Una fusió de les capelles de cant de dues parròquies de Perpinyà fou imposada per l'Administració reial de la província l'any 1699 després de decennis de debats. Publiquem i analitzem dos documents:
Una súplica dels obrers al vicari general del bisbat argumentant la defensa de la capella de cant; els redactors descriuen la pràctica musical en aquell temps.
Un edicte de la màxima autoritat civil de la província per definir les regles de la fusió i el paper dels mestres.
Ambdós documents revelen les mentalitats dels clergues, dels obrers, del poble i, sobretot, la importància atorgada a la música com a element de prestigi.The union of the music chapels of two parishes in Perpignan was ordered by the royal administration of the province in 1699 after decades of debate. We publish and analyse two documents: a petition of the workers to the general vicar of the episcopal see, presenting a defence of the music chapel (here, the drafters of the document describe the musical practice of their times), and an edict from the supreme civil authority of the province, defining the rules of the union and the role of the masters. Both documents reveal the mentality of the clerics, workers and people, and above all the importance attributed to music as a factor of prestige
