Emmarcat dins de la historiografia de les especialitats mèdiques es presenta la biografia d’en Lluís Frontera Estelrich que fou pioner de la urologia mallorquina, capdavanter a l’estat espanyol de l’endoscòpia urològica i fundador de l’Asociación Española de Urología. Va desenvolupar gairebé tota la seva vida professional a Barcelona.Enmarcado dentro de la historiografía de las especialidades médicas se presenta la biografía de Lluís Frontera Estelrich que fue pionero de la Urología mallorquina, iniciador en el estado español de la Endoscopia urológica y fundador de la Asociación Española de Urología. Desarrolló casi toda su vida profesional en Barcelona

Mercant i Carmona, Ferran

Mercant Ramírez, Jaime

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

149 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
LLUÍS FRONTERA ESTELRICH: PIONER DE LA UROLOGIA MALLORQUINA
MERCANT i RAMÍREZ, Jaume1; MERCANT i CARMONA, Ferran2  
1DM. Uròleg;. 2Llicenciat en Ciències Ambientals  
Membres del IUNICS-F&C-UIB (Institut Universitari en Ciències de la Salut-Universitat 
de les Illes Balears) (**)
Resum: emmarcat dins de la historiografia de les especialitats mèdiques es presenta la 
biografia d’en Lluís Frontera Estelrich que fou pioner de la urologia mallorquina, capda-
vanter a l’estat espanyol de l’endoscòpia urològica i fundador de l’Asociación Española 
de Urología. Va desenvolupar gairebé tota la seva vida professional a Barcelona.
Resumen: Enmarcado dentro de la historiografía de las especialidades médicas se pre-
senta la biografía de Lluís Frontera Estelrich que fue pionero de la Urología mallorquina, 
iniciador en el estado español de la Endoscopia urológica y fundador de la Asociación 
Española de Urología. Desarrolló casi toda su vida profesional en Barcelona.
Paraules clau: Història de la Medicina dels segles XIX i XX, Història de les especialitats 
mèdiques, Història de la urologia, biografia mèdica.
Palabras clave: Historia de la Medicina de los siglos XIX y XX, Historia de las especialidades 
médicas, Historia de la Urología, biografía médica.
LLUÍS FRONTERA ESTELRICH: PIONER DE LA UROLOGIA MALLORQUINA
Aquesta biografia s’emmarca dins de la historiografia de la gènesi de les 
especialitats medicoquirúrgiques que es constituïren durant la segona meitat 
del segle XIX i als inicis del XX a tota Europa i als EUA. Varen ser el resultat 
de la culminació de la professionalització. Les teories historiogràfiques sobre 
l’especialització mèdica han estat dominades pels treballs de George Rosen 
(1910-1977) que va atorgar llur aparició a tres factors bàsics: el primer fou 
el canvi d’enfocament de l’anatomia patològica, a partir de la vigent mentalitat 
anatomoclínica, que fou propiciada per la tolerància de les lleis liberals al principi 
del segle XIX a França que permeteren les necròpsies de cadàvers no reclamats 
i el millor coneixement del cos humà. D’aquesta manera, es van relacionar els 
signes observats pels clínics durant la malaltia i les lesions trobades als òrgans 
després de les necròpsies, la qual cosa va redundar en l’exactitud del diagnòstic. 
El gran volum del saber mèdic que es va acumular exigia l’especialització ja 
que els investigadors permetien així una més rigorosa observació dels casos. El 
segon factor, fou l’aparició de noves tecnologies mèdiques aplicades al disseny i 
construcció de nous aparells que permeteren anar explorant més i millor el nostre 
organisme. Per últim l’increment dels índexs demogràfics i la revolució industrial 
originaren la formació de grans urbs amb el lògic augment de la morbiditat i 
Gimbernat, 2016 (**) 66, 149-156
150 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Jaume Mercant i Ramírez; Ferran Mercant i Carmona
la possibilitat de l’accés a la sanitat d’un gran nombre de persones, la qual 
cosa exigia una major racionalització administrativa i una millor gestió de grans 
poblacions mitjançant una classificació adient (Fig. 1).
Així doncs, el gran increment de coneixements mèdics, la patologia “localista” 
i la invenció de nous instruments durant el segle XIX feren possible i necessari 
que els metges delimitessin la seva pràctica a alguns òrgans o aparells. A 
llurs inicis els cirurgians i metges generalistes varen posar entrebancs, fins i 
tot s’oposaren, al desenvolupament de l’especialització, en part per mor de la 
mala fama dels curanderos que només es dedicaven a solucionar problemes 
concrets com “el mal de pedra o el mal d’ull” i per altra banda per raons menys 
nobles com la competència que sorgí amb llur aparició. El mode d’instauració 
fou semblant en totes les especialitats. L’acumulació de coneixements va 
originar el perfeccionament del diagnòstic, obligant a la divisió del treball1. 
Finalment l’autonomia d’un camp científic va precisar també un mecanisme de 
“socialització”, mitjançant llur organització gràcies a associacions i institucions 
científiques i assistencials, que desenvoluparen llur docència per mitjà de 
publicacions a revistes especialitzades2.
ANTECEDENTS
Lluís Frontera Estelrich (Fig. 2) va pertànyer a una família benestant i instruïda 
originaria de Sóller (Mallorca).
Son pare Antoni Frontera Bauçà (1833-1921), nascut a Sóller, fou la figura 
més representativa de la cirurgia decimonònica a Mallorca. Va presidir la Reial 
Acadèmia de Medicina de Balears i va estar també interessat en la cirurgia 
urogenital. Havia estudiat a Montpeller i es doctorà a Paris amb una tesi sobre 
obstetrícia. A l’Hospital General de Palma va exercir el càrrec de cirurgia de sala 
d’homes i practicava principalment de manera magistral la talla perineal pels 
càlculs vesicals3.
El seu oncle Jeroni pot ser considerat el capdavanter de l’excel·lència de llur 
família. Matemàtic de renom, va emigrar a París el 1844 on es llicencià el 1847 
en Ciències matemàtiques a l’Escola Politècnica i a la Sorbona. Obtingué el grau 
en doctor el 1851 amb la tesi “Thèse d’Analyse et de Mécanique”. Aquesta no 
va passar desapercebuda tot sent lloada al Bulletin bibliographique de París que 
editava a científics importants. El 1854 va publicar la primera edició del seu 
llibre “Géometrie Analytique” destinat als estudiants que preparaven llur ingrés 
a l’É c o l e  Polytechnique. El seu altre oncle Bartomeu fou Enginyer de camins i 
va treballar a la construcció del ferrocarril. Així doncs gràcies a Jeroni, els seus 
germans Antoni, Bartomeu i Guillem pogueren estudiar a París4 i més endavant 
el seu nebot Lluís romangué una sèrie d’anys a l’Hospital Necker.
151 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Lluís Frontera Estelrich: pioner de la urologia mallorquina
BIOGRAFIA
Lluís Frontera Estelrich (1883-1954) fou el precursor més significatiu de la 
Urologia mallorquina. Va néixer el 4 de gener del 1883 a Palma.
Es va llicenciar en Medicina el 10 de febrer de 1905 a Barcelona amb un notable 
expedient acadèmic; obtingué el grau de doctor per la seva memoria “Ventajas 
que reporta el empleo del Mikulicz en la cirurgía ginecológica”. Romangué 
dos anys a l’Hospital Necker al Servei de Guyón i d’Albarrán. També va assistir 
tot un seguit de mesos a Berlín al Servei de James Israel (1848-1926), cap del 
departament de cirurgia de “l’Hospital jueu”. Fou nomenat metge substitut de la 
Sala de Cirurgia d’homes de l’Hospital Provincial durant sis mesos del 1905 i a 
l’agost i al setembre dels anys 1906 i 1907, substituint les vacances de son pare 
Antoni Frontera Bauçà. Aquest, al 1898 va llegir el discurs d’obertura de curs 
“Los cuerpos extraños en la vejiga”. El seu fill el va substituir definitivament el 
1908 com a cap de cirurgia de la sala d’homes de l’Hospital provincial de Palma, 
fins el 1914 quan va emprendre una nova etapa professional.
Frontera Estelrich va presentar a la Diputació el 1908 una memòria (Fig. 3) 
amb els casos que havia intervingut durant les substitucions de son pare. Crida 
l’atenció sobre l’abundància de casos de litiasi vesical infantil car dels sis casos 
descrits, tres són nins menors de 4 anys i tres inferiors als 17; La “calculosis 
infantil”, es sin duda una de las más interesantes cuestiones que pueden 
estudiarse en Mallorca”……..
Fins 1908, data en la que son fill Lluís Frontera Estelrich el substitueix al Servei 
de Cirurgia de l’Hospital General, no eren practicades les operacions quirúrgiques 
segons les estrictes normes de la Cirurgia Antisèptica5.
Descriu amb detall les intervencions de talla hipogàstrica i perineal per a 
l’extracció dels càlculs tot assenyalant la importància cabdal de la sutura vesical 
que realitza segons tècnica submucosa per no deixar el catgut dins la llum vesical 
i així impedir la infecció. En total exposa 36 intervencions de les quals nou 
són genitourinàries; les esmentades sis talles (cistolitotomies), una amputació de 
penis, una orquiectomia esquerra per mor de la tuberculosi (l’anomena castració) 
i una fimosi amb infiltració d’orina escrotal per estenosi uretral al que llavors li 
practica dilatacions uretrals amb Beniqué núm. 32.
Acadèmic de la RAMIB (1908), el seu discurs d’ingrés el 14 de març de 1909 
va tractar sobre “Pronóstico y tratamiento de la blenorragia en la relación con 
la profilaxis social”. Va ser integrant, entre 1910 i 1918, de la secció tercera 
(cirurgia) i de la permanent de demografia mèdica i epidemiològica de la RAMIB.
Va presentar a l’Acadèmia (1906) un treball en el que descriu el que fou 
probablement el primer cateterisme ureteral (Figs. 4, 5 i 6) realitzat a Mallorca 
i que posteriorment va publicar a la Revista Balear de Ciencias Médicas. El va 
realitzar tan sols 8 anys després que en Leon Imbert (1868-1955) de Montpeller 
el publiqués juntament amb Albarrán “Le catheterisme des uretères par les 
voies naturelles”. Aquest va presentar un cas semblant el 1905 i el considerà 
152 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Jaume Mercant i Ramírez; Ferran Mercant i Carmona
resolt de la mateixa manera. A la seva memòria cita d’una manera exhaustiva 
al tema tot esmentant treballs d’Albarrán, també d’Imbert, Legueu, Wilmott, 
Ysraël, Tuffier, i un llarg etc., fet que dóna una idea de la seva preparació. És 
possible que hagi estat també el primer cas publicat a Espanya. Salvador Pascual 
i Ríos (1887-1938) a la seva tesi doctoral “Los cálculos del uréter”, premi 
extraordinari de tesi doctoral de 19256, recomana el cateterisme ureteral com a 
mètode diagnòstic i com a primera passa terapèutica en cas d’anuria com també 
recomana Marión, però no cita cap cas realitzat per ell. Pedro Cifuentes Díaz 
(1880-1960) al seu discurs d’entrada a la Real Academia de Medicina7 cita un 
cas propi intervingut el 1917 i publicat el 1923 a Vox Medica de Berlín i esmenta 
el Congrés Internacional d’Urologia de 1908 en el que Albarrán recomana aquest 
tractament.
També fou soci fundador de l’Asociación Española de Urología (1911), participant 
a diversos de llurs congressos. Fou triat membre de la Societat Internacional 
d’Urologia al segon congrés (1924).
Al 1915 fou anomenat Cap de Servei d’Urologia de l’Hospital Quinta de la Salud 
y Alianza de Barcelona, càrrec que exercí fins al 1938 quan es va mudar en 
plena guerra civil a Palma. El 1939 tornà a Barcelona. Amb la prèvia depuració, 
va poder reiniciar la seva tasca al mateix hospital la resta de la seva vida. La seva 
activitat professional a aquest centre hospitalari fou intensa com ho demostra la 
Memòria de L’Aliança de 19338 (Fig. 7).
Al març del 1926 fou acceptat com a membre del Sindicat metge de Catalunya 
(SMC)7. Consta a l’acta núm. 223 de març de 1926 la seva acceptació. Amb 
motiu de la construcció del Casal del Metge de Barcelona el 1929 va formar 
part com a delegat i va col·laborar econòmicament amb l’excepcional donació de 
2500 pessetes. Va tenir consulta al carrer Diputació de Barcelona.
El 1932 va formar part al VIIè Congrés de metges de llengua catalana celebrat 
a Palma.
Va morir a Palma, solter i sense fills, el 13 d’agost de 1954 per mor d’un col·lapse 
cardiocirculatori secundari a un infart de miocardi segons l’acta de defunció. 
Principals aportacions
Soci fundador de l’Asociación española de Urología (1911), va participar diversos 
de llurs congressos.
Fou triat membre de la Societat Internacional d’Urologia al seu segon congrés 
(1924).
Capdavanter de la Cirurgia Antisèptica a Mallorca
Precursor de l’estudi analític dels càlculs urinaris
Iniciador de l’endoscopia urològica
Realització del primer cateterisme ureteral a Mallorca (1908)
153 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Lluís Frontera Estelrich: pioner de la urologia mallorquina
Principals publicacions
Anuria calculosa. Contribución a su estudio. Revista Balear de
Ciencias Médicas. 1908. Vol. 30, 13:283-298
Anuria calculosa. Contribución a su estudio. Caso clínico. Curación obtenida 
mediante el cateterismo ureteral. Revista Balear de Ciencias Médicas. 1908. 
Vol. 30, 14:311-325
Operaciones practicadas en el Hospital provincial de Palma. Escuela tipográfica 
Provincial. 1908
Indicaciones, técnica y resultados de la Toracoplastia. VII Congreso de Médicos 
en Lengua Catalana. Palma de Mallorca, 1932. Ponències: 169-190
BIBLIOGRAFIA
1. Ackerknecht, E. A short history of Medicine.1 ed. New York. The Ronald Press Company; 
1968
2. López Piñero, José Mª. Historia de la Medicina. 1ed. , Madrid. Ed. Historia 1; 1990
3.http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/medicinaBalear/index/assoc/Medicina/_
Balear_/1986v01n/1p047.dir/Medicina_Balear_1986v01n1p047.pdfConsutat el 
23-02-2015
4. Vicens Castanyer,A. Jeroni Frontera. Matemàtic. Un mallorquí a París durant el Segon 
Imperi. Palma de Mallorca. Ed El Tall; 1995.
5. Rodriguez Tejerina, Jose Mª. La “cirugía antiséptica» en Mallorca. Medicina Balear.; 
Volumen 1 - Número 1: P47-8; Enero/ Abril 1986
6. Pascual y Ríos, S. Los cálculos del uréter. Tesis de Doctorado. Madrid: Imp de “Alrede-
dor del Mundo”. P 44; 1915
7. Cifuentes Díaz, P. Las modernas orientaciones en la Patología y Cirugía del uréter. 
Discurso de entrada en la Real Academia Nacional de Medicina. Madrid: Gráfica Uni-
versal E. San Miguel. P 48; 1929
8. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Aliança. Actes UI 6, fons 695, (1919-1969). Actas 
de regimen interior: En la memoria de 1933, apareix el departament d’urologia amb 
els pacients tractats (348), i el següent balanç: citoscòpies (210), cateterismes uréto-
renals (94), Electrocoagulacions intra-vesicales (38) i electrocoagulacions uretrals 
(28), total 370 serveis. (memòria exercici 1933)
9.http: / /www.premsamedica.cat /hemeroteca_l l is tatpubl icacions.php?UpT 
qyq305qom=JFG. Consutat el 23-02-2015
(**) Dr. Jaume Mercant. c/ Passeig Mallorca, 9-5è-3a. 07011 Palma
154 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Jaume Mercant i Ramírez; Ferran Mercant i Carmona
Fig. 1 L’especialització mèdica. Elaboració pròpia
Fig. 2 Lluís Frontera
155 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Lluís Frontera Estelrich: pioner de la urologia mallorquina
Fig. 3
Fig. 4
156 Gimbernat, 2016 (**) vol. 66 pàg. 149-156, ISSN: 0213-0718
Jaume Mercant i Ramírez; Ferran Mercant i Carmona
Fig 5. Cistoscopi Drapier. Gentilesa dels hereus del Dr. Frontera
Fig 6. Catàleg Drapier (1929)
Fig 7 Actvitat Servei Urologia 1933


Lluís Frontera Estelrich: pioner de la urologia mallorquina

http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/download/335186/426028

Lluís Frontera Estelrich: pioner de la urologia mallorquina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert