Revesado, Iñaki

Biblioteca Digital de les Illes Balears

L E S N O S T R E S P O R S 
14 
lñaki Revesado 
La parada ie ¡os monstruos 
reaks ben bé po t passar 
per ser una faula d 'aque-
lles que tan t agradaven 
als i n t e l · l e c tua l s del 
segle X V I I I , les quals 
sempre ten ien un final 
exemplar i t zan t , del qual es t reia 
una ensenyança . 
E s en aquest sentit que podríem dir 
que Freaks és també una pel·lícula 
destinada al públic infantil, amb una 
dona guapa però dolentíssima d'una 
banda, i de l'altra, uns éssers febles i 
desgraciats però bons i solidaris entre 
ells, i tots aquests personatges 
movent-se dins el món del circ, un 
món genuïnament infanti l . Però 
Freaks és una pel·lícula massa dura 
per qualificar-la com a pel·lícula per 
als nins -encara que també són massa 
terribles algunes històries de Wal t 
Disney. 
L a duresa d'aquest film està en el seu 
realisme, j a que els actors són éssers 
vius (no es tracta ni de dibuixos ani-
mats ni de complexos efects espe-
cials), que, j a tenint prou desgràcia 
amb el seu físic, es veuen menyspre-
ats i humiliats pels éssers -pres-
sumptamen t - no rma l s .Sembla ser 
que aquest món del circ era ben 
conegut per Tod Browning, j a que la 
seva biografia parla d'uns anys juve -
nils t rebal lant en un c i rc . 
P robab lemen t ell va conèixer la 
desgràcia d'alguns d'aquests estranys 
personatges que l luiten per viure 
amb normalitat a un món que a cada 
punt s'encarregarà de recordar-los la 
seva anormalitat. Aquesta possible 
experiència l 'ha servit per realitzar 
una història commovedora, amb uns 
moviments de camera que acostan els 
personatges a la nostra realitat, amb 
el seu dolor, el seu patiment, el seu 
inconformisme . . . H i ha -a l meu 
parer- una seqüència magistral que 
té l loc en el moment de la venjança: 
la nit plujosa ha fet del camí un fan-
gar i per ell s'intenta escapar el per-
sonatge més mesquí, amant de la 
guapa trapezista, darrera ell s'arros-
seguen tots els personatges deformes 
i desheretats, i la camera els enfoca, 
mostrant-nos els seus ulls amb odi, 
amb set de venjança... , fa por, encara 
que desitgis to t el mal possible a 
aquell miserable desgraciat. 
A l començament de la pel·lícula, T o d 
Browning fa una llarga introducció 
on aprofita per fer un discurs en favor 
de tots aquells que són anormals. 
Alguns es tranquil·litzaran amb les 
seves paraules, perquè amb elles ens 
treu un pes de damunt, quan diu que 
aquests éssers estan condemnats a 
desaparèixer gràcies als descobr i -
ments de la ciència. D o n a t que la 
ciència j a ha estat capaç d'evitar l 'e-
xistència de més persones-monstres, 
d i f íc i lment podrem nosaltres, els 
normals, mostrar aquestes dosis de 
crueltat, si no existeixen els éssers 
anormals per descarregar tota la nos-
tra mesquinesa. Però és també en 
aquest discurs on es troba tota la 
vigència de la pel·lícula, j a que no és 
difícil identificar els anormals de la 
pantalla amb els negres, els homose-
xuals, els captaires, etc. que hi ha als 
nostres carrers, i llavors no ens queda 
més remei que demanar-nos fins a 
quin punt podem ser nosaltres, els 
normals, els seus botxins. I és per 
això que Freaks és tant actual, tan 
vigent com Bwana o Taxi per posar 
un exemple. • 
"La força del vampi r prové de la gent que no hi creu" 
Edward Van Sloan (Van Helsing) a Dràcula (1931) 


La parada de los monstruos

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1997_/n0030_p0/14.dir/tm_1997_n0030_p014.pdf

La parada de los monstruos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears