Font, Miquel S.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

2 6 Buñuel i els mallorquins 
( f l i p e l S. F o d t oïts han volgut, a desgrat del 
seu creador, interpretar, veu-
re imatges o fins i tot sím-
bols en les pel·lícules del ge-
nial aragonès. Una d'aques-
tes possibles interpretacions 
són les referències als ma-
llorquins en el film L'àge d'Or. L'intent més 
argumentat que podem trobar prové del gran 
especialista en Buñuel, Agustín Sánchez 
ren a la vegada les carabasses amb els ases a so-
bre, sorgeix la temàtica dels bisbes podrits o pu-
trefactes, aquí ens porten directament a les com-
plicitats citades en parlar dels estudiants a la 
Residència: ases, bisbes i Cristspodrits. Es cla-
ra la influència del poema de Benjamín Péret 
"Attention au simoun"en aquestes imatges de/s 
mallorquins."(Pàg. 33). El poema en qües-
tió al qual remet Sánchez Vidal, el transcri-
vim en la traducció de Visor, Madrid, 1980: 
llor la significació que es donen aL'ge d'Orrsobre 
els mallorquins, els maristes, el bisbe defenes-
trat i tota la galeria de putrefactes que desfilen 
en ocasió de la fundació de Roma imperial o del 
fet del marquès X. Així, els mallorquins són els 
uns i els altres, car a través d'ells es man festa 
una societat moribunda, que mutila el desig que 
s'interposa entre els amants. "Coincidim ple-
nament amb Sánchez Vidal en l'apreciació 
que fa Buñuel de l'església com a interrup-
Vidal, en un catàleg monogràfic dedicat al 
film L'àge d'Or, editat amb motiu d'una ex-
posició el Museu Pompidou dc París. 
Tractant la incorporació de referents ecle-
siàstics, Sánchez Vidal, exposa: "Els uns i els 
altres tenen la mateixa funció: obstacles tangi-
bles erigits per la religió enfront de la realitza-
ció del desig. Així és que la dimensió social i 
històrica es perceben en l'episodi de la fundació 
de Roma imperial sota les despulles dels 
Mallorquins. Però, qui són els mallorquins? El 
nom sols revela l'indici d'explicar eljoc entre els 
nom dels nadius de Mallorca per designar els 
prelats. Aquestfet ens permetassimilardues ide-
es distintes que apareixen a Un Chien andalón: 
si allí els capellans són firmats als pianos i es ti-
.. .Espera que la carne cubra los esqueletos y 
que los esqueletos cubran el campo cubran la 
carne de los héroes de nariz partida de risa 
cubran las ciudades atormentadas por los or-
namentos sacerdotales corran tras las nubes 
que se retuercen como serpientes y detienen 
a los espejos obsesivos... 
Continua Sánchez Vidal: "L'univers que pre-
senta aquest poema no és en absolut estrany a 
l'univers espanyol. Així, Louis Aragón mani-
festava que el barroc fiancés és a Péret, el que 
el barroc espanyol és a Buñuel. En tot cas Péret 
serà qui exercirà més influència sobre Dalí i 
Buñuel el 1929. Això ens permet entendre mi-
torde la llibertat sexual, que és perfectament 
extensible a la resta del grup (Salvador Dalí 
i Pepín Bello), que topa, però, amb un dels 
membres com Federico García Lorca. Sobre 
aquest fet s'hi reafirma el grup surrealista 
del 1930 cn el text aparegut en el programa 
de mà editat en motiu de l'estrena de L'àge 
í/'Or signat per Máxime Alexandre, Aragón, 
André Bretón, Rcné Chair, René Crevel, 
Salvador Dalí, Paul Eluard, Bcnjamin Péret, 
Georges Sadoul, André Thirion, Tristan 
Tzara, Pierrc (Jnik i Albert Valentín, en què 
en un dels apartats tracta les relacions entre 
l'instint sexual i la repressió a la qual està 
sotmès en un món dominat, llavors, per la 
tirania dc la burgesia, comandats a la vega-
D'on venia, doncs, aquesta certa mania, l'assimilació Mallorca i els seus habitants amb l'església? 
On s'inicia aquesta relació i per què? Ara per ara, només i en vista dels arguments de què disposant, 
estam en disposició d'oferir més dubtes que no pas resolucions. 
da per l'església. Però l'apreciació de l'autor 
continua sense argumentar el perquè preci-
sament dels mallorquins i no altres gentili-
cis. Haurem de cercar en l'epistolari entre 
el director i el productor del film, el ves-
comte Charles de Noailles, per trobar el pri-
mer referent als mallorquins, això és, abans 
del rodatge de la pel·lícula, en què Buñuel 
explica la relació entre els mallorquins i els 
putrefactes. Carta 57.. . Luis Buñuel a 
Charles de Noailles Sant Sebastià 15 d'a-
gost de 1930.. . "Pel que fa als mallorquins en-
diumenjats, si alguna vegada coincidim a 
Toledo jo mateix us en mostraré un centenar a 
la vella església de San Román. Es troben en-
tre els murs darrere un hotel pintat pel Greco i 
l'única entrada possible és per la casa seva ... 
Molt poca geni ho coneix. D'altra banda aquí 
mateix, a Sant Sebastià, fins i tot hi ha ma-
llorquins, i en aparença, són vius. Jo els prefe-
reixo endiumenjats i en silenci..." Dos argu-
ments que es poden extreure dc la lectura: 
el primer és que Luis Buñuel fa referència 
a la representació escultòrica de determi-
nats bisbes i arquebisbes de l'exterior de l'es-
glésia de San Román de Toledo que res te-
nen a veure amb Mallorca, i ho fa a través 
de la falsa atribució a aquests com a ma-
llorquins, i segon que des d'on escriu, tam-
bé es poden trobar "mallorquins, i en apa-
rença són vius", com a altres representacions, 
malgrat no especifiqui, pensem, escultòri-
ques o pictòriques, pròpies de la història de 
la cristiandat utilitzats aquí genèricament, 
fet que confirma la nostra tesi quan apuntà-
vem que per a Buñuel, la concepció dels pre-
lats "endiumenjats" és igual a mallorquins. 
Caldria, doncs, cercar més endarrere per in-
tentar esbrinar per què Buñuel insisteix a 
atribuir a determinats graus eclesiàstics el 
gentilici mallorquí. 
Posterior en el temps i sense datar, però an-
terior a la filmació de L'àge d'Or, la següent 
referència als mallorquins la trobam de la 
ploma de Salvador Dalí; recordem, que en 
els crèdits apareix com a responsable amb 
Buñuel de l'scénario. Dalí escriuria: "... Es dc 
nit: la vida dels escorpins, en el paisatge on ha-
biten, hi trobam un bandit situat a la recer d'ti-
na roca des de la qual divisa un grup d'arque-
bisbes que canten entre les roques. El bandit co-
rre a donar la notícia que els Mallorquins ja són 
allí (perquè els arquebisbes són coneguts pel nom 
de mallorquins (1) [(1)] Mallorquins -habi-
tants de l'illa de Mallorca (Espanya)]... [con-
tinua]. .. Els mallorquins s'han convertit en es-
quelets. Arriba un vaixell amb les autoritats 
eclesiàstiques i militars i sobre les despulles dels 
mallorquins funden la Roma imperial..." 
Malgrat que no explica la relació entre els 
prelats i els mallorquins, l'anterior fragment 
serveix per comprovar com l'equip de L'àge 
d'Or al complet és conscient de què són els 
mallorquins i que en cap cas és una aprecia-
ció pertanyent en exclusiu a Buñuel. 
Una de les interpretacions que alguna vega-
da s'han aportat a la qüestió, anònima i un 
tant generalitzada, assegura que la relació de 
L'àge d'Ori els mallorquins, prové del fet que 
l'exterior on es rodà la seqüència en qüestió, 
és una cala mallorquina. Com a arguments 
en contra, serveixin les següents informa-
cions, la primera extreta del guió de rodat-
ge de la pel·lícula: "5-9 d'abril:filmació a Cap 
Creus (escenes del desembarcament dels mallor-
quins i la fundació de Roma)". Serveixi per re-
dundar en aquesta afirmació el fragment se-
güent de Luis Buñuel a Mi último suspiro: 
"Un escenógrafo ruso se encargó dc construir los 
decorados del estudio. Los exteriores se rodaron 
en Cataluña, cerca de Cadaqués y en las afue-
ras de París...". 
Don venia, dones, aquesta certa mania, l'as-
similació Mallorca i els seus habitants amb 
l'església? On s'inicia aquesta relació i per 
què? Ara per ara, només i en vista dels ar-
guments de què disposam, estam en dispo-
sició d'oferir més dubtes que no pas resolu-
cions. Per una banda, és molt probable que 
coneixent els antecedents anàrquics i incon-
nexos del pensament tant de Dalí com dc 
Buñuel, si bé la dèria anticclesiàstica d'amb-
dós té una gènesi i uns arguments, la seva 
assimilació al gentilici mallorquí, ben bé po-
dria ser fruit d'una casualitat. 
Raons personals? No tenim constància de 
cap relació entre Buñuel i Mallorca. Sí dc 
Dalí i l'illa, durant el juliol dc 1929, un any 
abans de L'àge d'Or, a través de les Galeries 
Costa on exposa l'obra Dit gros, lluint, ocell 
podrit (única obra que Joan Maragall per-
meté exposar en la mostra d'art jove català 
un any abans a la Sala Parés dc Barcelona, 
l'octubre de 1928), que rep crítiques com la 
de J . Bauza titllant-los a ell i l'obra "d'an-
tiartístics". En la seva defensa apareixen ar-
ticles de Ernest Dethorey i Antoni Gelabert. 
Prové d'aquest rebuig a la seva obra la ma-
nia pels mallorquins? Afectà tant a Dalí la 
crítica que des de llavors combate els ma-
llorquins i els seu nom a través de la seva 
obra? No ho creiem així. I de Buñuel, qui-
nes podien ser les seves raons quan sembla 
que tot apunta a ell com a motor de la polè-
mica? Es manifestà altra vegada al llarg de 
la seva obra contra els mallorquins? No en 
tenim constància. El cert és que els mallor-
quins han estat, són i de ben segur, seran, 
un misteri tant pels prelats dc L'àge d'Or com 
pels mallorquins.I 


Buñuel i els mallorquins

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2001_/n0069_p0/26.dir/tm_2001_n0069_p026.pdf

Buñuel i els mallorquins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears