Quintana, Josep

Biblioteca Digital de les Illes Balears

  
 
SOCIETAT D’HISTÒRIA 
NATURAL DE LES BALEARS 
 
 
In memoriam Manel Vilella Tejedo (1926-2011) 
 
 
 
 
Manel Villella (primer per la dreta) amb Toni Rarruella i Lluís Prats  
durant una visita de l'Associació Catalana de Malacologia 
 a Vallter (Girona) el 13 de juny de 1998. 
 
 
El passat 29 d’abril de 2011 en deixà, a l’edat de 85 anys, en Manel Vilella, Valencià de 
naixement i barceloní d’adopció. En Manel encarnava l’esperit d’aquelles persones 
(autodidactes) que senten una curiositat innata i una profunda admiració per tots els essers 
vius, en especial (però no de manera exclusiva) cap els mol·luscs terrestres. Sempre 
recordaré la seva manera (sentida i emocionada) de descriure l’estructura finament estriada 
de la closca d’algun caragol o l’esquelet d’òpal de les diatomees, observats amb la lupa 
220     Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 54 (2011) 
 
 
binocular. Com diria en Manel (amb el sempre present accent valencià): quina meravella! 
Un naturalista de cap a peus. 
El meu primer contacte amb en Manel va ser epistolar. En aquella ocasió, li expressava 
els meus dubtes relacionats amb uns exemplars del gènere Cecilioides trobats a Ciutadella i 
altres del gènere Euconulus, trobats a Cerdanyola del Vallés (Barcelona). La seva resposta 
(una carta de tres pàgines, mecanografiada i datada el 10 de febrer de 1998, acompanyada 
de tres làmines inèdites amb dibuixos de vàries especies de Cecilioides, i tres fulls amb les 
corresponents mides de cada un dels exemplars) ja deixava entreveure alguns trets 
característics de la seva personalitat. En primer lloc, una certa desconfiança a l’hora de 
compartir els seus coneixement vers persones desconegudes: “[...] Como quiera que son 
inéditos le ruego una màxima discreción en enseñarlos, mejor seria a nadie [...]” i, en 
segon lloc, una profunda estimació per l’història natural, expressada en aquella ocasió de la 
següent manera: “[...] pero he de añadir que no me considero un malacólogo, si algo soy es 
el ser un entusiasta de la naturaleza en cualquier aspecto, tengo una indudable preferencia 
por los moluscos, pero no es una exclusiva. Toda vez que en la naturaleza no estan los 
moluscos aislados, ni las plantas, ni las rocas, todo es un magnifico conjunto en perfecta 
armonia [...]. Hay que observar con cariño a la Naturaleza, me entusiasma la observacion 
[...]”. Prova palpable d’aquestes paraules són les felicitacions nadalenques que cada any 
enviava a amics i coneguts. Sobre un fons blanc de 10 x 21 cm sempre hi apareixien, de 
forma inexorable i dibuixats de forma magistral (amb plomí), una cloca de caragol fermada 
amb un fil a la rama d’alguna planta. Una forma senzilla, però eficient, de demostrar 
aquesta profunda estimació per la natura. 
En la meva modesta opinió, tant l’extensió de la carta (redactada en un to moltes 
vegades apassionat “[...] y le ruego sepa disculpar por las disgresiones habidas, són fruto 
del entusiasmo [...]” com el fet d’haver enviat uns dibuixos inèdits a una persona 
desconeguda, demostra, de forma més o menys clara, un afany de proximitat cap a persones 
amb les mateixes inquietuds i no “contaminades” per les enveges i els mal entesos que a 
vegades el temps i el tracte perllongat fa florir (malauradament) entre col·legues. 
El vaig conèixer personalment el novembre de 1998, per motius purament malacològics 
(com no podria ser d’una altra manera). Juntament amb n’Antoni Tarruella (actual president 
de l’Associació Catalana de Malacologia) vàrem organitzar una sortida al Mas Trader 
(Cubelles, Barcelona) per intentar trobar una població d’Suboestophora tarraconensis 
(Aguilar-Amat, 1935) que jo havia localitzat l’any 1994. Tot just baixar a l’estació de 
RENFE i fetes les presentacions de rigor, me varen fer un regal inesperat, consistent en una 
petita col·lecció de pulmonats terrestres (tant catalans com europeus), guardats, amb la seva 
etiqueta, dins bossetes de plàstic. Per mi, aquell regal va suposar una mena de benvinguda i 
bateig malacològic, tot a l’hora. A més, durant aquella sortida es van fer palesos altres 
aspectes de la personalitat del Manel. El molestava molt profundament el tracte de “vostè” 
(malgrat tenir 72 anys!). També va quedar ben palès el seu sentit de l’humor, ja que era una 
font inesgotable d’acudits. També s’ha de dir que era una persona molt xerradora. La 
sortida es va convertir en recordatori d’anècdotes viscudes amb altres malacòlegs, com 
Miquel Bech, Carles Altimira o Lluís Gasull. Aquella va ser la primera de moltes sortides 
de cap de setmana, en la que vaig tenir la immensa sort de gaudir dels coneixements i de la 
sincera amistat d’en Manel. En poc temps s’havia diluït el to seriós, correcte i una mica 
enciclopèdic que mostrava la seva primera carta. 
In memoriam Manel Vilella Tejedo (1926-2011)     221   
 
 
Pocs mesos abans de la sortida al Mas Trader (maig de 1998), s’havia formalitzat, de 
manera oficial, l’Associació Catala de Malacologia (ACM) (Tarruella, carta 13/5/1998) de 
la qual en Manel va ser el seu primer president. No cal dir que en Manel va ser una figura 
especialment rellevant en la formació de l’associació i que aquest fet va suposar un 
important estímul per ell. Recordo amb especial estimació les primeres reunions de l’ACM 
a la petita biblioteca del centre cívic Matas i Ramis, a Horta (Barcelona), bastant informals i 
fins i tot, una mica surrealistes. La il·lusió i les ganes de tirar endavant amb aquell projecte 
(malgrat la manca de medis) sempre hi eren ben presents. 
Per altra part, en Manel era dipositari d’un immens llegat malacològic, tant en forma de 
vivències amb altres malacòlegs (tant espanyols com estrangers), com en el coneixement en 
profunditat de la malacofauna catalana, fruit d’un nombre incomptable de sortides de camp, 
tal com queda reflectit, per exemple, en el seu treball sobre la Bythinella rufescens 
persuturata Bofill, Haas et Aguilar-Amat, 1921, petit caragol d’aigua dolça recollit en 58 
fonts diferents al llarg d’un període de temps compres entre 1947 i 1989. Personalment tinc 
la impressió de que en Manel va publicar una part molt petita de tot aquest coneixement, 
degut, segurament, a les circumstàncies que li varen tocar viure: haver de compaginar la 
seva passió per la malacologia amb el treball i el fet d’haver de pujar (juntament amb la 
seva estimada esposa, la Lita) una família en una època relativament complicada.  
Hi ha altres trets de la personalitat del Manel que crec val la pena recordar: la seva força 
de voluntat, l’enginy i la imaginació davant la falta de medis. En més d’una ocasió ens va 
sorprendre a tots amb els seus “invents”, com el tubet de vidre graduat per comptar 
closques de mida molt petita, o el recollidor telescòpic de caragols, entre d’altres.  
En Manel no només es va conformar en estudiar les closques dels mol·luscs, si no que 
va anar més enllà estudiant la seva anatomia. És precisament en els seus dibuixos anatòmics 
on crec que es demostren i resumeixen totes les virtuts d’en Manel com a malacòleg 
autodidacta. En aquest sentit, els magnífics dibuixos i la descripció de Xerocrassa cardonae 
(Hidalgo, 1867) y Xerocrassa nyeli (Mittre, 1844) publicats en el Bolletí de la Societat 
d’Història Natural de les Balears de 2001, són mèrit exclusiu d’en Manel. La seva 
participació en el Bolletí es remunta però, a l’any 1993 com a coautor (juntament amb en 
Maximino Forés) de la descripció d’una nova espècie de pulmonat terrestre endèmic 
d’Eivissa: l’Iberellus tanitianus Forés et Vilella, 1993 
Com a nota curiosa, dir que en l’edició del 6 de març de 1993 del diari La Vanguardia, 
en el “Panorama de Actualidad” corresponent a la secció de Ciència i Tecnologia, es va 
publicar una nota breu dedicada a n’en Manel i a la seva afició per la malacologia. Al final 
de la nota es comenta “[...] En la actualidad, seis hospitales de China le piden [a n’en 
Manel] información para resolver algunas cuestiones relacionadas con parasitación de 
moluscos que también afectan al hombre [...]”, comentari que, sense cap mena de dubte, 
mostra de manera clara la seva vàlua com a investigador apassionat d’aquest grup 
d’organismes. En Manel també era una caixa de sorpreses, algunes agradables, altres no 
tant, degudes, segurament, a una forta personalitat. Ningú és, per sort, perfecte. 
Aquestes paraules no volen ser més que una petita mostra d’agraïment cap a una 
persona per mi molt estimada i que considero com el meu mestre en relació a l’estudi dels 
mol·luscs continentals. Conservo i faig meves, com si fos un preuat tresor, la força de 
voluntat, l’esperit crític, el rigor i l’estimació d’en Manel vers l’observació i l’estudi del 
222     Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 54 (2011) 
 
 
món natural, virtuts de les quals més d’un investigador “a sou” (con diria ell) en podria 
prendre bona nota.  
Crec també que en Manel se sentiria especialment orgullós per les fites assolides per 
l’ACM. Actualment l’associació compta, des de fa relativament poc temps, amb una nova 
seu social al Museu Blau del Fòrum de Barcelona. La revista Spira, publicada de forma 
periòdica, ja assoleix una qualitat en format i continguts més que dignes, coneguts a nivell 
internacional. Nostra es la responsabilitat de mantenir, com el primer dia, l’esperit 
fundacional que va permetre el naixement de l’ACM i del que tu, Manel, també en vas ser 
bona part responsable.  
 
 
Josep Quintana 
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont 
Universitat Autònoma de Barcelona, edifici ICP 
Campus de la UAB s/n 
08193 Cerdanyola del Vallès (Barcelona, Espanya) 
 
 
Bibliografia 
 
Alba, D. M., Tarruella, A., Corbella, J., Vilella, M., Guillén, G., Prats, Ll. & Quintana, J. 
2004. Addenda a la llista dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira 1 (4): 1-10. 
Forés, M. & Vilella, M. 1993. Una nueva especie de Iberellus Hesse, 1908 (Pulmonata: 
Helicidae) en la isla de Eivissa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 36: 17-30. 
Quintana, J. & Vilella, M. 2001. Sobre la validez taxonómica de Trochoidea (Xerocrassa) 
cardonae (Hidalgo,1867) (Gastropoda: Hygromiidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 44: 
41-55. 
Quintana, J. & Vilella, M. 2005. Estudi sobre la variabilitat de Xerocrassa nyeli (Mittre, 
1842) (Gastropoda: Hygromiidae) a l’illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soc. Hist. 
Nat. Balears, 48: 23-33. 
Riedell, A. & Vilella, M. 1968. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gastropoda) Spaniens. Misc. 
Zool., II (3): 1-5. 
Vilella, M. 1963. Notas malacologicas. I. Contribución al conocimiento de Pyrenaearia 
molae Haas. Miscelánia Zoológica: 27-32. 
Vilella, M. 1965. Notas malacológicas. III. Fáunula malacológica de Vall Ferrera. 
Miscelánia Zoológica, 2 (1): 23-29. 
Vilella, M. 1967. Notas malacologicas. IV. Nuevas citas de dispersión. Miscelania 
Zoológica, 17-20. 
Vilella, M. 1968. Notas malacológicas. V. Una nueva Elysia (Gastropoda Opisthobranchia) 
del Mediterráneo español Elysia fezi n. sp. Misc. Zool., 2 (3): 1-4. 
Vilella, M. 1994. Tres nuevas especies de Doridáceos (Gastropoda: Nudibranchia) en la 
costa del mediterráneo catalán. Butll. Centre d’Est. Natura B-N., 3 (1): 63-72. 
Vilella, M. 1995. Contribución al conocimiento de la malacofauna de Era Val d’Aran, 
Pirineos catalanes. Butll. Centre d’est. Natura B-N., 3 (2): 169-203. 
Vilella, M. 2001. Nuevas citas de dispersión. Spira 1 (1): 41-45. 
In memoriam Manel Vilella Tejedo (1926-2011)     223   
 
 
Vilella, M. 2002. Consideraciones concernientes a Bythinella rufescens persuturata 
(Gastropoda: Prosobranchia: Hydrobiidae: Amnicolidae). Spira 2: 25-32. 
Vilella, M., Tarruella, A., Corbella, J., Prats, Ll., Alba, D.M., Guillén, G. & Quintana, J. 
2003. Llista actualitzada dels mol·luscos continentals de Catalunya. Spira 1: 1-29. 
 
Altres referències 
 
Alba, D. M. 2011. Manuel Vilella Tejedo, in memoriam. Spira 4 (1-2): 77-80. 
Anònim. 1993. Panorama de actualidad. Una historia de afición profesional. La 
Vanguardia, Ciencia y Tecnologia, 6 de març de 1993. 
Anònim. 2011. Manel Vilella Tejedo, in memoriam. Noticiario de la Sociedad Española de 
Malacologia 55: 15-16. 
 
Tàxons dedicats  
 
Abida secale vilellai Kokshoorn et Gittenberger, 2010 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


In memoriam Manel Vilella Tejedo (1926-2011)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2011v054/p219.dir/Bolleti_2011v054p219.pdf

In memoriam Manel Vilella Tejedo (1926-2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears