An introduction to the monoraphic collection of articles that follow on this issue, on the subject mentioned in this title

Cifuentes, Lluís

Magnificat Cultura i Literatura Medievals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Magnificat Cultura i Literatura Medievals 4, 2017, 43-49.
http://ojs.uv.es/index.php/MCLM
ISSN 2386-8295
Dossier: Lexicon and the editing of early Catalan texts on medicine, science and technology
Abstract
An introduction to the collection of articles that follow on this issue, on the subject mentioned in this title.
Keywords
Early Catalan texts, medicine, veterinary medicine, agriculture, vernacularization, translations, medieval manuscripts, 
rare books, dictionnaries, edition, lexicon
Received 26/04/2017; accepted 03/06/2017
DOI: https://doi.org/10.7203/MCLM.4.10601
lluiscifuentes@ub.edu
https://orcid.org/0000-0001-7912-9859
Universitat de Barcelona
Lluís Cifuentes i Comamala
Dossier:
Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica
Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
44
resum
Introducció al recull d’articles que segueixen en aquest número, sobre el tema esmentat en el títol.
paraules clau
Textos catalans antics, medicina, veterinària, agricultura, vernacularització, traduccions, manuscrits medievals, 
impresos antics, diccionaris, edició, lèxic
TAULA DE CONTINGUTS
1 Presentació del dossier — 45
2 Obres citades — 48
Lluís Cifuentes i Comamala. 2017. ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, 
ciència i tècnica’, Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 4: 43-49 
Aquest dossier forma part de les iniciatives del projecte de recerca “Ciència vernacla a la Corona d’Aragó i al seu context 
romànic, segles XIII-XVI” (MINECO FFI2014-53050-C5-3-P, 2015-2018), de l’equip del qual formen part Lluís 
Cifuentes, Antònia Carré i Raimon Sebastian. Així mateix, alguns autors formen part del grup de recerca consolidat per 
la Generalitat de Catalunya “Cultura i literatura a la Baixa Edat Mitjana” (SGR2014-119) i de la xarxa temàtica “Llengua 
i ciència” (MINECO FFI2015-68705-REDT), i estan vinculats al Centre de Documentació Ramon Llull (CDRL), 
a l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), tots dos de la Universitat de Barcelona, a l’Institut d’Estudis 
Catalans (IEC) i a la Societat Castellonenca de Cultura (SCC).
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
Y6Z
45Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
1 Presentació del dossier
Les obres de medicina, ciència i tècnica escrites en o traduïdes a la llengua vulgar durant els 
períodes medieval i modern, atreuen cada vegada més l’interès dels investigadors. El seu prolongat 
abandonament (més per part dels historiadors de la ciència que dels filòlegs) no evidencia altra 
cosa que les dificultats que presenta el seu estudi i edició: obres i traduccions anònimes o de mal 
identificar, còpies fragmentàries, pocs testimonis conservats, molts testimonis dels originals 
de les traduccions (sovint sense editar ni estudiar), versions manipulades, fonts poc conegudes, 
terminologia tècnica en plena construcció, metodologies inadequades en molta de la bibliografia 
existent, si n’hi ha, etc. Aquests són només alguns dels problemes que són el pa de cada dia dels 
especialistes; uns especialistes que han hagut d’aprendre que una formació interdisciplinària és 
absolutament imprescindible per a afrontar amb garanties l’estudi i l’edició d’aquestes obres. Les 
aportacions que integren aquest dossier volen ser representatives d’alguns d’aquests problemes i 
dels enfocaments i mètodes actuals a l’hora d’estudiar i editar aquestes obres.
Aquestes aportacions s’inscriuen en l’estudi de dos processos cabdals de la història cultural 
de l’Occident europeu medieval i modern, que van tenir, com no podia ser d’altra manera, una 
clara manifestació als Països Catalans. D’una banda, l’ús innovador de les llengües vulgars per a 
la plasmació escrita dels actes quotidians, l’entreteniment, la creació literària i l’accés al saber, 
que era conseqüència de l’eclosió, a partir del segle xiii, d’una societat urbana, desapareguda des 
del final de l’Antiguitat, i del reconeixement del valor del saber i la cultura per a la promoció de 
l’individu (Alberni-Badia-Cabré 2010; Alberni et al. 2012; Badia-Martí 2013; Badia et al. 2016). 
D’altra banda, l’esforç per fixar i difondre el lèxic especialitzat, amb l’elaboració de repertoris i 
diccionaris de diversa mena a l’entorn llatinista de la universitat medieval, però també des de l’àmbit 
extrauniversitari utilitzador del vulgar (Gutiérrez Rodilla, 2007); un esforç que la impremta va 
impulsar i propagar de manera abans impensable (Colón-Soberanas 1991).
Als darrers segles medievals, la comunitat catalana, dotada d’una cort que emprava la llengua 
vulgar i amb ella difonia models de comportament, es va incorporar ben d’hora al moviment cultural 
conegut com vernacularització del saber, i va impulsar la traducció i la redacció d’obres de medicina, 
ciència i tècnica en català (Cifuentes 2006). D’entre els articles que segueixen, els d’Antònia 
Carré, Lluís Gimeno Betí i Ramon Sebastian fan referència a algunes obres i traduccions d’aquestes 
temàtiques: de medicina, de veterinària (menescalia) i d’agricultura.
En el procés de vernacularització l’esforç terminològic és evident, i la difusió del lèxic tècnic 
és un excel·lent indici de la influència sociocultural que va tenir. La creació de terminologia 
especialitzada es va fer sobretot pel canal de les traduccions, que traslladaven al català una part 
del valorat saber universitari; un saber universitari que funcionava en llatí, i per això, deixant de 
banda excepcions, va ser sobretot el llatí la font de la nova terminologia catalana. Paral·lelament, 
projectes com l’Art general de Ramon Llull proposaven noves vies d’accés al saber “vernacles”, és 
a dir, concebudes des de fora de la universitat i per als extrauniversitaris, i generaven necessitats 
terminològiques pròpies (Badia-Santanach-Soler 2016). 
La universitat medieval va fomentar la creació de recursos lexicogràfics que els traductors 
catalans medievals van poder emprar, molt útilment classificats i descrits per Gutiérrez Rodilla 
(2007). El lèxic, doncs, pot ser un indici per a la identifcació de les eines emprades pels traductors, 
que no solen citar, com demostra Raimon Sebastian en analitzar la traducció de Ferrer Saiol 
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
46 Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
del tractat d’agricultura de Pal·ladi, a la qual va dedicar la tesi doctoral (Sebastian 2014) i altres 
aportacions (Sebastian 2015; Sebastian 2016), i que editarà pròximament. Recursos especialitzats 
que eren habituals entre els apotecaris, i que Saiol podia haver conegut a casa de la seva muller, 
vídua d’un apotecari, o al seu entorn, com el repertori de simples d’Ibn Wāfid (el Ps.-Serapió de la 
tradició llatina) o la Clavis sanationis de Simó de Gènova, però també les eines gramaticals que eren 
conegudes entre els notaris, aporten dades per a interpretar la traducció i les al·lusions genèriques, 
fins ara misterioses, als instruments emprats pel traductor que hi ha a l’important pròleg que conté.
Però va ser sobretot a partir de finals del segle xv i durant l’època moderna que, gràcies a la 
impremta, aquest tipus de recursos lexicogràfics va tenir una difusió més gran. Poden citar-se, 
principalment, el Vocabulari català-alemany de l’any 1502 (editat a Lamarca et al. 2007), pensat 
per a la conversa entre mercaders, que es va traduir d’un original italià; el Vocabularius d’Antonio 
de Nebrija, amb una notable insistència en la medicina, traduït del llatí i el castellà i ampliat a partir 
de 1507, que quatre anys més tard es va traduir al francès a partir del català (Soberanas 1977); o el 
Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria, traduït del francès l’any 1696, amb una gran 
quantitat de lèxic científic i tècnic. Tots ells són testimonis d’una època en la qual la fixació de la 
terminologia tècnica va tenir, amb aquests recursos, unes possibilitats d’èxit encara més grans que 
abans (l’important diccionari de Castelli 1598, una eina bàsica per a la recerca sobre el vocabulari 
de la medicina galènica, és un exemple destacat d’aquestes actituds modernes). Però, en darrera 
instància, es tracta d’unes iniciatives que manifesten una continuïtat, i no una ruptura, com la fàcil 
assumpció de la propaganda antimedieval dels renaixentistes encara massa vegades fa pensar en 
aquest i en altres temes. Així ho demostra l’aportació de Pere Montalat, justament sobre l’obra de 
Lacavalleria, a la qual ja ha dedicat alguns articles anteriors (Montalat 2015a; Montalat 2015b). 
L’anàlisi del lèxic de les obres i les traduccions és també d’un gran valor per a la datació i la 
localització dels testimonis manuscrits antics, sovint anònims i gens fàcils d’estudiar i editar. El 
compendi de menescalia inèdit de la Societat Castellonenca de Cultura, presentat aquí per primera 
vegada per Lluís Gimeno Betí, n’és un bon exemple. En aquest manuscrit, copiat molt probablement 
per a ús d’un mercader de Morella de mitjan segle xiv, pot veure’s també com l’ús del lèxic tècnic 
reprodueix la difusió social de la menescalia força més enllà dels mateixos menescals en aquella 
societat tan dependent dels equins (Cifuentes-Ferragud-García Ballester 1999; Ferragud 2009); 
una difusió que l’autor ja havia explorat en la medicina humana (Gimeno 2014).
L’edició crítica de les obres de medicina, ciència i tècnica ha aportat i aporta un devessall de 
vocabulari especialitzat als diccionaris històrics de la llengua catalana (Cifuentes 2012) i són 
l’ocasió per a fer balanç i corregir o aprofundir en les definicions. Antònia Carré, per ser autora 
d’un bon nombre de les edicions crítiques més recents (Carré 2000; Carré 2004; Carré 2017; 
Carré-Cifuentes 2017), ho coneix bé. Al seu article, posa de manifest fins a quin punt els errors 
editorials han esmunyit terminologia espúria en els diccionaris històrics catalans (en particular, 
el DCVB i els de Coromines i Faraudo). Aquests errors tenen l’origen en situacions en les quals 
es tenia un coneixement incipient i incomplet tant del fenomen de la vernacularització del saber 
com de les obres i el seu vocabulari, però també de la ciència llatina, i no es disposava dels recursos 
d’informació actuals.
Els articles que formen part d’aquest dossier mostren, en darrera instància, que el vocabulari 
especialitzat no és un testimoni mut del passat sinó que, ben al contari, és un indicador de gran 
importància de l’interès per les diverses branques del saber i de la seva penetració social, que és, 
al capdavall, el que impulsa la creació terminològica. L’equip de recerca Sciència.cat assumeix 
aquests pressupòsits i per això té molt en compte el vocabulari tècnic en les edicions que publica i 
en la base de dades que manté a la xarxa (Sciència.cat DB). El lloc web (http://www.sciencia.cat) 
conté igualment informació suplementària sobre alguns dels temes tractats en aquests articles: la 
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
47Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
vernacularització de la medicina en català, la menescalia, síntesis sobre algunes traduccions i obres 
originals en català, o la figura i l’aportació de Lluís Faraudo de Saint-Germain.
Finalment, volem fer constar que el tema dels articles d’aquest dossier va ser objecte d’una 
primera presentació a la XIV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, de la Societat 
Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC (Castelló de la Plana, 27-29 
d’octubre de 2016), i a la XIII Jornada de la Societat Catalana de Terminologia, també filial de l’IEC 
(Barcelona, 30 de novembre de 2016). Agraïm als responsables d’aquestes trobades que acollissin 
amb tant d’interès aquesta temàtica i aquestes aportacions, que ara prenen forma definitiva aquí, i 
fem constar també el nostre agraïment a Rosanna Cantavella per la seva predisposició i entusiasme.
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
48 Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
2 Obres citades
Alberni, Anna; Badia, Lola; Cabré, Lluís (ed.). 2010. Translatar i transferir: la transmissió dels 
textos i el saber (1200-1500) (Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum; Tarragona: Universitat 
Rovira i Virgili)
Alberni, Anna; Badia, Lola; Cifuentes, Lluís; Fidora, Alexander (ed.). 2012. El saber i les llengües 
vernacles a l’època de Llull i Eiximenis: estudis ICREA sobre vernacularització / Knowledge and 
Vernacular Languages in the Age of Llull and Eiximenis: ICREA Studies on Vernacularization 
(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Badia, Lola; Cifuentes, Lluís; Martí, Sadurní; Pujol, Josep (ed.). 2016. Els manuscrits, el saber i les 
lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Badia, Lola; Martí, Sadurní. 2013. ‘Edat Mitjana i literatura’, in Història de la literatura catalana, 
ed. by Àlex Broch (Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Barcino; Ajuntament de Barcelona), iii: 
Literatura medieval (I): dels orígens al segle xiv, ed. by Lola Badia, 17-46
Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert. 2016. Ramon Llull as a Vernacular Writer: 
Communicating a New Kind of Knowledge (London: Tamesis)
Carré, Antònia (ed.). 2000. Hipòcrates Aforismes: traducció catalana medieval, amb la 
col·laboració de Francesca Llorens (Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de 
l’Abadia de Montserrat)
Carré, Antònia (ed.). 2004. Girolamo Manfredi Quesits o perquens (regiment de sanitat i tractat de 
fisiognomonia), Els Nostres Clàssics, B 25 (Barcelona: Barcino)
Carré, Antònia (ed.). 2017. Arnau de Vilanova Regiment de sanitat per al rei d’Aragó - Aforismes de 
la memòria (Barcelona: Universitat de Barcelona)
Carré, Antònia; Cifuentes, Lluís (ed.). 2017. La traducció catalana medieval del ‘Lilium medicine’ 
de Bernat de Gordon: estudi i edició del fragment conservat (llibre VII, Antidotari), Papers of the 
Medieval Hispanic Research Seminar, 76 (London: Queen Mary University of London, Medieval 
Hispanic Research Seminar)
Castelli, Bartolomeo. 1598. Lexicon medicum Graecolatinum Bartholomaei Castelli Messanensis 
studio ex Hippocrate et Galeno desumptum (Messina: Typis Petri Breae) <https://tinyurl.com/
ybyys6fy> [accessed 24-07-2017] [Amb moltes edicions posteriors acrescudes, la darrera el 1795]
Cifuentes, Lluís. 2006. La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, 2nd ed., Col·lecció 
Blaquerna, 3 (Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears)
Cifuentes, Lluís. 2012. ‘Hacia un nuevo Vocabulario del catalán técnico medieval’, in Léxico de la 
ciencia: tradición y modernidad, ed. by Graça Rio-Torto (München: LINCOM GmbH), pp. 33-56
Cifuentes, Lluís; Ferragud, Carmel; García Ballester, Luis. 1999. ‘Els menescals i l’art de la 
menescalia a la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana’, in Història de la ramaderia i la 
veterinària als Països Catalans: IV Col·loqui d’història agrària (maig del 1997), actes (Barcelona: 
Universitat de Barcelona; Centre d’Estudis d’Història Rural), pp. 75-98 <https://tinyurl.com/
y9gvexdc> 
Colón Domènech, Germà; Soberanas, Amadeu J. 1991. Panorama de la lexicografia catalana: de les 
glosses medievals a Pompeu Fabra, 2nd ed. (Barcelona: Enciclopèdia Catalana)
Magnificat CLM  4, 2017, 43-49. ISSN 2386-8295
49Cifuentes, ‘Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics...’
Colón Domènech Germà (ed.). 2007. Lluís Faraudo de Saint-Germain Vocabulari de la llengua 
catalana medieval (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans) <http://www.iec.cat/faraudo> 
[accessed 24-07-2017]
Coromines, Joan. 1980-2001. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols, 
amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, i l’auxili tècnic de Carles Duarte i Àngel 
Satué (Barcelona: Curial; Caixa de Pensions ‘la Caixa’)
DCvB: Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. 1964-1969. Diccionari català-valencià-balear: 
inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i 
dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent..., obra iniciada 
per Antoni M. Alcover; redactat per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, 2nd ed., 10 vols 
(Palma: Moll) <http://dcvb.iecat.net> [accessed 24-07-2017]
Ferragud Domingo, Carmel. 2009. La cura dels animals: menescals i menescalia a la València 
medieval (Catarroja: Afers)
Gimeno Betí, Lluís. 2014. ‘El lèxic mèdic català durant la baixa Edat Mitjana, entre la terminologia 
popular i la culta; materials per al seu estudi: el cas de l’Speculum al foder’, Estudis Romànics, 36: 
343-372 <http://tinyurl.com/mzkuuov> <DOI 10.2436/20.2500.01.155>
Gutiérrez Rodilla, Bertha M.ª 2007. La esforzada reelaboración del saber: repertorios médicos de 
interés lexicográfico anteriores a la imprenta (San Millán de la Cogolla: CiLengua, Instituto de 
Historia de la Lengua)
Lamarca, Dolors, et al. (ed.). 2007. Vocabulari català-alemany imprès a Perpinyà per Joan 
Rosembach el 1502 / Vocabular Katalanisch-Deutsch gedruckt in Perpignan von Joan Rosembach 
1502, 2 vols (Barcelona: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Llull)
Montalat, Pere. 2015a. ‘La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria’, 
Llengua & Literatura, 25: 7-27 <http://tinyurl.com/yao4qtyy> <DOI 10.2436/20.2502.01.71> 
Montalat, Pere. 2015b. ‘Contribució a l’estudi del lèxic del Gazophylacium catalano-latinum’, 
Estudis Romànics, 37: 373-384 <https://tinyurl.com/y7vuyjzl> <DOI 10.2436/20.2500.01.179>
Sebastian, Raimon. 2014. ‘Ferrer Saiol, traductor de Pal·ladi’ (unpublished doctoral thesis, 
Universitat de Barcelona) <http://hdl.handle.net/10803/283132>
Sebastian, Raimon. 2015. ‘Las fuentes latinas de Ferrer Saiol como traductor de Paladio’, in 
Humanismo y pervivencia del mundo clásico, V: homenaje al profesor Juan Gil , ed. by José María 
Maestre Maestre et al. (Alcañiz: Instituto de Estudios Humanísticos), ii: 1055-1065
Sebastian, Raimon (ed.). 2016. Pal·ladi Rutili Taure Emilià, Tractat d’agricultura, Col·lecció Bernat 
Metge, 414 / Escriptors Llatins (Barcelona: Fundació Bernat Metge), i: Llibres i-ii
Sciència.cat. La ciència en la cultura catalana a l’Edat Mitjana i el Renaixement, ed. by Lluís 
Cifuentes and Antònia Carré (Barcelona:  Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat 
de Barcelona) <http://www.sciencia.cat> [accessed 24-07-2017]
Sciència.cat DB. Base de dades de la ciència i la tècnica en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, 
ed. by Lluís Cifuentes (Barcelona: Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de 
Barcelona) <http://www.sciencia.cat/scienciacat-db> [accessed 15-10-2017]
Soberanas, Amadeu-J. 1977. ‘Les edicions catalanes del diccionari de Nebrija’, in Actes del quart 
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea 1976, ed. by Germà Colón 
(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat), pp. 141-203


Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica

http://www.raco.cat/index.php/MagnificatCLM/article/download/330222/421055

Dossier: Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert