Turiera, Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dossier 
Congrés Mundial d’Editors
InnOVacIOnS 
cOnStantS
La intel·ligència artificial, la realitat virtual i 
augmentada i la personalització de la informació 
es consoliden a les redaccions 
El GEN Summit de Viena ha certificat que les darreres innovacions, com la intel·ligència artificial o la 
realitat virtual, ja no són només eines enlluernadores, sinó que comencen a tenir aplicacions pràctiques 
a les redaccions i, en alguns casos, a fer-se imprescindibles. L’objectiu és com fer que acabin millorant 
la qualitat del periodisme, ja sigui ajudant els periodistes a fer tasques lentes i feixugues de manera 
més ràpida i a gestionar millor grans quantitats d’informació, com enriquint l’experiència per part de 
l’audiència. Però, quins en són els límits i qui els fixa? 
Text teresa turiera
Capçalera 59
 Dossi e r  
El paper no desapareixerà a curt termini, 
i encara representa una part important 
dels ingressos dels diaris de referència, 
però si hi ha un consens entre els directius 
de mitjans europeus, asiàtics i nord-
americans és que la informació es consu-
meix cada vegada més des dels dispositius 
mòbils. Això implica repensar ja no només 
el disseny, sinó la manera com produïm 
els continguts, el format en el qual seran 
distribuïts i preguntar-se què vol dir la 
implicació/fidelització de les audiències 
en aquest entorn mòbil.
“Enviar notícies als dispositius mòbils de 
la gent vol dir que entrem directament 
a les seves vides, a allò que estan fent en 
aquell moment precís, i per tant, ho hem 
de tenir en compte a l’hora de definir el 
vincle de cada mitjà amb la seva audièn-
cia”, afirmava David Ho, vicepresident i 
editor executiu de Hearst Newspapers.
“El repte és com fer que el màxim nom-
bre de les notícies que produïm siguin 
compartides a les xarxes socials”, apunta, 
al seu torn, Ben Smith, editor en cap de 
BuzzFeed. “Com a mitjans, hem de deixar 
de pensar què posem a la nostra portada 
–impresa o digital– i en canvi, pensar bé 
com fem peces de notícies que per si soles 
tindran un llarg recorregut a Facebook o 
a Twitter o a la xarxa social de moda en 
cada moment, què farà que la gent s’hi 
identifiqui més, s’emocioni o s’indigni i 
tingui ganes de compartir-ho”, va afegir. 
límits a la PeRsoNalització 
També, Vasselin Popov, director de Desen-
volupament de negoci al Psychometrics 
Centre de la Universitat de Cambridge, 
afirma que “encara no hem trobat un 
límit a la informació que som capaços de 
compartir a la Xarxa i, per tant, encara no 
hi ha un límit a la personalització de les 
notícies. Amb els M’agrada de Facebook 
o amb les notícies que comparteixes po-
dem arribar a saber més de tu que la teva 
pròpia parella! El que sí que sabem és que 
el contingut fet expressament per agradar 
a una determinada persona és el doble de 
rendible”.
Aquest pot ser, però, també un cercle 
perillós: les nostres empremtes digitals 
construiran la nostra dieta informativa: 
hiperpersonalitzada i basada en el que 
voldrem compartir amb els nostres cercles. 
La fragmentació d’audiències i l’excessiva 
personalització acaben restringint l’oferta 
que rep cada persona i creant cambres de 
ressonància on el públic accedeix només 
a aquella informació que vol sentir o 
creure. Així ho denunciava Maria Ressa, 
exdirectora en cap de la cnn a Manila i 
actualment fundadora d’un diari digital 
independent: “A països emergents com les 
Filipines, un 97% dels ciutadans està con-
nectat a Facebook i és a través d’aquesta 
plataforma que s’informen, en canvi, no 
s’adonen que estem rebent una versió 
algorítmica de la realitat”.
algoRitmes editoRs?
Els algoritmes matemàtics ajuden a con-
nectar els consumidors de la informació 
amb les informacions i les fonts que (se 
suposa) són del seu interès. El criteri 
l’hauria de poder afinar cada mitjà, però 
com a mínim és cert que la intel·ligència 
artificial i el machine learning ajuden a om-
plir escletxes que els 
mitjans, fins ara, no 
tenien cobertes.
Aquestes disciplines 
aplicades a les redac-
cions van demostrant 
amb projectes concrets com el software 
pot ajudar a guanyar temps i a destriar 
informació feixuga mentre el periodista 
pot dedicar-se a consultar les fonts i a 
escriure la història. Francesco Marconi, 
“El repte és com fer que el màxim nombre  
de les notícies siguin compartides a les 
xarxes socials” Ben Smith, BuzzFeed
Capçalera60
 Dossi e r  
director d’Estratègia i desenvolupament 
corporatiu a Associated Press explicava 
com l’automatització de processos havia 
alliberat un 20% el temps dels redactors 
de la secció d’Economia. N’és un bon 
exemple el treball “Seafood from slaves”, 
guanyador del Premi Pulitzer al servei 
públic, el 2016, que va permetre alliberar 
2.000 persones en situació d’esclavatge al 
sud-est asiàtic. 
Gràcies a la intel·ligència artificial els pe-
riodistes d’ap van poder seguir de manera 
acurada el rastre que deixaven durant 18 
mesos camions i vaixells transportadors de 
peix mentre mantenien captius els treba-
lladors com a esclaus. “La clau del projecte 
no és quina tecnologia vàrem utilitzar, 
sinó l’impacte que va tenir aquesta his-
tòria i que no hauríem aconseguit sense 
disposar d’una tecnologia semblant”, va 
afirmar Marconi. 
Segons Amy Webb, fundadora del Future 
Today Institute, “el futur de les notícies 
està inextricablement lligat al futur de la 
intel·ligència artificial. Aquesta disciplina 
esdevindrà tan sofisticada que els que 
construeixin i controlin els sistemes 
d’intel·ligència artificial són els que pren-
dran les decisions sobre com s’informa la 
gent i fins i tot sobre què considerem una 
notícia. Si les empreses periodístiques vo-
len estar posicionades a l’hora de definir 
els nous escenaris d’informació, necessiten 
seure a la taula de igual a igual amb les 
grans companyies tecnològiques, i no 
limitar-se a produir continguts i redefinir 
els processos de generació d’informació”. 
“Els mitjans –va afegir– haurien de desen-
volupar la seva pròpia infraestructura, els 
seus propis algoritmes de gestió de la in-
formació, de publicitat i de recursos, i no 
deixar-ho tot en mans dels Facebook o els 
Google de torn, que són el que estan fent 
grans inversions en intel·ligència artificial 
ara mateix”.
eN PRimeRa PeRsoNa
Aquesta tecnologia, en constant desenvo-
lupament, s’ha consolidat en el camp dels 
videojocs i de l’espectacle, si bé encara té 
pendent el repte d’oferir un valor afegit 
en l’àmbit periodístic. Els preus per tenir 
un dispositiu de realitat virtual de bona 
qualitat (800 dòlars) encara són cars, tot i 
que la ràpida evolució dels telèfons mòbils 
permet pensar en un abaratiment de cos-
tos a curt termini.
“No pel fet d’oferir un contingut en rea-
litat virtual la història serà millor”, adver-
tia Robert Hernández, professor de la usc 
Annenberg School 
for Communication 
and Journalism, 
alhora que Francesca 
Panetta, editora  
de Realitat virtual  
del reconegut diari  
britànic The Guardian es preguntava què 
hi ha de més periodístic que oferir a la 
gent la possibilitat de disposar de l’expe-
riència de viure una notícia en primera 
persona?
Tindrem més capacitat analítica si ens 
deixen veure el món (encara que sigui de 
manera artificial) des dels ulls d’un refu-
giat que fuig en una pastera, o d’algú que 
viu les conseqüències 
d’una catàstrofe na-
tural? A l’espai de 
demostració del gen 
es van poder provar 
alguns exemples de 
continguts periodís-
tics elaborats amb realitat virtual: vídeos 
d’entrevistes en 360°en què l’enriquiment 
de l’experiència, més pensat encara per a 
l’entreteniment d’audiències joves i in-
quietes, permetia situar millor l’usuari en 
el context de l’entrevistat o de la notícia. 
Amb tot, va quedar palès que els mitjans 
que apostin per aquest format necessitaran 
la figura d’un editor de realitat virtual ca-
paç d’encertar amb el valor que es pugui 
aportar als usuaris i fins i tot d’anticipar els 
efectes psicològics i emocionals que pot 
provocar-los.
NoVes iNiciatiVes 
En el marc del gen Summit s’organitzen 
els Data Journalism Awards,un concurs 
dels millors projectes de visualització de 
dades. Aquest any s’hi van presentar 573 
treballs de 51 països. Els projectes infogrà-
fics, cada vegada més sofisticats, permetien 
des de realitzar el seguiment de les rutes 
de refugiats d’Àfrica cap a diversos països 
europeus fins a la visualització de les tra-
mes político-criminals als Balcans, passant 
per la mapificació d’epidèmies o de trac-
taments de salut a l’Àfrica sud-sahariana
En l’apartat d’empreses de nova creació 
dedicades a explotar una tecnologia o un 
procés innovador en l’àmbit del perio-
disme, 8 projectes van arribar a la final 
del concurs “Startups for news”, entre 
La fragmentació d’audiències i l’excessiva 
personalització acaben restringint l’oferta 
i creen cambres de ressonància
“El contingut fet expressament per agradar 
a una determinada persona és el doble de 
rendible” Vasselin Popov, Universitat de Cambridge
Capçalera 61
 Dossi e r  
aquests l’espanyol Politibot, un robot que 
és capaç de mantenir per escrit una con-
versa sobre una temàtica concreta amb els 
lectors, i que és adaptable a les necessitats 
de cada mitjà.
Els guanyadors del concurs van ser els 
britànics Flourish, desenvolupadors d’un 
software que permet convertir milers de 
dades en mapes i gràfics i contingut inte-
ractiu que ajuda a visualitzar la informació 
de manera senzilla, per a redaccions de 
totes les dimensions, i sense haver de tenir 
un coneixement tècnic previ de la visua-
lització de dades. 
I els guanyadors de 
l’Editors Lab World 
Champion 2017, una 
competició d’inno-
vació entre equips 
de redaccions de 
mitjans, va ser l’equip de Periodisme Visu-
al de la bbc, per haver desenvolupat Appy 
Helper, un prototip d’aplicació que ajuda 
els usuaris a través del web a mantenir-se 
al dia de notícies complexes que poden 
arribar a durar dies o setmanes, com ara la 
publicació dels Papers de Panamà o alguns 
processos judicials.   
Un assistent al congrés de Viena  prova un aparell de realitat virtual, una de les grans innovacions dels darrers anys. 
Més informació a:
www.datajournalismawards.org/
shortlist/  Finalistes del Data Jour-
nalism Awards. 
“El futur de les notícies està lligat al futur 
de la intel·ligència artificial”  
Amy Webb, Future Today Institute


Congrés Mundial d'Editors. Innovacions constants

http://www.raco.cat/index.php/Capcalera/article/download/329004/419590

Congrés Mundial d'Editors. Innovacions constants

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert