El proceso de escritura del Sumario (1526) de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés en el seno de circulaciones y transferencias culturales con el humanismo italiano

Abstract

L’obra americana del cronista de les Índies Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557), en particular el Sumario (1526), va ser escrita com a resposta a les expectatives i inquietuds de l’humanisme italià del segle xvi. La connexió d’«il signor Oviedo» amb els models humanistes italians és clau per a entendre les transferències culturals entre Fernández de Oviedo i les elits intel·lectuals amb les quals va entrar en contacte a l’Espanya i a la Itàlia del segle XVI. El cas de l’ambaixador de la República de Venècia, Andrea Navagero (1483-1529), ens ajudarà a entendre que els valors aristocràtics, culturals i ideològics d’aquelles elits intel·lectuals condicionaren la producció d’un determinat tipus de narrativa imperial sobre la qual noves categories —socials, naturals— eren a punt de ser edificades.La obra americana del cronista de Indias Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557), en particular el Sumario (1526), fue escrita como respuesta a las expectativas e inquietudes del humanismo italiano del siglo XVI. La conexión de «il signor Oviedo» con los modelos humanistas italianos es clave para entender las transferencias culturales entre Fernández de Oviedo y las élites intelectuales con las cuales entró en contacto en la España y la Italia del siglo XVI. El caso del embajador de la República de Venecia, Andrea Navagero (1483-1529), nos ayudará a entender que los valores aristocráticos, culturales e ideológicos de aquellas élites intelectuales condicionaron la producción de un determinado tipo de narrativa imperial sobre la cual nuevas categorías —sociales, naturales— estaban a punto de ser edificadas.The American writings of the chronicler of the Indies, Gonzalo Fernández de Oviedo Valdés (1478-1557), and particularly the Sumario (1526), were written in response to the expectations and concerns of 16th century Italian humanism. The links between “il signor Oviedo” and the Italian humanist models are key to understanding the cultural exchanges between Fernández de Oviedo and the intellectual elites with which he came into contact in 16th century Italy and Spain. The case of the ambassador of the Republic of Venice, Andrea Navagero (1483-1529), helps us understand that the ideological, cultural and aristocratic values of those intellectual elites conditioned the writing of a particular kind of imperial narrative over which new categories —social and natural— were to be built