Aguiló, Catalina

Biblioteca Digital de les Illes Balears

C I N E M A L E S I L L E S 
I Com eren els primers cinemes 
La raima H p i l L es primeres projeccions cine-matogràfiques es feren a tea-tres, per tant podríem dir que els primers cinemes de ciutat foren teatres. Però els primers locals cinematogrà-fics, pròpiament dits, s'ins-
tal·laren a les darreries del segle passat 
en barracons de fusta amb no gires 
comoditats. Els bancs solien ésser de 
fusta i el públic es queixava, sovint, de 
no poder-se seure còmodament. 
Més tard, ja a principis del segle XX es 
començaren a obrir locals de cine ja 
pensats per veure pel·lícules amb una 
certa comoditat. El cine de Truyol 
n'era un exemple. No es va estalviar 
cap esforç perquè aquest fos un local 
agradable, ben decorat, amb els darrers 
avanços tècnics on hi mancava encara 
un punt de comoditat. Un projeccio-
nista del Teatre Líric fa anys ens contà 
una anècdota relacionada amb la 
"comoditat" dels seients de can 
Truyol. Un narrador, un al·lotet jove, 
anava explicant el que apareixia a la 
pantalla. Segurament es tractava d'un 
film sobre paisatges i ciutats d'arreu 
del món. En arribar a unes determina-
des imatges, l'al·lotet va dir: 
"Moscou", en això que un espectador 
li contestà: "A noltros mos cou el cul 
amb aquestes cadires tan dures"!. 
El públic podia triar, generalment, 
entre dos tipus de localitats: butaca i 
general, i a alguns teatres més grans 
s'hi afegia el "paradís". Els preus es 
fixaven en relació a aquests tres tipus 
de seients, essent més cara la butaca i 
el més barat, el paradís. A les primeres 
representacions de Teatre Principal, 
els preus foren elevats entre 75 i 50 
cèntims. Però en augmentar l'oferta, 
els preus de les localitats anaren dava-
llant fins arribar als 30, 20 i 10 cèntims 
per a l'entrada més barata. 
Ja, des dels seus inicis, els cinemes s'a-
nunciaren a la premsa amb anuncis de 
gran pompositat, en què anunciaven a 
més dels preus, els films i les varietats 
que s'hi representaven. Hem de tenir 
en compte que, sobretot als teatres, el 
cinema no anava tot sol, sinó que es 
presentava al costat de les anomenades 
"varietés". Aquests espectacles dobles 
solien ésser més cars que els de cinema 
tot sols. Les cantants de sarsuela, fins 
i tot, qualque número de circ solien 
ésser les varietats més corrents. 
Quasi tots els cinemes tenien el seu 
narrador o comentador que explicava 
l'argument de la pel·lícula o bé llegia 
els rètols entre escena i escena. Fins i 
tot, moltes vegades havia de traduir els 
textos, ja que els rètols venien en la 
llengua de la nacionalitat del film. 
Aquests narradors havien de ser àgils i 
enginyosos, ja que el públic solia enfa-
dar-se amb ells per qualsevol motiu i 
acabaven essent les víctimes de molts 
d'objectes que la gent els llançava. 
Un altre personatge que normalment 
acompanyava les projeccions cinema-
togràfiques era el pianista. Aquest 
havia de sincronitzar el seu acompan-
yament musical amb l'acció de la 
pel·lícula. Aquests músics es trobaven 
amb nombroses dificultats, ja que les 
pel·lícules canviaven sovint i, per tant, 
també s'havien de canviar les partitu-
res. A Palma es recorda molt la figura 
de "Mata-moixos" que era el pianista 
del Teatre Líric, que en realitat nomia 
Joan Palou. • 
( M e l v y n Doug las a Gre ta G a r b o : N o v a i g somiar mai que pogués sentir a i x ò per un sergent. Ninotchka ( 1 9 3 9 ) d'Ernst Lubitsch ) 


Com eren els primers cinemes

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1998_/n0039_p0/06.dir/tm_1998_n0039_p006.pdf

Com eren els primers cinemes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears