Vidal Amengual, Jaume

Biblioteca Digital de les Illes Balears

(*#| I Entrev i s ta a (Intani HI. Thomas 
J all IH E Vidal a projecció recent al Centre de 
Cultura SA NOSTRA de Nosaltres 
els vençuts, i també el seu Interés, 
evidencia l'actualitat i la Im-
portancia que viu avui el cinema 
documental. Per altra part, ens 
dona Toportunitat de dialogar 
amb el seu director, Antoni Maria Tho-
mas, que deixa l'escenari. Antoni Maria 
Thomas és un fita Important dins el m o n 
del teatre ¡llene i a través d'aquest do-
cumental, pie de sensibiütat i envoltat 
d'una cálida atmosfera, ens fa viure i re-
flexionar sobre uns fets que han marcat 
la nostra vida, un autèntic testimoni d'u-
na época que cal no oblidar. 
PREGUNTA: Com va sorgir la idea de 
rodar un documentai? 
RESPOSTA: D'això ja fa cine anys. Se'm 
va ocórrer que no faltava gaire perqué 
s'esborressin per sempre més eis testi-
monte vius d'aquells que dissortadament 
varen ser victimes directes del période 
més tenebrós de la nostra historia con-
temporània, el de la guerra civil a Ma-
llorca. Es publiquen lllbres i treballs pe-
rlodistics que han analitzat i donat a 
conèixer testlmonis d'aquella època, sí, 
però, el llíbre d'hlstòrla té un abäst molt 
limitât i el treball periodístic en general 
és fugisser... Em vaig dir que en poctemps 
ningú coneixeria eis rostres, la parla, eis 
sentiments, les actituds, les emoclons dels 
homes i dones de l'esquerra illenca que 
sobrevisqueren a aquell inacabable peri-
ode de maldat. Recollir eis seus testlmo-
nis era un homenatge degut per tots 
aquells que som démocrates i progressis-
tes I, per damunt de tot, una aportado a 
la divulgado i conelxement dels fets. Si 
durant 40 anys eis vencedors varen dir la 
seva amb Tus de tot tipus de mltjans, per 
que d'una vegada per totes, en plena de-
mocracia, eis vençuts i silenciáis no po-
dien parlar? 
P: Una pregunta que et fas quan has 
vist el documental és, perqué s'ha tardât 
tant en tractar aquesta temàtica. 
R: Flxa't que el títol primer del pro-
jecte era "Confidencial", traduint una 
evidencia: Que el tema, en bona part, en-
cara és tabú a Tilla. La mortaldat causa-
da, la repressió exerdda contra eis vençuts 
d'aquella guerra, nomésté un précèdent 
a Tilla: la repressió de les Germanles oco-
rreguda el segle XVI! Més bestial encara 
la de 1936, perqué va ocórrer en pie se-
gle XX! La primera sorpresa va ser cons-
tatar que, en efecte, el tema és encara, 
en part, un tabú: "Millor no parlar-ne", 
es diu. Només aquesta evidencia explica 
que tot I dlsposar d'un munt de televl-
sions locáis cap d'elles hagl tractat mai el 
tema, mésenllá de noticies puntuáis. L'au-
tomnésia funciona aquí encara més que 
a altres Indrets de TEstat I funciona fíns 
I tot entre dírigents polítlcs, contamináis 
tal vegada peí cíníc concepte de "nafta-
lina" que practica el PP, una dreta que 
fins i tot hauria d'acolllr aquest tema, pre-
clsament per a demostrar que res té a 
veure amb la dreta assasslna d'aquell 
temps. 
P: Quina va ser la génesi del docu-
mental? 
R: Díssoriadament la idea, que vaíg 
exposar a diverses instánciesculturals/ofl-
cíals en un lent i bastant penós recorre-
gut, no agradava o era considerada "me-
nor" i per tant, només susceptible de re-
bre un suport economie molt ¡nsufident 
¡, per suposat, obligada a entrar en com-
petencia amb altres ¡dees/projectes, con-
sideráis sempre, aíxí m'ho deien, de ma-
jor interés o "més modems". És aquesta, 
una manera de dir que aquí ¡ allá, (no ve 
al cas dir a on o qui, per no avergonyir a 
algú/alguns), vaíg comprovar una clara 
insensíbllitat en gent que "oficíalment" 
ha de ser sensible al tema. Flnalment, valg 
saber que a la Consellería de Treball, re-
gida per Esquerra Unida, hi havia un pro-
grama pressupostari destinât a la recu-
perado de la memòria histórica en el món 
laboral. Se'm va aprovar el projecte I des-
prés es va fer un concurs restrlngít per a 
la realltzacló. 
P: Com el vares dur a terme? 
R: En cinc mesos. Tenia Testructura del 
guió feta, és dar. Voila que els protago-
nistes fossin els testlmonis, a partir d'un 
suport historie que contextualltzés cada 
etapa tractada. Vaig descartar la ¡dea d'ln-
troduir Toplnló d'hlstorladors o d'espe-
Es tractava de construir un moestrari que fos signifîcatiu. Per això en el documental hi ha des 
4 4 del testimoni del militant que va patir en propia carn,fins el d'aquell que sensé consciència 
política va patir també les conseqûències de la desaparició violenta dels éssers mes pròxims 
m 
cialistes, per a basar-me, precisament, en 
la seva oplnló global, donar-la per sabu-
da en línies generáis i que havia de con-
cretar-se en puntuáis intervenclonsen off. 
L'ajuda de Phistorlador i amie David Gi-
nard, va ser en aquest sentit, de gran su-
port. Si a alguns dels testimonis els vaig 
haver de convencer, preocupáis que es 
manifestaven encara ara per les conse-
qüencies, altres, amb autèntic entusiasme 
acolliren la proposta. A mes, alguns d'ells 
estaven forca escalivats per alguns trac-
taments rebuts dels mitjans de comuni-
cado. No es tractava de recollir tot testi-
moni possible. Es tractava de construir un 
mostrad que fos significati^ Per això en 
el documental hi ha des del testimoni del 
militant que va patir en propia carn, fins 
ígresad / 
en la Juventud t^JÍ } 
Socialista W i \í-jh 
Unificada 
m LA DEE 
o c 
V U E S T R A S L I B E R T A D E S 
Y D E R E C H O S 
Radio 5 
el d'aquell que sense consciència política 
va patir també les conseqûències de la de-
saparició violenta dels éssers mes pròxims. 
Vàrem traballar a contrarellotge. Es trac-
tava de sintetitzar en els 70 minuts finals 
del documentai, més de 50 hores d'en-
trevistes... Vàrem treballarambsuporttèc-
nic digitai per la qualitat d'imatge que ga-
ranteix. I vàrem traballar en la recupera-
do de documents, d'imatges fixes i d'i-
matges en moviment, anant a la Filmo-
teca Nacional, aconseguint imatges tam-
bé de Plnstituto Luce, de Roma. Curiosa-
ment i després de l'estrena, se'ns han ofe-
rit alguns documents guardats fins ara per 
gent que va viure els fets. 
P: Tots els personatges entrevistats són 
molt entranyables, d'una gran sensibili-
tat. 
R: És ben cert. I és admirable. Vaig con-
siderar vital que els testimonis abando-
nessin Pactitud rigida davant una càmera 
que sempre imposa, fins aconseguir un to 
general de conversa directe amb l'espec-
tador, on se sentissin lliures per a mani-
festar-se tal quai. El realitzador, Pere Sa-
loni, des del primer instant va saber cap-
tar aquesta idea i la seva càmera acaro-
na, és comprovable, l'entrevistat, un dels 
encerts del documentai, al meu entendre. 
P: Crida l'atenció que després de tan-
ta repressió, vexacions, etc, tornessin a 
organitzar-se durant la immediata post-
guerra, ja a partir de 1942, dins un clima 
de repressió extrema. És admirable. 
R: Sabia molt directament d'aquesta 
lluita antifranquista de primera hora. Per 
aquells que també lluitàrem en la clan-
destinitat, ens resulta encara més admi-
rable la generositat d'unes persones que 
ho arriscaven tôt des d'unes condicions 
encara més esgarrifoses. La simple oposi-
ció activa, pacífica i organitzada, corn era 
el cas, implícava la possibilitat de pena de 
mort, corn testimonien tants i tants de ca-
sos al conjunt de l'Estat. Lluitaven sense 
cap suport civil, sense ni el més elemen-
tal dret real de defensa, en cas de ser de-
tinguts, "xupats" a les inhumanes comis-
saries que els podien fer desaparèixer... 
Precisament aquesta decisió de seguir 
lluitant era imprescindible que el docu-
mental la tractés, évitant suggerir a l'es-
pectador la "commiseració" cap a les vic-
times. 
P: S'ha pensât fer un transfer a 35 
mm? 
R: I és ciar que si! Perô topem, un cop 
més, amb eleost économie. Aquí, a aques-
ta illa, en parlar de cultura en general, 
els poders publics sempre oposen el te-
ma économie i l'excusa, sempre falsa, de 
l'escassesa pressupostària. El meu interés, 
l'interès de la productora, és el d'una di-
fusió amplia. Perô el tema aquí resulta 
més difícil del que a primera vista es pot 
creure. Per exemple, des de fa sis mesos 
esta oferit a TV3, i encara esperem una 
resposta clara! Altre exemple, l'Obra Cul-
tural Balear va tardar 3 mesos en deci-
diese patrocinar una exhibido pública. 
Encara un altre, cap de les nostres fla-
mants télévisions locáis s'ha intéressât 
pera divulgar-lo, mésenllàd'alguna ofer-
ta difusa. A tot quan lloc se'ns ha de-
manat, allá hem anat sempre i quan ens 
han garantit les condicions técniques de 
qualitat de la projecció. Ara també ens 
proposem la versió subtitulada en cas-
tellà per a poder accedir a alguns festi-
vals. 
P: Suposo que aquest documental ha 
estât una experiencia molt enriquidora. 
R: I tant que si! En tots els sentits. 
Comprovar l'entusiasme i dedicació de la 
gent jove de l'equip, "nascuda després 
de Franco". Admirar la generositat dels 
col-laboradors, aportant mes enllà d'alló 
que se'ls demanava, com és el cas del mú-
sic Miquel Brunet. Descobrir la dignitat i 
la lucidesa dels testimonis, la seva hu-
manitat que ha sobreviscut a tanta in-
justicia i sofriment. Rebrefelicitacions de 
persones que ens havien deixat docu-
Vaig considerar vital que els testimonis abandonessin Vactitud rígida davant una càmera que 
sempre imposa, fins aconseguir un to general de conversa directe amb ¡'espectador, on se 
sentissin lliuresper a manifestarse tal qual 
ments amb certa temença pel mal us que 
de vegades se n'havla fet... I també, com-
provar corn, malgrat tantes difIcultats, la 
idea no només era vàlida en el seu plan-
tejament sino en la seva materlalització 
estètica. Fins i tot un pareli d'atacs re-
buts, m'han résultat encoratjadors. I un 
cert i difús silenci general és també en-
coratjador. L'illa és aixi! 
P: Hi ha possibilitat d'una continuï-
tat? 
R: El projecte originai inclou una se-
gona part dedicada ais testlmonis de la 
guerra civil i postguerra a Menorca. I una 
tercera part a Eivissa-Formentera. Des-
prés, un capítol més dedicat a la lluita 
antifranquisme i la repressió des del 48 
fins el 68, a les Balears. I un altre capítol 
final que abasti des del 68 fins la mort 
del dictador I la recuperado de la de-
mocracia. Corn veus, el projecte és am-
bíciós, és urgent, és necessari, però, dís-
sortadament depèn d'altres. 
P: Darrerament el documentai torna 
a tenir força: Jaime Camino, Guerin, Var-
da, Lacuesta, Medem... 
R: És cert. És un reflex del fracas de la 
televisió, un mitjà tant medlatitzat, per 
a reconstruir la veritat. El cinema conti-
nua essent el mitjà més potent i més efl-
caç per a mostrar la veritat de les perso-
nes i les coses que passen. 
P: Em sembla a mi que "Los niños de 
Rusia", de Jaime Camino, és un excellent 
documentai, d'una gran Sensibilität. Qui-
na és la teva opiníó? 
R: És cert, és un documental molt es-
timable. Però no m'agrada quan es nota 
que el director intervé puntualment per 
a construir alguna escena. D'altra banda, 
té alguna incomprensible llacuna: obvia 
el tema, al meu entendre molt Important, 
de la repercussíó del trlomf franquista. 
Varen ser infants envíats a Rùssia confiant 
en la victoria de la II República. La victo-
ria de Franco, en canvl, va obligar a per-
llongar sine die aquesta estada, inicial-
ment temporal. Corn ho varen rebre 
aquells Infants? El documentai obvia el 
tema que de fet va canviar la vida dels 
protagonistes. 
P: Corn veus el cinema actual? 
R: Amb un domini terrible de la in-
dùstria nord-americana. El cinema no 
mor, és cert, ni morirà, però Testan ma-
tant. Elsavançostècnlcs, la infografla, etc, 
s'ha posât al servei, en general, d'hlstò-
rles banals dlrlgides quasi exdusivament 
al public jove. La saga Matrix és un exem-
ple d'aquesta banalltat amb pretensions, 
a més, de transmetre pseudofilosofia ba-
rata, envoltada d'una violencia de "joys-
tick" insofrible i fora mesura. La saga El 
senyordelsanellsés un altre exemple d'in-
conslstència posada al servei de l'aven-
tura per l'aventura, sensé res més a dir ni 
suggerir. Això quan no s'introdueixen 
mlssatges clarament felxlstitzants corn és 
"EldarrerSamurai", per citar un film d'ac-
tualitat. D'altra banda, al nostre país, es 
viu el fenomen del film-kleenex, d'usar i 
tirar. Malgrat tot, continua havent aquí i 
allá films I cinéastes memorables. En 
aquest sentit, si em demanessin, qulns 
han estât els mlllors films del passât 2003, 
podría destacar una bona Mista, és cert, 
però sobretot tres obres: El documental 
Bowling for Colombine, de Michael Mo-
ore i els films Mystic River, de Clint Eats-
wood i Dogville, de Laars von Trier. 
P: Tu ets home de teatre, però el ci-
nema té una empremta molt important 
en la teva formació. Quines expériences 
has tíngut? Si mal no record, ais anys 60 
vares rodar documental en 8 mm. 
R: Vaíg rodar, és ver, un film en 8 mm, 
ben antifranquista en aquella època, I per 
tant, clandestí. Era un film de ficció. I valg 
participar en altres expériences del cine-
ma en aquest format, un cinema mallor-
qui inciplent que realitzàvem una colla 
d'aliots I al-lotes apassionats pel mitjà. A 
la vegada, m'interessava pel teatre. Con-
sidero el teatre un mitjà més difícil que 
el cinema, però, és dar, més limitât, la 
qual cosa és per si matelxa un constant 
repte, m 


Entrevista a Antoni M. Thomas

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0101_p0/43.dir/tm_2004_n0101_p043.pdf

Entrevista a Antoni M. Thomas

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears