Obrador, Joan

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Melinda and Melinda Cinema crepuscu lar 
Joan Ibrador o, no diré que la darrera 
pel-I icula de Woody 
Alien no m'ha agradat. 
Primer perqué sóc d'a-
quells que consideren 
que un bon comentari ci-
nematografie no s'ha de 
sustentar sobre criteris subjectius I, se-
gon, perqué he gaudit tant amb Tex-
tensa filmografia del director de Man-
hattan que seria incapac. de dir que un 
film seu no té valor. Sóc d'aquells que 
davant d'aquell director esquifit mostra 
una actitud de reverencia que s'apropa 
al sentlment religiós. 
Empero, Melinda and Melinda pateix 
un greu ¡nconvenient des del punt de vis-
ta estructural: Woody Alien ha substituit 
prácticament tota l'acció argumental 
pels llargs diálegs deis sofisticats no-
vaiorquesos que habiten el seu darrer 
film. Segur que hi haurà qui dirà que una 
característica definitòria de tota la seva 
obra és la presencia de d'aquest tlpus de 
personatges—xerradors, hlstriònlcs I ge-
nlals—. Si repassésslm la seva filmogra-
fia la llista seria gegantlna. Ara bé, el que 
succeelx és que, amb Medinda amd Me-
linda, Alien ha ultrapassat un límit que 
fa Imposslble, a la vegada, qualsevol dra-
ma o qualsevulla comedia. Com sabeu, 
si ja Theu vista, la pel-llcula comenca amb 
un petit grup d'intel-lectuals que man-
tenen una ¡nteressant tertulia sobre el 
valor de l'obra d'art, el tema en disputa 
és si és millor la comedia o el drama a T-
hora de reflectir la vida. El director del 
film, evidentment, no participa de la dis-
cussió, però decideix donar la seva llicó 
ais tertullans. El propòsit manifest d'A-
lien és demostrar que son ¡gualment vá-
lids els dos estils dramàtlcs a Thora d'a-
propar-nos a una realitat sempre sor-
prenent. I decideix fer el que nlngú, que 
jo sàplga, s'havla atrevlt a fer fins al dia 
d'avul: filmar a la vegada un drama i una 
comedia amb el matelx contingut argu-
mental. Sembla que el gran amant del 
jazz antic, a les acaballes de la seva ca-
rrera f ilmogràf ica, ha decldlt explorar ca-
mins que mal nlngú no havia gosat. Bé, 
de beli nou, se'm podría dir que Allen 
sempre ha Intentât obrlr camlns Ines-
crutats: Todo lo que quiso saber sobre el 
sexo... (1972) Zelig (1983) La rosa púr-
pura de El Cairo (1985). I que és lloable 
que un cineasta aspiri a Toriginalltat, fins 
al darrer moment de la creado artística. 
Woody Allen, mes que un director 
absolutament original, és un símptoma. 
Abans, les sèves pellicules havíen de ser 
interpretades en dau psicològica: ja fos 
perqué eli fes la seva propia psicanà-
lisi en public, o perqué tractés qualque 
aspecte universal de la psicologia hu-
mana: la por a la mort, l'amor, la gelo-
sia, la psicologia criminal, les relaclons 
entre germanes... A Melinda and Me-
linda realment no exlstelx aquesta anà-
lisi psicològica; perqué la dramática vi-
da de Melinda és simplement una ex-
cusa per fer un joc cinematografie. De 
fet, és una proposta que dellberada-
ment eludelx qualsevol posslbilltat que 
Tespectadorpugui Identlflcar-seambels 
personatges que veu en la pantalla: pri-
mer, la historia de Melinda, en les dues 
versions, mai no es presenta davant l'es-
pectador, constituée un passât ocult; se-
gon, Tacciò real és sistemàtlcament eli-
dida i substituida per torrents de pa-
raules desbocáis I, tercer, els personat-
ges no interpreten els seus sentiments, 
sino que els expliquen continuament. El 
resultat és una pellícula distant... gai-
rebé gélida. És com si el vell Alien ha-
gués volgut fer impossible el sentlment 
que ha de provocar tot drama, tota 
comedia, que valguin la pena. Els antics 
Tanomenaven amb el terme catarsl. De 
fet, cree que la majoria d'espectadors 
no sabrlen diferenciar entre la Melinda 
dramática i la cómica. Només várem riu-
re tres persones dins el cinema 
Em demano per quina rao, el pensa-
dor Woody Alien va decidir construir una 
pellícula com aquesta. L'únlca resposta 
que se m'acudeix és que no va poder tro-
bar un millor camí per criticar una socie-
tat, que és la seva, que no l¡ agrada: la 
Melinda cómica incideix sobre una socle-
tat superficial, una societat que és inca-
pac, de vlure Tamor amb la profundltat 
que requereix, on son "tan bones perso-
nes", tan racionáis, que Intenten no ba-
rallar-se quan troben la seva estimada es-
posa al Hit amb un altre. La Melinda trá-
gica apunta cap a uns deis grans drames 
de la societat nord-amerlcana actual: "és 
tan senzlll comprar una pistola I matar al 
teu amant, si t'enganya amb un altre!". 
Cree que Woody Alien ha tornat a donar 
una lllcó a algú... i ens ha mostrat l'autén-
tic camí que ha de seguir el cineasta de 
fíceíó a Thora de fer la crítica social. Per-
qué ell no vol fer documentáis polítics, ell 
aspira al fet que la seva creacíó, sígui 
dramática o cómica, ens ajudi a com-
prendre un món que, massa sovint, se'ns 
manlfesta com un enigma. 
I, per acabar, era del tot impensable 
que en món dominat peí beTlldsme mes 
atrog com el que estem vivint ara ma-
teix, el geni novaiorqués hagués estat 
capac d'elaborar una comedia com les 
d'abans. im 


Melinda and Melinda: Cinema crepuscular

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0108_p0/34.dir/tm_2004_n0108_p034.pdf

Melinda and Melinda: Cinema crepuscular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears