Romaguera, Josep Carles

Biblioteca Digital de les Illes Balears

A S A N O 
Apunts a contrallum 
Intimismes 
Josep Carles Romaguera • 
Los climas 
No fa molt llegia a la revista digital Miradas de cine un article en què l'assagista i crític Hilario 
J. Rodríguez feia un repàs molt personal a la tem-
porada cinematogràfica del 2008 i acabava amb 
un comentar i d'al lò més pert inent, una reflexió 
que tots aquells que ens dedicam a opinar sobre 
la cultura en general hauríem de tenir en comp-
te. A l'esmentat text qui subscrivia recordava com 
l'any passat s'havia divorciat i en un moment donat, 
mentre veia una pel·lícula sense interessos ni al-
licients com Las crónicas de Spiderwick {The Spi-
derwick Chronicles, 2008, Mark Wàters) amb el seu 
fi l l , aquest havia començat a plorar —cal recordar 
que a la pel·lícula els protagonisdes són fills d'un 
home recentment separat. Llavors de seguida va 
entendre com la nova situació familiar no només 
havia alterat la forma de veure i entendre el cine-
ma del seu fi l l , sinó la seva mateixa —i també de 
valorar-lo. 
En el moment en què vaig veure Los climas (Ikli-
mer, 2006, Nuri Bilge Ceylan), vivia una delicada 
situació personal —en els detalls de la qual no en-
traré, evidentment—, però que estaven, en part, 
relacionants amb la història que conta la pel·lícula. 
En aquell moment la seva visió ben segur que va 
estar condicionada per aquelles circumstàncies, i 
la valoració que pogués fer del f i lm, probablement 
tenia molt més un component emocional que no 
pas racional. Aquella va ser una experiència que 
podria qualificar de paradoxal, perquè si bé a nivell 
de sentiments no havia estat d'allò més agradable, 
sí que ho va ser des d'un punt de vista estètic. Més 
enllà d'aquesta relació tan personal amb la quarta 
pel·lícula de Nuri Bilge Ceylan, allò que va provocar 
—reflexió feta posteriorment, una vegada revisada 
per segona vegada, i suscitada per l'article esmen-
tat abans— va ser un raonament al voltant de dues 
¡dees: ¿en quina mesura cal rebutjar o estimar una 
obra que ens parla de manera directa i ens enfron-
ta amb episodis que estimaríem més no reviure?, ¿i 
en quin lloc hem de situar-nos davant una situació 
com aquesta alhora d'elaborar un argument quan 
no sabem si aquell està determinat per uns aspec-
tes emocionals que altres pel·lícules —tal vegada 
millors, o no- no desperten? 
Efectivament, vaig tornar a revisar Los climas, 
amb motiu de la redacció d'aquest article, i quan 
la meva situació personal era ben distinta a la de la 
primera vegada que la vaig veure i molt semblant 
a la que acaben vivint els dos protagonistes de la 
pel·lícula, Isa i Bahar, un matrimoni que està en ple 
procés de ruptura —aparentment causada més per 
ell, i una presumpta infidelitat, que no pas per ella. 
Llavors no hi hauria d'haver lloc als dubtes per sa-
ber quina importància i quina categoria atorgar a 
la pel·lícula. I en favor de Nuri Bilge Ceylan cal dir 
que la prova va ser superada, no només perquè 
aquesta, ja sense el vincle tan immediat i personal 
que l'unia amb mi, me seguia semblant una obra 
destacable i interessant, a la qual se li havien de 
reconèixer la seva capacitat per de manera simple, 
concisa i precisa fer una acurada anàlisi de com 
Abril 2009 papers de cinema 53 
C I N E M A A S A N O S T R A 
s'obri una escletxa entre un home i una dona, i per que no resulta molt menys arbitrària o capriciosa, 
saber extruere la temperatura emocional de tan És el que m'haurà de passar amb El curioso caso 
dramàtica i dolorosa circumstància mitjançant l'ús de Benjamín Button [The Curious Case of Benjamín 
d'unes imatges que metafòricament transiten del Button, 2008, David Fincher) o ha passat amb La 
càlid estiu fins el fred i nevat hivern, passant per la mamá y la puta (La maman et la putaín, 1973, Jean 
plujosa i nostàlgica tardor. Eustache), París, Texas (1984, Wim Wenders), Un 
Tal vegada, en el moment en què vaig veure mundo perfecto (A perfect world, 1993, Clint Eas-
per primera vegada Los climas hauria d'haver-me twood) per posar exemples de pel·lícules que més 
sotmès a una mena d'exorcisme cinematogràfic i enllà dels seus valors cinematogràfics —que els te-
revisar altres obres com Te querré siempre (Viaggio nen i molts, segons em sembla— tenen un valor 
in Italia, 1954, Roberto Rossellini), Secretos de un personal que encara les fa molt més notables. 
matrimonio (Scener ur ett áktenskap, 1973, Ingmar És possible que el lector pugui recriminar-me 
Bergman) o 5x2 (2000, François Ozon) que perfec- que no hagi estat capaç d'explicar quins són els 
tament es podrien relacionar amb la de Nuri Bilge motius cinematogràfics pels quals me pot agradar 
Ceylan i d'aquesta manera comparar l'experiència més o menys una pel·lícula com Los climas. Però és 
í ser una mica menys injust a s'hora de relacionar- aquesta, com ho són les pel·lícules abans esmen-
les entre elles. Segurament vaig tenir por. Això sí, tades i moltes altres, una obra que resulta difícil 
fa poc temps vaig tenir la possibilitat de veure una d'analitzar, de definir, mitjançant l'ús de les parau-
pel·lícula magistral, Un couple parfait (2005, No- les de sempre, de les argumentacions habituals, 
buhiro Suwa), en què també assistim al procés de És un cinema inefable que està més enllà'del fet 
ruptura d'una parella però que, més enllà de dífe- d'haver de buscar noves formes d'expressar-se per 
rendes narratives i visuals —on em sembla que la poder constatar una obra radical i trencadora des 
tasca de Suwa és més arriscada i interessant que del punt de vista estètic. Són pel·lícules que només 
la de Nuri Bilge Ceylan—, el seu desenllaç ofereix es poden explicar des dels racons més íntims, i tal 
una altra alternativa. No sé, penso que sí es tracta- vegada, d'una forma totalment intransferible. Per 
va de tenir en compte segons quins aspectes de la aquest motiu, pel fet que sigui una obra que origini 
pel·lícula, ja era massa tard, encara que no dubto aquestes paraules, insuficients, que provoqui una 
que es tracta d'una obra mestra. ' reflexió no només sobre ella mateixa sinó sobre 
De la mateixa manera que en ocasions pensam la relació que un mateix pot arribar a tenir amb el 
que ens trobam en el moment inoportú i en el lloc cinema, Los climas forma part, de moment, de la 
inadequat, també podem pensar que hi ha pel - meva memòria cinematogràfica, i per sempre, de 
lícules que de sobte apareixen a l'instant precís i la meva memòria vital. 
necessari. Llavors s'instal·len a les nostres vides í Un breu apunt. Una de les últimes pel·lícules 
formen part d'elles, i quan han superat el pas del que vérem junts, que compartírem i gaudírem, va 
Lejano temps í de les revisions assoleixen una importància ser Lejano (Uzak, 2002, Nuri Bilge Ceylan), amb 
la qual vaig (vàrem) descobrir el 
cineasta turc. Una altra magnífica 
pel·lícula i inconscientment pre-
monitòria, en la mesura que trac-
ta, entre altres moltes coses, dels 
prob lemes de convivència que 
s'originen en la vida de Mahmut, 
un fotògraf que viu a Estambul, 
quan acull un veí del seu poble. 
Amb el pas del temps, el seu re-
cord s'ha fet entranyable i revi-
sada de nou, i malgrat la soletat 
i l 'amargor que desprenen les 
seves imatges i uns personatges 
que semblen avarats com l ' im-
mens vaixell que apareix en una 
imatge , me resulta posseïdora 
d 'un sec i agradable sent i t de 
l'humor. Una comicitat que tal ve-
gada sigui la pròpia d'algú que es 
reconeix en detalls que ara, amb 
el pas del temps, han deixat de 
ser molestos i s'han convert i t en 
entranyables, fins el punt d'enyo-
rar-los. Segurament sigui cert allò 
que hi ha pel·lícules que creixen 
juntament amb nosaltres. • 
54 Cemps moderns núm 152 


Intimismes

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2009_/n0152_p0/53.dir/tm_2009_n0152_p053.pdf

Intimismes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears