Figuera, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

L E S N O S T R E S P O R S 
ïoni Figuera T ristes, allò que se'n diu tristes, ho són totes les coses, I terrorí-fiques. I fantasmagòriques. Fins i tot en la seva mateixa realitat. I, de fet, qualsevol acció huma-
na també ho és, sotmesa inexorabla-
ment des del començament a l'imperi 
del temps i als seus arrasadors efectes. 
Trist ho són igualment els "girasols" de 
Van Gogh i els "niguls" de Magritte; la 
infantesa, les dones i els llibres en un 
film de Truffaut; una melodia de 
Moustaki o una "lletra" de bolera o 
tango -"ese pensamiento triste que se 
baila"-; la mirada al.lucinada i obsessi-
va del "voyeur"; una botella surant a 
l'oceà; un rastre de fum en la distància; 
la inquietant imatge d'uns inofensius 
ocells posant per l'espectador a l'altre 
costat del Golden Gate: el regne de les 
aparences en constant contradicció 
interna, mostrant-nos implacablament 
el seu revers. Vet aquí el nucli germinal 
de la tristesa! Vet aquí el terror! 
Ar t de la premonició, també el cine de 
terror és trist. Especialment quan la 
pàtina del temps empresona des del 
rectangle fosc de la pantalla aquella 
llum letal i boirosa que atorga als 
éssers i a les coses la seva dimensió 
surreal, s imbòlica, onírica. Vis ió 
quimérica o fantasia desborada, allò 
terrorífic, quan és autèntic, suposa un 
grau superior que no la realitat, no 
obligadament una adjectivació de la 
falsetat. 
•logia del terror 
\r una poètica del gènere) 
Per una altra banda, el cine de terror 
no només ressuscita fantasmes del 
passat -fets i personatges que tan sols 
són j a memòr ia - , sinó espectres 
intemporals, transsumpte catàrquic i 
alliberador de les més amagades i 
subterrànies obsessions de l 'ésser 
humà. 
S'ha dit infinites vegades que allò 
terrorífic era més literari que no 
visual. Malgrat tot, en algunes de les 
millors obres -des de El gabinete del 
Dr. Caligari de Rober t W i e n n e fins al 
Dràcula de Coppola amb totes les 
seves virtuts i limitacions; des del 
Frankenstein de James W h a l e fins al 
Dràcula de Terence Fisher, passant 
per obres com Piscosis i Los pájaros de 
Hi tchcock, per posar només uns pocs 
exemples- el cine oposa al terror des-
criptiu, sinuosament esquiu a la l i te-
ratura, la consagració ritual i tauma-
túrgica de l'instant, terror que es va 
engendrant a si mateix al pas de la 
pulsió de les pròpies imatges, gestant-
se i esvenint-se a l'uníson, descobrint-
nos la seva més contradictòria identi-
tat: la impossibilitat de ser res més 
que no un simple desig transferit. 
(Res més desolador i patètic en aquest 
sentit que les successives reencarna-
cions del comte Dràcula, l 'erotisme 
del qual -ratificació de la vida fins i 
tot en la mort o, el que és el mateix, 
ratificació de la mort fins i tot en la 
vida- vénen a recordar-nos la pròpia 
impotència per aludir un destí fatal-
ment signat: l 'àmbit circular i tancat 
de les cendres.) 
No cal dir que el cine de terror -al 
marge, per desgràcia, de les seves cada 
vegada més feqüents manifestacions 
"granguinyolesques", "psicopatològi-
ques" o repulsivament "gore" -és un 
gènere adult (sense cap complex d'in-
ferioritat respecte d'altres). O encara 
millor: la nostra manera d'acostar-nos-
hi també varia. Quan comprenem que 
la seva vertadera significació neix 
d'una subversió de la quotidianitat. E l 
terror adult neix quan el terrorífic se 
separa del fantàstic: ni Jules Verne ni 
Ray Bardbury, sinó una altra cosa: no 
la ciència ficció, sinó l'explosió del 
subconscient, els dimonis interiors, els 
obscens ocells de la nit interior. 
E l cine fantàstic neix de la relació de 
l'home amb el seu medi: un entorn que 
li és aliè, encara no domesticat; del seu 
anhel per posseir-lo, de sotmetre'l al 
domini de la tècnica. E l cine de terror, 
en canvi, apareix quan l'home gira els 
ulls a l'enrevés, quan no fa peu al vol-
tant d'un hipotètic centre il·lusori, 
enfonsant-se en els inabastables avenes 
inexplorats de la seva personalitat: de 
la immersió en el "jo" a la vampiritza-
ció de "l'altre". On acaba la ficció exte-
rior i comença el regne de la realitat 
interna, just aquí neix el terror. I la rea-
litat interior -preconscient, subcons-
cient, inconscient, o com dimonis la 
volguem denominar- és sempre trista. 
Com la boira en un carreró sense sor-
tida. O com els llòbrecs i humits pas-
sadissos que habita el Fantasma de 
l'Òpera. O com un fiacre desballestat 
escapat de la nit de Whitechapel . O 
com el recorregut d'uns passos furtius 
en un museu de cera caminant en dia-
gonal cap a l'oblit. 
To t bon film de terror és trist en la 
mesura que és terrorífic qualsevol bon 
film en general. Perquè, ¿que existeix 
res més paorós que la imatge de l 'ho-
me, convertida en temps en la pantalla, 
sotmès inapel.lablement a les més ínti-
mes pulsacions; si el veim viure, esti-
mar, envellir, morir, reconèixer-se de 
vegades a l'altre costat del mirall, inte-
rrogar la màscara i el seu doble; irre-
versible periple, passatger d'un vaixell 
fantasma sense possibilitat de retorn, 
ancorat a la vora del Leteu, barca de 
Caront escorada cap al buit, banyant-
se en les aigües residuals de la llacuna 
Estígia, transformada ara en pantà 
tenebrós on habita la seva ombra i 
l'ombra udoladora de qualque espectre 
de Baskerville? 
Realitat o imaginació: allà on somni i 
vigília deixen de concebre's com a con-
tradictoris -com ho volia André 
Bretón- hi ha el terror: punt de parti-
da que també és punt d'arribada. I una 
vegada que ens hi submergim,experi-
mentat com a risc, com a obertura cap 
al desconegut, darrere el que s'amaga 
rere el teló de fons de les aparences; 
esdevé en darrera instància, desig cris-
tal·litzat, passió feta fòssil, memòria de 
l 'home més enllà de la m o r t . * 
"És v iu! És v iu! ( En el nom de Déu, a ra sé què se sent quan s'és Déu)" 
Colin Clive a Frankenstein (1 931) . La frase entre parèntesis es va censurar per l'estrena. 
• 


Mitologia del terror. Per una poètica del gènere

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1997_/n0030_p0/06.dir/tm_1997_n0030_p006.pdf

Mitologia del terror. Per una poètica del gènere

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears