Rotger, Francesc M.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

L'escenari 
de llauna (litres uns que son en aquest 
F r a n C E S C 1. flotpr a hem parlât en prou oca-
sions de les diferèneies que 
hi ha entre teatre i cinéma. 
En canvi, que és el que te-
nen en comû? Moites coses. 
Una de les mes évidents és 
la capacitat d'aquestes dues 
arts (o la capacitat que haurien de 
tenir) per fer possible un ambient 
de màgia que envolti l'espectador, 
que el transporti a altres mons que 
son en aquest, com digue Paul 
Eluard. De fet, al teatre i al cinéma 
s'apaguen els llums quan la funciô 
ha de començar i, en canvi, és poc 
probable que et deixin a les fosques 
a un museu, posant per cas, i només 
il-luminin els quadres (encara que 
pugui ser un procediment curies per 
presentar una exposició; i, de fet, hi 
ha instaHacions o sales especifiques 
que sí que juguen amb les llums i 
les ombres). 
Ja que parlem d'altres mons, fa 
poc que ens ha tornat a visitar una 
companyia molt destacada del pa-
norama escénic europeu, el Teatre 
Negre de Praga, que precisament fa 
de la llum i de les fosques la seva ei-
na essencial de feina (tot i que la 
llum sia un element fonamental a 
qualsevol espectacle escénic; i, és 
ciar, a qualsevol peHícula). E l Te-
atre Negre de Praga presenta a Pal-
ma ja fa anys, dins el desaparegut 
Festival Internacional de Teatre, un 
muntatge que es titulava, justament, 
El temps / El mag savi. Mes tard 
torna a l'Auditorium amb la seva 
posada en escena cYAlicia al País de 
les Meravelles, que és la mateixa peca 
que ara ha tornat a escenificar, a Pal-
ma, el coHectiu que encapcala Pa-
vel Hortek.. Els textos de Lewis Ca-
rroll, amb la seva capacitat suggeri-
dora d'universos paraHels, ha 
temptat tant el cinema (la versió de 
la productora Walt Disney és la mes 
coneguda; n'hi ha d'altres) com el 
teatre (la Lindsay Kemp Company 
també realitzà una adaptació de la 
mateixa historia, dins el seu estil ca-
racterístic), i mes recentment, en-
tre nosaltres, també la productora 
mallorquína Teatre Educatiu ha es-
trenat la seva propia Alicia, amb ver-
sió de Neus Oliver i direcció de Jor-
ge Aliaga. El món magic de Cario 
Collodi (Pinocho y Geppetto és una 
estrena recent de la cartellerà cine-
matogràfica de les Ules) també el 
traslladà a l'escenari una altra for-
mació mallorquína, el Centre 
Dramàtic Di Marco. 
Però encara hi ha d'altres mons 
que son en aquest. Com els que crea 
l'escriptor italià Antonio Tabucchi; 
almenys dues de les seves novel-Íes 
han conegut dues excellents ver-
sions cinematogràfiques, Requiem i 
Sostiene Pereira (prodigios Marcello 
Mastroianni), totes dues ambienta-
des a Lisboa, la ciutat que Tabuc-
chi estima amb passio. El mallor-
qui Pep Tosar, que ja protagonitzà 
una adaptació de Rèquiem a l'esce-
nari, ara ha tornat a inspirar-se en 
els textos de Tabucchi per posar en 
escena Revès, que protagonitzà en 
companyia de Joan Bibiloni i que és 
un dels espectacles autòctons més 
bells i encisadors d'aquesta tempo-
rada. El mateix Tosar expresava la 
seva admiració per Tabucchi, fa uns 
dies, al nou espai de Canal 33 Aleph. 


Altres móns que són en aquest

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0077_p0/14.dir/tm_2001_n0077_p014.pdf

Altres móns que són en aquest

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears