Ressenya del llibre: Prat, Joan (2017), La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y místicos, Barcelona, Kairós

Soronellas-Masdeu, Montserrat

Arxiu d Etnografia de Catalunya

Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)

La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y místicos

Revistes Catalanes amb Accés Obert

210
Ressenyes
Prat, Joan (2017), La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y 
místicos, Barcelona, Kairós.
Montserrat Soronellas-Masdeu
Universitat Rovira i Virgili
El llibre de Joan Prat, antropòleg expert en l’estudi dels sistemes de creences, 
ens acosta a les diverses formes en què les comunitats humanes han buscat, i 
busquen encara, transcendir les realitats mundanes fins a aconseguir retrobar 
el moment original on el món i la humanitat eren un paradís lliure d’adversitats. 
Amb un plantejament que homenatja Lévi-Strauss, l’autor afirma que totes les 
cultures han desenvolupat alguna forma de mite d’origen amb una estructura 
similar a la que narra el Gènesi, és a dir, “l’existència d’una edat daurada, la seva 
pèrdua i la possibilitat de recuperar-la”.
Aquest és, doncs, l’argument del llibre: la humanitat, aclaparada per les mi-
sèries de la vida terrenal, es llança a la recerca de la “felicitat i la pau inicial”. Són 
quatre les vies utilitzades per arribar al nirvana original: la xamànica, la gnòsti-
ca, la monàstica i la mística. El llibre és un relat precís, erudit i complex de com 
xamans, gnòstics, monjos i místics han desenvolupat, al llarg de la història i en 
el context de diferents cultures, formes particulars de retornar a la seva idea de 
món perfecte.
Cal destacar la narrativa clara i fresca de Joan Prat, sovint amanida amb co-
mentaris irònics i mordaços que motiven el lector a endinsar-se en les 678 pà-
gines (ni una més ni una menys) d’un llibre erudit que no és erudició pura. Joan 
Prat, lector incansable, ho ha llegit tot, o gairebé tot, sobre les vies de retorn als 
orígens. En aquest punt, el llibre és una obra que divulga de manera eficaç la 
literatura especialitzada sobre els temes tractats, unes obres que, sens dubte, 
resultarien aspres i inassequibles al lector no expert. La nostàlgia dels orígens no 
s’atura únicament en la selecció, revisió i anàlisi de la literatura acadèmica. Prat 
tanca cada un dels capítols del llibre dedicats a la descripció de les quatre vies 
d’accés als orígens amb una profusa aproximació etnogràfica construïda a partir 
de les moltes experiències de camp que ha adquirit al llarg dels seus anys d’”ofi-
ci”. Les defineix com microetnografies multilocals o multisituades elaborades a 
partir d’”experiències participants”, un concepte amb què denomina una tècnica 
d’investigació que l’ha situat més enllà de l’observació participant tal com ens 
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 17, 2017, 210-214 | DOI: 10.17345/aec2017210-214
ISSN: 0212-0372 – EISSN: 2014-3885 – http://antropologia.urv.cat/revistarxiu
211Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 17, 2017
Ressenyes
la va llegar Malinowski. Prat ha experimentat personalment un ampli mostrari 
de mètodes d’accés als orígens: la vida monacal, el consum de substàncies, la 
carta astral, ha assistit a cursos i tallers, i ha format part de grups que ensenyen 
i ajuden a trobar el més enllà. Les etnografies són suculentes i detallades des-
cripcions d’un observador perspicaç i tan professional que ha omplert, ens diu, 
disset llibretes de camp d’unes tres-centes pàgines cadascuna i que n’ha abocat 
el bo i millor en aquesta obra. La ironia i, en alguns casos, un punt malèvol de 
sarcasme, conviden àvidament a la lectura d’unes etnografies que són essencials 
per comprendre l’argument del llibre atès que situen les quatre vies d’accés al 
paradís en l’escenari contemporani. Neo-xamanes; mèdiums i altres gnòstics 
urbans; monges i monjos del segle xxi; i místics que busquen en el món glo-
bal els llocs escassos i llunyans on poder-se retirar. Amb l’etnografia sobre les 
experiències contemporànies d’expansió de consciència, Joan Prat ens acosta a 
processos de coneixement del més enllà que d’una altra manera ens semblarien 
massa abstractes i complexos. Reviso, breument a continuació, les quatre vies 
descrites per Prat en els capítols del llibre.
Amb la via xamànica, l’autor ens transporta a paratges i cultures llunyanes 
que van ser i continuen sent contextos ideals i idealitzats del treball antropo-
lògic. Els xamans, personatges àmpliament estudiats en monografies de l’an-
tropologia clàssica i contemporània, són persones “escollides” que mitjançant 
un procés d’iniciació dur i rigorós esdevenen connectors amb l’inframón i el 
sobrenatural i que utilitzen aquesta connexió per curar i restablir l’equilibri 
en les seves comunitats. Sis models xamànics (amazònics, andins, mexicans, 
lakotes, siberians i africans ) que Prat caracteritza deixant-se portar pels relats 
d’antropòlegs experts. Les pràctiques neoxamàniques, allunyades dels contex-
tos culturals tradicionals, converteixen el xamanisme en objecte de consum que 
els moviments contraculturals, l’antropologia i altres disciplines han posat de 
moda. Prat tanca la via xamànica presentant les seves experiències participants 
neoxamàniques en rituals de sanació, temascal (cabana de la suor) i consum 
ritual d’ayahuasca. 
La via de la gnosi ens situa en la tradició cultural indoeuropea o euroasiàti-
ca. Prat comença el seu relat presentant la que anomena “gnosi clàssica”, la qual 
té a veure amb moviments religiosos sincrètics que sorgeixen fonamentalment 
de les religions monoteistes en els primers segles de la nostra era (els manus-
crits de la comunitat essènia de Qumram al Mar Mort i textos gnòstics coptes 
212 Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 17, 2017
Ressenyes
trobats a l’Alt Egipte). El gnòstic ha de fugir per salvar-se. La salvació és un acte 
intel·lectual pel qual el gnòstic rep la il·luminació i és rescatat de la seva mate-
rialitat perquè pugui accedir a la naturalesa divina. El segon relat sobre la via 
gnòstica està centrat en la càbala hebrea. Ens diu Prat que la càbala és un siste-
ma de coneixement i com a tal, una gnosi. La càbala comença on finalitza allò 
que és racional. És l’estudi del tot, del que és visible, de l’invisible i de l’infinit.
En l’anomenada “nova gnosi” prenen protagonisme els esoterismes actuals, i 
incorpora una breu panoràmica al pensament esotèric i als cultes mistèrics en la 
història occidental, des dels clàssics fins al relat més actual de la mèdium Cho-
quette i el seu trajecte iniciàtic i d’experimentació esotèrica que l’ha convertit 
en “mèdica d’ànimes”. Al final del capítol, Joan Prat fa un relat minuciós de les 
experiències participants que l’han portat en els últims anys a ser present en 
activitats esotèriques diverses relacionades bàsicament amb l’endevinació o la 
predicció del futur. La participació en aquestes experiències confirma a l’autor 
que la gnosi és “percebuda pels seus practicants com un coneixement superior 
al saber racional”.
En el capítol 4, Prat presenta la via monàstica per retornar al paradís perdut. 
A Orient i Occident, les principals religions, llevat del judaisme, han desenvo-
lupat regles de vida per anacoretes, eremites i cenobites. El monaquisme cristià 
té un dels seus antecedents en la comunitat essènia de Qumram del segle II 
a. de C. i el seu desenvolupament, a Orient i Occident, ha buscat la creació de 
formes de vida que permetin la unió de l’ànima amb Déu, mitjançant la soledat, 
la pobresa, el silenci, la contemplació, la pregària, la meditació i l’obediència 
a una Regla. En relació al monaquisme oriental, Prat s’atura en l’hinduisme 
i en el budisme. En vint pàgines realitza un esforç de síntesi per a acostar al 
lector als coneixements bàsics per entendre les dues religions i les seves formes 
monàstiques. Per revisar l’expressió actual del monaquisme, Prat busseja en 
les vides i les espiritualitats de cinc monges contemporànies, cadascuna de les 
quals té la seva forma particular d›arribar a Déu i de viure el monacat al segle 
xxi: l’aïllament; el servei social; l’inconformisme; l’espiritualitat zen; i la crítica 
social. Prat relata al final del capítol les participacions experimentades amb el 
monaquisme cristià (a Montserrat i a Poblet) i amb el monaquisme vaisnava 
dels Hare Krishna (un cas contemporani de la nostàlgia dels orígens provocada 
per la degradació de les formes de vida de la societat urbana i industrial), amb 
estades a les comunitats Krishna de Brihuerga (Guadalajara), Calcuta i Nova 
213Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 17, 2017
Ressenyes
Delhi. D’aquestes darreres experiències resulta molt recomanable la lectura del 
relat etnogràfic de la trobada de l’antropòleg amb l’alteritat i viceversa i de les 
petites dificultats de mantenir el paper observador quan es treballa amb religi-
ons i “conversions”.
La mística, “l’experiència de la presència de Déu en l’esperit pel goig de la 
pau interior”, és l’última de les vies explorades per Joan Prat que defineix tres 
expressions del misticisme: la de l’amor, la de l’essència i les místiques laiques. 
El Càntic dels càntics és el punt de partida del misticisme amorós, fins i tot 
eròtic. Dones cristianes, místiques de l’edat mitjana (monges i seglars) i dones 
de la tradició hindú o sufí. Homes que arriben a Déu mitjançant el tràngol 
místic aconseguit amb els giravolts (dervixos de l’Islam), amb el yoga devo-
cional (bhakti) de l’hinduisme o mitjançant l’ascetisme i la mortificació, com 
en el cas de Sant Joan de la Creu. La mística de la il·luminació és present a 
les tradicions hindú, persa i cristiana (Santa Teresa de Jesús), les quals tenen 
en comú que remeten a la idea que el retorn de l’ànima a la font original s’ha 
de produir en diferents etapes de l’existència terrenal. Finalment, les místiques 
laiques, experiències de lliurepensadors que s’han sentit atrets per la mística: 
escriptors, etnobotànics, farmacèutics, químics o antropòlegs, tots exploradors 
de substàncies que, com l’LSD, indueixen tràngols místics sense necessitat de 
passar pels turments del cos dels ascetes. 
Les experiències participants de l’autor tanquen el capítol dedicat a la via 
mística. Una experiència amb els dervixos dansaires a Istanbul; recessos espi-
rituals amb jesuïtes a Manresa, amb monjos tibetans al Garraf i experimen-
tació de tècniques sufís de respiració i de recitació de mantres a Barcelona i al 
Marroc; fins i tot l’experimentació amb la mística química. El relat etnogràfic 
és deliciós, amb precises i emfàtiques descripcions de personatges, ambients 
i situacions. Una escriptura etnogràfica loquaç i precisa que ens recorda que 
estem davant d’un antropòleg expert que aboca en els quaderns de camp tota la 
consciència d’haver estat allà.
Les conclusions tanquen perfectament un llibre amb el qual Joan Prat tanca 
un cicle de gairebé 30 anys fent recerca sobre sectes, conversions, iniciacions, 
identitats i nous imaginaris culturals. La nostàlgia dels orígens es nodreix del 
treball de camp, de les lectures i dels coneixements acadèmics adquirits al llarg 
d’aquests anys. Tot queda perfectament encaixat. Les pàgines del llibre ens 
guien per un recorregut transcultural, erudit, però també viscut, per les formes 
214 Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 17, 2017
Ressenyes
humanes d’experimentar el retorn al paradís, a l’unicitat, quan carn i esperit o 
divinitat i humanitat eren una sola cosa. El llibre de Joan Prat ens guia amb en-
cert en el coneixement de com els humans de totes les cultures han buscat amb 
afany la manera de “deixar enrere les misèries de la vida terrenal”.


http://www.raco.cat/index.php/AEC/article/download/331806/422532

La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y místicos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)

Revistes Catalanes amb Accés Obert