Font, Miquel S.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Versions d'un Secret (II) 
E n aquesta segona versió voldrí-em tractar el fet en si de la pel·lí-cula. Prescindirem de l'ocasió d'exposar la sinopsi o trans-criure'n l'argument, ja que en el primer article de la sèrie (T.M. núm. 50), en ocasió de 
comparar la novella amb la pel·lícula, i 
quan ho fem amb la novel·leta cinema-
togràfica respecte de la pel.b'cula (en pos-
teriors entregues), fendrem l'oportuni-
tat de redundar-hi. 
Ja deixàrem entreveure que El Secreto 
sofrí una alteració respecte de la prime-
ra versió i fins i tot aportàrem una de les 
hipòtesis que més acceptació ha tingut: 
autocensura de determinats passatges 
extrets de la realitat que suscitaren a l'è-
poca. Sabem que es provocaven petites 
revoltes a la sortida de les sales de pro-
jecció, on la gent volia continuar la seva 
pel.b'cula i venjar-se dels carrabiners. 
S'arribà a l'extrem que en alguns indrets 
concrets, la pobcia havia de protegir els 
carrabiners. Si feim cas a la creença que 
la novel·la estava basada en gran part en 
fets real, més certa resta la idea de l'au-
tocensura de la qual parlàvem. La lògi-
ca ens indica que la versió que fins avui 
ens ha arribat (a partir de les còpies en 
nitrat i del negatiu trobats els anys vui-
tanta), es corresponen amb la versió de-
finitiva. Més encara, no tenim cap no-
tícia fins a hores d'ara que es fessin al-
tres rodatges d'exteriors per auna segona 
versió definitiva. Així doncs, tot sembla 
indicar que la versió final del film, és la 
que avui coneixem. 
Una dada podem aportar pel que fa a la 
segona versió i és la notícia apareguda al 
FochyFum [25.12.1927] sota el títol de 
Nova estrena (sense signar) on es dóna 
notícia de la nova versió i en destaca el 
"cuadro de ball típich al natural, ahont 
sa distinjeix es cuarteto de pajesets, en-
señats y dirijits p'es professo, y compo-
nent y popula D. Nicolau Valdes (a) Es 
bailado, an el cual felicitam". 
Posteriorment,també trobarem notícies 
reiterant l'èxit del "cuadro viviente" de la 
regional película El Secreto de la Pedriza 
[FyF, 24.3.1928]. Amb el material que 
fins ara ha transcendit de la pel·lícula, no 
estam i probablement no destriarem mai 
el procés i diferències entre una prime-
ra i una segona versió. Estam només en 
l'opció de proposar hipòtesis. Si al pri-
mer article de la sèrie, destacàvem les di-
ferències entre la versió novel·lada i la 
versió fumada, tot i la resolució mani-
festa d'adaptació que se'n féu a l'època, 
podríem caure en la temptació de con-
siderar la primera versió del film com 
una adaptació més fidel a la novel·la que 
es veuria totalment reelaborada en la ver-
sió definitiva. Nosaltres no som parti-
daris d'aquesta hipòtesi, malgrat sembli 
molt atractiva. Primer de tot,destacarí-
em la perfecta harmonia de tots els ele-
ments cinematogràfics (raccord d'argu-
ment, interpretació, vestuari, temps, es-
pai...) que no fa pensar en afegits 
posteriors. Reconèixer la dificultat que 
suposaria a l'època la nova filmació en 
els mateixos exteriors (pràcticament la 
pel·lícula no té cap interior) i l'encari-
ment final del producte. La finalitat que 
trobam ja a la novel·la de film-reclam tu-
rístic amb una sèrie d'exteriors més pro-
pis dün documental estranger de l'èpo-
ca, ens fan més propensos a pensar en 
una segona versió producte d'un seguit 
de reajustaments de determinades esce-
nes (expl·lcitació excessiva en fets vio-
lents, participació tendenciosa del direc-
tor en el missatge de la pel·lícula, excés 
de rol d'algun col·lectiu de la pel.b'cula. 
Hem de recórrer a una crònica apare-
guda quaranta anys més tard de l'estre-
na de la pel·lícula escrita per Lluís 
Fàbregas i Cuixart -Lluïssot- que trac-
taria el tema del setè art al volum segon 
de Ca-Nostra i on fa cinc cèntims dEl 
Secreto i de les seves conseqüències a l'es-
trena a més de recollir el fet de les dues 
versions. Després d'elogiar la producció 
i reproduir alguns passatges de la publi-
citat de l'època, en fa una crítica inte-
ressant. Precisa: "Además a título de fis-
goneo... consideraron que en el film se 
repetían escenas que debían ser supri-
midas o recortadas...". Determinats fets 
on transcendia en excés la realitat o on 
es posava en tela de judici el triomf de 
la veritat i la justícia (als ulls de l'època), 
també havien de bandejar-se, segons la 
mateixa crònica. No sabem si es feren 
els oportuns canvis de metratge elimi-
nant o en tot cas afegint altres seqüèn-
cies. Tampoc és el nostre deure intentar 
posar-nos en la moral de l'època per pro-
var d'esbrinar si l'actual versió matisa els 
temes que Fàbregues proposava. Tot 
sembla indicar, però, que certament hi 
hagué dues versions i que molt proba-
blement l'actual, suposadament la defi-
nitiva, respongui a necessitats de cohe-
sió interna i a altres raons de producció. 
Les dues jornades en les quals transco-
rre la pel·lícula, les deu parts (quatre a 
la primera part i sis a la segona), qua-
tre-cents cinquanta-dos intertítols als 
quals cal afegir una cua d'uns pocs mi-
nuts, on es recullen certs exteriors del 
film (acompanyats de desset intertítols 
més), serveixen per donar cos a la ver-
sió avui coneguda dEl Secreto de la 
Pedriza. L'acció transcorre, com ja hem 
dit, gairebé de manera exclusiva en ex-
teriors, amb l'excepció dels pocs inte-
riors que serveixen de transició. Ens cri-
da l'atenció, per damunt dels altres ele-
ments, tal volta massa en la tònica que 
oferien les produccions de l'època, els 
esmentats quatre-cents cinquanta-dos 
intertítols. La mesura de cada un d'ells, 
que, en poques ocasions supera les dues 
línies damunt la pantalla, la presenta-
ció que es fa dels protagonistes amb el 
nom de l'actor corresponent i l'alt com-
ponent literari de la seva totalitat són 
una de les característiques que fan des-
tacable l'adaptació. Les més de les pro-
duccions de l'època, amb l'ús dels in-
tertítols, podien caure en una doble 
temptació: fer del recurs dels intertítols 
un recurs en excés detallat i en ocasions 
tedios (és el cas del Don Juan Tenorio 
protagonitzat per Fortunio Bonanova, 
en què si no es coneix la història, és im-
possible seguir-la a través düns inter-
minables intertítols), o bé per contra, 
restringir-ne l'ús i dificultar-ne el se-
guiment de l'argument. En canvi, la 
pèrdua d'intensitat, donat l'allargament 
de determinats passatges, o d'alguna 
part en concret, serien els elements més 
perjudicats del conjunt. Les parts i les 
jornades que avui prodríem assimilar als 
capítols i entregues d'una col·lecció de 
llibres, servien per crear expectativa i 
rendiment, no ens enganyem, a la in-
versió dels productors. Encara avui dia 
resten claus per desvetllar dEl Secreto i 
li devem més i més estudis especialit-
zats per restaurar allò que encara du-
rant molts d'anys continuarà oferint-
nos: un bon secret. • 


Versions d'un Secret (II)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_1999_/n0052_p0/14.dir/tm_1999_n0052_p014.pdf

Versions d'un Secret (II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears