L'any 2006, després d'un llarg iter parlamentari, s'aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), que la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional declara parcialment inconstitucional. Tot i que a Morales (2008) s'hi estudiaren les bases estatutàries elaborades pels partits, aquest article presenta l'estudi de les tres versions de l'EAC consensuades en seu parlamentària.
Aquests textos presenten característiques discursives pròpies del discurs jurídic i del discurs polític, i s'inscriuen dins d'un gènere el discurs normatiu poc caracteritzat des de la lingüística catalana en els darrers temps.
La metodologia emprada parteix de l'estadística textual. L'anàlisi lexicomètrica de Lexico3 ens ha permès identificar el vocabulari que canvia al llarg d'aquest procés. Així doncs, aquesta anàlisi discursiva, basada en criteris lexicomètrics, caracteritza el vocabulari utilitzat durant el procés de reforma de l'EAC 2006.
En aquest article presentem les línies teòriques i metodològiques generals del nostre treball i caracteritzem els quatre tipus d'esmenes identificats.In 2006, after a drawn-out parliamentary process, the Autonomy Statute of Catalonia (ASC) was approved. The Spanish Constitutional Court Ruling 31/2010 would later declare it partly unconstitutional. Morales (2008) already examined the statutory frameworks drafted by the parliamentary groups and this paper now presents a study of the three versions of the ASC agreed on in the Catalan Parliament. These texts are marked by discursive characteristics typically found in legal and political discourse and belong to a genre legislative discourse which has remained under-
researched in Catalan linguistics in recent years.
Using textual statistics and a lexicometric analysis conducted with Lexico3, this study demonstrates how lexical choices shifted over the course of the process of drafting and approving the ASC of 2006. Based on lexicometric criteria and discursive analysis, this paper describes the vocabulary used in this process. It also puts forward the theoretical and methodological approaches used for this research and describes the four types of amendments identified
