Antolín, F.

Berihuete, M.

Blanco, A.

Buxó, R.

Garcia, L.

Marlasca, R.

Navarrete, V.

Saña, M.

Verdun, E.

edoc

La Draga, el poblat dels prodigisEdicióAjuntament de Banyoles, Diputació de Girona, Museu d’Arqueologia de Ca-talunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Consell Superior d’Investiga-cions Cientíﬁques (IMF, Barcelona)EditorsAntoni Palomo (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Raquel Piqué (Univer-sitat Autònoma de Barcelona), Xavier Terradas (Consell Superior d’Investi-gacions Cientíﬁques - IMF, Barcelona)Col·laboracióMuseu d’Arqueologia de Catalunya-GironaAutoria dels textosAntoni Palomo, Raquel Piqué, Xavier Terradas, Cati Aguer, Vasiliki Andreaki, Ferran Antolín, Marian Berihuete, Anna Berrocal, Àngel Blanco, Igor Bogda-novic, Àngel Bosch, Jusèp Boya, Montserrat Buch, Ramon Buxó, Sergi Ce-brián, Júlia Chinchilla, Ignacio Clemente, Sílvia Comellas, David Cuenca, Mi-riam de Diego, Irene García, Lluís Garcia, Juan F. Gibaja, Oriol López, Ricard Marlasca, Millán Mozota, Núria Morera, Vanessa Navarrete, Miquel Noguer, Mònica Oliva, Jordi Revelles, Juan Antonio Rodríguez, Susagna Romero, Rafel Rosillo, Josep M.Rueda, Maria Saña, Josep Tarrús i Ester Verdún Disseny Gràﬁc  www.palahi.catDisseny de la portada  Maria MarínFotograﬁes de les peces  Salvador ComalatFotograﬁes Gudkov Andrey-Shutterstock.com, Equip Draga, Josep Casanova, Elvira Espejo, Javier Fanlo, Irene Garcia, Istock, CASC, Antoni Palomo, Raquel Piqué, Luisa Puccini - Shutterstock.com, Jordi Puig, Projecte Recercaixa, Francesc Riart, @Rchphoto, Http://elevation.maplogs.comCorreccions del textos  Míriam Salvatierra – Disseny VisualDibuixos processos  Marta CarretéCorrecció d’anglès  Peter SmithCorrecció de castellà  Xavier TerradasImpressió  www.palahi.catISBNMuseu d’Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Genera-litat de Catalunya 978-84-393-9650-5Ajuntament de Banyoles 978-84-87257-36-0Dipòsit legal  B 30096-2017 AgraïmentsAndrea Ferrer, Arqueolític, Lluís Figueras, Joan Frigola, Anna M. Garrido, Maria Marín, Tere Moral, Carme RoviraTreballs arqueològicsEl conjunt d’aquestes excavacions i estudis s’han desenvolupat en el marc dels projectes: ‘La Draga en el procés de neolitització del nordest peninsular’ (referencia 2014/100822); ‘Ocupaciones lacustres y gestión de recursos en las primeras socie-dades agrícolas y ganaderas del NE peninsular: Tecnología de las producciones mate-riales y usos instrumentales’ (HAR2009-13494-C02-01); ‘Estrategias agroforestales y ganaderas’ (HAR2009-13494-C02-02); ‘Domesticación animal y prácticas ganaderas en el occidente Mediterráneo (9.300 a 2.500 cal BC)’ (HAR2011-25826); ‘Organi-zación social de las primeras comunidades agrícola-ganaderas a partir del espacio doméstico: elementos estructurales y áreas de producción y consumo de bienes’ (HAR2012-38838-C02-01); ‘Arquitectura en madera y áreas de procesado y consumo de alimentos’ (HAR2012-38838-C02-02); ‘Simulación computacional de fenómenos históricos de cambio social y tecnológico durante el Neolítico’ (HAR2016-76534-C2-1-R); ‘Producciones, variabilidad técnica e innovación tecnológica en el Neolítico’ (HAR2016-76534-C2-2-R). Projectes ﬁnançats pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad, i per la  Generalitat de Catalunya. Amb el suport de:RecerCaixa, un programa impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” amb la col·laboració de l’ACUP (2015ACUP0191. The Digital Reconstruction of the Prehistoric Past:Virtual Reality and Artiﬁcial Intelligence for understanding social life in the Neolithic).L’obra La Revolució neolítica: La Draga, el poblat dels prodigis està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial 4.0 Interna-cional de Creative Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi la font.La Revolució neolítica : La Draga, el poblat dels prodigisBibliograﬁa. – Text en català, resums en castellà i anglèsISBN 9788439396505. – ISBN 9788487257360I. Palomo Pérez, Antoni, editor literari  II. Piqué i Huerta, Raquel, editor literari III. Terradas, Xavier, editor literari  IV. Banyoles (Catalunya). AjuntamentV. Museu d’Arqueologia de Catalunya1. Neolític – Catalunya – Banyoles – Exposicions  2.  Excavacionsarqueològiques – Catalunya – Banyoles  3.  Draga (Banyoles, Catalunya : Jaciment arqueològic)  4.  Banyoles (Catalunya) – Arqueologia903.4”634”(460.23 Es Draga)BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP3PresentacionsJusèp Boya i Busquet. Director general d’Arxius, Biblioteques i Patrimoni Cultural 7Miquel Noguer i Planes. Alcalde de Banyoles 9Josep Manuel Rueda Torres. Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya 11 EstudisSituació i història de les excavacions 15Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Antoni Palomo i Josep Tarrús Cronologia 21Igor Bogdanovic i Josep TarrúsEstratigraﬁa d’un jaciment lacustre 27Antoni Palomo, Xavier Terradas i Vasiliki AndreakiMetodologia d’excavació i de registre 31Rafel Rosillo, Igor Bogdanovic i Antoni PalomoDifícil de conservar 35Júlia Chinchilla, Irene García i Cati AguerPaisatge i impacte neolític 41Jordi RevellesEl rebost domèstic i el rebost salvatge 45Ferran Antolín, Marian Berihuete, Àngel Blanco, Ramon Buxó, Lluís Garcia, Ricard Marlasca, Vanessa Navarrete, Maria Saña i Ester VerdúnEls fonaments de la nostra cuina 51Anna BerrocalLes  construccions de fusta 55Oriol LópezLes construccions en pedra i àrees d’activitat associades 57Núria Morera i Xavier Terradas Les produccions artesanals 61Xavier Terradas i Antoni PalomoLes activitats de fusteria 65Oriol López4Els estris de fusta 69Raquel Piqué, Oriol López i Josep TarrúsLes ﬁbres vegetals 75Raquel Piqué, Miriam de Diego i Susagna RomeroLa ceràmica  79Àngel Bosch i Josep TarrúsEls estris de pedra 83Xavier Terradas, Antoni Palomo, Juan F. Gibaja i Rafel RosilloInstruments de banya de cérvol, os i valva 87Ignacio Clemente, Millán Mozota, Miriam de Diego i David Cuenca Els ornaments personals 89Mònica OlivaIdees i creences 93Raquel Piqué, Xavier Terradas i Antoni PalomoPassat i realitat virtual 97Juan Antonio Rodríguez, Raquel Piqué, Núria Morera i Sergi CebriánLa divulgació cientíﬁca 101Montserrat Buch, Sílvia Comellas i Antoni PalomoBibliograﬁa bàsica 105Catàleg de peces 109Resumen 157Abstract 169Crèdits de l’exposició 17945Recursos domèstics, recursos salvatges?Les poblacions neolítiques vivien en un entorn principalment forestal. El seu impacte en aquest entorn és perceptible en els espais més propers als poblats, però no per l’aparició de grans superfícies sense arbres sinó per la de petites superfícies de conreu en un entorn fores-tal molt antropitzat, ja que el bosc proporcionava una enorme diversi-tat de recursos. La distinció entre allò domèstic i allò silvestre proba-blement no era tan marcada com la que tenim avui dia, on el paisatge agrari ocupa una proporció molt signiﬁcativa del nostre territori i on els boscos verges pràcticament no existeixen. Els recursos silvestres eren, per aquest motiu, ben coneguts i aproﬁtats, no només per a l’alimentació, sinó també com a medicina i matèria primera.El rebost salvatgeL’entorn de la Draga oferia molts recursos silvestres, animals i ve-getals, per complementar la dieta dels seus habitants, la qual sem-bla principalment basada en productes d’origen agrícola i ramader. S’han documentat més de vint plantes silvestres amb llavors i fruits útils com a aliment, o com a medicina. En destaquen el card marià i la lleterola, ambdues utilitzables per quallar llet. Les llavors de card marià s’han recuperat trencades, igual que al jaciment de la Mar-motta (Itàlia), on es van interpretar com a restes de l’obtenció de l’oli que contenen. Per altra banda, són interessants els possibles condiments com l’herba sana d’aigua o l’orenga. Els fruits comesti-bles millor representats al registre són l’aranyó, l’avellana i la gla, així com el raïm silvestre. La mora és també molt comuna i la pomera silvestre també s’ha documentat. De les plantes silvestres (Fig. 23) no només se n’aproﬁtaven els fruits per a l’alimentació, sinó també la resta de parts vegetatives, com fulles, ﬂors o arrels. A la Draga en tenim evidència, tot i que ﬁns al moment sigui limitada. Hem pogut documentar la presència d’un tubercle de monocotiledònia, possiblement del gènere Cyperus, que podria haver estar recol·lectat intencionadament per ser con-sumit, amb processament previ o sense, com per exemple torrar-lo sobre les brases.Pel que fa als animals, la pesca i la recol·lecció eren activitats practi-cades quotidianament. Aus, peixos, mol·luscs, amﬁbis, rèptils i ma-mífers subministraven aliment i matèries primeres per a la fabricació d’eines i ornaments. El medi lacustre on es va assentar el poblat de la Draga constituïa a priori una magníﬁca oportunitat per a la pesca i el consum de peix. Tot i les seves petites dimensions i fragilitat, a les excavacions s’han recuperat centenars de restes de peixos. Els peixos consumits eren bàsicament la bagra, el barb de muntanya i l’anguila. Les petites dimensions dels exemplars identiﬁcats ﬁns ara representen una aportació de carn més aviat reduïda, i caldrà continuar amb les investigacions per copsar amb més seguretat quin va ser el paper de la pesca a la vida del poblat. D’aus, en canvi, se’n varen consumir una major diversitat d’espècies: morell xocolater, morell d’ulls grocs, perdiu, guatlla maresa, fotja, becada, colom i tudó. Totes són espècies de mida petita o mitjana, relativa-ment fàcils de caçar i àmpliament consumides al llarg de la història, com s’ha documentat en altres jaciments. Algunes d’aquestes res-tes presenten marques fetes amb objectes tallants. Aquests ocells es podien consumir rostits directament al foc o tallats i cuits en recipients ceràmics. Tot i que la Draga es troba aproximadament a trenta-cinc quilòmetres de la costa, també s’hi han recuperat restes El rebost domèstic i el rebost salvatge Ferran Antolín, Marian Berihuete,Àngel Blanco, Ramon Buxó, Lluís Garcia, Ricard Marlasca, Vanessa Navarrete, Maria Saña i Ester Verdún46El rebost domèstic i el rebost salvatgede mol·luscs marins que corresponen a un mínim de 125 indivi-dus (Fig. 24). Les espècies més abundants són el musclo, l’ostra vermella i el petxinot. Diversos indicis apunten que els musclos pri-mer es degueren consumir com a aliment i després la conquilla es degué utilitzar com a instrument. Aquesta espècies es pot obtenir fàcilment, ja que habita a la franja intermareal en zones de substrat rocós. Les valves dels petxinots i de l’ostra vermella es van recollir quan l’animal ja havia mort i s’utilitzaren com a matèria primera per a fabricar ornaments. Hi ha evidències que s’aproﬁtava també la closca de les tortugues, segurament com a recipient o contenidor. L’espècie de tortuga documentada a la Draga és la tortuga d’es-tany (Emys orbicularis). La presència de plaques òssies de tortuga amb traces de processament i amb cremades demostra que es destinaven també al consum alimentari (Fig. 25). Fig. 23. Fotos de diverses restes carpològiques recuperades a la Draga: 1. granes d’ordi vestit (Hordeum vulgare); 2. espiguetes d’espelta bessona (Triticum dicoccum); 3. bases d’espigueta d’espelta bessona (Triticum dicoccum); 4. bases d’espiguetad’espelta petita (Triticum monococcum); 5. avellana (Corylus avellana); 6. pinyols d’ara-nyó (Prunus spinosa); 7. fruit de tell (Tilia platyphyllos agg.), i 8. pinyols de llambrusca (Vitis vinifera subsp. sylvestris).Fig. 24. Valva de musclo.1 cm47El rebost domèstic i el rebost salvatgeFig. 25. Tortuga d’estany. (Font. M. Campos)48El rebost domèstic i el rebost salvatgeSens dubte, varen ser els mamífers, però, el recurs salvatge que més quantitat de carn va subministrar a la població neolítica de la Draga. Les espècies caçades més sovint eren l’ur, el cérvol, el porc senglar, el cabirol i la cabra salvatge. La captura d’un ur podia signiﬁcar per a la comunitat de la Draga disposar de cop de més de tres-cents quilograms de carn, quantitat important que implica-va probablement la celebració d’àpats de caire col·lectiu i el seu emmagatzematge a mitjà o llarg termini. És difícil caracteritzar, a partir de les evidències arqueològiques disponibles, quines haurien estat les tècniques utilitzades de conservació de la carn. Exemples etnogràﬁcs apunten que el fumatge i assecatge de la carn podrien haver estat les més corrents. Del cérvol, a més, l’element de l’es-quelet més representat són les cornamentes, molt apreciades per les seves qualitats com a matèria primera. S’utilitzaven per a la fa-bricació d’eines o mànecs i es feien servir també com a percussors per a la talla de roques. A aquesta relació de mamífers salvatges, cal afegir-hi el conill i petits carnívors com el teixó, la guilla, la marta i el gat salvatge, espècies de les quals s’han recuperat un nombre reduït de restes i que eren explotades segurament per a l’obtenció de pells. La pesca, cacera i recol·lecció podien, doncs, constituir un com-plement important a l’aliment subministrat pels animals domèstics en determinades èpoques de l’any. Els requeriments ambientals de les diverses espècies d’animals salvatges demostren que els ambi-ents freqüentats eren molt diversos i que s’aproﬁtaven els recursos des de l’entorn lacustre i les àrees més boscoses o escarpades de muntanyes més altes ﬁns al litoral.El rebost domèsticLa comunitat de la Draga conreava diverses espècies de cereals i, probablement, lleguminoses, a més a més del cascall. D’entre els cereals, destaca el blat nu i, en menor mesura, l’ordi vestit. També s’han trobat cereals vestits, varietats poc conreades a Catalunya en èpoques històriques, com l’espelta petita i l’espelta bessona. Els camps de conreu eren petits, però la seva gestió era molt laboriosa. Es treballava la terra a mà amb els pals cavadors i probablement s’adobava regularment per tal de mantenir-ne la fertilitat (els estu-dis que conﬁrmaran aquestes pràctiques estan encara en curs). Sabem que duien a terme un escardat molt intensiu dels camps, ja que no trobem pràcticament males herbes amb els cereals que s’han recuperat al jaciment. També sabem que segaven el cere-al força alt, amb la qual cosa deixaven bona part de la palla als camps, on devia pasturar posteriorment el ramat, que devia ser a la vora del poblat durant bona part de l’any. El gra era emmagatze-mat a les cabanes, i el desafortunat esdeveniment (afortunat per a nosaltres!) que s’incendiessin ens ha permès trobar grans acumu-lacions de gra i restes d’espiga carbonitzats que ens informen de l’estat en el qual s’emmagatzemava aquest gra. El blat nu s’emma-gatzemava després de fer la batuda. En canvi, l’ordi vestit i els blats vestits es troben principalment sense espellofar, cosa que indica l’emmagatzematge en espiga o espigueta respectivament. Pel que fa a les lleguminoses, el seu cultiu no s’ha pogut documentar en el grau que seria desitjable, un cas totalment contrari al del cascall, que apareix en quasi la totalitat de mostres analitzades del sector B, ocasionalment en grans quantitats. El cascall es devia aproﬁtar per obtenir oli, però no podem evitar també suggerir que les seves càpsules podrien haver estat processades per obtenir un producte medicinal o ﬁns i tot amb propietats psicotròpiques (Fig. 26).Enfront de l’àmplia diversitat d’espècies d’animals salvatges do-cumentades al jaciment de la Draga, les domèstiques es redueixen a cinc (porc, bou, cabra, ovella i gos). Aquestes espècies tenien molta més importància econòmica, ﬁns al punt que representen en total més del 97% de les restes de fauna recuperades durant les excavacions arqueològiques. Es practicava una ramaderia mixta, en la qual es combinaven ramats de totes quatre espècies. Dels 49El rebost domèstic i el rebost salvatgeporcs s’obtenia principalment carn i, en menor mesura, matèries primeres (Fig. 27). Els animals d’aquesta espècie es destinaven al consum quan tenien al voltant d’un any o un any i mig de vida. Pel que fa a cabres i bous, es documenta una matança important d’animals infantils, característica que es pot relacionar amb l’apro-ﬁtament de la llet de les femelles, de la qual, un cop tractada, es podien obtenir altres productes làctics com manteges, iogurts o formatges. Aquests darrers permetien allargar la vida de la llet, a més de facilitar-ne l’emmagatzematge i el transport. Alguns ossos de la part distal de les extremitats dels bous domèstics presen-ten patologies. Es tracta de deformacions òssies causades per un sobreesforç reiterat de l’animal al llarg de la seva vida. S’han documentat aquestes patologies en els ossos d’un nombre re-duït d’individus, tres o quatre com a màxim, i tot fa suposar que aquests animals es degueren utilitzar per a la càrrega o transport, probablement dels troncs de fusta necessaris per construir les cabanes. Igual que bous, cabres i porcs, les ovelles es criaven majoritàriament per a la producció de carn. El fet que d’aquesta espècie es documenti una presència important d’animals de més de quatre anys ens ha portat a plantejar la possibilitat que un altre producte explotat de les espècies domèstiques, ja durant el neolí-tic antic, fossin les ﬁbres animals, si bé, i a diferència de les ﬁbres    Fig. 26. L’agricultura va tenir un pes important a la vida dels pobladors de la Draga. (Font. M. Carreté)Fig. 27. La gestió dels ramats permeté l’obtenció d’una gran quantitat de recursos. (Font. M. Carreté)50El rebost domèstic i el rebost salvatgevegetals, ﬁns a l’actualitat no disposem de cap evidència mate-rial que ho corrobori. Tanca la relació d’espècies domèstiques el gos, amb un total de quaranta-tres restes i tres individus diferents identiﬁcats, dos d’edat adulta i un tercer que tenia entre tres i sis mesos en morir. L’anàlisi d’aquestes restes permet aﬁrmar que en aquest assentament els gossos no es consumien, i que probable-ment s’utilitzaven en tasques de manteniment i guàrdia, i com a ajuda en la cacera i la gestió dels ramats domèstics. 

El rebost domèstic i el rebost salvatge

https://edoc.unibas.ch/59510/1/20180127124142_5a6c657669aa0.pdf

El rebost domèstic i el rebost salvatge

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

edoc