Oriol Carazo, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

180 Llengua & Literatura, 28, 2018
Llengua & Literatura. Núm. 28 (2018), ps. 129-219
lars entre Caterina Albert i el folklorista Rossend Serra i Pagès, en els quals es 
posa de manifest l’interès actiu de Caterina Albert per les manifestacions de la 
literatura oral.
En conjunt, doncs, podem dir que el volum Estudis de literatura popular. 
Història i mètodes és un recull clau en la bibliografia contemporània sobre folklo-
re català, perquè aplega un conjunt interessant d’articles molt ben documentats i 
impecablement treballats sobre diversos aspectes rellevants de la nostra literatura 
oral, però també perquè demostra la riquesa de punts de vista acadèmics amb els 
quals es pot analitzar la literatura oral, la qual cosa la connecta amb tot el patri-
moni cultural no tan sols català sinó internacional, atesa la unicitat i alhora la di-
versitat de les manifestacions del folklore. El treball d’Oriol en el camp de la re-
cerca és infatigable, innovador i coherent, i significa un important punt d’inflexió 
cap al tractament científic i el reconeixement acadèmic de la literatura oral. Final-
ment, vull remarcar l’encert estètic i simbòlic de la coberta del llibre, que repro-
dueix la bellíssima versió de Rondalles de Grimm que publicà el 1935 l’Editorial 
Joventut, amb l’exquisida traducció de Carles Riba i les mítiques il·lustracions del 
reconegut artista anglès Arthur Rackham.
borJa, Joan: Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines, Ala-
cant: Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana, 2016; «Bi-
blioteca de Filologia Catalana», 23.
caRme oRiol
Universitat Rovira i Virgili
carme.oriol@urv.cat
L’any 1991 es va iniciar la recuperació d’un dels fons inèdits més importants re-
lacionats amb la literatura popular: el de l’Obra del Cançoner Popular de Catalu-
nya. El fons va ser el resultat del projecte del mateix nom que es va gestar l’any 
1921, va iniciar les seves activitats el 1922 i es va interrompre com a conseqüència 
de la guerra civil espanyola l’any 1936. La recuperació d’aquest fons, conservat en 
part a Suïssa i en part a Barcelona, va ser possible gràcies a la voluntat dels des-
cendents del mecenes Rafael Patxot i Jubert, impulsor del projecte, i de les bones 
gestions realitzades des del monestir de Montserrat, i molt especialment de les 
dutes a terme per Josep Massot i Muntaner. Entre els anys 1993 i 2011 es van 
publicar divuit volums de materials gràcies a l’impagable esforç de Massot, res-
ponsable de l’edició; i entre 2013 i 2014 es van reeditar els tres volums de mate-
rials que havien aparegut entre 1926 i 1929 i que tenien un accés molt limitat. Tant 
el fons de l’Obra del Cançoner com els vint-i-un volums de materials, que inclo-
uen l’inventari del fons, les memòries de les missions de recerca i una selecta de 
materials, tenen una importància indiscutible per a la recerca, tal com ja apuntava 
Llengua_literatura_28.indd   180 15/3/18   12:00
 Ressenyes 181
Llengua & Literatura. Núm. 28 (2018), ps. 129-219
Massot a l’article «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: font de recer-
ques», publicat l’any 2003 en el número 14 d’aquesta mateixa revista.
El llibre que ara ens ocupa és un estudi que cal situar dins de la tasca de recu-
peració, recerca i difusió de materials existents en aquest gran fons documental. 
L’estudi pren com a base dos documents inèdits: el manuscrit Llegendes alacan-
tines, que la folklorista Sara Llorens i Carreras va presentar a la tercera convoca-
tòria del Concurs del Llegendari Popular Català corresponent a l’any 1929 i un 
suplement format per vuit llegendes més que la folklorista va lliurar a l’Obra del 
Cançoner Popular de Catalunya amb posterioritat.
La recuperació d’aquests manuscrits inèdits i la seva publicació són una gran 
notícia per a la història de la literatura popular al País Valencià, com ho va ser en 
el seu dia la publicació d’un altre manuscrit estretament relacionat amb aquest pel 
que fa a les circumstàncies que el van fer possible. Ens referim al Llegendari va-
lencià, publicat el 1995 a cura de Josep M. Baldaquí, que recull una sèrie de relats 
recopilats pel folklorista Vicent Martínez i Martínez i presentats també a la terce-
ra edició del Concurs del Llegendari Popular Català de 1929. Tots aquests ma-
nuscrits formen part del fons de materials originals de l’Obra del Cançoner Po-
pular de Catalunya que es conserven al monestir de Montserrat i que poden ser 
consultats a través de les còpies dipositades a la Biblioteca de Catalunya i al Cen-
tre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionis-
me Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El llibre Llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines, realitzat 
per Joan Borja, és un exemple de treball erudit, sustentat per la utilització d’una 
àmplia bibliografia, però que, alhora, és atractiu, no només per a l’especialista, 
sinó també per a un ampli públic lector. En el títol, hi trobem un element que, de 
seguida, desvetlla la curiositat del lector: el qualificatiu «secretes» aplicat a les 
llegendes. A la introducció ja trobem elements que ens posen sobre la pista 
d’aquest enigmàtic qualificatiu; i, a continuació, en la primera part del llibre, la 
que constitueix l’estudi pròpiament dit, també van apareixent en petites, però 
continuades dosis d’informació els detalls que permeten descobrir al lector les 
circumstàncies que van fer possible la recol·lecció, la realització i la posterior 
presentació al Concurs del Llegendari d’aquest recull de Sara Llorens i que aca-
ben desvetllant el misteri que arrenca amb el títol del llibre.
L’estudi de Borja, redactat amb una prosa elegant i amb un ritme fluid, és 
molt clar i amè. L’autor construeix una argumentació (com requereix un bon as-
saig) a partir de dades extretes de diverses fonts que, lligades i relacionades, donen 
com a resultat un discurs coherent i precís. Borja encomana al lector la passió i la 
motivació amb què ha emprès el seu treball. Entusiasmat per la troballa d’aquest 
interessant manuscrit, va tenir l’encert d’intentar localitzar alguns dels familiars 
dels qui van ser els informants de Sara Llorens quan va recollir les llegendes en els 
anys 1927 i 1928: els germans Joaquim i Vicent Montiel i Marian Ferrer, origina-
ris de Bolulla (la Marina Baixa). I ho va aconseguir. Els va localitzar al mateix 
poble de Bolulla i va poder establir, així, la connexió entre el passat i el present 
Llengua_literatura_28.indd   181 15/3/18   12:00
182 Llengua & Literatura, 28, 2018
Llengua & Literatura. Núm. 28 (2018), ps. 129-219
amb el retorn als familiars d’una aportació realitzada noranta anys enrere, en el 
que constitueix una de les tasques més gratificants i emotives de la recerca.
Aquesta primera part del llibre conté una abundant informació, completada 
amb un bon nombre de notes explicatives, que ajuda a reconstruir i a entendre els 
esdeveniments que van produir-se al voltant de l’elaboració del recull, i que apa-
reixen vinculats a dos noms rellevants en la història del folklore català: el del 
folklorista Rossend Serra i Pagès i el de la seva deixebla Sara Llorens i Carreras. 
És aquí quan la denominació «llegendes secretes» pren tota la seva significació 
després d’una sèrie d’explicacions i de deduccions que l’autor presenta de forma, 
en certa manera, detectivesca.
Fruit de la recerca realitzada, l’autor aporta noves dades per al coneixement 
de la biografia i de la producció folklòrica de la folklorista Sara Llorens, sobre la 
qual s’han fet altres contribucions significatives com, per exemple, els llibres de 
Joan Pujadas Àlbum Sara Llorens i Sara Llorens. Epistolari (1901-1954), tots dos 
publicats l’any 2004, i el Rondallari de Pineda de Sara Llorens publicat a cura de 
Josefina Roma l’any 2006.
Tota aquesta primera part traspua l’admiració i el respecte que l’autor sent 
per la folklorista Sara Llorens: «una dona [...] admirable i fascinant en la capacitat 
de superació, la perseverança, la sensibilitat, la coherència, les fidelitats, el com-
promís cívic i la vitalitat» (p. 53).
La segona part del llibre està dedicada a l’edició de les Llegendes alacantines, 
que Sara Llorens va presentar al Concurs del Llegendari Popular Català, i al su-
plement de vuit llegendes més que l’autora va afegir-hi posteriorment. El conjunt 
està format per 66 textos que l’autor presenta editats amb un respecte absolut al 
manuscrit original, tal com indica en els criteris d’edició (p. 57). L’aplicació 
d’aquests criteris fa que els textos apareguin escrits amb una ortografia no norma-
litzada i que s’hi facin notar aspectes com els canvis de pàgina, les correccions i els 
subratllats de l’autora que figuren a l’original, etc. Es tracta d’uns criteris ben 
justificats pel seu interès filològic, però que, en canvi, tenen l’inconvenient de 
dificultar el ritme de lectura. Atesa la importància que ha suposat la recuperació 
d’aquests relats, potser valdria la pena pensar en alguna altra edició realitzada 
amb ortografia normalitzada i revisada tipogràficament, dirigida, per exemple, a 
escolars. Aquesta seria una forma de rendibilitzar encara més el treball realitzat i 
de fer-lo més accessible a altres tipus de lectors.
El recull Llegendes alacantines, elaborat per Sara Llorens, conté una intro-
ducció en la qual l’autora situa la procedència geogràfica de les llegendes (Bolu-
lla), dóna les característiques dels seus informants (Joaquim Montiel, Vicent 
Montiel i Marian Ferrer), i explica quines llegendes li van explicar cadascun d’ells. 
A continuació presenta les llegendes classificades en els següents grups: llegendes 
d’orígens (que inclouen les d’orígens de frases), llegendes pneumatològiques, lle-
gendes religioses, apòlegs llegendaris i llegendes vàries. Aquesta classificació re-
produeix la terminologia de l’època en què es va elaborar el recull, que és la que 
seguia Rossend Serra i Pagès. Al final del recull, l’autora, amb una clara voluntat 
Llengua_literatura_28.indd   182 15/3/18   12:00
 Ressenyes 183
Llengua & Literatura. Núm. 28 (2018), ps. 129-219
pedagògica, inclou un vocabulari que explica el significat de mots habituals en la 
parla de Bolulla (borrego, gitar, granera, pardal, etc.).
Joan Borja presenta les Llegendes alacantines de Sara Llorens i l’apèndix que 
inclou les vuit llegendes suplementàries amb fidelitat absoluta als manuscrits ori-
ginals tant pel que fa a la seva estructura com als aspectes lingüístics (com hem 
comentat abans). En tots dos casos, s’inclouen notes abundants relatives al con-
tingut dels relats així com a la seva catalogació segons el sistema tipològic inter-
nacional d’Aarne/Thompson/Uther. Per a la catalogació, l’autor utilitza l’índex 
internacional The types of international folktales (Uther 2004) i els corresponents 
catàlegs catalans Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol/Pujol 2003) i In-
dex of Catalan folktales (Oriol/Pujol 2008) així com la base de dades RondCat. 
Cercador de la rondalla catalana, <http://rondcat.arxiudefolklore.cat/>, ideada 
per Carme Oriol i Josep M. Pujol.
L’estudi realitzat per Borja permet constatar que el recull de Sara Llorens 
aporta novetats en relació amb les rondalles documentades i classificades als ín-
dexs tipològics catalans i al RondCat. Així, per exemple, amplia el nombre de 
versions dels tipus rondallístics existents; presenta tipus rondallístics no docu-
mentats fins ara al País Valencià; i permet afegir nous tipus, inexistents fins ara en 
el corpus català.
Segurament sorprendrà aquesta referència a la classificació en un índex de 
rondalles de relats continguts en un llibre de «llegendes». La raó és que, malgrat 
el que indica el títol, el llibre no conté únicament llegendes sinó que conté relats 
pertanyents a altres gèneres de la narrativa folklòrica com són les rondalles d’ani-
mals, les bertranades, les rondalles religioses, els relats etiològics, i les tradicions 
explicatives. L’ús de la denominació «llegenda» per caracteritzar relats que avui 
dia considerem que pertanyen a altres gèneres de la narrativa folklòrica era usual 
a l’època en què es va compilar el recull Llegendes alacantines. Així també ho va 
observar, per exemple, Josep M. Baldaquí en el seu estudi sobre els relats aplegats 
per Vicent Martínez i Martínez en el recull Llegendes valencianes, coetani 
d’aquest.
En resum podem dir que ens trobem davant d’un llibre de gran interès per a 
la història de la literatura popular catalana en el seu conjunt i per a la valenciana 
en particular, ja que ens permet recuperar materials inèdits que fins ara desconei-
xíem, així com prendre consciència dels lligams existents entre Catalunya i el País 
Valencià en dos grans projectes de l’època: l’Obra del Cançoner Popular de Ca-
talunya i el Llegendari Popular Català. Gaudiu, doncs, de la lectura dels relats 
d’aquest llibre i contribuïu a la seva difusió recuperant-los també, si cal, en la 
transmissió oral.
Llengua_literatura_28.indd   183 15/3/18   12:00


Borja, Joan: Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines, Alacant: Universitat d'Alacant, Departament de Filologia Catalana, 2016; "Biblioteca de Filologia Catalana", 23.

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/download/336687/427472

Borja, Joan: Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines, Alacant: Universitat d'Alacant, Departament de Filologia Catalana, 2016; "Biblioteca de Filologia Catalana", 23.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert