Arrom Munar, Joana Maria

Picornell Cladera, Mateu

Ramis Cirer, Catalina Irene

Biblioteca Digital de les Illes Balears

395 
 
 
La platja de Palma. Inici i evolució d'un declivi 
turístic (1978 - 2015) 
 
Mateu PICORNELL CLADERA, Catalina Irene RAMIS CIRER y 
Joana Maria ARROM MUNAR 
Grup d’Investigació en territori, turisme  i oci (GITTO), Institut d’Estudis 
Ecològics (INESE), inese_gitto@yahoo.es 
 
Paraules clau: Platja de Palma; espai turístic madur; degradació; 
reconversió. 
 
La paraula maduresa, en turisme, s'utilitza també com expressió de 
pèrdua de qualitat i competitivitat de la destinació, és a dir que té el 
significat també de situació o estadi de turisme degradat o obsolet, ja sigui 
de manera conjuntural o estructural. Conceptes que solen ser rebutjats pels 
sectors d'activitats econòmiques del turisme i administracions polítiques 
responsables de la cura i gestió de la qualitat i competitivitat de la 
destinació. 
A la dècada dels anys 70 es produeix a les Illes Balears la primera 
gran crisi turística que romp momentàniament el ritme de creixement que, 
a més, significà un canvi radical en l'estructura turística  cap a una 
massificació del turisme de masses. 
El model de la Platja de Palma és el propi d'un espai turístic madur 
que es consolidà amb una evolució accelerada dins la tipologia d'un 
turisme de masses i amb especialització de sol i platja, amb poca 
diversificació tipològica de demanda mercat, que ha anat limitant de cada 
vegada més una especialització quasi única cap a un turisme de baix poder 
adquisitiu amb predomini d'oci nocturn, alcohol i sexe. 
En aquesta comunicació analitzam l'evolució el seu 
desenvolupament turístic cap a la maduresa i sobretot les mesures preses 
en cada moment crític per cercar la reconversió d'una qualitat i 
competitivitat perduda. 
La metodologia bàsica utilitzada són les dades obtingudes dels fets 
quotidians en l'evolució del turisme a la Platja de Palma des de 1978, que 
és a on es varen celebrar les I Jornades de Qualitat Turística, organitzades 
per l'Agrupació d'Hotelers d'aquesta zona. En sorgiren una sèrie de 
manifestacions que reflectien els aspectes més rellevants de la situació i 
preocupacions turístiques d'aleshores, que podríem considerar com un punt 
de partida de fórmules per sortir del presagi d'una degradació futura. 
Dels fets quotidians, vists des del caire social, s'en pot treure molt de 
profit ja que ens poden indicar quina és la percepció del turisme des de 
396     Turismo y crisis, turismo colaborativo y ecoturismo 
 
 
diversos caires: socials, econòmics, ambientals, culturals, sectorials, etc, 
que formen tots ells part de la complexitat del turisme. 
Els resultats de l'anàlisi és l'escenari real esdevingut de l'evolució 
d'un turisme que es va destruint a ell mateix: moltes infraccions 
legislatives; desinterès i negligència política; desenvolupament desordenat 
i no planificat; promoció errònia; turisme únicament en mans d'operadors 
turístics i hotelers; massa especialització estàndard; inseguretat ciutadana i 
violència; fracàs absolut en els intents de reconversió; capacitat de càrrega 
superada; etc. 
     


La platja de Palma. Inici i evolució d'un declivi turístic (1978 - 2015)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2016vol0/23p395.dir/MonografiesSHNB_2016vol023p395.pdf

La platja de Palma. Inici i evolució d'un declivi turístic (1978 - 2015)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears