López, Jaume

Biblioteca Digital de les Illes Balears

i UJilliam Duanes projecta filmar la 
TO I biografia cinematogràfica de Robert Graves 
J a u m e L ó p e z 1 cineasta nord-americà 
William Nuanes, debutant 
en el terreny dels llargme-
tratges però realitzador de 
diversos curtmetratges pre-
miats al Festival de Cinema 
Independent de Sundance 
(Estats Units) que dirigeix anual-
ment l'actor i director Robert 
Redford, projecta dur a terme una 
saparegut escriptor- i escenaris na-
turals de Deià, allà on Graves va pas-
sar els darrers anys de la seva vida en 
companyia de la seva segona esposa, 
Beryl. El projecte cinematogràfic, 
que es troba en procés de recerca del 
repartiment, començaria a fer-se re-
alitat a començaments del proper 
mes d'octubre. 
Aquesta no és la primera vegada que 
el cinema, en concret, una gran pro-
ductora de Hollywood, pren interès 
a dur a la gran pantalla la vida i obra 
de Graves. Ara fa dotze anys, Peter 
Bogdanovich, responsable de films 
memorables dels anys setanta i vui-
tanta com ara La darrera projecció 
(1971), Què em passa doctor? (1972), 
Lluna de paper (1973), Saint Jack 
Beryl Graves 
biografia cinematogràfica sobre la 
vida i obra del poeta, assagista i no-
vel·lista britànic Robert Graves 
(1895-1985). La sinrazón poética 
{Thepoètic Unreason) és el títol pro-
visional d'aquest llargmetratge que 
Nuanes té la intenció d'ambientar en 
interiors -el propi domicili del de-
L'argument de The poètic Unreason 
té com a eix central els darrers anys 
del primer matrimoni de l'autor de 
/, Claudias amb Cora Riding; la seva 
arribada a Mallorca, en concret a 
Deià l'any 1939 i l'inici de la seva re-
lació sentimental i posterior casa-
ment amb la que arribaria a ser la 
seva segona esposa, fidel companya 
i secretària fins a la seva mort a l'any 
1985, Beryl Graves. El director del 
film manté en l'actualitat tota mena 
de contactes amb la vídua i els fills, 
William, Lucia i Thomas, del poe-
ta per conèixer íntims detalls de l'es-
tança de Graves a l'illa. Un dels as-
pectes que Nuanes vol.potenciar dins 
la seva pel·lícula i que ha manifestat 
expressament a la família Graves és 
la utilització de poemes de Graves 
com a veus narratives en "off" de la 
història cinematogràfica. 
(1979) i Tots varen riure (1980), i des 
de fa anys gran amic de la família 
Graves, va adquirir els drets cinema-
togràfics per traduir en imatges els 
passatges més importants de la vida 
personal i literària d'un escriptor que, 
malgrat la seva universalment reco-
neguda transcendència literària, sem-
pre va viure d'esquena als àmbits uni-
versitaris i acadèmics. 
Pel fet que es tracta d'una cir-
cumstància habitual en aquest tipus 
d'ambiciosos projectes cinema-
togràfics, però que no arriben a tro-
bar suport econòmic per art de les 
grans productores del cinema nord-
americà -un cas que Bogdanovich 
ha patit al llarg de la seva magnífi-
ca però gens comercial traj ectòria ci-
nematogràfica-, la iniciativa del re-
alitzador de Nickelodeon (1976) es va 
"L'argument de The poètic Unreason té com a eix central els darrers anys 
21 del primer matrimoni de l'autor de I, Claudius amb Cora Riding; la seva arribada 
a Mallorca, en concret a Deià l'any 1939 i l'inici de la seva relació sentimental..." 
anar postergant fins a la caducitat, 
cinc anys després, de l'adquisició per 
part del cineasta dels drets per bio-
grafiar cinematogràficament la fi-
gura de Graves. 
Més recentment, una vegada adqui-
rits els reconeixements comercials i 
artístics vers al seu cinema gràcies a 
"l'oscaritzada" El meu peu esquerre 
jecte cinematogràfic pogués arribar 
a terme. 
En aquests dos projectes frustrats per-
què la vida de son pare pogués ser tra-
duïda en imatges, ha estat el fill gran 
de Robert i Beryl Graves, el també 
escriptor William, qui va mantenir 
tots els contactes amb Bogdanovich i 
Sheridan perquè cl públic cinema-
sevavida matrimonial amb el seu ma-
rit. "La meva mare -afirma William-
mai s'ha mostrat massa contenta amb 
que qualcú volgués contar com va ser 
la seva vida amb mon parc. Però, dc 
fet, ella és la gran desconeguda de tota 
aquesta història. Quan es va casar amb 
el meu pare, ella tenia poc més de vint 
anys. I sempre va estar al seu costat. 
Com a esposa, com a marc dc Lucia, 
William Graves 
(1997), va ser el realitzador britànic 
Jim Sheridan qui va concebir la seva 
pròpia visió cinematogràfica de la 
vida de Graves. Unavegadamés, com 
si l'apassionant biografia personal i 
artística del poeta britànic tingués al-
guna mena de maledicció cap a la 
gran pantalla, els drets adquirits pels 
productors de Sheridan també varen 
expirar sense que aquest segon pro-
togràfic conegués millor la figura de 
l'escriptor britànic. Ara, quan sembla 
que William Nuancs ha trobat fi-
nançament d'un solvent estudi cine-
matogràfic nord-americà. William 
Graves no ha deixat mai de tenir en 
compte els interessos i l'opinió de la 
sa mare envers tots els projectes de 
presentar davant un públic potencial-
ment universal, aspectes íntims de la 
Thomas i jo, com a secretària fins als 
límits de la seva capacitat intel·lec-
tual. Jo crec que el seu paper en aquest 
projecte cinematogràfic és tan im-
portant com el del meu pare. I, en el 
fons -ironitza el fill gran del matri-
moni-, estic segur que se sent molt 
orgullosa que la gent pugui conèixer 
qui va ser i què va fer literàriament el 
meu pare." • 


William Nuanes projecta filmar la biografia cinematogràfica de Robert Graves

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2000_/n0065_p0/20.dir/tm_2000_n0065_p020.pdf

William Nuanes projecta filmar la biografia cinematogràfica de Robert Graves

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears