Tirado Muñoz, José

Biblioteca Digital de les Illes Balears

1 . nm Etmmi 
JOSÉ T i r a d o ITIUñ• Z mb la humilitat de qui en-
cara està descobrint la pra-
xi analítica, voldria aven-
turar-me, convidant tot-
hom a revisar les primeres 
imatges de Breve encuen-
tro. Només així reconeixe-
rem que la seva qualitat és tan sig-
nificativa com per eclipsar el menor 
desencert que faci osciblar el film. 
Però un diseurs tan apassionat com 
aquest que, probablement sembli 
hereu de la retòtica francesa, es fo-
namenta en tota una sèrie de coor-
denades estètiques inqüestionables. 
Tot i que Lean ens ha ofert in-
finitat d'inicis simbòlics, aquest és 
segutament el més premonitori, fa-
talista i natrativament insòlit. No 
obstant, fins el seu desenllaç no po-
drem entendre l'autèntic sacseja-
ment de la primera seqiiència, on 
sc'ns ha estât mostrant, des del pri-
mer moment, el desti inalterable 
deis personatges. Així, el director 
no només provoca a l'espectador re-
cordant-li la seva incapacitat per in-
cidir en l'evolució de la historia, si-
no que a sobre ho fa amb tanta fre-
dor i distancia que dilata fins 
l'extrem la tensió del 
melodrama. Així 
es configura l'uni 
vers dramàtic 
que David 
Lean ha 
desenvolupat al llarg de la seva ca-
rrera, i que trobem ja en els primers 
minuts d'aquest film. 
Entre les columnes de fum que 
dibuixen els trens de Testado de 
Milford, irrompen els titols de cré-
dit. Lleugerament, la camera co-
mençarà a guiar-nos per l'escena al 
ritme del Concert per a piano niim. 
2 de Sergei Rachmaninov. D'a-
questa manera, David Lean cons-
trueix un espai dramàtic fàcilment 
comprensible, fent circular el punt 
de vista i mostrant-nos la situado 
que, lluny d'envoltar els protago-
nistes (Alec-Trevor Howard; Laura 
-Celia Johnson), els ailla dins el 
quadre. 
Un entorn tan quotidià com el 
bar de Testado esdevé, en mans de 
Lean, un univers magie i descon-
certant, gracies a Tus pictôric de la 
iblumincació i a la densitat del si-
lenci que domina l'escena i eviden-
cia la clandestinitat de la relació. 
L'evidència es farà encara més pal-
pable amb Tambada de Dolly Mes-
siter i amb el comentari que fa a 
Laura: "Trucaré a Fred demà al ma-
tí i faré la guitza". Així dones, as-
sistant de nou a una situado d'a-
dulteritat frustrada a les quais 
David Lean ens ha acostumat: 
els protagonistes dubten entre 
obéir els seus desigs in-
terns o conti-
nuar amb la seva monòtona estabi-
litat (aquest dubte, ve déterminât 
pel pes de la restricció social que, 
en aquest cas, encarna la velia xe-
rraire). 
Laura, en silenci, deixa caure la 
mirada sobre un contrapla buit, 
mentre pensa en la indecisió i pas-
sivitat que Testa abocant al pati-
ment. De la mateixa manera, Alee 
respon, amb una actitud igualment 
supeditada, ja que agafa el tren i de-
sapareix de la vida de Laura. Però 
aquest desti fatídic, que ha volgut 
separar els protagonistes, s'ha estât 
amagant des del principi, en la ico-
na del tren, que avança de manera 
inexorable cap a un desti fix, sense 
aturar-se. 
La figura del tren, que és un deis 
símbols més característics de tota 
la filmografia de Lean (Sangre, su-
dor y lágrimas, Locuras de verano, Dr. 
Zhivago, Pasaje a la India o El puen-
te sobre el río Kwai) adopta, a Bre-
ve encuentro, un carácter encara més 
metafòric i déterminant, ¡a que tes-
timonia la separado deis protago-
nistes, al mateix temps que, amb el 
seu estricte horari, marca la fuga-
citat del seu últim comiat. Aquests 
petits efectes sonors, com és el de 
la campana, adopten una magnífi-
ca transcendencia fins arribar a ca-
talitzar alguns deis moments més 
dramàtics d'aquest melodrama. • 


Breve encuentro

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0078_p0/18.dir/tm_2001_n0078_p018.pdf

Breve encuentro

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears