Aquest article presenta la geografia cultural de l'antic Egipte a partir de l'estudi diacrònic
de la província dels dos ceptres-uas i dels seus components topogràfics (territori agrícola,
canal d'irrigació i terreny palustre) i cultuals. El mètode utilitzat es basa en la integració
de dades procedents de diverses tècniques i fonts: processons i himnes geogràfics, enciclopèdies
i manuals sacerdotals. S'exposen resultats de l'anàlisi del programa decoratiu
així com les alteracions en la sintaxi naològica en les processons de Dendara i Abydos.
A partir de la proscripció del culte a Seth, el seu déu principal, aquesta sepat rebé un
tractament singular en les fonts. Aquest fet posa de manifest una certa interacció entre
la representació sacralitzada i la dinàmica històrica del territori. El trasllat de la capital
i la metamorfosi dels cultes locals són indicatius de la resiliència cultural egípcia davant
d'una situació de crisi religiosa i climàtica.This paper presents the cultual geography of ancient Egypt through the diachronic
study of the double was-sceptre province and its topographic (agricultural territory,
irrigation canal and marshy terrain) and cult components. The methodology employed
integrates data from different types of sources: geographical processions and hymns,
encyclopedias and priestly manuals. Results of the analysis of the decorative program as
well as the alterations in the naological syntax in the geographical processions at Dendara
and Abydos are shown. From the proscription of the cult to Seth, its main god, onwards
this sepat received a singular treatment in the sources. This fact reveals a certain interaction
between the sacralised representation and the historical dynamics of the territory.
The relocation of the capital and the metamorphosis of local cults are indicative of the
Egyptian cultural resilience to a situation of religious and climatic crisis.Este artículo presenta la geografía cultual del antiguo Egipto a partir del estudio diacrónico
de la provincia de los dos cetros-uas y de sus componentes topográficos (territorio
agrícola, canal de irrigación y terreno palustre) y cultuales. El método utilizado se basa en
la integración de datos procedentes de distintas técnicas y fuentes: procesiones e himnos
geográficos, enciclopedias y manuales sacerdotales. Se exponen resultados del análisis del
programa decorativo así como las alteraciones en la sintaxis naológica en las procesiones
de Dendara y Abydos. A partir de la proscripción del culto a Seth, su dios principal, esta
sepat recibió un tratamiento singular en las fuentes. Este hecho pone de manifiesto una
cierta interacción entre la representación sacralizada y la dinámica histórica del territorio.
El traslado de la capital y la metamorfosis de los cultos locales son indicativos de la
resiliencia cultural egipcia frente a una situación de crisis religiosa y climática
