Saula, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

assetjats
Les plataformes digitals provoquen un 
augment d’atacs verbals a periodistes
Text laura saula
Il·lustració José david Morales
 Re portatge  
Capçalera 25
Més de la meitat dels periodistes europeus pateix ciberassetjament 
o ciberbullying, segons un estudi elaborat pel Consell d’Europa. Una 
epidèmia digital que ha augmentat en els últims anys i que, encara 
que afecta homes i dones professionals de manera diferent, incentiva 
en ambdós casos la pèrdua de la llibertat d’expressió i l’autocensura a 
les xarxes. I el problema és que aquest fenomen que involucra un gran 
nombre de professionals no sembla tenir aturador.
Alguna cosa està passant quan s’alcen cada vegada més veus 
en contra del ciberassetjament a periodistes. O, dit d’una altra 
manera, en contra de l’allau d’insults i amenaces que reben els 
professionals de la informació als comptes personals de Twitter 
i Facebook. Un fenomen que, lluny d’aturar-se, va en augment. 
Concretament, al vell continent el ciberbullying ja afecta un 53% 
dels periodistes que van participar en l’estudi Periodistes sota 
pressió: ingerència injustificada, por i autocensura a Europa, publicat pel 
Consell d’Europa el passat mes d’abril.
Darrerament, en l’àmbit mundial hi ha hagut una sèrie de casos 
que s’han donat a conèixer, com el del subdirector a Washington 
del New York Times, Jonathan Weisman, qui va tancar el compte de 
Twitter després de patir una pluja constant de missatges antisemi-
tes. O, el passat mes de març, quan la policia dels Estats Units va 
detenir un home acusat d’enviar un tuit amb imatges animades 
que van provocar un atac epilèptic i un vessament cerebral al 
periodista Kurt Wichenwald de Vanity Fair.
Aquí tampoc no ens hem quedat enrere i ja comptem amb un 
bon recull d’incidents. És el cas del periodista esportiu de Cuatro 
Juanma Castaño a qui, el 2011, tres tuitaires van amenaçar de 
mort repetidament fins que van ser detinguts per la policia.  
O, l’any passat, quan Javier Negre, periodista d’investigació d’El 
Mundo, va ser assetjat a través de les xarxes arran de la publicació 
d’un article sobre Andrés Bódalo, regidor de Jaén en Común. 
Paral·lelament, altres periodistes i comunicadors coneguts com 
Toni Soler,  Jordi Basté o Jordi Évole també solen rebre regular-
ment atacs i insults de trols anònims a les xarxes.
Un dels últims casos denunciats ha estat el del periodista d’El 
País, Cristian Segura, que, des de principi d’any, ha rebut un gran 
nombre d’insults i atacs a Twitter arran de destapar el que expli-
cava Santi Vidal a les conferències que donava sobre el Procés, 
així com la publicació de les declaracions de Lluís Llach sobre els 
funcionaris i la llei de desconnexió. “Rebo unes cent interaccions 
al dia, però tinc les notificacions silenciades, així que si no vull, 
no les miro”, explica Segura. 
Més que amenaces, el periodista assegura rebre insults i comen-
taris desagradables de persones anònimes, si bé també de mitjans 
independentistes. “M’han arribat a dir que, quan Catalunya sigui 
independent, ja no podré treballar més com a periodista”, es 
lamenta. “I encara hi ha una cosa més greu –afegeix– i és que, per 
primera vegada, molts atacants no eren ciutadans normals, sinó 
dirigents de partits polítics”.
El cas del ciberassetjament a les dones periodistes mereix un 
espai a part. Per començar, un 25% de les dones enquestades el 
2014 per l’International Women’s Media Foundation (iwmf) a 
Segons un estudi del Consell d’Europa,  
un 53% de periodistes ha patit 
ciberassetjament en algun moment
Toni Soler, Jordi Basté, Jordi Évole o  
Cristian Segura reben insults constants  
i amenaces a les xarxes
no els alimentis
La violència és habitual a les xarxes perquè també ho és en 
les persones i en la societat, tot i que hi ha diversos factors 
que cal tenir en compte. Laia Rosich, coordinadora de la co-
missió de Psicologia i TIC del Col·legi Oficial de Psicologia 
de Catalunya (COPC), explica que és important diferenciar 
les crítiques, queixes o retrets a través de les xarxes, de l’ús 
sistematitzat per assetjar o atacar. 
De la mateixa manera, també s’ha de diferenciar quan l’atac 
es fa des de perfils anònims o des de personals o jurídics 
que vénen incentivats o fomentats per determinats grups 
d'influència o poder. “Els trols s’alimenten de la necessitat 
de pertinença i de ser reconeguts, per això és important no 
donar-los menjar, el que en anglès s’anomena don’t feed the 
troll”, recomana Rosich. 
Actualment, aquesta experta reconeix que hi ha un nivell 
molt ampli de grisos a les xarxes socials pel que fa a la 
penalització de certs comentaris, alguns dels quals tenen un 
nivell d’agressió massa subtil per a ser denunciats. “S’anirà 
tenint cada cop més jurisprudència i caldrà ajustar aquests 
grisos, perquè actualment el que veiem és que hi ha un 
nivell d’atac molt potent de manera selectiva, amb les conse-
qüències que això pot comportar”, explica. Per a Rosich, en 
determinats casos a part de la intervenció judicial, en el fu-
tur haurem d’organitzar-nos en estratègies més comunitàries 
i xarxes de suport amb l’objectiu de contrarestar els efectes 
del ciberbullying a la nostra vida professional.
 Re portatge  
Capçalera26
Encara que gran part d’aquests ciberatacs es registrin a Llatino-
amèrica,  Àsia i Àfrica, no vol dir que a Europa no passi. “He vist 
tuits adreçats a Ana Pastor que són casos clars de ciberassetjament 
misogin”, explica Lainez, qui creu que al nostre continent encara 
falta documentar i fer més estudis sobre aquesta problemàtica. Tot 
i això, han transcendit alguns casos als mitjans espanyols durant 
els últims anys.  
Per exemple, Lara Siscar, periodista de tve, va ser ciberassetjada, 
el 2015, per dos homes que van arribar al punt de perseguir-la al 
carrer i que, finalment, van ser detinguts per la policia. Un altre 
cas és el d’Olivia García, del diari digital Rioja2, que fa més d’un 
any aguanta els comentaris misògins d’un trol que l’assetja sota 
desenes de noms falsos. Fins al punt que ho va denunciar davant 
la justícia i el Colegio de Periodistas de La Rioja i la Asociación 
de la Prensa de La Rioja van mostrar-li el seu suport. “He vist 
amb tristesa com moltes periodistes decideixen tancar els seus 
comptes”, comenta Lainez. Tanmateix, també hi ha altres pro-
fessionals que opten per respondre als atacants o els bloquegen, 
encara que puguin ser acusades d’anar en contra de la llibertat 
d’expressió. “Un insult no és en cap cas llibertat d’expressió”, 
matisa Lainez. 
Per evitar que les dones periodistes tanquin els perfils i denun-
ciïn la situació, han sorgit diferents plataformes en línia com la 
l’estudi Violence and harrassment against women in the news media, 
asseguraven haver experimentat intimidació, amenaces i abusos 
a través de mitjans en línia. Ara bé, al contrari del que passa amb 
els companys de professió, aquests insults no es referien al treball 
periodístic ni a la ideologia, sinó que estaven enfocats a temes 
com el seu físic o l’entorn familiar.  
“Si s’insulta a una dona periodista, sempre es converteix en un 
atac a la seva sexualitat i a la seva intimitat personal”, assegura 
Zuliana Lainez, membre del comitè executiu de la Federació 
Internacional de Periodistes (fip). De fet, segons Lainez, aquesta 
situació ja passava abans de l’era digital, quan circulaven publica-
cions falses o muntatges pornogràfics amb cares de dones pro-
fessionals. “Mai he vist que se li faci això a un home periodista”, 
afegeix. Lainez creu que, al final, no deixa de ser un atac doble: 
per ser dona i ser periodista. “Aquestes agressions busquen apagar 
les veus de les dones professionals que, tot i ser més en nombre, 
són menys potents. Ens volen silenciar”, assegura.
En els homes els insults es refereixen 
a temes de feina o ideològics, en les 
periodistes són, sobretot, de caire sexista
dades preoCupants
Les amenaces a la llibertat de premsa han augmentat con-
siderablement a Europa en els últims anys. Almenys això és 
el que es desprèn de l’estudi Periodistes sota pressió: in-
gerència injustificada, por i autocensura a Europa, publicat 
pel Consell d’Europa a l’abril de 2017. L’enquesta de l’estudi 
es va realitzar a 940 periodistes de 47 estats membres del 
Consell d’Europa i Bielorússia. Algunes de les dades més 
rellevants són les següents:
65% dels PeRiodistes 
enquestats han patit violència psicològica, com 
intimidació, amenaces, calúmnies i humiliacions.
53% dels PRoFessioNals 
han patit ciberassetjament, sovint en forma d’acusacions 
partidistes, atacs personals i difamació pública.
1 de cada 5 eNquestats
admet que s’ha sentit pressionat a l’hora de publicar 
determinades informacions, Tots aquests atacs provoquen 
un alt nivell d’autocensura.
 Re portatge  
Capçalera 27
campanya Byte Back, creada per la South Asia Media Solidarity 
Network (samsn) i la Federació Internacional de Periodistes, en 
què es donen consells sobre com actuar en cas d’agressió. També 
existeix l’anomenada Alerta Machitroll, creada el 2015 per la 
colombiana Fundació Karisma amb el suport de Web Founda-
tion, que busca visibilitzar i denunciar en clau d’humor aquells 
comentaris, imatges o continguts violents que circulen a la Xarxa 
en contra de les dones.
els límits de la llibeRtat d’eXPRessió
“A les xarxes socials hi ha llibertat d’expressió, però també molt 
llibertinatge en forma d’insults, misogínia i discurs de l’odi”, re-
marca Lainez. El problema, segons la periodista, és com controlar 
el contingut que circula per aquests canals. La seva proposta per 
solucionar-ho seria organitzar-se i regular la situació des del gre-
mi de periodistes. “Si això ho deixem al criteri dels responsables 
de les xarxes socials, els hi estarem donant massa poder”, conclou.
D’altra banda, per a Cristian Segura, les xarxes socials han facilitat 
més que mai el contacte entre els periodistes i els lectors. “La 
diferència és que abans, quan un lector enviava una carta a la 
redacció, estaves segur que s’havia llegit l’article. En canvi, ara, 
potser només reps crítiques de persones que tan sols s’han llegit 
el titular”, conclou. És el que té l’efecte de la immediatesa a les 
xarxes. El problema és quan els autors dels insults passen a ser 
dirigents polítics i persones influents. Un fet que cada vegada està 
passant més i que s’haurà d’anar vigilant en un futur.  
“Reps crítiques de persones que 
tan sols s’han llegit el titular” 
Cristian Segura, El País


Assetjats

http://www.raco.cat/index.php/Capcalera/article/download/328998/419584

Assetjats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert