Martí, Jordi

Biblioteca Digital de les Illes Balears

fâ\ La subjEctivitat del cinèfil 
La Noche Americana. 
Jrjfdj Pjfti ualsevol judici sobre cine 
—de fet, qualsevol judici 
sobre qualsevol manifes-
tatici artistica— és, en el 
fons, subjectiu. Per mes 
que la persona que émet 
"^l^ k^ el seu judici s'esforci per 
assumir una aparença d'objectivitat, per 
mes que la seva oplnió s'apuntali sobre 
un sòlid bastiment ref lexiu, un judici ar-
tlstic partelx primer de tot de rencon-
tre entre l'obra d'art i el subjecte que 
l'observa, un subjecte sotmès a l'impe-
ri de les sèves preferèncles, delsseus pre-
judlcls, de la seva formatici —o defor-
matici—sentimental, en definitiva, dels 
éléments que constltueixen la seva Per-
sonalität. El fet matelx que passi una 
part del seu temps observant una obra 
artistica i conformant una opimo sobre 
ella ja és un élément subjectiu —la ma-
jor part de la gent no ho fa. 
El moment mateix de l'encontre en-
tre l'objecte artistlc 1 el subjecte que ob-
serva també està déterminât per les con-
ditions en que es desenvolupa l'obser-
vacló. Fa uns anys vaig fer un viatge a 
Budapest 1 a Vlena. El darrer dia de la 
meva estada a Budapest, encara no sé 
com, vaig perdre les ulleres. Eis dies de 
Viena varen quedar marcats per aquest 
fet aparentment banal. Com que les me-
ves ulleres de sol són graduades, el pro-
blema no era greu de día i en exteriors. 
Però ja us podeu fer una idea de les di-
ficultáis que sobrevenlen de nit: havia de 
triar entre dues formes de foscor em-
boirada, la foscor d'unes ulleres nègres 
o la deformado d'una mirada mlop. El 
matelx passava a l'interior d'un museu. 
Per exemple, la meva percepcló dels ex-
traordinaris Bruegel conservais al Kunst-
hlstorlsches Muséum —La batalla entre 
Carnestoltes I Quaresma, La Torre de Ba-
bel, Les noces camperoles, etc.—, mar-
cada per la miopia déformant o pels vl-
dres obscurs de les ulleres de sol, res te-
ñen que veure ambla percepció de qual-
sevol altre —o amb la que haurla pogut 
ser la meva propia percepció en unes con-
ditions de vista mes favorables. Tal ve-
gada Bruegel es va convertir en un dels 
meus pintors prétérits, precisamene per 
la meva vlsió deformada. Dones bé, pen-
so que la majorla de judicls artlstlcs —so-
bre cine o sobre qualsevol altra discipli-
na— estan marcats, sensé que sovlnt ni 
el critic matelx se n'adoni, per una me-
na de miopia d'observacló similar a la 
meva d'aquells dles de Vlena, una mio-
pia perfectament legítima, entre altres 
coses, perqué és inseparable de la con-
dlcló humana—axioma válídflns que no 
es demostri que els crítics pertanyen a 
una especie diferent de la humana—, una 
miopia que anomenem subjectlvltat. 
Entre la legió dels que estimen el ci-
ne, la subjectlvitat no és menor. NI en-
tre els, dlguen-ne, "diletants" —elsano-
menats cinéflls— ni entre els crítics es-
pecíalítzats. Ais prímers, tal volta, no els 
Importa reconélxer que les seves pre-
feréncíes cinematográfíques patelxen 
d'una certa empremta personal; de fet, 
es deixen dur per ella alegrement. Els 
segons també estan domináis per les se-
ves manies i els seus prejudicls, pero els 
costa acceptar-ho, I dissimulen la seva 
evident subjectlvltat sota uns raona-
ments de tipus técnic que, desconeguts 
com són per la majorla del públic, po-
den passar perfectament per mes ob-
jectius del que són realment. 
SI les valoraclons cinematográfíques 
fossln objectives —com ho és valorar si 
un descobriment clentíflc aporta algu-
na cosa a la ciencia I a la humanitat—, 
¿com s'expllcarlen els canvls de gust ci-
nematografíe entre les patums que de-
cldelxen els grans títols de la historia del 
No m'importa caure en el tòpic de reconèixer que m'entusiasma El ciutadà Kane d'Orson 
Welles. En canvi, prefereixo tornar a veure el Rufufú de Mario Monicelli que Roma, città aperta, 
per més que, segurament, la pel-licula de Rossellinl deu tenir més mèrits cinematografíes 
cine? Per exemple, la cinematografia de 
Stanley Kubrik, tan sobrevalorada als 
anys 80 com denigrada injustament ara. 
Considérât fa un pareli de décades, qua-
si amb unanimitat, corn un dels grans 
directors de tots els temps, avui dia ja 
és un tòpic perdonar-li amb condes-
cendencia les seves tres o quatre pri-
meres pel-lícules i menysprear la resta 
de la seva producció.¿Com s'explicarien, 
per altra part, les divergencies dels cri-
tics si no és que aqüestes vénen deter-
minades per diferencies de gust? I, fi-
nalment, ¿qué és el gust cinematogra-
fie sino la conseqüéncia d'una sensibili-
tat estètica ferida per unes cicatrius per-
sonals, subjectives, intransferibles? 
Com que, per sort, jo no sóc critic de 
cine —no tine els suficients coneixe-
ments sobre tècnica cinematogràfica, ni 
Tesnobisme de creure que aquests co-
neixements farien de la meva una veu 
autoritzada—, no m'importa reconèixer 
que les meves filies i fòbies en qüestió 
de pel-lícules son discutibles, sovint in-
justes, fins i tot inexplicables. A vega-
des coincidevo amb el "gust general" i 
a vegades m'hi separo. No m'importa 
caure en el tòpic de reconèixer que 
m'entusiasma El ciutadà Kane d'Orson 
Welles. Encanvi.prefereíxotornaraveu-
re el Rufufú de Mario Monicelll que Ro-
ma, città aperta, per més que, segura-
ment, la pel-lícula de Rossellini deu te-
nir més mèrits cinematografíes. M'a-
grada molt Billy Wilder, però recordo 
amb més plaeralguna de les seves pel-lí-
cules menors, corn A v a n t i , que, per 
exemple, L ' a p a r t a m e n t , habitualment 
considerada una de les seves obres mes-
tres. Detesto profundament el cine de 
Godard, i no sabria dir per què. M'a-
grada mésTruffaut, peròtèbiament. De 
fet, la seva pel-licula que prefereixo és 
una generalment considerada menor, 
per més que va guanyar un Oscar, La n i t 
americana. M'avorreixen els musicals, 
però sempre m'ha emocionat Cabaret 
de Bob Fosse. La veig una vegada cada 
any. Séquesón preferències subjectives, 
que el meu "canon" de pellicules és pe-
culiar i difícil de defensarobjectivament. 
Però, com a mínim, mai he tingut el mal 
gust de pensar que els altres estiguin 
obligáis a compartir-lo. Ü 


La subjectivitat del cinèfil

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0106_p0/31.dir/tm_2004_n0106_p031.pdf

La subjectivitat del cinèfil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears