BACHES PLA, CARLES

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 161Quaderns de Vilaniu, 65
Lluís M. Moncunill 
Carles Baches Pla
Quan tens l’oportunitat de conèixer i poder conversar amb el professor Lluís 
M. Moncunill pots descobrir els seus coneixements en teologia, cultura, llengua, 
així com el seu currículum de docència. Efectivament, això em va passar a mi ja 
fa alguns anys. Quan descobreixes la rica personalitat d’en Lluís M. tot és amè, 
enriquidor, i l’únic que s’acaba és allò que voldries que no s’acabés: el temps per 
conversar plegats.
Els aspectes de la meva relació amb ell han estat diversos, així com diverses les 
nostres trobades, esdevingudes especialment en el marc de dues entitats tarrago-
nines: els Gogistes Tarragonins i la Congregació de la Sang. Penso que el millor per 
donar sentit a aquestes ratlles és recuperar una bona part de les paraules que el 
mateix Lluís M. va expressar en aquests moments que hem compartit.
En la presentació que va fer dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat del 
Santuari de Montferri, tot titulant aquesta presentació «El Santuari de Montferri, 
a manera de miracle», ens deia, mentre al.ludia l’esperit orientalista de l’autor Mn. 
Joan Roig: «És un lloc de lloança, contemplació i lirisme, que fonamenten uns goigs 
d’espiritualitat oriental i d’una majestuosa adoració.» 
Féu una impressionant dissertació sobre el Santuari, la seva història i l’edició 
dels goigs, la tornada dels quals diu: 
Sou Magnòlia divina,
sou l’Estel immaculat:
Llum i flaire que fascina
de Montferri a Montserrat
Especialista en la vida i obra del Dr. Carles Cardó i Santjoan, també fill de Valls, 
Lluís M., entre d’altres estudis i articles, li dedicà el llibre A l’entorn de Carles Cardó… 
(2008). 
 QdV 65.indd   161 05/05/14   16:14
162 Quaderns de Vilaniu, 65
Lluís M. Moncunill 
i Carles Baches al 
Santuari de Montserrat, 
a Montferri, en la 
presentació dels Goigs de 
la patrona del Santuari, 
21 d’octubre de 2007. 
(Foto: Maria Martí)
El motiu de l’al.lusió que faig de Cardó és perquè també ell és l’autor dels Goigs 
en llaor del gloriós apòstol Sant Pau que es canten en sa antiga capella del Seminari 
Pontifici de Tarragona, editats per Gogistes Tarragonins en la celebració del 50è ani-
versari de la benedicció de la parròquia de Sant Pau de Tarragona (1956-2006) pel 
cardenal Dr. Benjamín de Arriba y Castro. Per a aquesta reedició, Lluís M. va fer la 
nota històrica i la presentació dels goigs mentre hi feia constar:
A la festa de la Conversió de Sant Pau (25 de gener), l’any 1915 el cronista destaca 
que s’estrenaren uns nous goigs compostos pel Dr. Carles Cardó amb música del 
segon organista de la catedral, Mn. Salvador Ritort.
En un altre punt de la seva presentació, Lluís M. ens explicava el fet que aparegui 
manuscrita la lletra G (de Gassol) en algunes estrofes de l’original, al capdavant del 
primer vers. D’això dedueix que és versemblant que Ventura Gassol sigui coautor 
dels Goigs, i, així, doncs, afegeix sobre Gassol:
Després d’investigacions, i de veure l’original i el fet de coincidir en el Seminari 
i Universitat Pontifícia, potser justificaria a l’hora de fer aquesta nova edició que 
goséssim afirmar que tal text prové d’una doble autoria, la del Dr. Carles Cardó i, 
en part, la de Ventura Gassol. 
La tornada del goig és:
puix l’Església us pregona
dels gentils màxim Doctor,
apòstol de Tarragona,
«apropeu»-nos la corona
dels elegits del Senyor.
Fou a principis de 2008 quan, en nom de la Congregació de la Sang, proposo 
a Lluís M. fer la presentació de l’opuscle de l’entitat per la Setmana Santa d’aquell 
any. L’acceptació fou immediata. La magnífica conferència-presentació tingué lloc el 
 QdV 65.indd   162 05/05/14   16:14
 163Quaderns de Vilaniu, 65
Presentació de l’opuscle de 
la Congregació de la Sang. 
Setmana Santa, 2008. 
(Foto: Fervi)
4 de març amb el títol: «Contemplació de la passió de Nostre Senyor Jesucrist des 
de la passió dels màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques». 
En començar diu: 
I jo quan seré enlairat damunt la terra atrauré tothom cap a mi. Jesús deia això 
indicant de quina manera havia de morir (Jn. 12,32-33). I en aquest marc sagrat que 
ens acull no puc fer una altra cosa que elevar la mirada cap a ell, el Sant Crist de la 
Sang, enlairat en aquest absis sobre nosaltres, i us convido a vosaltres que us deixeu 
seduir per aquesta suau presència.
El curs de la conferència continua per aquests apartats: Setmana Santa, jubileu i 
armats, l’any jubilar, calvari i martiri, passió de Jesús i passió de Fructuós. En aquest 
punt explicà: 
Les actes martirials de Fructuós passen a ser com una resplendor de la narració 
evangèlica de la passió de Crist. Aquest és el gran miracle de la Creu: que l’home 
pugui desitjar de pujar delitós a la creu de Jesucrist. 
 QdV 65.indd   163 05/05/14   16:14
164 Quaderns de Vilaniu, 65
Ho argumenta amb un dels salms poètics de Carles Cardó en la seva Oda senzilla 
al Crist:
Però el vigor suprem, el gran Miracle,
el teu és el miracle de morir;
l’inic triomfa i el fidel medita
que Déu ens ama i és amat així.
Oh, vida en mort que vences el miracle,
sobre el ludibri, el somiqueig mesquí,
l’urc descreient i la fadesa estoica,
dóna’ns l’honor reial d’assaborir
el gust de tu que té la mort heroica!
Segueix la seva exposició en els altres apartats «Combat i milícia» i «Fe i milícia 
de les actes martirials», per passar després a fer la presentació i descripció de les 
diverses col.laboracions que omplen les pàgines de l’opuscle. Com a cloenda de 
l’acte, pronuncià aquestes paraules: 
Cloc amb unes paraules del Sr. Arquebisbe, extretes del mateix opuscle per con-
siderar-les d’un alt valor espiritual, ja que ens ajuden a viure amb serenitat moments 
de la història del nostre dia a dia que, alguna vegada, sembla que ens volen marcar 
l’ànim amb un petit rictus d’intranquil.litat. 
I cita les paraules del Sr. Arquebisbe: 
L’escriptor francès Georges Bernanos deia a propòsit dels cristians: on heu 
amagat, cristians, la vostra alegria? Ens acusava, d’aquesta manera, de no fer cara de 
ressuscitats, de no acabar de creure’ns la resurrecció. Perquè el tema de la fe, el 
tema de la llum de Pasqua va íntimament relacionat amb l’alegria. I no parlem d’una 
alegria qualsevol, sinó de l’alegria de la Pasqua, la festa que és capaç de donar sentit, 
fins i tot, a allò que sembla que no en té: la mort. Sant Fructuós, plenament confiat 
en Jesús, va dir que el dolor del foc era només feblesa d’una hora i ens va fer arribar 
missatges de joia i esperança en el futur.
Malgrat que és força evident que el treball i l’obra d’en Lluís M. Moncunill són 
molt més densos, m’he volgut centrar en les experiències compartides amb ell.
Tot el meu agraïment, Maria, per l’honor que has fet a l’entitat Gogistes Tarra-
gonins de poder participar en aquesta obra per celebrar els 80 anys d’en Lluís M.
Com a gogista i per la vinculació personal amb el text, tanco amb la tornada 
dels goigs al Sant Crist de la Sang:
Resplendor sagrada del Pare,
llum del Poble pelegrí:
La Sang vostra ens agermana
i ens aferma al bon camí.
Tarragona, octubre de 2013
 QdV 65.indd   164 05/05/14   16:14


LLUÍS M. MONCUNILL

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/download/331605/422308

LLUÍS M. MONCUNILL

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert