Brotons Capó, Magdalena M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C I N E M A  A  S A  N O S T R A
35febrer 2006 papers de cinema
Una altra de les actrius que
vàrem veure sovint va ser
Mary Pickford. Davant la meva
sorpesa quan la veia engolir
grans tassons d’aigua, me va
dir: “es posi tranquil, és
ginebra”
Jean Renoir, Mi vida, mis films
L’aventura americana de Renoir comença quan se exi-lia el 1940, fent cas als consells de l’amic Robert Fla-
herty, qui li envià un visat per als Estats Units. El director
americà estava precoupat per Renoir, ja que pensava
que la postura antihitleriana que destil·laven alguns dels
seus films i escrits, el posaven en perill. Segons conta Re-
noir en les seves memòries, el que el va decidir finalment
a deixar Europa fou l’oferiment de col·laboració amb la
França ocupada. Així, de la mateixa manera que, anys
abans, Fritz Lang havia partit a Amèrica quan Goebbels
li proposà treballar al servei de Hitler, Renoir decideix
anar a Hollywood amb la seva secretària Dido, la que se-
ria posteriorment la seva esposa. Dido i Renoir arriben a
Nova York el darrer dia de l’any, i ben aviat se senten in-
tegrats en el clima d’aquesta ciutat, en la mescla de
grandiloqüència i fantasia que troben a Nord-amèrica.
Renoir es proposa el repte de seguir fent cinema a la ciu-
tat dels somnis, Hollywood, tot i que la imatge idílica
que tenia del lloc on havien creat Griffith, Chaplin i Lu-
bitsch, ben aviat es transformà en una realitat molt dife-
rent. Els estudis pretenien que adaptàs la seva manera
de treballar al sistema de Hollywood, cosa que ell, des
d’un principi, veia molt dificil. Ja a la seva primera pel·lí-
cula, Renoir lluita per contar una història americana, i no
un film de caire francès. Després els problemes vengue-
ren per la seva forma de filmar: Zanuk, el productor, el re-
criminava per la seva lentitud en el rodatge, pel fet que
Jean Renoir a l’Amèrica profunda: The Southerner
M. Magdalena Brotons
1009-307-29293 Temps Mod 120  24/1/06  13:55  Página 35
C I N E M A  A  S A  N O S T R A
36 temps moderns núm. 120
fes diverses preses d’una materixa escena, perquè es
preocupava massa del que no es veu, de crear un am-
bient que, tanmateix, deia Zanuck, després no es veuria
al film acabat. Fins i tot el renyava perquè feia massa trà-
velings! El resultat fou que Renoir no va poder realitzar el
muntatge de Swamp Wather (1941), la seva primera
pel·lícula a Nord-amèrica, a la qual seguiria This Land is
Mine (1943), un film de propaganza antinazi, que no va
ser molt ben rebut a França quan es va estrenar. El 1944
viatja a Nova York per realitzar A Salute To France, una
pel·lícula propagandística i pedagògica, que li encarregà
l’Office of War Information, destinada a ser projectada
als soldats aliats abans del desembarcament a Norman-
dia. Renoir va realitzar també la versió francesa, per mos-
trar als francesos que els presentava com un poble de
resistents a l’invasor nazi, que mereixien ser ajudats. Pe-
rò, inquiet per la seva carrera a Hollywood, Renoir torna
a la meca del cinema per tancar el seu proper projecte,
The Southerner. El film és una adaptació de Hold Au-
tumn in Your Hand de l’escriptor George Sessions Perry.
La novel·la, escrita el 1941, és un producte adaptat a la
politica del New Deal, que pretenia lluitar contra la dra-
màtica situació dels camperols del sud dels Estats Units.
Però l’any de realització de la pel·lícula, 1945, els postu-
lats del New Deal havien quedat enfora, davant l’eufòria
de la victòria de la guerra. Renoir no va fer amb The Sou-
terner un film que contàs la injustícia de les diferències
entre nord i sud, sinó que va observar els mites peculiars
de la cultura nordamericana, a partir de la història d’un
home que lluita per la supervivència de la seva família1.
Renoir, que havia criticat durament la família com a re-
presentant dels valors de la burgesia més tradicional en
les seves pel·lícules franceses, mostra aquí el nucli fami-
liar com a element essencial per entendre el concepte
de civilització de la societat nord-americana, tot i que en
dóna una visió pessimista. La pel·lícula, produïda per Ro-
bert Hakim, que ja havia treballat amb Renoir a La Bête
Humaine, amb guió de Renoir mateix i Hugo Butler, con-
ta la història de Sam Tucker, un jove treballador agrícola
que, cansat de ser un assalariat, decideix establir-se pel
seu compte. Ajudat per la seva esposa a tirar endavant,
és ella la que l’empeny a no defallir davant les dificultats,
quan una tempesta destrueix les seves collites, i amb
elles totes les esperances posades en la nova vida. Els
actors, Zachary Scott i Betty Field són convincents en els
seus papers de marit i muller que cerquen un futur millor
en una terra on poder viure, on poder criar els seus fills,
tot i el perill de caure en la més absoluta pobresa. L’es-
tètica del film pot recordar treballs anteriors del director
com Toni de 1934, una pel·lícula que s’ha vist com a an-
tecedent del neorealisme, el moviment italià de pos-
tguerra que troba connexions amb el tema de The
Southerner: la voluntat d’un home de reconstruir la seva
vida a partir del no-res.
A The Souterner el paisatge juga un paper molt im-
portant, com en molts altres films del director. En les
seves memòries conta: “el que em va seduir d’aquesta
història és precisament el fet que no és una història. És
una sèrie d’impressions fortes. La immensitat del pai-
satge, la puresa dels sentiments del protagonista, la ca-
lor, la fam. Els personatges, a força de viure una vida
limitada a les necessitats materials immediates, assolei-
xen un nivell que no sospiten en l’àmbit de les preocu-
pacions espirituals”2. Podem trobar la petjada del seu
admirat Marcel Pagnol en la insistència amb què Renoir
mostra la terra i els cicles naturals (la tempesta que des-
trueix la collita de cotó), descrits a través dels treballs
agrícoles. No debades és, de tots els seus filme ameri-
cans, el que Renoir considerà més personal, el més “in-
dependent”3. Aquesta visió de l’home com a esser
immergit en la natura, en contacte directe amb la natu-
ra i les estacions, mostra la plasmació d’un aspecte nou
en el treball de Renoir: la presència de l’espiritualitat.
En aquest film s’ha volgut veure un posicionament reli-
giós per part del director francès, anàlisi reforçada per
l’escena en que Nora, l’esposa, recolza la seva cara en
la terra mentre Sam prega al cel. Segons Angel Quin-
tana aquesta suplica evidencia més que un sentiment
religiós, un desig d’anàlisi del món en què la força de
voluntat de l’home està íntimament relacionada amb el
concepte de fe en un sentit molt més abstracte. L’espi-
ritualitat de The Southerner culminarà amb The River
(1950), en què el panteisme de caire catòlic es modifi-
carà vers la filosofia hindú, que rebutja una concepció
traumàtica de les etapes de la vida, allunyant-se total-
ment de la doctrina de sacrifici i dolor cristiana.
The Southerner va guanyar el Lleó d’Or al Festival
de Cinema de Venècia en l’edició de 1946. ■
(1) Angel Quintana. Jean Renoir. Madrid: Catedra, 1998.
(2) Jean Renoir. Mi vida, mis filmes. València: Fernando Torres Editor,
1975, p. 179.
(3) Janet Bergstrom. “Jean Renoir en Amérique, un rêve d’indepen-
dance”. Renoir Renoir: París. Editions de la Cinémathèque Française,
2005, p. 135.
1009-307-29293 Temps Mod 120  24/1/06  13:55  Página 36


Jean Renoir a l’Amèrica profunda: The Southerner

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2006_/n0120_p0/35.dir/tm_2006_n0120_p035.pdf

Jean Renoir a l’Amèrica profunda: The Southerner

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears