López Crespí, Miquel

Biblioteca Digital de les Illes Balears

í| I Grson I1Ie11es: El procès i Ciutadá M E {i II) 
López L r e spi mitjans deis anys seixan-
ta, Orson Welles és, jun-
tament amb Eisensteln, 
Godard, Visconti, Buñuel, 
Chaplln, Forman, Saura, 
Ford, Bergman i d'altres 
un deis dlrectors de cine-
ma que mes ens ¡nteressa. A través de 
les revistes Triunfo o Nuestro Cine ja sa-
bem que ha estat un deis intel-lectuals 
represaliats peí senador MacCarthy. És 
quan comencen a "sonar" els noms d'al-
guns deis dlrectors perseguits en la fe-
rotge "caca de bruixes" antlcomunista. 
Aleshores qualsevol cosa servelx a la Ca-
sa Blanca per acusar la gent de "col-la-
boracionlsme amb la Unió Soviética" i el 
"marxisme bolxevic". 
L'URSS esdevé el "dimoni" que cal ex-
terminar. La victoria soviética en la Se-
gona Guerra Mundial, la ruptura del mo-
nopoli de les armes atómiques per part 
de la Unió Soviética Tany 1949 juntament 
la victoria del socialisme a la Xina fan tor-
nar histérics els cercles militaristes esta-
to-unldencs i la delació esdevé la norma 
dins la industria cinematográfica ianqui. 
Qui no recorda el paper de denunciant 
desenvolupat per Elia Kazan, per posar 
un exemple paradigmátic? D'aquesta 
manera, amb denuncies, acusats de tota 
mena de "crims" ideológlcs, son obligáis 
a fugir deis EUA (com a alternativa a Ta-
tur etern) Joseph Losey, Preston Sturges, 
Orson Welles, Charles Chaplin... 
En Tarticle d'Ángel Fernández-San-
tos "Plenitud y caída de Wollywood" 
publlcat en el llibre per fascicles Un si-
g l o r e v o l u c i o n a r i o (págs. 192-193) po-
díem lleglr: "El miedo y sus consecuen-
cias envilecedoras penetraron en los 
huesos de las grandes mansiones. La 
venta de somníferos creció vertiginosa-
mente en las farmacias del oscuro valle 
de Cahuenga. Y comenzó el goteo del 
exilio. Nunca Hollywood volvió a ser lo 
que alcanzó a ser en aquellos dramáti-
cos años. Ni siquiera el descrédito que 
amordazóen 1954 a MacCarthy y sus ca-
zadores de brujas le devolvió la voz per-
dida. El tiempo de la confianza en la li-
bertad había muerto y con ella murió el 
cine que nació y creció a su sombra". 
Ciutadá Kane, projectada a la Sala 
Rialto de mans del Cineclub Universita-
r¡ (posteriorment la vaig poder veure al 
cine Avenida), ens fa descobrir un deis 
millors directors del món. Els paralle-
Recordem que, per a quedar bé amb el multimilionari, Louis B. Mayer I altres dlrectors dels grans estudis 
hol-llvuldencs, havlen oferta George Schaefer 842.000 dolars si procedía a la destruccló de Ciutadá Kane 
(el film n'havla costat 636.000). La Industria de Hollywood volia "quedar bé" amb Hearst fos com fos 
lismes evidents entre Kane i el financer 
i gran propietari de mitjans de comuni-
cado estato-unidencs W.R. Hearst con-
verteix el film de Welles en una brillant 
denuncia de la manipulado de la infor-
mado pels monopolls capitalístes. 
Denuncia que provoca la rabia de 
Hearst fins al punt, no solament d'ordir 
múltiples campanyes rebentistes contra 
Orson Welles, sino fins i tot de provar 
(per sort infructuosament!) de destruir 
el film per tots els mitjans al seu abast. 
Formalment i técnicament la pel• If-
cula de Welles marca una fita en la histo-
ria mundial del cinema, ja que, si els es-
peciantes del fet cinematografíe sitúen 
Griffith i Eisensteinenelsfonamentsdel 
cinema modern, Ciutadá Kane incorpo-
ra totes aqüestes troballes narratives; i 
la sintesi marcará definitivament, sense 
cap mena de dubte, el naixement de la 
cinematografía contemporánia. 
Rodada l'any 1941, dirigida per Or-
son Welles (que també hi interpretaría 
el paper de Charles Foster Kane), va 
comptar amb les magistrals interpreta-
dons de Joseph Cotten (que feia de Je-
dediath Leland)), de Dorothy Comingo-
re (Susan Alexander), Agnes Moorehe-
ad (Mrs. Mary Kane), Ruth Warrick 
(Emily Norton Kane), Ray Collins 
(Gettys), Erskine Sanford (Herbert Car-
ter). El productor va ser el mateix Orson 
Welles, el guió de H. J. Mankíewicz i Or-
son Welles, la música de Bernard Herr-
mann i la fotografia de Gregg Toland. 
La pellicula xocá de seguida amb 
Texércit de mercenaris que treballaven 
pera l'imperi Hearst. De seguida que s'in-
sinua que la pellicula de Welles seria es-
trenada i que, per a més inri, l'Acadèmia 
de Hollywood li volia lliurar algun dels 
seus òscars, tot varen ser problemes. 
El film va ser estrenat en una sala 
modesta, el RKO Palace de Broadway, i 
de seguida el multimilionari Hearst i els 
seus sicaris iniciaren la campanya re-
bentista i de desprestigi. 
La pellicula havia estat nominada 
per a nou Oscars, però f inalment només 
n'aconseguí un, i més que res va ser una 
concessió a Mankiewicz, el coguionista 
que havia compartii la feina amb We-
lles. Aquella nit va ser terrible per a l'au-
tor de Ciutadá Kane. Cada vegada que 
els presentadors pronunciaven el seu 
nom era rebut amb una gran xiulada. 
Una de les deu millors pellicules de la 
historia del cinema rebia, poc després 
del seu naixement, xiulos, insults, criti-
ques rebentistes, el silend més absolut 
en els mitjans de comunicació. 
Recordem que, per a quedar bé amb 
el multimilionari, Louis B. Mayer i altres 
directors deis grans estudis hollivui-
denes, havien ofert a George Schaefer 
842.000 dolars si procedía a la destruc-
ció de Ciutadá Kane (el film n'havia cos-
tat 636.000). La industria de Hollywood 
volia "quedar bé" amb Hearst fos com 
fos. En no acceptar-se aquesta oferta, 
els agents del multimilionari passaren a 
l'ofensiva: poques sales volgueren ex-
hibir el film i, evidentment, el buit in-
formatiu va ser espectacular. Ciutadá 
Kane, la gran pellícula de Welles, es-
devingué així un gran fracas comercial. 
Fracas comercial que, com esperaven 
els enemics de Welles, dificulta per sem-
pre més la creado d'una obra propia 
amb certa "normalitat". La fama de "an-
tiamericá", d"'autor problemátic" ¡ 
"complicai", marca per sempre la seva 
vida i si no hagués estat per la seva re-
lacló amb el cinema europeu, amb l'a-
jut que en el seu moment li presta bo-
na part de la Intel-lectualitat progres-
sista, Welles no hauria pogut veure re-
alitzada cap de les seves idees. 
El "redescobriment" del film de We-
lles va venir a consequència de l'interès 
demostrat per les revistes franceses 
Cahiers du Cinéma i Positif I a la pro-
paganda feta per directors com Bazin i 
Truffaut que, a començaments dels anys 
cinquanta, començaren a promocionar-
la pels cinedubs de Paris. 
Roma Gubern en la seva Historia del 
cine (II), editada per Lumen l'any 1971, 
dlu de Ciutadá Kane (pàg. 13): "Espe-
cialmente notable fue su utilización sis-
temática de la profundidad de campo, 
conseguida por su excepcional opera-
dor Gregg Toland, que se sirvió de ob-
jetivos de 24 milímetros, empleando la 
sensible película Kodak Super XX y la 
iluminación de arco voltaico en los in-
teriores. Merced a estos objetivos que 
permitían una puesta en escena de exa-
gerada profundidad, con personajes en 
primerísimo término y otros en el fon-
do de la escena, se obtenía también una 
cierta distorsión de las imágenes, que se 
acentuaba con otro recurso expresio-
nista: la continua utilización de ángu-
los de cámara insólitos y enfáticos, en 
la tradición inaugurada por Jean Eps-
teln con sus films vanguardistas desde 
1922. El empleo de estos objetivos y de 
los ángulos bajos obligó a Welles a in-
triducir techos en los decorados contra 
la práctica habitual". 
Ciutadà Kane passa, a partir del re-
descobriment francés que hem comen-
tat, a la historia de la cultura mundial. 
Pero el fracas comercial ais EUA, la per-
secucíó que el mateix director patí per 
part del Comité d'Activitats Antiamerí-
canes, la mala crítica i el silenci fan que 
no pugui fer mai el cinema que voldría 
haver fet (amb contades excepcíons: El 
procès, per exemple). La magnificencia 
deis Anderson (1942) és manipulada 
sense que el seu creador hi pugui fer 
res. No pot acabar Istanbul (1942), que 
al final cau en mans de Normam Foster; 
i en L'estranger (1946) no pot fer el que 
ell voldría. Cal dír, empero, que, a di-
ferencia de les anteriors, La dama de 
Shanghai (1948), Macbeth (1945), 
Otello (1951) Sed de mal (1958), El pro-
cès (1962) i Campanades a mitjanit 
(1965) son obres dignes d'estudi I ad-
mirado i, concretament, El procès, és 
considerada peí mateix autor com a la 
seva millor pel-lícula. 
Record que El Procès, basada en la fa-
mosa obra de Kafka, va ser estrenada a 
mltjans deis anys selxanta al Teatre Ba-
lear de Clutat. He de reconélxer que 
l'obra de Welles augmenta encara mes 
el meu Interés per Tobra de Franz Kafka 
alhora que representa un profund sotrac 
interior. Qui no recorda la superba in-
terpretado d'Anthony Perkins en el pa-
per de l'anônlm ciutadà que és perseguít 
i arrossegat a la follía per la burocracia 
d'aquell boirós ¡ndret innominat? 
En aquell temps ja havíem patlt al-
gunes détendons per part de la Briga-
da Político-Social del franquisme i, co-
nelxedors d'aquelles tétriques trucades 
a primeres hores del matí, ens sentíem 
completament identificáis amb les pe-
ripècies d'Anthony Perkins en mans de 
la burocracia al servei d'una "justicia" 
térbola, obscura, implacable. 
Orson Welles, com mes endavant el 
George Orwell de 1984, sabe bastir una 
obra auténtica que denunciava la irra-
cionalitat de qualsevol sistema totalita-
r¡ o pseudemocràtic. Malgrat que ales-
hores identificàvem el món kafkiá des-
crit per Wells en El procès amb el món 
tenebrós del feixisme o de Testalinisme, 
el cert és que moites de les connotaclons 
que ens mostra son expressió de la mes 
perfecta "normalitat democrática". I 
aquesta possibilitat de lectura múltiple, 
pero sempre subversiva, és el que, ¡n-
dubtablement, fa de Ciutadà Kane ¡ de 
El procès obres mestres de la cinemato-
grafía mundial. 
Per a Welles, El procès, ja ho hem dit, 
és la seva obra mes reeixida. Ho decla-
rava a Cahiers du Cinéma el mes d'abril 
de 1965: "Digan lo que quieran, pero El 
proceso es el mejor filme que he hecho. 
Nos repetimos sólo cuando estamos fa-
tigados. Bueno, pues yo no estaba fati-
gado. Nunca he estado tan contento co-
mo cuando hice este filme". 
Welles és un deis personatges mes 
intéressants i complexos de la cinema-
tografía mundial. Igual que Ciutadà Ka-
ne, Campanades a mitjanit, El procès o 
La dama de Shangai ja son obres que 
per sempre romandran com a films cab-
dals en la historia del cinema, ell ma-
teix és una "auténtica obra d'art". Bas-
taría repassar la seva vida per a copsar 
que és un personatge digne de la mi-
llor pel-lícula que es podría haver rea-
litzat. Fundadordel Mercury Theater de 
Nova York, Tany 1938 esdevingué fa-
mós amb el seu esfereidor muntatge de 
La guerra deis mons, una adaptado de 
la famosa novel-la de H. G. Wells que 
commocioná Topiníó pública deis EUA. 
Tant eis emociona que s'arribaren a 
creure que eis marcians havien envait 
la Terra! 
Alhora que, amb dificultáis rodava 
les pel-lícules que hem comentat, tam-
bé va ser uns deis millors actors del seu 
temps i Interpreta importants papers en 
Ànima rebel (1943), de Robert Steven-
son; Cagliostro (1947), de Gregory Ra-
toff; El tercer home (1948), de Carol Re-
ed; Si Versalles parlas (1953), de Sacha 
Guitry; Mobi Dick (1956); fsca/a prohi-
bida (1958), de Lewis Gilbert; Compul-
sò (1959), de Richard Fleischer; Lafa-
y e t t e (1961), de Jean Drévllle; Hotel In-
ternacional (1963)... 
Enamorat platònicament als disset 
anys de l'actrlu mexicana Dolores del 
Rio (per a la qual va escriure el guió d'u-
na pel-lícula que mai no es va rodar: San-
ta), es casa amb la mitica Rita Hayworth. 
Welles mantingué una estreta co-
rrespondencia amb Eisenstein a ran de 
Testrena d'Ivan el Terrible; conegué Ber-
told Brecht, amb el qual va treballar; es 
barallà (i es torna a fer amie) amb He-
mingway; va ser un enamorat perma-
nent de Shakespeare (recordem que ja 
als setze anys, a Dublin, dirigía obres de 
Txékhov, Marlowe i Bernard Shaw!). Qui 
dona mes en una vida dedicada a la Mul-
ta per la dignitat i en defensa de TArt, 
així, en lletres majúscules? iü 


Orson Welles: El procés i Ciutadá Kane (i II)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0102_p0/46.dir/tm_2004_n0102_p046.pdf

Orson Welles: El procés i Ciutadá Kane (i II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears