquemes fàcils del distanciament o de 
l'oportunisme, en l'art també neix el 
proteic sentit tràgic de la vida. 
Tragèdia entesa com a dialèctica irre-
cusable. Raó que no habita en una sola 
i unívoca aresta del conjunt que tras-
cendeix la retòrica epocal, els girs dis-
cursius i altres contingències. 
Aquest sentiment existencial assumit 
com a fatum i brúixola, va impactar i 
va determinar la vida i l'obra del crea-
dor-ciutadà Tomás Gutiérrez Alea. 
Ara l'estudi i contextualització dels 
seus films pot oferir un punt d'obser-
vació excepcional. No tan sols els 
arguments i els elements de realitza-
ció, sinó el temps i l 'ambient en què 
varen néixer aquestes obres. E l l va 
anar del goig exaltat al criticisme agut, 
que és profunda expressió de compro-
mís. D e l'èpica al discurs accidental, 
plural. I en tots dos va expressar una 
poètica generada, dictada i condicio-
nada per les circumstàncies d'un crea-
dor autèntic. A l'observador no se li 
han d'escapar aquests aspectes encon-
tráis, que varen alimentar la seva obra 
perquè es varen nodrir de la seva vida. 
L a sardónica mirada d'aquest realitza-
dor de cine va quedar estretament vin-
culada, arrelada en el canviant senti-
ment d'una època estremida pels 
batecs d'una vida assumida en el vòr-
tex, sempre en risc. Això explica el 
profund impacte de la seva mort en els 
seus contemporanis, l'estupefacció pot 
haver d'assumir el final d'una trajectò-
ria personal que, a la vegada, va ser 
col·lectiva. Per això impulsa a pensar i 
actuar. Per això no puc parlar de T i tón 
com si fos mort. • 
L'Havana, abril 1 9 9 6 
* Director de la Cinemateca Cubana 


Titón: Artista-Cïutadà

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1996_/n0023_p0/04.dir/tm_1996_n0023_p004.pdf

Titón: Artista-Cïutadà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears