Amb la finalitat d'aconseguir una unitat d'exposició i una cohèrencia millors en la totalitat dels treballs que es presenten, i així com un estalvi de temps i de feina per a la seva publicació, agrairem als nostres col·laboradors que es subjectin a les normes d'edició següents

Revistes Catalanes amb Accés Obert

253
El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ 
DE TREBALLS A LES TROBADES 
D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I 
COMARCAL DEL MARESME 
Amb la finalitat d’aconseguir una unitat d’exposició i una coherència millors en la tota-
litat dels treballs que es presenten a les Trobades d’Entitats de recerca local i comarcal 
del Maresme, així com un estalvi de temps i de feina per a la seva publicació, agrairem 
als nostres col·laboradors que es subjectin a les normes d’edició següents, que han se-
leccionat els companys del Museu Arxiu de Santa Maria d’entre alguns prestigiosos ma-
nuals i repertoris d’estil i de publicacions de temàtica històrica i que són, poc o molt, les 
mateixes normes que s’empren per l’edició de textos de la Sessió d’Estudis Mataronins. 
Redacció dels treballs 
Els treballs hauran d’ésser inèdits i el seu àmbit geogràfic es limitarà al Maresme. 
S’hauran de presentar escrits en format Word (extensió .doc) deixant un marge a 
l’esquerra d’aproximadament dos centímetres, amb una extensió màxima de quinze pà-
gines. L’extensió se circumscriurà a entre 20.000 i 25.000 caràcters. S’ha d’enviar per 
correu electrònic a l’adreça del centre d’estudis o entitat de recerca que organitzi cada 
encontre anual i/o a l’adreça de l’Arxiu Comarcal. 
Els treballs aniran titulats amb un títol i, com a molt, amb un subtítol. No s’acceptaran 
dedicatòries ni asteriscs o punts volats als títols que remetin a una nota al peu. Les abre-
viatures emprades es consignaran al final dels treballs. Tots els treballs aniran signats 
per l’autor o autors amb el nom i els dos cognoms. El treball anirà encapçalat per un 
resum breu (màxim 10 línies) i un màxim de 10 paraules clau que permetin la indexa-
ció dels treballs. Es podran adjuntar als treballs 3 imatges com a màxim, que s’hauran 
d’enviar per correu electrònic en format .jpg separadament dels documents de text. 
És convenient dividir la comunicació en subseccions, amb els seus subtítols correspo-
nents i evitar les grans digressions que puguin trencar el fil de l’exposició o narració, o 
fer-la poc intel·ligible. Si el tema ho requereix, finalitzar el treball amb unes conclusions 
curtes o amb un resum de tot allò inèdit o d’interès que s’hagi aportat sobre el tema o 
qüestió. 
En la redacció, caldrà tenir en compte les recomanacions següents: Escriure en ma-
júscula els títols de dignitats i els nobiliaris, quan vagin sols, com el Papa, el Rei, però no 
pas si segueix el nom propi: el papa Joan XXII, el rei Felip IV, i quan es tracti simplement 
d’un genèric: els reis en la història, etc. Els noms de sants, bisbes, batlles, beats, etc., 
254
XI Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Vilassar de Mar
s’escriuran en minúscula, quan es tracti de noms genèrics, però s’utilitzarà la majúscula 
en els topònims o en els casos que tinguin un caràcter singular. Així, sant Martí, referint-
nos al sant, però l’església de Sant Martí, carrer de Sant Martí, l’arc de Sant Martí, etc. 
També s’escriuran en majúscula quan formin part del títol d’un col·lectiu o d’una institució, 
com ara Confraria de Pescadors de Sant Elm, etc.
Quant als carrers i les places, no s’ha de fer ús de la juxtaposició, que ara s’ha posat 
tant de moda, i no s’ha escriure Via Europa, sinó Via d’Europa, ni carrer Sant Pere, sinó 
carrer de Sant Pere. No es posaran entre cometes ni en cursiva els noms d’entitats, 
partits polítics, organismes, etc. escrits en un idioma distint al català, com ara Partido 
Socialista Obrero Español, Ministerio de Obras Públicas, etc. Cal tenir present que la 
numeració dels segles sempre ha d’anar en versaletes, però la dels reis en rodó. Exem-
ple: segle XVIII, el rei Carles XVIII. Una altra recomanació és fer un ús molt limitat de la 
lletra cursiva, que es deixarà exclusivament per als títols de tota classe d’impresos, siguin 
llibres, revistes, butlletins, etc. Ocasionalment, es podrà utilitzar en casos de vocables 
solts o d’expressions molt curtes en un idioma distint al del text. De la lletra negreta, 
només se’n farà ús per a titulars, i sempre que s’hagin exhaurit tots els recursos. També 
s’escriurà amb lletres els nombres del 0 al 10, i els formats per dos mots com a màxim 
(cinc, vuit, nou, onze, vint-i-dos, trenta-tres, etc.), excepte si van precedits d’una unitat fí-
sica o monetària. Exemple: Dos homes, quaranta dues persones, 1.140 euros, 16 graus, 
etc.
Transcripció de textos 
En el cas d’haver d’intercalar dins del treball algun document o fragment d’un altre 
treball, es tindrà present: a) Si es tracta d’un mot o d’una frase curta, copiar-la entre 
cometes angulars «...»; b) Si és un text d’alguna extensió, fer punt a part i transcriure’l 
tot deixant un petit marge a l’esquerra i amb un cos de lletra més petit, per tal que no es 
confongui amb el redactat del propi autor. En tots els casos caldrà posar cometes inicials 
i finals al text transcrit. Si el document o la part transcrita fossin excessivament llargs, 
caldrà pensar amb la conveniència de posar-lo en forma d’annex documental al final del 
treball, sobretot si hi ha d’haver més d’un document. En les transcripcions, es recoma-
na desfer totes les abreviatures, regularitzar l’ús de majúscules i minúscules, i, també, 
regularitzar d’una manera moderada la puntuació, per tal de fer el text més intel·ligible. 
Cal que la transcripció sigui precedida d’unes ratlles en lletra cursiva a manera de breu 
regest o resum. 
Inserció de notes en el text 
Les notes es numeraran correlativament de l’1 al final i s’indicaran en el text mitjançant 
números volats o exponents. En cas que no sigui possible, bastarà posar-los dins d’un 
parèntesi, però la impremta ho passarà a números volats.
255
El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme
a) Cites de llibres.- Se seguirà aquest ordre: nom i cognom de l’autor o autors i el títol 
de l’obra. Seguidament, el lloc i any d’edició tancats dins d’un parèntesi, per acabar, el 
núm. de la pàgina, o de la primera i darrera, enllaçades amb un guió. Tipogràficament, 
el nom de l’autor o autors aniran en versaletes i el títol de l’obra en cursiva; el lloc i any 
d’edició, en rodó. 
Això fa referència a la primera vegada que se citin; les següents poden fer-se d’una 
manera abreujada, és a dir, només caldrà indicar el cognom de l’autor i una o diverses 
paraules que identifiquin el títol del llibre. En cas que l’obra es compongui de més d’un 
volum, la numeració del volum que se citi s’expressarà amb xifres romanes. Si es tracta 
de revistes o butlletins, se n’indicarà el número o les dades precises per identificar-los. 
Exemple: PIERRE VILAR, Catalunya dins l’Espanya moderna, II (Barcelona 1964), 
370-371. En endavant, bastarà posar Vilar, Catalunya, II, 370-371. 
Convé tenir present que el nom de l’autor només va en versaletes quan forma part de 
la referència bibliogràfica; en canvi, anirà en rodó quan formi part del text. Exemple: «Tal 
com ho exposa Pierre Vilar, en la seva obra Catalunya dins l’Espanya moderna, quan es 
refereix etc.» 
També cal tenir present que, si el nom de l’autor s’escriu en grafies antigues, s’haurà 
d’actualitzar. D’aquesta manera, per a Francesch Carreras y Candi, es posarà Francesc 
Carreras i Candi. 
En cas que sigui indispensable indicar el nom de l’editorial o institució editora o de la 
col·lecció de què forma part el llibre, aquestes dades es poden intercalar a continuació 
del seu títol en caràcters rodons. Exemple: Francesc Costa, Mataró al segle XIX, Episo-
dis de la història, Rafael Dalmau, editor (Barcelona 1993), 4-8. 
b) Cites d’articles de revista.- Quant al nom i el cognom de l’autor o autors, es farà com 
s’ha indicat per als llibres. En canvi, el títol de l’article es posarà en rodó i entre cometes 
angulars i el títol de la revista en cursiva; lloc i anys d’edició es posarà com en el cas 
dels llibres. En successives edicions pot fer-se abreujadament. Exemple: ROBERT RI-
CHARD, «Le financement des armemments maritimes du Havre au XVIII siècle», Revue 
d’Histoire economique, núm, l (Paris 1969), 121. En endavant, bastarà posar: RICHARD, 
«Le financement», 121. 
c) Cites de fonts arxivístiques.- En aquest cas, caldrà adoptar la classificació que tingui 
disposada l’arxiu respectiu. Cal tenir present que la primera vegada que se citi un arxiu 
se n’indicarà el nom complet i, si cal, el lloc on es troba. A continuació, el nom d’aquest 
arxiu s’expressarà amb sigles dins d’un parèntesi rodó precedit per el signe (=) i aquestes 
sigles seran la forma de fer-ho en citacions successives. 
256
XI Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Vilassar de Mar
Exemple: Arxiu de la Corona d’Aragó (=ACA), Reial Cancelleria. En endavant, només 
caldrà posar ACA, Reial Cancelleria. Si aquesta citació s’hagués de repetir moltes vega-
des, la primera vegada podria abreujar-se així: (=ACA,RC). 
Si el treball conté moltes referències a arxius distints, les sigles de cadascun poden 
indicar-se al final del treball. 
El títols o capçaleres dels manuscrits, cal posar-los entre cometes rectes per dife-
renciar-los de les obres impreses. Exemple: Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró 
(=MASMM), «Libre dels òbits y funeràries i cantars de la sglesia Parrochial de Sta. Mª de 
Mataró».... Endavant, posar MASMM, «Libre dels òbits». 
Quan es tracti de manuscrits, cal tenir cura de fer constar el número del foli o folis 
amb la indicació de si són recto o verso, de forma abreujada, amb lletres volades, de la 
manera següent: f. 33v. 
Es posaran en rodó tots els títols que no són originals, sinó que són el resultat d’un 
costum o de la manera d’indicar-los l’autor, o l’arxiu on són, com ara, Visites pastorals, 
Contractes, Acords, etc., o en cursiva si són en llatí, com Registrum Gratiarum. 
Amb caràcter general, sempre que una nota sigui idèntica a la seva nota immediata-
ment precedent, es pot substituir per la sola indicació d’Ibídem.


Normes per a la publicació de treballs a les Trobades d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/download/335661/426474

Normes per a la publicació de treballs a les Trobades d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert