Monterde, José Enrique

Biblioteca Digital de les Illes Balears

3 0 flpunts sobre Bonostia 20D4 
l o s é Enrique Hónrenle n nou retorn a Donostia 
—després de prop de vint-
i-cinc anys d'assistència 
gairebé ininterrompu-
da— no fa mes que rea-
firmar la sensació de de-
ja vu, d'un modest "etern 
retorn" ais mateixos llocs, les mateixes 
persones, els mateixos actes i les matei-
xes rutines. Tanmateix, una observado 
mes precisa no deixar de notar algunes 
variants, petits o grans détails a vega-
des, que permeten fixar una nova edi-
ció en el record. Enguany, no pareix in-
sensat establir alguna relació entre les 
restriccions économiques que han 
acompanyat la celebració de la Lll edi-
ció del Festival Internacional de Cine de 
Sant Sebastià i la generalitzada correc-
ció política que acompanya els temps 
del bon tarannà. Els bons sentiments i 
l'adhesió sentimental a les bones cau-
ses (el rebuig a la guerra o al terroris-
me, i a les sèves conséquences, el pro-
blema de la immigració clandestina o 
de la violencia causada pel narcotrafic, 
la bondat de la reinserció moral del de-
linqüent o la denuncia de la corrupció 
politicoempresarial, la desorientado de 
la velia esquerra o la revistó d'una vida 
probablement fracassada, els aplecs i 
desaplecs amorosos, etc.) han estât la 
tònica central de la selecció oficial. So-
ta deis paramètres esmentats, s'hi han 
bellugat un grapat d'acceptables pelli-
cules, i d'altres diversament faIlides, tot 
Can Fly. 
créant, això si, una sensació de certa mo-
notonia temàtica. 
Paral-lelament, aquest any s'ha pro-
duit una altra paradoxa significativa: la 
secció oficial —que, juntament amb la 
revisió de titols procedents d'altres fes-
tivals (les Perlas s'anomena la secció) és 
el màxim que pot veure un cronista no 
ubic— oferia a p r i o r i l'interès d'un con-
junt de noms importants en el panora-
ma cinematografie actual: Alien, Win-
terbottom, Guédiguian, Sayles, Arista-
rain, Gaviria, Szabo, Dupeyron, Sorin o 
Paskaljevic, constitu'ien una nòmina 
molt més coneguda d'entrada que en 
les darreres edlcions. Significativament, 
excepte Allen —inaugurano fora de 
concurs— Paskaljevic i Sorin, la resta de 
noms varen defraudar, en major o me-
nor mesura; des de la ridicula empana-
da mental de Mon père est un ingénieur 
(Guédiguian)a la vacui ' tatdeNineSongs 
(Winterbottom), des de la tòpica de-
magogia de Silver City (Sayles) a la retò-
rica banal de Roma (Aristarain), de la 
superficialitat de Sumas y restas (Gavi-
ria) i Inguélézi (Dupeyron) a la falta de 
subtilesa de Being Julia (Szabo),... 
Per contra, han estât una colla de 
desconeguts, gairebé débutants cinéas-
tes, els qui han assolit un major nivell, 
tal corn el raonable— encara que no per-
fecte, perdescomptat—palmarès ha re-
conegut. Vora la coherència de Bom-
bón-EI p e r r o (Sorin), respecte del seu 
treball anterior, H i s t o r i a s m i n i m a s , a l'a-
pesarada contemplació dels horrors de 
la postguerra a Bosnia del Sueño de una 
noche de i n v i e r n o (Paskaljevic), només 
liastada per un final excessivament pre-
cipitai, s'hi alineen quatre noms pro-
metedors; l'iranià Bahman Ghobadi, de 
qui Turtles Can Fly va guanyar la Conxa 
d'Or, amb un film que va suscitar el con-
sens de gairebé tothom (excepte el so-
tafirmant, qui sospita del sentimenta-
lisme davant les desgracies infantlls pre-
dominant sobre qualsevol altra anàlisi 
del conflicte kurd a l'area irano-ira-
quiana); el britànic Peter Travis, sobri i 
eficaç en la seva revisitació de l'horror 
del'atemptatd'Omagf); laxinesaXu Jin-
glei, actriu i directora de Letter form an 
U n k n o w n Woman, esteticista versió de 
l'immortal relat de Stefan Zweig, molt 
diferent de l'adaptació d'Ophüls; i la da-
nesa Susanne Bier, responsable de Brot-
hers, que se centra en un intens trian-
gle entre dos germans i la dona d'un 
d'ells, amb la presencia militar danesa 
a l'Afganistan com a détonant de la cri-
si familiar. I un pietós oblit per algún al-
tre títol, amb especial mencio a Horas 
de luz (Matji), Túnica participant ple-
nament espanyola, fet que dona Hoc a 
angoixoses presumpcions: ¿no hi havia 
res millor, en la producció espanyola? 
Amb tot el que s'ha dit es veurà que la 
coluta donostiarra d'enguany no ha es-
tât—ni molt menys— pitjor que la d'al-
tres edicions, encara que no hi hagi sa-
but trobar cap obra mestra. nt 


Apunts sobre Donostia 2004

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tempsModerns/index/assoc/tm_2004_/n0106_p0/30.dir/tm_2004_n0106_p030.pdf

Apunts sobre Donostia 2004

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears