Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Afectes no tan secundaris 
- er aquells que encara no 
el coneixeu, el llibre 
d'Eduardo Jordá Afectes 
secundaris és un recull de 
biografíes novelades de 
tretze actors. El fet que 
siguin tretze capítols, un 
número, si més no, pie de con­
notations ambigúes, ja els dona 
una pista sobre el contingut del 
llibre a tots els amants del cine­
ma que saben que aquest era el 
número de la sort d'un dels ac­
tors que hi son présents, el ma-
llorquí Fortunio Bonanova. El 
llibre, escrit sense deixar de ban­
da la nostalgia propia de qui ha 
vist la majoria d'aquests films al 
cine, relata la historia de cada un 
d'aquests homes, sense deixar de 
banda la dosi d'humor i ficció, 
que, en definitiva, qualsevol bo­
na biografia d'un actor ha de te­
nir. Jordá fantasieja, inventant es­
cenes viscudes, no pel personatge 
interprétât, sino per l'home que hi 
ha darrera. Així, tenim la sensació 
que Jordá ens está dient que un fet 
no deixa de ser cert si no fhas vist 
o te l'ha contât algú que l'ha vis-
cut, quan, per exemple, s'imagina 
Bonanova menjant pasta italiana i 
magrejant una cantant d'opera, o al 
possible perruquer francés de Basil 
Rathbone arrissant-li els bigotis. Na-
turalment, algunes vides son molt 
més cinematogràfiques que d'altres, 
com la de Peter Lorre, l'inquiétant 
assassí de M. El vampiro de Düsel-
dorfi de Fritz Lang, o el pusiflànime 
Joël Cairo d'El halcón matle's (John 
Huston, 1941), de qui sempre em va 
fascinar la seva cara de lluna, i del 
qual ens conta Jordá una vida atza-
rosa, feta malbé per les drogues, i que 
va compartir, a l'arribar a Los Ange­
les, una habitació al Château Mar­
mont amb Billy Wilder. També m'ha 
agradat especialment la interpretació 
de les fotografíes que iflustren la bio­
grafia de Fortunio Bonanova. Jordá 
ens mostra un exemple del seu carác­
ter energie i seductor, en aqüestes fo­
tos on, com molt bé diu fescriptor, 
sembla ser eli el primer actor, situant-
se en un pía superior al d'Anthony 
Quinn o d'Edward G. Robinson, i 
fent-nos fixar fatenció fins i tot en 
Voldria destacar la presencia a Afectes secundaris de Lon Chaney, 
un actor íntimament lligat a un record de la nieva infantesa, 
que per a Jordá ho están els horabaixes passats ais cinemes de Palma. 
petits détails que arrodoneixen la lec-
tura de l'escena. 
Voldria destacar la presencia a 
Afectes secundaris de Lon Chaney, un 
actor íntimament lligat a un record 
de la meva infantesa, igual que per a 
Jordá ho están els horabaixes passats 
ais cinemes de Palma. Devia ser molt 
petitaquanunveïnat, amb qui el meu 
germa i jo passávem hores escoltant 
les histories que ens contava, ens va 
explicar el conte de l'home que es va 
tallar els bracos per amor. Jo vaig sen-
tir una mésela de por i atracció cap 
aquesta historia, que degué quedar 
en el meu subconscient, fins que un 
dia, ja un poc mes grans, el meu 
germa va venir a ca nostra amb un 
dise de "La orquestra Mondragón". 
El va posar al tocadiscs i va començar 
a sonar la veu de Javier Gurruchaga 
cantant: "Yo perdí mis brazos, y per-
dí tu amor! 
•;M e quiero morir! !!!". L î canço nar-
rava la historia del film Garras huma-
nas (Tod Browning, 1927) on Cha-
ney és el malvat Alonzo, el qual es ta-
lla els bracos per aconseguir l'amor de 
Nanon, interpretada per una jovenís-
sima i quasi irreconeixible Joan Craw-
ford. Naturalment, tot duna várem 
fer els possibles per veure la peHícu-
la, que no ens va decebre gens, ja que 
contenia tant o mes misteri que la 
historia recordada. 
El llibre m'ha fet conéixer anéc-
dotes d'aquelles que pots contar ais 
alumnes perqué es desperan entre 
explicado i explicació, com per 
exemple la demostrado de l'esperit 
temperamental de George Sanders 
durant la seva visita a Mallorca, amb 
motiu del rodatge de Jack el Negro. 
Res a veure amb 
el marit 
cínic i fred d'Ingrid Bergman del film 
Viaggio in Italia de Roberto Rosse-
llini. 
Vull destacar finalment l'extensa 
documentado que acompanya cada 
una de les biografíes, a les quals es 
fa una exhaustiva enumerado de les 
peHícules en qué va participar cada 
actor, i fins i tot se cita el personat-
ge interprétât. M'oblidava dir que 
aquest llibre parla d'actors secunda-
ris? Cree que és un oblit intencionat. 
Tot i que Jordá vol reivindicar ais ac-
tors no anomenats a la llista deis 
grans, amb aquest llibre, indubta-
blement, se'ls ha realitzat el reco-
neixement necessari, i cree que, un 
cop Uegit Afectes secundaris, ja no pen-
sarem en ells com "el que feia sem-
pre d'irlandès" o "aquell que feia de 
Frankenstein". A partir d'ara, passa-
ran a tenir un nom i llinatge, i 
potser el que és mes impor-
tant, una historia. Ja no-
més ens queda dema-
nar: i les actrius, 
quan? • 
I 


Afectes no tan secundaris

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0075_p0/18.dir/tm_2001_n0075_p018.pdf

Afectes no tan secundaris

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears