Barbarà, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

40 > revista de girona  306
història
Vicente Carreras, 
regidor, cacic local i pròfug
Rafael Masó, director del Diario de Gerona, denuncià els
tripijocs del polític i banquer
Vicente Carreras i Suñer va néixer a Girona l’any 1834 en el si d’una família burgesa. Propietari urbà i 
rural, professionalment sempre va estar molt vinculat al món financer. Durant anys va regentar, amb el 
seu germà Josep, una coneguda societat bancària (Carreras Suñer Hermanos). El 1887 va entrar a la 
política local, quan va decidir presentar-se a les eleccions municipals. Va mantenir la seva acta de regidor 
a l’Ajuntament de Girona, ininterrompudament, fins al 10 de novembre de 1901, quan va quedar fora del 
consistori en no resultar elegit.
JOAN BARBARÀ > Text
D
>> Rafael Masó i Pagès.
Vicente Carreras 
coneixia com funcionava 
l’Ajuntament i tenia tant 
de poder a la corporació 
que va actuar com un 
autèntic alcalde a l’ombra
urant els catorze anys 
que Vicente Carreras 
i Suñer va ser regidor 
de l’Ajuntament de 
Girona, es va guanyar 
la confiança de tots els alcaldes que 
hi va haver al consistori. Amb fama de 
treballador, era un edil que no fallava 
mai als plens, ni tan sols a l’estiu, quan 
molts regidors traslladaven la seva 
residència a la costa i s’absentaven 
de la ciutat durant tot el període de 
vacances. Va ser tinent d’alcalde amb 
Emili Grahit, Joaquim d’Espona, Antoni 
Boxa i Manuel Català. En nombroses 
ocasions va ser alcalde accidental, 
i com a batlle en funcions convocà 
plens, promulgà bans i resolgué 
molts temes. També representant la 
corporació local, diverses vegades va 
presidir les processons de Corpus i de 
la Puríssima.
 Vicente Carreras formava part de 
l’aparell del Partit Liberal Dinàstic, i 
era una figura clau en l’estructura de 
l’organització en l’àmbit local. Home 
autoritari i de caràcter fort, era un 
habitual dels jutjats. Va pledejar durant 
anys amb Enric de Foxà i de Bassols 
(comte de Foxà) i amb la companyia 
del carrilet de Sant Feliu, entre d’altres, 
i en el terreny més polític va denunciar 
per injúries Rafael Masó i Pagès, 
director del Diario de Gerona de Avisos 
y Noticias, arran d’unes informacions 
que va publicar el rotatiu.
Carreras no era advocat, però coneixia 
molt bé les lleis i com funcionava 
l’entramat judicial. De l’Ajuntament 
sabia tot com anava, i els seus 
companys de consistori tot sovint li 
demanaven consell. El que Vicente 
Carreras no sabia gaire era destriar la 
cosa pública de la privada, i això li va 
dur molts problemes, perquè moltes 
vegades tirava pel dret i feia coses que, 
amb freqüència, o bé forçaven molt la 
legalitat o bé la infringien directament.
Un home ric, influent i ben relacionat
Vicente Carreras formava part de la 
classe alta de la ciutat i, malgrat que 
vivia en un pis de lloguer en el número 
36 de la Rambla, només a Girona 
revista de girona  306 > 41
>> Interior de la impremta Masó, al 
carrer de les Ballesteries.
Masó va veure de seguida 
que Carreras havia entrat 
a l’Ajuntament per servir-
se de la política
tenia cases als carrers de la Força, 
de l’Argenteria, dels Ciutadans, dels 
Mercaders, de Figuerola, a la plaça 
de l’Oli, a la plaça de la Catedral i a 
la ronda de Ferran Puig, a banda de 
terrenys i altres propietats a la carretera 
de Barcelona i a Santa Eugènia, i en 
altres poblacions, com ara a Cassà de 
la Selva, Sant Gregori, Palau-sacosta, 
Fornells…
 Participava en diverses empreses, 
especialment en una de construcció 
que es dedicava a fer obra pública. En 
aquesta societat, feia companyia amb 
el president de la Diputació Eduard 
Noguer i amb el senador Josep Maria 
Pérez Xifra, el qual, entre altres coses, 
el 1901 va aconseguir la concessió 
per fer el primer tram de la carretera 
Girona - les Planes.
 Com a propietari rural a Sant Gregori 
va ser un membre destacat de la 
comunitat de regants.
 El 31 de març de 1901 va ser nomenat 
conseller del Banc d’Espanya en 
substitució de l’empresari Josep Oriol 
Barrau, traspassat de forma sobtada.
L’home dels tripijocs
Vicente Carreras coneixia tant com 
funcionava l’Ajuntament i tenia tant 
de poder a la corporació que, en 
molts períodes, va actuar com un 
autèntic alcalde a l’ombra. Ja el 1889 
va tenir problemes amb la premsa, 
quan aquesta va denunciar un tripijoc 
que va fer arran d’unes obres que va 
realitzar a la seva casa de la Rambla, 
però a mesura que varen anar passant 
els anys, es va anar encanallant i 
es va anar creient que podia anar 
fent el que volgués, particularment 
en el terreny urbanístic, sense que 
ningú li pogués parar els peus. Va 
topar amb el Diario de Gerona de 
Avisos y Noticias, que va denunciar 
en nombroses ocasions tots els seus 
excessos i la màniga ampla que tenia 
dins l’Ajuntament, particularment en 
el darrer període que hi va ser, amb el 
batlle Manuel Català.
Vicente Carreras i Rafael Masó, una 
enemistat manifesta
Vicente Carreras i Rafael Masó eren 
vells coneguts. De fet, varen coincidir 
el 1887 a l’Ajuntament, quan Rafael 
Masó i Pagès era segon tinent d’alcalde 
conservador i Vicente Carreras i Suñer, 
quart tinent d’alcalde liberal.
 A banda de la lògica rivalitat 
ideològica, Rafael Masó va veure de 
seguida que Vicente Carreras havia 
entrat a l’Ajuntament per servir-se de 
la política i no pas perquè tingués cap 
vocació especial de servei al ciutadà. 
Aquesta convicció del procurador va 
ser un element que sempre va presidir 
una relació personal que mai va ser 
bona.
 Un cop va ser fora de l’Ajuntament, 
Rafael Masó va denunciar sempre, 
des del Diario de Gerona de Avisos y 
42 > revista de girona  304
història VICENTE CARRERAS, REGIDOR, CACIC LOCAL I PRÒFUG
Tres acusacions concretes
El Diario de Gerona va treure a la llum 
tres casos concrets que demostraven 
que Vicente Carreras havia tirat pel 
dret i que l’Ajuntament s’havia inhibit 
del seu deure. Eren els següents:
 1. Vicente Carreras tenia una casa al 
número 6 dels carrer dels Ciutadans, que 
va reformar parcialment: transformà 
un teulat en terrassa i pintà la façana 
de la part nova amb un color diferent 
Noticias, els nombrosos abusos del 
tinent d’alcalde i la cobertura que 
li donaven des de l’alcaldia i altres 
instàncies del poder. Aquesta situació 
d’impunitat es va fer particularment 
escandalosa en època del batlle 
Manuel Català, que era una autèntic 
titella en mans de Vicente Carreras.
>> En temps del batlle Emili Grahit, a la 
imatge, Rafael Masó i Vicente Carreras 
eren tinents d’alcalde de l’Ajuntament de 
Girona.
La gran denúncia
A començaments d’agost de 1900 
l’Ajuntament de Girona va posar una 
multa de 25 pessetes a un veí de la 
plaça del Marquès de Camps pel fet 
d’haver canviat la porta de casa seva 
sense haver demanat el preceptiu 
permís d’obres a l’Ajuntament. 
Aquest fet va indignar el Diario de 
Gerona, que va iniciar una campanya 
de denúncia contra l’Ajuntament 
acusant-lo d’acarnissar-se amb un 
ciutadà i passar per alt les nombroses 
irregularitats urbanístiques i 
administratives que acumulava el 
tinent d’alcalde Vicente Carreras.
El Diario de Gerona va triar a l’atzar 
tres infraccions urbanístiques de 
les moltes que havia comès Vicente 
Carreras mentre era regidor i des 
del 3 d’agost es va anar formulant 
diàriament la pregunta següent: «¿Ha 
hecho cumplir el señor alcalde las 
ordenanzas municipales al primer 
teniente de alcalde don Vicente 
Carreras como al propietario de la 
plaza Marqués de Camps?»
>> L’Anuario-Riera de 1896 confirma que 
la banca dels germans Carreras i Suñer 
tenia la seu al número 5 del carrer dels 
Mercaders.
de la vella, i això infringia clarament 
l’article 60 de les ordenances 
municipals vigents aleshores. Ningú 
des de l’Ajuntament li va dir res.
 2. L’article 34 de les ordenances 
establia clarament que no es podia 
construir cap esglaó que sobresortís 
de les alineacions de la façana i Vicente 
Carreras en va construir un quan va 
reformar la seva casa del número 4 
de la pujada de Sant Domènec. Cap 
instància de l’Ajuntament va posar-hi 
cap objecció.
 3. Per acabar, el Diario de Gerona 
denunciava el fet que Vicente Carreras 
havia demanat permís per reparar 
una finestra del seu domicili habitual 
de la Rambla i, en lloc de reparar la 
finestra, el que havia fet havia estat 
obrir una porta amb lluerna, i això 
infringia flagrantment l’article 27 de 
les ordenances, que prohibien aquest 
cas d’una forma explícita. Des de la 
plaça del Vi ningú va veure en aquest 
fet cap irregularitat.
 Des del 3 d’agost de 1900 fins 
al 14 de setembre del mateix any, 
cada dia el Diario de Gerona va anar 
publicant la famosa pregunta i va 
anar aportant noves dades com, per 
exemple, que per fer les obres del 
carrer dels Ciutadans el regidor no 
havia demanat cap permís, que no 
havia pagat les taxes de les reformes 
que havia fet a la pujada de Sant 
Domènec i que la infracció que havia 
fet a la Rambla, sospitosament, ja 
havia prescrit.
Què hi deien les autoritats?
En veure que Vicente Carreras no 
es donava per al·ludit, el Diario de 
Gerona, a banda d’anar publicant 
diàriament la pregunta, va apel·lar 
a diferents instàncies per tal que el 
tinent d’alcalde s’hagués d’ajustar a la 
legalitat, però tot va resultar infructuós.
 Rafael Masó i Pagès, com a director 
del Diario de Gerona, va demanar 
l’empara del batlle Manuel Català i va 
aconseguir que, a partir d’un informe 
de l’arquitecte municipal, l’Ajuntament 
reconegués que Vicente Carreras havia 
infringit les ordenances municipals i 
fins i tot va aconseguir que la corporació 
sancionés el tinent d’alcalde amb una 
multa de 25 pessetes i el compromís 
que el propietari infractor ajustés les 
reformes a la normativa vigent. 
 Tot va quedar, però, en bones 
paraules. Vicente Carreras, de moment, 
no va pagar la multa i mai va corregir les 
infraccions urbanístiques per adequar-
se a la normativa.
 Amb aquesta campanya pública, 
el Diario de Gerona va rebre moltes 
felicitacions, i també noves denúncies, 
fetes pels seus lectors, a d’altres 
infraccions del regidor Carreras. 
D’entre les cartes que va rebre n’hi 
havia una d’anònima que l’advertia que 
ja podia anar fent, que amb Vicente 
>> El banc dels germans Carreras era al 
número 5 del carrer dels Mercaders.
El Diario de Gerona va 
treure a la llum tres 
casos que demostraven 
que Carreras havia 
tirat pel dret i que 
l’Ajuntament s’havia 
inhibit del seu deure
44 > revista de girona  306
Vicente Carreras 
va decidir passar a 
l’ofensiva i denunciar 
per injúries Rafael 
Masó, director del 
Diario de Girona
història VICENTE CARRERAS, REGIDOR, CACIC LOCAL I PRÒFUG
Finalment llancen la tovallola
El 14 de setembre de 1900, el Diario 
de Gerona, veient que el tema ja no 
tenia més recorregut, abandonà la 
seva campanya. Havia aconseguit que 
el primer tinent d’alcalde, després de 
més de divuit mesos, el 12 de setembre 
pagués les 12,50 pessetes de les taxes 
municipals, que devia des del mes de 
febrer de 1899, de les obres que va fer 
a la pujada de Sant Domènec, i que 
tothom sabés qui era Vicente Carreras 
Vicente Carreras passa a l’ofensiva
Aquell mes d’agost de 1900 va ser molt 
mogut a Girona. Vicente Carreras no 
es va pas quedar de braços creuats 
davant les greus acusacions que 
diàriament li feia el Diario de Gerona 
i va passar a l’ofensiva: va denunciar 
per injúries el seu director Rafael 
Masó i va aturar una pregunta que 
sobre el tema s’havia de fer en el ple 
municipal del dia 27. De fet, el dia 
abans, el mateix Diario de Gerona ja 
deia: «Don Vicente Carreras tiene la 
suficiente y sobrada influencia para 
obligar a que se mantenga cerrada la 
boca de todos los concejales e impedir 
que la alcaldía dé un solo paso más en 
el camino de la justicia».
Carreras no se’n sortiria pas. L’autor 
de la carta anònima deia, segons 
recollia el mateix rotatiu l’11 d’agost: 
«La campaña del Diario, tan justa 
como digna, fracasará por la debilidad 
del Alcalde al que no le reconozco la 
entereza necesaria para imponer su 
autoridad».
 En vista que des de l’Ajuntament 
no hi havia prou poder coercitiu per 
obligar el tinent d’alcalde a ajustar 
el seu comportament a dret, Rafael 
Masó va voler picar més amunt i el 14 
d’agost va demanar la intervenció del 
governador civil.
 El senyor Montaner, la primera 
autoritat de la província, va donar 
garanties al Diario de Gerona assegurant 
que estudiaria el cas, que no posaria 
en risc el seu prestigi i que garantiria 
el compliment de la llei. Quan el 
governador es va assabentar de qui era 
l’infractor, el tema va quedar aturat.
i com les gastava. El regidor, però, es 
va sortir amb la seva i ni va eliminar 
l’esglaó il·legal de la pujada de Sant 
Domènec, ni va pintar la façana del 
carrer dels Ciutadans, ni va treure la 
porta amb lluerna de casa seva.
Carreras deixa l’Ajuntament
Quan el 10 de novembre de 1901, 
Vicente Carreras va perdre les 
eleccions i no va revalidar la seva 
acta de regidor, tornà a l’activitat 
>> La premsa de l’època es va fer ressò de 
les irregularitats comeses per Carreras.
revista de girona  306 > 45
Amb setanta-vuit anys, 
Vicente Carreras no 
es va veure amb cor 
d’afrontar la realitat 
i, d’un dia a l’altre, va 
fugir i desaparegué de 
la ciutat
L’home sense rostre
A diferència d’altres personatges de la seva època que, com ell, varen tenir un paper important a la so-
cietat gironina de finals del segle xix i començaments del xx, ja fos en l’àmbit polític, econòmic o cultural, 
de Vicente Carreras no en tenim cap imatge.
S’han conservat fotos de batlles de Girona com ara Andreu Tuyet, Emili Grahit o Antoni Boxa. Sabem com 
era el director del Diario de Gerona de Avisos y Noticias Rafael Masó i Pagès, amb qui Carreras va mantenir 
una relació molt tensa dins i fora del consistori. Hi ha imatges de Tomàs Sivilla (senador per Tarragona 
i bisbe de Girona durant vint-i-nou anys). Del científic Ramon Turró i de l’escriptor Joaquim Ruyra en 
tenim documents gràfics, però de Vicente Carreras, que va ser un home clau a la ciutat del tombant 
del segle xix, no se n’ha conservat cap imatge. Tant se val que fos un banquer important, un propietari 
destacat en l’esfera urbana i rural, un influent polític en l’àmbit local o, sobretot, un home polèmic. Ni al 
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona (CRDI), ni al Centre de la Imatge de la 
Diputació de Girona ni a la base de dades del Banc d’Espanya en conserven cap imatge.
privada. Tot just quatre dies després, 
el 14 de novembre, Artur Cros, un 
empleat seu de l’oficina bancària, 
va entrar a casa seva de nit i, segons 
l’exregidor, el va intentar matar.
 Superat aquest tràngol, es va 
reintegrar a la feina al banc que la 
família tenia als baixos del número 5 
del carrer dels Mercaders i va dedicar 
més hores a l’empresa constructora, 
als seus afers immobiliaris i a gestionar 
les seves nombroses propietats.
 Quan el 9 de novembre de 1908 
va morir el seu germà Josep, Vicente 
Carreras tancà la raó social Carreras 
Suñer Hermanos i obrí una nova 
entitat financera, que assumí totes 
les operacions de l’antiga empresa i 
que operà directament amb el nom 
Vicente Carreras y Suñer.
Un trist final
Quan la gestió de l’oficina bancària 
passà a dependre només d’ell, assumí 
massa riscos, entrà en crisi i, finalment, 
el 19 de febrer de 1912 l’empresa 
Vicente Carreras y Suñer va fer fallida i 
presentà suspensió de pagaments.
 Amb setanta-vuit anys, Vicente 
Carreras no es va veure amb cor 
d’afrontar la realitat i, d’un dia a l’altre, 
va fugir i desaparegué de la ciutat. 
El jutge que, en primera instància, 
havia decretat arrest domiciliari amb 
una fiança de 250.000 pessetes per a 
l’exregidor, en saber que s’havia fet 
escàpol, dictà una ordre de cerca i 
captura i ordenà presó preventiva per 
al pròfug, quan fos localitzat.
>> Exterior de la impremta Masó, on 
s’editava el Diario de Gerona de Avisos 
y Noticias.
D’altra banda, per tal de poder 
cobrar el passiu de l’entitat bancària, 
l’Administració de justícia va decretar 
l’embargament de tots els béns de 
l’exregidor i la seva liquidació en 
subhasta pública.
 Fugitiu de la justícia fins al final dels 
seus dies, Vicente Carreras mai va ser 
detingut, però ja no va tornar més a 
Girona.
 El 24 de febrer de 1915, quan tenia 
vuitanta-un anys, el Diario de Gerona 
publicà la notícia de la seva la mort. 
Un home que havia tingut la ciutat als 
seus peus, va morir a Barcelona sol, 
arruïnat, oblidat i repudiat per tothom.
Joan Barbarà és estudiós de la cultura.


Història - Vicente Carreras, regidor, cacic local i pròfug

https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/331276/422070

Història - Vicente Carreras, regidor, cacic local i pròfug

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert