The struggle to reproduce is a key part of the existence of any organism. For sexually reproductive species, reproduction is more difficult because they need to find another individual willing to mate. Charles Darwin was the first to study mating systems from an evolutionary point of view and he laid the first stone of sexual selection theory. More than one century was needed to convince the scientific community of its validity, but it has become one of the most active areas in the field of evolutionary biology. According to the theory, the traits that give individuals higher reproductive output, though they often compromise their survival, may be selected by two different mechanisms. First, individuals of the same sex compete with each other to copulate with the other sex, so any character that makes them good competitors should be selected. Second, the individuals of a given sex, usually the females, are able to choose which individual they prefer to mate with, so they can select attractive traits in the eyes of the other sex. From this perspective, sexual selection theory has explained why males usually fight and females are the choosy sex. In addition, it has increased understanding of a great variety of extravagant behaviours in the context of sex: furtive mating, cross-dressing lovers, nuptial gifts and sexual suicide. Everything counts in the struggle for reproduction!La lluita per aconseguir reproduir-se és una part essencial de l’existència de qualsevol organisme. Per als animals sexuats, l’afer es veu complicat per la necessitat de trobar un altre individu disposat a aparellar-se. Charles Darwin va ser el primer que va estudiar els sistemes d’aparellament des d’una òptica evolutiva i va posar la primera pedra de la teoria de la selecció sexual. Tot i que va caldre més d’un segle per convèncer els científics de la seva validesa, ha esdevingut una de les àrees més fecundes en el camp de la biologia evolutiva. Segons la teoria, els caràcters que confereixen als individus més possibilitats de deixar descendència, malgrat que puguin comprometre la seva supervivència, seran seleccionats per dos mecanismes diferents. Per una banda, els individus d’un mateix sexe competiran entre si per aconseguir aparellar-se amb l’altre sexe, de manera que se seleccionaran caràcters que els facin bons competidors. Per altra banda, els individus d’un sexe, generalment les femelles, podran elegir quin individu els fa més el pes per aparellar-s’hi, de manera que es podran seleccionar trets que per alguna raó fan els individus més atractius a ulls de l’altre sexe. Sota aquesta perspectiva, la teoria de la selecció sexual ha mirat d’explicar perquè són els mascles els que normalment lluiten i perquè les femelles les que majoritàriament són més exigents a l’hora d’escollir parella. A més, ha permès entendre una gran varietat de comportaments extravagants en el context del sexe: còpules furtives, amants transvestits, regals nupcials o suïcidis sexuals. Tot s’hi val en la lluita per la reproducció
