Escollir com a concepte organitzador d'una ponència la idea de la diversitat i plantejar-lo com a innovador fa pensar que anteriorment els historiadors pensaven en clau d'una Catalunya homogènia, sense diversitat. Segurament tampoc no era ben bé així, però alguns tòpics portaven a pensar-ho: a) L'agricultura, basada en el conreu del cereal, la vinya i l'olivera, era fonamentalment de subsistència, amb baixos rendiments i molt poca comercialització de productes (els masos produïen per consumir, no per vendre).1 No hi havia, per tant, mercat, ni altres models. b) El feudalisme -i el complex entramat de jurisdiccions i drets senyorials- era la pesada llosa que requeia sobre l'agricultura i l'endarreria, desviant part de la producció pagesa i dificultant la transició al capitalisme. És cert que, sobre aquest tema, hi ha hagut un ampli debat sobre el pes del feudalisme a Catalunya: per a uns, la Sentència Arbitral..
