Thomàs, Antoni M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

( W ) I De la funciû social del cinema 
Antoni 1. Thomas ' a i x ò - d e l a f u n c i ó s o c i a l 
del cinema, se'n parlava 
ja fa un munt d'anys, a 
consequència del maig 
del 68, a consequència de 
les teories socials sobre 
l'art descrites pel l'hon-
garès Gyòrgy Lukács o a consequència 
d'estar patini aquí, al país, la que ales-
hores semblava seria eterna dictadura 
franquista. Era quan es desenvolupava 
el free cinema britànic i la seva càrrega 
insubornablementsocial que nofela més 
que confirmar la validesa dels planteja-
ments. Era també quan havia madurat 
la nouvelle vague francesa i Godard, 
Marker i d'altres signaven documentáis 
filmics com Loin du Vietnam. I era quan 
arribaven en comptagotes pel-licules de 
l'ICAIC cuba, i Bertolucci, Petri, Germi, 
Bellochio, i etcétera, reflectien l'agitació 
política a una Italia sempre a punt d'a-
rrlbar al compromis historie, mentre un 
grapat de joves cineastes espanyols es-
crivíen, filmaven, les prímeres cartes a 
Berta. En efecte, en aquells temps, tren-
ta i tants anys enrere, se'n parlava, se'n 
feien debats, es teoritzava i es duia a la 
práctica la funció social del cinema. 
Ara sembla que ja no, és dar. 
I és per això, perqué ara ja no, que 
sorprèn i ens sorprèn Amenábar i la se-
va recent premiada pellicula Mar aden-
t r o , tant més salvable o més admirable 
quan més apellem a aquells temps pas-
sata i li continuem atorgant al cinema 
una clara funció social, desempolsada o 
no, enlluentida o no, apuntalada o en-
furtida per tants d'exemples que acu-
mula ¡a la historia del cinema. 
Si no és així em fa l'efecte que Mar 
a d e n t r o , amb Lleó de Plata venecià 
indos, no sigui més que un digne me-
lodrama, ben intencionat, ben conduit, 
ben interprétât, ben emotíu i ben re-
sol! Més encara, si practiquem el joc de 
les abstraccions ¡ oblldem la realitat del 
drama que conta el film, aleshores Mar 
a d e n t r o pot baixar un pareil de graons 
i restar com un simple culebrón que es 
diu en foraster, de magnífica factura, 
aixô sí, fins i tôt en les diverses dosis de 
llàgrimes que suscita i provoca. 
D'aquesta manera és millor i més re-
comanable que ens aferrem a la prime-
ra de les diverses propostes sobre Mar 
a d e n t r o i convinguem així que és una 
mostra renovada ¡ moderna de la fun-
ció social que sempre ha tingut el cine-
ma, funció que ara roman oculta, bé, 
...d'aqui que Mar adentro per sobre de moltes altres consideracions mereixi un aplaudiment per haver recuperar el 
sentit social perdut del cinema, tot i que sigui restant lluny de Johnny agafà el fusell, del nord-americà Dalton Trumbo, 
un film de trenta anys enrere tan antibellicista, cosa que no ve al cas, com agltador del tema I del dret a l'eutanasia... 
ara no, d'enea de vint anys, rere les suc-
cessives onades de libéralisme, onades 
de postmodernitat ¡ sobretot, rere la tsu-
nami o onada gegantina que ens envia 
una i altra vegada la indùstria cinema-
togràfica nord-americana fins a inundar 
de produccions tot el mercat europeu. 
Perqué la pel-lícula d'Amenàbar 
tracta un tema encara tabú a la nostra 
societat. I el tracta amb admirable de-
licadesa fins a capgirar el l e i v - m o t i v de 
la Mort en l e i v - m o t i v de la Vida. L'eu-
tanasia, aquesta fita encara pendent en 
la societat, és plantejada en el film a 
partir d'una historia real de sobres co-
neguda, una historia commocionant Í 
colpidora que mitjançant un hábil Í ben 
estructurat guió queda convertida en 
un tractât sobre l'Amor. I és que en 
aquest film tothom s'estima, la quai co-
sa ja va bé, ja, en temps tant convul-
sionáis i tan individualistes com els ac-
tuáis. Tothom s'estima (si fos peça tea-
tral diria que fins i tot estima l'apunta-
dor) però, per contra, no apareix per 
enlloc ni una simple espuma de rancu-
nia, de rebellia, de desesperado, de 
temença, de menyspreu, en definitiva, 
de la resta de sentiments que també 
formen part dels éssers humans. Si a 
això hi afegim que Amenábar substi-
tueix la realitat per la poètica, o dit d'al-
tra manera, substitueix els espais de du-
ra, difícil i segurament de vegades sòr-
dida realitat a retratar, per espais de 
poesia visual i convencional també, en-
tendrem que el drama a mida que trans-
corre derivi cap al melodrama i que, a 
la vegada, sembli rellíscar cap a la lia-
grima prefabricada, sense que per això 
es perdi en cap moment la manera, és 
a dir, l'equilibri, la bona intencionali-
tat, la bona factura, l'estil narratiu, els 
bons sentiments i la bona voluntat de 
contribuir a obrir un débat que, tard o 
prest, la nostra societat encararà, d'a-
qui que Mar a d e n t r o per sobre de mol-
tes altres consideracions mereixi un 
aplaudiment per haver récupérât el sen-
tit social perdut del cinema, tot i que 
sigui restant lluny de Johnny agafà el 
fusell, del nord-americà Dalton Trum-
bo, un film de trenta anys enrere tan 
antibellicista, cosa que no ve al cas, com 
agitador del tema i del dret a l'eu-
tanasia, i una prova acabada i encara 
vàlida, de la funció social del Cinema 
que els publicistes del libéralisme do-
naven per perduda, sepultada o obli-
dada per sempre més. ìli 


De la función social del cinema

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0107_p0/04.dir/tm_2004_n0107_p004.pdf

De la función social del cinema

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears