Aquest article presenta una sèrie d'informacions sobre la casa en què va néixer Joan Maragall i ressegueix, amb l'aportació d'una documentació històrica i fotogràfica, el canvi que s'hi va produir fins al seu enderrocament. This article presents a series of information about the house where Joan Maragall was born and follows, with the contribution of historical and photographic documentation, the changes that occurred in it until its demolition

Fontbona de Vallescar, Francesc

Aquest article presenta una sèrie d'informacions sobre la casa en què va néixer Joan Maragall i ressegueix, amb l'aportació d'una documentació històrica i fotogràfica, el canvi que s'hi va produir fins al seu enderrocament.

 

This article presents a series of information about the house where Joan Maragall was born and follows, with the contribution of historical and photographic documentation, the changes that occurred in it until its demolition

Francesc Fontbona de Vallescar

Directory of Open Access Journals

Resum:Aquest article presenta una sèrie d'informacions sobre la casa en què va néixer Joan Maragall i ressegueix, amb l'aportació d'una documentació històrica i fotogràfica, el canvi que s'hi va produir fins al seu enderrocament.Paraules clau:  Joan Maragall — casa natal — Anton Vallescar — carrer Jaume Giralt de BarcelonaAbstract:This article presents a series of information about the house where Joan Maragall was born and follows, with the contribution of historical and photographic documentation, the changes that occurred in it until its demolition.Key words: Joan Maragall — birthplace — Anton Vallescar — Jaume Giralt street of BarcelonaMalgrat algunes notes a peu de pàgina, aquest article se centra en l’exposició endreçada d’informaci-ons que procedeixen de la història oral familiar, notícies sentides en la meva infantesa, de boca del meu avi Pere de Vallescar, i després corroborades en bona part per dades comprovables.  Deia el meu avi que Joan Maragall havia nascut a la sala i alcova de la primera planta de la casa del car-rer Jaume Giralt número 4, de Barcelona, precisament sota un blasó set-centista, de talla policromada, de la família Vallescar. Era la casa la ubicació de la qual, com és prou sabut, fou evocada pel poeta en el seu conegut poema «Sol solet», que aparegué a la revista Pèl & Ploma1, i que seria poc més enda-vant inclòs al recull Visions & Cants2 i que força més tard el mateix poeta seleccionaria per formar part del recull per a joves Tria,3 una edició antològica, modestament editada, però acuradament il·lustrada: Quan jo era petitvivia arrauliten un carrer negre.1  J. MARAGALL, «Sol solet», Pèl & Ploma, núm. 33, 13 de gener de 1900, p. [2]. Ramon Casas –el gran pintor moder-nista i co-propietari de la revista– es basà en aquest poema per il·lustrar la portada del mateix número, dibuix original que figura a l’Arxiu Joan Maragall, ja que quedà propietat de la família, com diu ja Josep Maria CORREDOR, Joan Maragall, Barcelona, Aedos, 1960, p. 33 i làm. IV, fora text.2  ID., Visions & Cants, Barcelona, L’Avenç, 1900.3  ID., Tria, Girona, Dalmau-Carles & Cia., 1909, p. 73, amb una il·lustració de Joaquim Renart.FRANCESC FONTBONA DE VALLESCARInstitut d'Estudis Catalans  francesc@francescfontbona.catMARAgALL i LA CASA VALLESCAR107VàriaHaidé, núm. 6, 2017, p. 107-115El mur hi era humit,prô el sol hi era alegre.Per lla a Sant Josepel bon sol soletlliscava i lluïapel carreró estret.I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifançade goig i alegria. Aquest episodi de la biografia de Maragall és prou conegut, però ha estat analitzat amb molt poc detall, ja que el mateix poeta no va ser gaire diligent en recordar la seva infantesa. Alfons Maseras descriu el pis on va néixer l’escriptor com «gran, espaiós, però sense gaire llum»4. Miquel Arimany, al seu llibre sobre el poeta, inclou una foto del pati d’ingrés de la casa a la coberta,5 i Maurici Ser-rahima, que no dóna cap dada nova entorn d'això, reprodueix però, al seu llibre, una fotografia del carrer Jaume Giralt6 i una altra del pati d’ingrés, que de fet és la mateixa que reprodueix Arimany.El cas és que la casa en qüestió havia estat, des de la seva construcció, d’una branca de la família Va-llescar, bé que en l’època en què Maragall va néixer ja no pertanyia al llinatge dels seus constructors.7Veritablement, un Vallescar d’aquells havia de ser no sols el propietari, sinó el mateix constructor de la casa, ja que ben bé setze membres d’aquella branca de la família eren mestres de cases, en exercici durant el segle XVIII i part del segle anterior. El primer d’aquests mestres va ser Domènec Vallescar Camps (c. 1646 – c. 1697), de Vilamajor (Vallès Oriental), que havia après l’ofici amb el mestre de cases barceloní Francesc Noguera, també de família originària de Vilamajor,8 com ho era igualment tota la família Vallescar, documentada des de les acaballes del segle XII.  Tanmateix, qui seria el primer propietari, i segurament també l’autor, de la casa en qüestió fou el seu fill Anton Vallescar Martí (c.1688 – 1740), el constructor més actiu d’aquest llinatge, que alhora va fer nombrosos negocis d’envergadura en proveïments militars i arrendaments diversos. Un altre fill de Domènec, el gran, i hereu seu, Francesc Vallescar Martí († c. 1724), va exercir diferents càrrecs a la 4  Alfons MASERAS, Joan Maragall, Barcelona, Barcino, 1936, p. 7.5  Miquel ARIMANY, Maragall 1860-1911-1961, Barcelona, Miquel Arimany, 1963. La foto, presa l’any 1932, procedeix de l’Arxiu Mas (núm. registre 69696).6  Maurici SERRAHIMA, Joan Maragall, Barcelona, Eds. 62, 1990, p. 17, 129 i 25. La foto prové de l’Arxiu Mas, on el clixé havia tingut el número de registre 69595, que posteriorment li fou canviat pel de CB 6634, i fou realitzada el 1932.7  La casa va ser venuda en època de Bartomeu Vallescà Bataller, el 1814, segons Eugenio SARRABLO AGUARELES, «El linaje de los Vallescar», Hidalguía, núm. 22, maig-juny de 1957, p. 399, data que ja donava Pedro de VALLESCAR Y PALLÍ, La casa de Vallescar de Vallserena, Barcelona, Gráficas Casulleras, 1947, p. [s/n]. 8  Aquesta família de mestres de cases ha estat estudiada amb força detall per Manuel ARRANZ, Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 490-503. D’allà en trec les dades. Els segons cognoms dels Vallescar esmentats aquí no els dóna Arranz sinó que els trec de l’arbre genealògic que acompanya el llibre esmentat de Pedro de Vallescar. 108Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa VallescarConfraria de Mestres de Cases i Molers, i fou membre del darrer Consell de Cent (1713-1714), motiu pel qual prengué part en la defensa del setge de Barcelona.9  Formava part del patrimoni d’Anton Vallescar Martí una casa de planta baixa i dos pisos, ocupats per la seva família, del carrer Jaume Giralt de Barcelona, així com la casa del costat, al mateix carrer, que en el moment de la mort d’Anton Vallescar encara no estava acabada.10 Bé que no conec la dada do-cumental del fet que la casa on vivien Anton i els seus hagués estat projectada efectivament per ell, em semblaria poc lògic que un mestre de cases barceloní que va fer moltes obres públiques entre 1709 i 1738, entre les quals un cos de guàrdia per a la Coronela, al port de Barcelona, el 1712, o el remode-latge general de les fortaleses de Castellciutat, el 1725,11 hagués declinat en un col·lega la construcció del propi habitatge.L'hereu d’aquest Anton Vallescar, Francesc Vallescar Tor-res († c. 1757), ja no exercí de mestre de cases sinó que fou militar d’artilleria. Comprà dues cases més al carrer Jaume Giralt (el 1747 i el 1750),12 però m’encaixa més que fos la primera la que anys a venir seria casa natal de Maragall, al número 4 d'aquell carrer, ja que portava els blasons amb les armes de la família Vallescar, i un d’ells, en pedra, porta esculpit l’any 1729 a sota. Desconec a qui pertanyia l’immoble el 1860, quan va néixer Maragall, però ja entrat el segle XX, a la primera planta de la casa del carrer Jaume Giralt hi havia alguna societat recreativa modesta que hi organitzava represen-tacions de teatre d’aficionats, i aviat Pere de Vallescar es proposà rescatar els blasons de la seva família, cosa que va fer el 4 d’Abril del 1931,13 dies abans, doncs, de la proclamació de la República. Al vestíbul de la casa hi havia l’al·ludit escut d’armes de pedra, sota del qual hi ha esculpit el cognom «Vallesca» i l’any 1729;14 mentre que el de talla era a la planta noble, damunt la divisòria en-tre sala i alcova, que feia d’embocadura del teatret quan Pere de Vallescar el va veure per primer cop. 9  M. ARRANZ, op. cit., p. 502.10  Ibid., p. 497.11  Ibid., p. 496.12  Ibid., p. 499.13  P. de VALLESCAR, op. cit., p. [30].14  El reprodueix P. de VALLESCAR, op. cit., frontis.109VàriaL’ara gairebé desaparegut Carrer Jaume Giralt, de Barcelona, en una foto antiga de l’Arxiu Mas. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,1Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115110Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa VallescarPati d’ingrés de la desapareguda casa on va néixer Joan Maragall, al carrer Jaume Giralt, de Barcelona, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1932. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,2111VàriaSala i alcova de la casa on va néixer Joan Maragall, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1932, quan l’escut de talla dels Vallescar ja havia estat substituït per les caràtules al·lusives a l’art escènic. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,3Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115 112Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa VallescarEscut de pedra de la família Vallescar que hi havia al vestíbul de la desapareguda casa del carrer Jaume Giralt, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1930-1931. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,4113VàriaEscut barroc de talla policromada, de la família Vallescar que hi havia damunt del marc entre la sala i alcova de la desapareguda casa del carrer Jaume Giralt, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1930-1931. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,5Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa VallescarAquests blasons apareixen fotografiats encara in situ els primers anys trenta, en el repertori iconogràfic de l'Arxiu Mas, de Barcelona, que ara forma part dels fons de l'Institut Amatller d’Art Hispànic,15 i en el cas de l’escut d’armes de talla encara es pot veure, a una de les fotografies esmentades, com estava situat just a sobre de la motllura de fusta que separava sala i alcova. Un cop extrets els dos blasons, adquirits per Pere de Vallescar, aquest va fer posar, al lloc de l’escut d’armes de talla, una parella de caràtules al·lusives a la Tragèdia i la Comèdia, adequades a la modesta activitat escènica que s’hi feia aleshores. Hi ha una altra fotografia de la sala, buida, feta quan el blasó de talla ja no hi era i ja s'hi havia posat l'emblema teatral que el va substituir.16Els blasons procedents de la casa del carrer de Jaume Giralt els conservà Pere de Vallescar i Pallí fins a la seva mort, el 1976, i un d’ells, el de pedra, estigué des de la seva adquisició encastat al mur del vestíbul d’una casa familiar de dues plantes que tenia al carrer d’Àngel Guimerà, al barri de les Tres Torres de Barcelona. Enderrocada aquella casa a la segona meitat del segle XX, el blasó fou novament retirat i es mantingué exempt, com si es tractés d’una escultura de col·lecció, fins que, ja al segle XXI, va ser encastat al costat de la porta d’entrada d’una altra residència de la família, a l’Ametlla del Vallès, a l’interior de la qual s’hi instal·là també l’altre escut d’armes, el de talla.La casa Vallescar del carrer Jaume Giralt va ser tirada a terra l’estiu de l’any 2000 per l’Ajuntament de Barcelona després d’haver-se fet pública la possible reconsideració de la decisió, que ja feia temps que preocupava. El novembre de 1999 encara es parlava d’un possible salvament de la casa.17 L’enderroc va provocar molta polèmica ciutadana, especialment entre els veïns del barri, que no volien perdre aquell monument.18 El fet és, però, que l’alcalde de la ciutat, aleshores Pasqual Maragall Mira, preci-sament un dels molts néts del poeta, comentà en el parlament per a un acte de l’Arxiu Joan Maragall adreçat al públic, que la vida era així: un dia s’inaugurava l’arxiu del seu avi i l’endemà –com si es trac-tés d’una fatalitat implacable– s’hauria d’abatre la casa on havia nascut.Cal dir que l’enderroc es produí amb totes les garanties, certament, després d’haver estat estudiat a fons l’edifici des del punt de vista històric –per Francesc Cavallé i Reinald Gonzàlez– i des del punt de vista arquitectònic, per J. Emili Hernández Cros.19 L’aparellador Enrique González, en nom de l’empre-sa Enderrocs S.L., demanà el permís d’enderrocament el 29 de febrer de 2000, i el cap del projecte de Revisió del Catàleg Arquitectònic, de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rogent, en va fer un informe 15  Són els clixés C-60634, el de pedra, i C-60635, el de talla, fotografies preses el 1930-1931, segons les fitxes de l’Arxiu Mas. Una còpia d’aquests clixés de l’Arxiu Mas, i dels altres tres esmentats més endavant en aquest article, figuren a l’Arxiu Joan Maragall (on porten el topogràfic mrgll-ftgr. 18, 1/5), la qual cosa vol dir que no és d’ara que hi ha consciència, a l’entorn dels Maragall, que la casa on va néixer el poeta era la casa Vallescar del carrer Jaume Giralt de Barcelona.16  Aquesta foto, presa en 1932, que també prové de l’Arxiu Mas (núm. de registre 69597), la reprodueix el fill del poeta; vg. Joan A. MARAGALL, Gent Nostra. Maragall, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor, 1982, p. 7, que també reprodueix les fotos del carrer i el pati, ja esmentades, p. 3. 17  Marta RICART, «Ciutat Vella indulta un edificio y estudia salvar otro del derribo», La Vanguardia («Vivir en Barcelona»), 14 de novembre de 1999, (p. 3).18  La premsa es va fer ressò d’aquesta actuació urbanística. Només donaré un exemple, la nota il·lustrada «Últimas horas de la casa donde nació el poeta Joan Maragall», La Vanguardia, 4 de juliol de 2000, que inclou una foto de l’enderroc, per Patricio Simón.19  Expedient 01.2000 LO2243. Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, Barcelona.114positiu el 26 d’abril de 2000, ja que l’edifici formava part aleshores del Catàleg d’Edificis i Monuments d’Interès Artístic, Històric, etc. de Barcelona, des del 30 d’octubre de 1962.20 S’autoritzà l’enderroc, per estar d’acord amb el PERI del Sector Oriental del Barri Antic, i no figurar al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Ciutat Vella, i perquè la seva exclusió del catàleg del 1979 l’autoritzà la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona. El 27 d’abril de 2000 la Cap de Llicències de Ciutat Vella, Pilar Boguñà, elevà a la superioritat la qüestió perquè la resolgués; i la regidora del Districte, Katy Carreras, autoritzà la concessió el 19 de maig. S’ad-juntava l’estudi de la finca, signat per Hernàndez Cros el febrer de 1999, que utilitzava un aixecament de plànols fet per Procivesa S.A. i l’esmentat estudi històric de Cavallé & González.D’aquests antecedents es desprenia que del segle XVII hi havia a la casa molt pocs vestigis, i que es tractava d’un edifici típic del segle XVIII, però molt retocat. A conseqüència de la Guerra de Successió la finca hauria quedat en estat ruïnós, i Anton Vallescar, que ja tenia, des de 1717, les cases en runes dels carrers Carders 41 i Montanyans 3 i 5, l’adquirí en subhasta i hi actuà de promotor, però alhora hi instal·là la seva residència familiar, d’aquí la presència dels blasons. L’engrandiment de la propietat el faria Francesc Vallescà (1747), i després el continuaria amb el número 6 del mateix carrer de Jaume Giralt (c. 1750). Es dedueix de l’estudi que les obres foren executades per Francesc Puig –o Puigmitjà–, sense descartar que hi participés el mateix Anton Vallescar. A les conclusions d’Hernàndez Cros es deia que l’edifici estava «mancat de suficients valors» i en descartava l'«interès tipològic», i a més considerava que en el seu estat d’aleshores era «tipològicament irrecuperable».A la vista de l’informe i dels seus plànols i alçats, és veritat que la casa del carrer de Jaume Giralt 4 era aleshores un conjunt molt barrejat i retocat, i mancat d’elements singulars. Els més significatius –els dos blasons– hi mancaven des de 1931. En aquella ocasió vaig oferir la meva mediació familiar perquè els hereus de Pere de Vallescar fessin donació d’aquells elements a la casa si aquesta es rehabilitava, però la meva proposta no va rebre resposta, bé que els materials gràfics que vaig facilitar acompa-nyant-la, foren incorporats, sense tanmateix contextualitzar-los al text, a l’informe d’Hernàndez Cros. El cert és que la conseqüència urbanística resultant d’aquell enderroc i d’altres de propers, batejada popularment com el Forat de la Vergonya, dins un pla d’actuació municipal de remodelació del barri, ha quedat molt lluny de justificar el sacrifici d’un digne casal d’època barroca que alhora tenia el gens negligible valor afegit de ser la casa natal d’un dels poetes i intel·lectuals més grans de Catalunya.Rebut el 30 de juny de 2017Acceptat el 15 de setembre de 201720  Està recollit a Josep Emili HERNÁNDEZ-CROS (dir.), Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 234-235, fitxa 394, que inclou dues fotografies noves de la casa, una exterior i l’altra del pati.115VàriaHaidé, núm. 6, 2017, p. 107-115

Maragall i la casa Vallescar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Resum:
Aquest article presenta una sèrie d'informacions sobre la casa en què va néixer Joan Maragall i ressegueix, amb l'aportació d'una 
documentació històrica i fotogràfica, el canvi que s'hi va produir fins al seu enderrocament.
Paraules clau:  Joan Maragall — casa natal — Anton Vallescar — carrer Jaume Giralt de Barcelona
Abstract:
This article presents a series of information about the house where Joan Maragall was born and follows, with the contribution of 
historical and photographic documentation, the changes that occurred in it until its demolition.
Key words: Joan Maragall — birthplace — Anton Vallescar — Jaume Giralt street of Barcelona
Malgrat algunes notes a peu de pàgina, aquest article se centra en l’exposició endreçada d’informaci-
ons que procedeixen de la història oral familiar, notícies sentides en la meva infantesa, de boca del meu 
avi Pere de Vallescar, i després corroborades en bona part per dades comprovables.
 
 
Deia el meu avi que Joan Maragall havia nascut a la sala i alcova de la primera planta de la casa del car-
rer Jaume Giralt número 4, de Barcelona, precisament sota un blasó set-centista, de talla policromada, 
de la família Vallescar. Era la casa la ubicació de la qual, com és prou sabut, fou evocada pel poeta en 
el seu conegut poema «Sol solet», que aparegué a la revista Pèl & Ploma1, i que seria poc més enda-
vant inclòs al recull Visions & Cants2 i que força més tard el mateix poeta seleccionaria per formar part 
del recull per a joves Tria,3 una edició antològica, modestament editada, però acuradament il·lustrada:
 
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
1  J. MARAGALL, «Sol solet», Pèl & Ploma, núm. 33, 13 de gener de 1900, p. [2]. Ramon Casas –el gran pintor moder-
nista i co-propietari de la revista– es basà en aquest poema per il·lustrar la portada del mateix número, dibuix original que figura 
a l’Arxiu Joan Maragall, ja que quedà propietat de la família, com diu ja Josep Maria CORREDOR, Joan Maragall, Barcelona, 
Aedos, 1960, p. 33 i làm. IV, fora text.
2  ID., Visions & Cants, Barcelona, L’Avenç, 1900.
3  ID., Tria, Girona, Dalmau-Carles & Cia., 1909, p. 73, amb una il·lustració de Joaquim Renart.
FRANCESC FONTBONA DE VALLESCAR
Institut d'Estudis Catalans  
francesc@francescfontbona.cat
MARAgALL i LA CASA VALLESCAR
107Vària
Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115
El mur hi era humit,
prô el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria. 
Aquest episodi de la biografia de Maragall és prou conegut, però ha estat analitzat amb molt poc 
detall, ja que el mateix poeta no va ser gaire diligent en recordar la seva infantesa. Alfons Maseras 
descriu el pis on va néixer l’escriptor com «gran, espaiós, però sense gaire llum»4. Miquel Arimany, 
al seu llibre sobre el poeta, inclou una foto del pati d’ingrés de la casa a la coberta,5 i Maurici Ser-
rahima, que no dóna cap dada nova entorn d'això, reprodueix però, al seu llibre, una fotografia del 
carrer Jaume Giralt6 i una altra del pati d’ingrés, que de fet és la mateixa que reprodueix Arimany.
El cas és que la casa en qüestió havia estat, des de la seva construcció, d’una branca de la família Va-
llescar, bé que en l’època en què Maragall va néixer ja no pertanyia al llinatge dels seus constructors.7
Veritablement, un Vallescar d’aquells havia de ser no sols el propietari, sinó el mateix constructor de la 
casa, ja que ben bé setze membres d’aquella branca de la família eren mestres de cases, en exercici 
durant el segle XVIII i part del segle anterior. El primer d’aquests mestres va ser Domènec Vallescar 
Camps (c. 1646 – c. 1697), de Vilamajor (Vallès Oriental), que havia après l’ofici amb el mestre de cases 
barceloní Francesc Noguera, també de família originària de Vilamajor,8 com ho era igualment tota la 
família Vallescar, documentada des de les acaballes del segle XII.
 
 
Tanmateix, qui seria el primer propietari, i segurament també l’autor, de la casa en qüestió fou el seu 
fill Anton Vallescar Martí (c.1688 – 1740), el constructor més actiu d’aquest llinatge, que alhora va fer 
nombrosos negocis d’envergadura en proveïments militars i arrendaments diversos. Un altre fill de 
Domènec, el gran, i hereu seu, Francesc Vallescar Martí († c. 1724), va exercir diferents càrrecs a la 
4  Alfons MASERAS, Joan Maragall, Barcelona, Barcino, 1936, p. 7.
5  Miquel ARIMANY, Maragall 1860-1911-1961, Barcelona, Miquel Arimany, 1963. La foto, presa l’any 1932, procedeix de 
l’Arxiu Mas (núm. registre 69696).
6  Maurici SERRAHIMA, Joan Maragall, Barcelona, Eds. 62, 1990, p. 17, 129 i 25. La foto prové de l’Arxiu Mas, on el clixé 
havia tingut el número de registre 69595, que posteriorment li fou canviat pel de CB 6634, i fou realitzada el 1932.
7  La casa va ser venuda en època de Bartomeu Vallescà Bataller, el 1814, segons Eugenio SARRABLO AGUARELES, 
«El linaje de los Vallescar», Hidalguía, núm. 22, maig-juny de 1957, p. 399, data que ja donava Pedro de VALLESCAR Y PALLÍ, 
La casa de Vallescar de Vallserena, Barcelona, Gráficas Casulleras, 1947, p. [s/n]. 
8  Aquesta família de mestres de cases ha estat estudiada amb força detall per Manuel ARRANZ, Mestres d’obres i 
fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 490-
503. D’allà en trec les dades. Els segons cognoms dels Vallescar esmentats aquí no els dóna Arranz sinó que els trec de l’arbre 
genealògic que acompanya el llibre esmentat de Pedro de Vallescar. 
108
Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa Vallescar
Confraria de Mestres de Cases i Molers, i fou membre del darrer Consell de Cent (1713-1714), motiu 
pel qual prengué part en la defensa del setge de Barcelona.9
 
 
Formava part del patrimoni d’Anton Vallescar Martí una casa de planta baixa i dos pisos, ocupats per 
la seva família, del carrer Jaume Giralt de Barcelona, així com la casa del costat, al mateix carrer, que 
en el moment de la mort d’Anton Vallescar encara no estava acabada.10 Bé que no conec la dada do-
cumental del fet que la casa on vivien Anton i els seus hagués estat projectada efectivament per ell, em 
semblaria poc lògic que un mestre de cases barceloní que va fer moltes obres públiques entre 1709 i 
1738, entre les quals un cos de guàrdia per a la Coronela, al port de Barcelona, el 1712, o el remode-
latge general de les fortaleses de Castellciutat, el 1725,11 hagués declinat en un col·lega la construcció 
del propi habitatge.
L'hereu d’aquest Anton Vallescar, Francesc Vallescar Tor-
res († c. 1757), ja no exercí de mestre de cases sinó que 
fou militar d’artilleria. Comprà dues cases més al carrer 
Jaume Giralt (el 1747 i el 1750),12 però m’encaixa més 
que fos la primera la que anys a venir seria casa natal de 
Maragall, al número 4 d'aquell carrer, ja que portava els 
blasons amb les armes de la família Vallescar, i un d’ells, 
en pedra, porta esculpit l’any 1729 a sota. 
Desconec a qui pertanyia l’immoble el 1860, quan va 
néixer Maragall, però ja entrat el segle XX, a la primera 
planta de la casa del carrer Jaume Giralt hi havia alguna 
societat recreativa modesta que hi organitzava represen-
tacions de teatre d’aficionats, i aviat Pere de Vallescar 
es proposà rescatar els blasons de la seva família, cosa 
que va fer el 4 d’Abril del 1931,13 dies abans, doncs, de 
la proclamació de la República. Al vestíbul de la casa hi 
havia l’al·ludit escut d’armes de pedra, sota del qual hi ha 
esculpit el cognom «Vallesca» i l’any 1729;14 mentre que 
el de talla era a la planta noble, damunt la divisòria en-
tre sala i alcova, que feia d’embocadura del teatret quan 
Pere de Vallescar el va veure per primer cop. 
9  M. ARRANZ, op. cit., p. 502.
10  Ibid., p. 497.
11  Ibid., p. 496.
12  Ibid., p. 499.
13  P. de VALLESCAR, op. cit., p. [30].
14  El reprodueix P. de VALLESCAR, op. cit., frontis.
109Vària
L’ara gairebé desaparegut Carrer Jaume Giralt, de Barcelona, en una 
foto antiga de l’Arxiu Mas. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,1
Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115
110
Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa Vallescar
Pati d’ingrés de la desapareguda casa on va néixer Joan Maragall, al carrer Jaume Giralt, 
de Barcelona, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1932. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,2
111Vària
Sala i alcova de la casa on va néixer Joan Maragall, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1932, quan l’escut de talla dels Vallescar 
ja havia estat substituït per les caràtules al·lusives a l’art escènic. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,3
Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115
 112
Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa Vallescar
Escut de pedra de la família Vallescar que hi havia al vestíbul de la desapareguda casa del carrer Jaume Giralt, 
en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1930-1931. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,4
113Vària
Escut barroc de talla policromada, de la família Vallescar que hi havia damunt del marc entre la sala i alcova de la desapareguda 
casa del carrer Jaume Giralt, en una foto antiga de l’Arxiu Mas, de 1930-1931. Arxiu Joan Maragall, mrgll-ftgr 18,5
Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115
Francesc Fontbona de Vallescar. Maragall i la casa Vallescar
Aquests blasons apareixen fotografiats encara in situ els primers anys trenta, en el repertori iconogràfic 
de l'Arxiu Mas, de Barcelona, que ara forma part dels fons de l'Institut Amatller d’Art Hispànic,15 i en el 
cas de l’escut d’armes de talla encara es pot veure, a una de les fotografies esmentades, com estava 
situat just a sobre de la motllura de fusta que separava sala i alcova. Un cop extrets els dos blasons, 
adquirits per Pere de Vallescar, aquest va fer posar, al lloc de l’escut d’armes de talla, una parella de 
caràtules al·lusives a la Tragèdia i la Comèdia, adequades a la modesta activitat escènica que s’hi feia 
aleshores. Hi ha una altra fotografia de la sala, buida, feta quan el blasó de talla ja no hi era i ja s'hi havia 
posat l'emblema teatral que el va substituir.16
Els blasons procedents de la casa del carrer de Jaume Giralt els conservà Pere de Vallescar i Pallí fins 
a la seva mort, el 1976, i un d’ells, el de pedra, estigué des de la seva adquisició encastat al mur del 
vestíbul d’una casa familiar de dues plantes que tenia al carrer d’Àngel Guimerà, al barri de les Tres 
Torres de Barcelona. Enderrocada aquella casa a la segona meitat del segle XX, el blasó fou novament 
retirat i es mantingué exempt, com si es tractés d’una escultura de col·lecció, fins que, ja al segle XXI, 
va ser encastat al costat de la porta d’entrada d’una altra residència de la família, a l’Ametlla del Vallès, 
a l’interior de la qual s’hi instal·là també l’altre escut d’armes, el de talla.
La casa Vallescar del carrer Jaume Giralt va ser tirada a terra l’estiu de l’any 2000 per l’Ajuntament de 
Barcelona després d’haver-se fet pública la possible reconsideració de la decisió, que ja feia temps que 
preocupava. El novembre de 1999 encara es parlava d’un possible salvament de la casa.17 L’enderroc 
va provocar molta polèmica ciutadana, especialment entre els veïns del barri, que no volien perdre 
aquell monument.18 El fet és, però, que l’alcalde de la ciutat, aleshores Pasqual Maragall Mira, preci-
sament un dels molts néts del poeta, comentà en el parlament per a un acte de l’Arxiu Joan Maragall 
adreçat al públic, que la vida era així: un dia s’inaugurava l’arxiu del seu avi i l’endemà –com si es trac-
tés d’una fatalitat implacable– s’hauria d’abatre la casa on havia nascut.
Cal dir que l’enderroc es produí amb totes les garanties, certament, després d’haver estat estudiat a 
fons l’edifici des del punt de vista històric –per Francesc Cavallé i Reinald Gonzàlez– i des del punt de 
vista arquitectònic, per J. Emili Hernández Cros.19 L’aparellador Enrique González, en nom de l’empre-
sa Enderrocs S.L., demanà el permís d’enderrocament el 29 de febrer de 2000, i el cap del projecte 
de Revisió del Catàleg Arquitectònic, de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rogent, en va fer un informe 
15  Són els clixés C-60634, el de pedra, i C-60635, el de talla, fotografies preses el 1930-1931, segons les fitxes de l’Arxiu 
Mas. Una còpia d’aquests clixés de l’Arxiu Mas, i dels altres tres esmentats més endavant en aquest article, figuren a l’Arxiu Joan 
Maragall (on porten el topogràfic mrgll-ftgr. 18, 1/5), la qual cosa vol dir que no és d’ara que hi ha consciència, a l’entorn dels 
Maragall, que la casa on va néixer el poeta era la casa Vallescar del carrer Jaume Giralt de Barcelona.
16  Aquesta foto, presa en 1932, que també prové de l’Arxiu Mas (núm. de registre 69597), la reprodueix el fill del poeta; 
vg. Joan A. MARAGALL, Gent Nostra. Maragall, Barcelona, Edicions de Nou Art Thor, 1982, p. 7, que també reprodueix les fotos 
del carrer i el pati, ja esmentades, p. 3. 
17  Marta RICART, «Ciutat Vella indulta un edificio y estudia salvar otro del derribo», La Vanguardia («Vivir en Barcelona»), 
14 de novembre de 1999, (p. 3).
18  La premsa es va fer ressò d’aquesta actuació urbanística. Només donaré un exemple, la nota il·lustrada «Últimas 
horas de la casa donde nació el poeta Joan Maragall», La Vanguardia, 4 de juliol de 2000, que inclou una foto de l’enderroc, per 
Patricio Simón.
19  Expedient 01.2000 LO2243. Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, Barcelona.
114
positiu el 26 d’abril de 2000, ja que l’edifici formava part aleshores del Catàleg d’Edificis i Monuments 
d’Interès Artístic, Històric, etc. de Barcelona, des del 30 d’octubre de 1962.20 S’autoritzà l’enderroc, per 
estar d’acord amb el PERI del Sector Oriental del Barri Antic, i no figurar al Pla Especial de Protecció 
del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de Ciutat Vella, i perquè la seva exclusió del catàleg 
del 1979 l’autoritzà la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona.
 
El 27 d’abril de 2000 la Cap de Llicències de Ciutat Vella, Pilar Boguñà, elevà a la superioritat la qüestió 
perquè la resolgués; i la regidora del Districte, Katy Carreras, autoritzà la concessió el 19 de maig. S’ad-
juntava l’estudi de la finca, signat per Hernàndez Cros el febrer de 1999, que utilitzava un aixecament 
de plànols fet per Procivesa S.A. i l’esmentat estudi històric de Cavallé & González.
D’aquests antecedents es desprenia que del segle XVII hi havia a la casa molt pocs vestigis, i que es 
tractava d’un edifici típic del segle XVIII, però molt retocat. A conseqüència de la Guerra de Successió 
la finca hauria quedat en estat ruïnós, i Anton Vallescar, que ja tenia, des de 1717, les cases en runes 
dels carrers Carders 41 i Montanyans 3 i 5, l’adquirí en subhasta i hi actuà de promotor, però alhora hi 
instal·là la seva residència familiar, d’aquí la presència dels blasons. L’engrandiment de la propietat el 
faria Francesc Vallescà (1747), i després el continuaria amb el número 6 del mateix carrer de Jaume 
Giralt (c. 1750). Es dedueix de l’estudi que les obres foren executades per Francesc Puig –o Puigmitjà–, 
sense descartar que hi participés el mateix Anton Vallescar. 
A les conclusions d’Hernàndez Cros es deia que l’edifici estava «mancat de suficients valors» i en descartava 
l'«interès tipològic», i a més considerava que en el seu estat d’aleshores era «tipològicament irrecuperable».
A la vista de l’informe i dels seus plànols i alçats, és veritat que la casa del carrer de Jaume Giralt 4 era 
aleshores un conjunt molt barrejat i retocat, i mancat d’elements singulars. Els més significatius –els 
dos blasons– hi mancaven des de 1931. En aquella ocasió vaig oferir la meva mediació familiar perquè 
els hereus de Pere de Vallescar fessin donació d’aquells elements a la casa si aquesta es rehabilitava, 
però la meva proposta no va rebre resposta, bé que els materials gràfics que vaig facilitar acompa-
nyant-la, foren incorporats, sense tanmateix contextualitzar-los al text, a l’informe d’Hernàndez Cros.
 
El cert és que la conseqüència urbanística resultant d’aquell enderroc i d’altres de propers, batejada 
popularment com el Forat de la Vergonya, dins un pla d’actuació municipal de remodelació del barri, 
ha quedat molt lluny de justificar el sacrifici d’un digne casal d’època barroca que alhora tenia el gens 
negligible valor afegit de ser la casa natal d’un dels poetes i intel·lectuals més grans de Catalunya.
Rebut el 30 de juny de 2017
Acceptat el 15 de setembre de 2017
20  Està recollit a Josep Emili HERNÁNDEZ-CROS (dir.), Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat 
de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 234-235, fitxa 394, que inclou dues fotografies noves de la casa, una exterior i 
l’altra del pati.
115Vària
Haidé, núm. 6, 2017, p. 107-115


http://www.raco.cat/index.php/Haide/article/download/330678/421471

Maragall i la casa Vallescar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Revistes Catalanes amb Accés Obert