Rodriguez-Perea, Antoni

Biblioteca Digital de les Illes Balears

HISTÒRIA NATURAL DEL MIGJORN DE MENORCA 17
Pròleg
Ha estat fins ara un tòpic, considerar el Migjorn de Menorca com una plataforma
monòtona, de relleu tabular i amb poc interès geològic o geomorfològic. Aquest volum ve
a certificar la inexactitud d’aquest pensament. En efecte, les investigacions d’un grup
nombrós de científics menorquins, mallorquins i valencians, acomboiats per la Universitat
de les Illes Balears, han trencat aquest arrelat concepte. Les seves troballes, com el lector
podrà comprovar en els articles que vénen a continuació, dibuixen un nou paisatge de les
contrades meridionals de Menorca. 
La geologia de Menorca ha estat sempre atractiva. És difícil trobar un territori equi-
valent, tant  per la seva varietat com per la qualitat i interès dels seus afloraments. Tot i
tractar-se de dimensions prou diferents, potser hauríem de referir-nos a la veïnada illa de
Còrsega per a cercar-hi semblances.  Tanmateix, el Migjorn menorquí sempre havia estat
el germà pobre d’una geologia insular molt rica. La tesi doctoral d’Antoni Obrador el
1973, i el congrés de sedimentologia del 1983 a Maó, marquen un punt d’inflexió i ence-
ten el coneixement geològic d’aquesta regió meridional.
Un segon punt d’inflexió es produeix quan en Vicenç M. Rosselló duu la seva inquie-
tud científica al jove departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes
Balears. El seu neguit per la gènesi i evolució de les cales s’encomana als que enteníem, i
encara entenem, els fenòmens geomorfològics de forma global, abordables tan sols des de
la complementarietat de les diverses disciplines que analitzen la forma i l’evolució del nos-
tre planeta. Les seves reflexions ens duen al Migjorn de Menorca. Aquesta zona és proba-
blement un dels millors llocs per a documentar les relacions entre els torrents, el carst i l’e-
rosió litoral, és a dir, per a establir el paper que cadascun d’aquests elements juguen a l’o-
rigen i l’evolució de les cales. 
Però, és molt més que això. Els barrancs que travessen el Migjorn ens revelen tot un
món amagat, ocult, no als ulls dels naturalistes menorquins que el coneixien bé, però sí
als ulls de la geomorfologia, que hi troba respostes entenedores i encara més interrogants
que, ben segur, ens permetran avançar en l’espiral del coneixement. Les cales ens desco-
breixen el carst i aquest ens duu a les xarxes fluvials, potser relictes, que en la seva rela-
ció amb els barrancs i la seva funcionalitat ens tornen a dur a les cales. Provant de tan-
car el cercle avancem, i el nostre coneixement s’eixampla assolint noves perspectives i
admirant més el territori que intentem comprendre. Aquí rau l’interès i l’argamassa que
lliga els diversos treballs que componen aquest volum.
Dues aportacions es refereixen al dipòsits miocènics que constitueixen el basament de
la regió: la primera, d’Obrador i Pomar, descriu les unitats sedimentològiques que el com-
ponen i la seva interpretació, mentre que la segona, de Quintana, descriu el contingut fos-
silífer de la unitat. Gelabert, Giménez i Barón ens expliquen la hidrologia subterrània del
Migjorn, mentre dos treballs més, de Ginés i Fornós i de Trias, ens parlen del carst i del
paisatge subterrani. Rosselló ens descriu el mapa geomorfològic i, com no podia ser d’al-
tra forma, ens il·lustra sobre el litoral i les cales. També, i de forma complementària,
Fornós ens proposa la seva visió de la geomorfologia litoral i del paper que hi juguen la
fracturació i el carst. El grup d’investigadors de València, encapçalats per Francesca
Segura i Josep E. Pardo, analitzen en diversos articles morfometria, rebliment i gènesi dels
barrancs del Migjorn de Menorca, mentre el grup de científics mallorquins orienten els
seus treballs al litoral. Dunes actuals i fòssils, platges i litorals rocosos són els subjectes de
quatre articles que completen de forma quasi exhaustiva l’anàlisi geomorfològica propo-
sada. Tan sols el traspàs de Maria Pilar Fumanal posa una nota de dol entre el magnífic
grup d’investigadors responsables d’aquest també magnífic recull.
És ben segur que aquesta tasca no hauria arribat a bon port sense la feina d’en Joan
J. Fornós, que juntament amb en Toni Obrador i en Vicenç M. Rosselló coordinen el llibre
i aporten bona part dels articles que el conformen. Cal dir que el bessó geomorfològic ha
estat molt ben acompanyat per tal d’assolir una visió naturalista més complerta de la regió
analitzada. Són notables les revisions del clima, de la flora i la fauna, de l’ecologia i el
paisatge, i com a contrapunt de la visió naturalista, la consideració dels assentaments i de
la història de l’ocupació humana del territori i fins i tot de la toponímia.
Finalment, ens hem de referir al suport econòmic de la Dirección General de
Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología, que a través dels projectes MAR95-
1825, PB98-0132 i BTE2002-04552-C03-02 han fet possible el finançament de les investi-
gacions realitzades, així com a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), a
l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i a la Fundació Sa Nostra la publicació de la present
monografia.
En definitiva, una aportació cabdal, tant per al coneixement del Migjorn menorquí
com per l’avanç en la comprensió dels processos morfogenètics que configuren els nostres
paisatges litorals. A més, hem de felicitar-nos per les conseqüències que, sens dubte, la
interpretació d’aquests processos aportarà a una millor gestió dels litorals de les Balears i,
ben segur, a d’altres zones del nostre planeta.
ANTONI RODRÍGUEZ PEREA
Departament de Ciències de la Terra
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Pròleg18


Pròleg

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2004vol0.dir/MonografiesSHNB_2004vol011p017.pdf

Pròleg

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears