Rotger, Francesc M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

10 
L'escenari 
de llauna fantasmes i malsons 
F r a n c e s c ü . fiotger cmpre és estimulant tenir l'ocasió d'assistir, amb no 
gaire diferència de temps, a 
la versió cinematogràfica i a 
l'adaptació teatral d'una ma-
teixa història. Fa un parell 
de mesos, els espectadors de 
Palma podíem veure al cinema 
Réquiem, pel·lícula d'Alain Tanner a 
partir de la novel·la del mateix títol 
d'Antonio Tabucchi. Ara, fa un pa-
la mateixa Lisboa, més o menys els 
mateixos que Tabucchi reflecteix a la 
seva narració. En canvi, la Lisboa del 
Rèquiem teatral és una ciutat sugge-
rida gràcies a uns quants elements es-
quemàtics d'escenografia. De fet, co-
mentaven els creadors d'aquest mun-
tatge, no es tractava de recrear una 
capital portuguesa "de postal": l'ob-
jectiu era aconseguir l'atmosfera, irre-
al, somiada, de la passejada que fa el 
nematogràfica de Rèquiem com la seva 
versió teatral són dues obres d'art: 
emocionen, diverteixen (en el millor 
sentit de la paraula, hi hauria d'afe-
gir) i aconsegueixen aquesta atmos-
fera inquietant sobre els aspectes fos-
cos dels éssers humans i de la seva 
existència. 
Ja que parlem dels morts, un col·lec-
tiu de Menorca ha escenificat fa poc, 
T—T~? 
rcll de setmanes, l'actor mallorquí Pep 
Tosar i una companyia catalana diri-
gida per Xicu Masó presentaven, al 
Principal de la capital balear, Rèquiem, 
en la llengua de les Illes i a la vegada 
adaptació del mateix text a càrrec de 
Tosar, Masó i Lluís Massanet. 
Resulten òbvies les diferències, ja 
d'entrada, de totes dues versions, en 
consonància amb la naturalesa de ca-
dascuna d'aquestes arts. Alain Tanner 
rodà la seva pel·lícula a escenaris de 
protagonista (sembla que el mateix 
Tabucchi) entre personatges vius i 
morts: el fantasma de l'amic, el fan-
tasma del pare, el fantasma del ma-
teix Fernando Pessoa. 
Xicu Masó, de visita a Palma, dubtava 
que "un suís" (Tanner) fos capaç d'assi-
milar la ironia lisboeta, una mica "cana-
lla", segurament molt més propera a l'es-
til mediterrani que no als bàrbars delNord. 
Des d'un punt de vista estrictament 
personal, pens que tant l'adaptació ci-
al mateix Teatre Principal, Els ma-
lalts, d'Antonio Álamo, protagonit-
zada pels personatges de Hitler, Stalin 
i Churchill, que el cinema també ha 
aprofitat en diferents ocasions i des 
de diverses perspectives, de la sàtira 
al documental històric. Les caracte-
rístiques d'aquestes figures històri-
ques i en particular de les dues pri-
meres els apropen més als terrenys del 
malson que no a l'univers del somni 
que presideix les creacions de l'italià 
Antonio Tabucchi.• 
Jo no puc tenir un fill, tenc un dinar de feina a les dotze i mitja! 
Diane Keaton a Baby Boom (1987) de Charles Shyer. 


Fantasmes i malsons

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2000_/n0063_p0/10.dir/tm_2000_n0063_p010.pdf

Fantasmes i malsons

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears