Anàlisi de les accions a pilota aturada en el futbol d’alt rendiment: serveis de córner, tirs lliures indirectes. Un intent d’identificació de variables explicatives

Abstract

El present treball va ser plantejat amb el propòsit d’arribar a un coneixement més profund de dos tipus concrets d’accions a pilota aturada d’enorme transcendència en el futbol de màxim rendiment, com són els serveis de córner i els tirs lliures indirectes. Aquest estudi pretén analitzar l’eficàcia d’aquest tipus d’accions, així com identificar les variables més rellevants per conduir a l’èxit (rematada, rematada entre els tres pals i gol) aquestes accions i proposar un model de servei de córner i de tir lliure indirecte reeixit .Després del registre de 1139 córners i 783 tirs lliures indirectes executats en els 124 partits analitzats corresponents a la FIFA World Cup 2010, Fase Final de la Lliga de Campions 2010-2011 i UEFA Euro 2012, i de realitzar anàlisis a nivell univariada, bivariada i multivariada, els resultats indiquen una baixa eficàcia en la rematada, rematada entre els tres pals i gol en aquest tipus d’accions. Entre les conclusions més rellevants de les dues investigacions destaquen: 1) L’eficàcia d’aquest tipus d’accions és molt limitada, ja que es necessiten 4 córners i 5 tirs lliures indirectes perquè es produeixi rematada; 10 i 11 respectivament perquè es produeixi una rematada entre els tres pals; i 50 córners i 36 tirs indirectes perquè es produeixi un gol; 2) Tot i ser accions d’eficàcia molt reduïda, el 76% i el 64% dels gols que procedeixen de córners i de tirs indirectes respectivament han donat la victòria o sumat punts per als equips; 3) Lluny de les pràctiques habituals dels equips quant a la manera d’execució d’aquest tipus d’accions, basades en enviaments directes, trajectòries aèries i amb únicament intervenció de sacador i rematador, els resultats empírics obtinguts justifiquen, per contra, l’alternativa tàctica d’aquells equips que opten per dotar aquest tipus d’accions d’un mínim d’elaboració, basat en enviaments indirectes, amb intervenció de tres o quatre jugadors i amb organitzacions ofensives dinàmiques, com la millor manera d’arribar al gol o aconseguir una rematada; 4) La regressió logística ha servit per destacar el paper clau de tres variables concretes en el cas dels córners. Aquestes variables fan referència a l’organització ofensiva, al nombre d’atacants que intervenen sobre la pilota i a la zona de finalització. Quant als trets indirectes, tornen a ser tres les variables que formen part del model explicatiu. Així, l’organització ofensiva, la trajectòria de la pilota i el nombre d’atacants que intervenen sobre aquesta s’erigeixen com les variables que de manera reiterada entren en el model