MASSANA CODINA, VICENÇ

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 L’EROL 21
dossier Prudenci i Aurora Bertrana i el Berguedà
La Nimfa d ’Argila (apunts sobre 
la infancia fracassada d’un noi ba-
bau i sentimental) és una novel·la 
d’Aurora Bertrana publicada per 
l’Editorial Albertí l’any 1959.
Matinales rècit és la seva tra-
ducció a la llengua francesa i és 
publicada l’any 1964 per l’edito-
rial suïssa A la Baconnière.  Sem-
bla ser una traducció opaca ja que 
en la portada surt el nom d’Auro-
ra Bertrana, tot i que a l’interior 
ja informa que és una traducció 
«traduit du catalán par Antoinet-
te de Montmollin».
Antoinette de Montmollin, 
conjuntament amb Jacquelline 
des Goutes, havia traduit  Para-
disos Oceànics al francés amb el 
títol de Fenua Tahití l’any 1943.
La narració, en primera perso-
na, relata la infantesa del prota-
gonista, Jaume Arruga, a partir 
dels seus records, fets passats fa 
més de cinquanta anys (la nim-
fa és una visió que va tenir un dia 
al bosc i de la qual s’enamorà). Va 
guanyar el premi Ramon Llull 
dels Jocs Florals de la Llengua 
Catalana a l’exili, el 14 de juny del 
mateix 1959. 
Amb paraules de la matei-
xa Bertrana, la Nimfa d’argila és 
«una noveleta que explica la vida 
d’un noi no massa llest i bastant 
sentimental. És una obra imagi-
nativa, a la qual, naturalment, s’hi 
mesclen records de la meva pro-
pia infancia. (jo mai he estat llesta 
i si bastant sentimental)»1.
L’espai geogràfic en el qual 
transcorre la novel·la són la ciutat 
de Girona, Blanes, i un poble de 
muntanya que té per nom Vilalta.
 La idea inicial en aquesta com-
paració dels dos corpus era inten-
tar desxifrar els espais geogrà-
fics de la novel·la per tal d’escatir 
si una de les poblacions narra-
des era Vilada i especialment Les 
Eres de Guardiolans. Tanmateix, 
la traducció literal en la gran ma-
joria de les descripcions de lloc fa 
impossible assegurar-ho, tot i que 
sembla ben evident que com a 
mínim van ser espai d’inspiració.
Segons Sílvia Roig a Innovación 
literaria y subversión de género el 
lloc i el moment en el qual trans-
corre l’acció de La nimfa d’Argila 
són els mateixos en els quals Au-
rora Bertrana es va criar: La Ro-
tonda (Girona), Blanes i Vilalta a 
la província de Girona. 
A Catalunya, però, el poble de 
Vilalta es troba al municipi de 
Vilanova de l’Aguda (La Nogue-
ra), i per tant, província de Lleida.
A part del fet que Vilalta és 
gairebé una paraula homòfona 
de Vilada, es descriu aquest in-
dret com un poble de muntanya, 
on hi ha el camí del Puigcorb, la 
casa del marquès, el mas Massa-
nell, i ens descriu un estany dar-
rera una paret emmerletada que 
és un lloc pintoresc i un paradís.
«El camí de Puigcorb» no l’he 
pogut localitzar, com tampoc no 
he localitzat masies com Ca n’Es-
priu o Can Torners.
Pel que fa al mas de Cal Mar-
quès a Vilada hi ha Cal Marquès 
tot i que no és com el descrit al 
llibre i Can Massanell fa pensar 
en «Cal Massana Vell».
Més curiós és el paradís on 
Jaume, el protagonista de la novel-
la, troba la Nimfa. Aquest espai 
és en un estany darrera una paret 
emmerletada. 
En tot Vilada tan sols he tro-
bat una paret emmerletada que 
encercla un jardí amb un estany 
al mig. És a Les Eres de Guar-
diolans al costat mateix del banc 
de pedra del davant de la capella 
de Santa Magdalena on Aurora 
s’asseia llargues estones.
Ramon Anglerill i Pons, qui 
va acollir Aurora Bertrana a Les 
Eres de Guardiolans, havia arre-
glat aquell espai pocs anys abans 
de la publicació de la novel·la. Se-
gons Ramon Anglerill Espelt 
«aquest pati el va arreglar el meu 
pare perquè l’únic que hi havia 
era un gran porxo enrunat que 
anys enrere s’havia incendiat. De-
via ser a principis dels 50. Hi va 
fer els merlets per fer bonic i al 
mig hi va fer una peixera orna-
mental rodona que té uns 75cm 
de fons». 
Menys el cas de Vilalta, tots 
els espais geogràfics de la novel·la 
són reals i perfectament identifi-
cables: Girona (carrer de la Força, 
el carrer de la Neu, el parc de la 
devesa, alguna casa nobiliària del 
barri gòtic, la vall de Sant Daniel, 
les Pedreres, etc), Blanes (la plat-
ja) i Llers a l’Empordà també són 
espais ben reconeixibles.
Mentre que tant Girona com 
Blanes són localitzacions on el 
protagonista se sent incomprès 
pels seus pares, reprimit pels 
mestres, i fastiguejat per la convi-
vència amb els seus cosins, a Vi-
lalta trobarà un paradís en lliber-
tat.
de La Nimfa d’Argila  
a Matinales rècit: anàlisi 
comparativa d’una traducció
Vicenç Massana Codina
La Nimfa d’Argila,  d’Aurora 
Bertrana, publicada per 
l’Editorial Albertí l’any 1959.
Matinales rècit és la traducció 
al francès de La Nimfa 
d’Argila publicada l’any 1964 
per l’editorial suïssa A la 
Baconnière.
22 L’EROL
Capítols de La Nimfa 
d’argila i Matinales rècit:
La Nimfa d ’Argila té 9 capítols: 
«Teresa», «Fades, nimfes, conills 
i altres criatures extraordinà- 
ries», «Marià», «Salvador», «Déu-
vos guard, amor», «Cortesía a 
la mort», «Hilari», «Elvireta», 
«Adéu-siau amor».
Matinales rècit té 8 capítols: 
«Teresa», «Marian», «Salvador», 
«Bonjour, amour», «Tribut à 
la mort», «Nouveau Mozart», 
«Elvireta», «Adieu, amour».
El primer i segon capítol de 
La Nimfa d’Argila estan recollits 
en el primer capítol de Matina-
les rècit.
Per altra banda, La nimfa d’ar-
gila té un capítol titulat «Hilari» 
que no hi és a la traducció fran-
cesa, i en canvi hi ha un nou capí-
tol que porta per nom: «Nouveau 
Mozart».
El penúltim capítol de La 
Nimfa d’Argila, «Elvireta», es tro-
ba també a Matinales rècit però 
en aquest cas està distribuïda la 
narració en dos capítols: «Nou-
veau Mozart» i «Elvireta».
A Nouveau Mozart ens explica 
la descoberta del sexe a la plat-
ja de Blanes. Un matí, aconsellat 
pels cosins, el protagonista s’acos-
ta a la platja i el que va veure li va 
fer tant fàstic que el dia després ja 
no va voler tornar a la platja. «No 
desitjava veure més parelles. Te-
mia que em fessin avorrir l’amor 
per sempre més». 
El capítol de «Hilari» està situ-
at a Girona. Al col·legi expulsen 
Hilari durant uns dies perquè un 
professor suposadament va tro-
bar-lo amb Jaume  jugant a «jocs 
prohibits» als lavabos (a marit 
i muller).  La reacció dels més 
grans i el càstig posen de relleu 
que el «nen» en la nostra cultu-
ra sempre és pensat heterosexual 
i que la societat castiga i humilia 
els nens per garantir la seva hete-
rosexualitat sigui la única alterna-
tiva sexual possible. 
És doncs el capítol més polè-
mic per aquest tractament de de-
núncia de l’heteropatriarcat i a 
falta de dades sobre el procés tra-
ductor ni la motivació de traduc-
ció em decanto per la hipòtesi de 
la censura com a causa de la seva 
eliminació a la traducció en fran-
cès, degut al caràcter conservador 
de la societat suïssa.
De fet, La nimfa d’argila és una 
novel·la molt atípica per l’època, 
per la qual cosa s’entén que la seva 
traducció hagi de tenir en compte 
el nou públic al qual s’adreça i te-
nir en compte per tant quin és el 
polisistema imperant. 
La comparació dels corpus dels 
dos llibres determinen que el mè-
tode traductor utilitzat per An-
toinette de Montmollin no és cap 
altre que el de la traducció litera-
lista en tots els capítols comuns, 
entenent la literalitat com la fi-
delitat a la lletra.
Per altra banda, en els capítols 
de «Nouveau Mozart» i «Elvire-
ta», la traducció és molt més re-
creadora (en part per obligació ja 
que no es poden fer referències a 
personatges o situacions del capí-
tol no traduit) i hi ha transforma-
cions de traducció. 
Aquesta traducció recreadora 
tan sols és possible en el cas de 
l’autotraducció, on l’autotraduc-
tor és un traductor, però privi-
legiat: (Tanqueiro: 2009). És un 
«lector model» que mai malin-
terpretarà l’autor i això li permet 
llicències en el momento de tra-
duir la seva obra, però amb les li-
mitacions pròpies de la traducció 
que són l’univers ficcional prees-
tablert.
Així doncs, atès al canvi d’es-
tratègia traductora en aquests dos 
capítols podem afirmar que Au-
rora Bertrana n’és la (auto)tra-
ductora o si més no és una tra-
ducció en coautoria.
Exemples de modificacions 
de traducció:
Modificació per canvi narratiu:
… trobar-me a Elvireta o Hilari...
…trouvez avec Elvireta, cousins, 
camarades d’ecole....
Modificacions per la llibertat 
d’autor:
- jo esperava que la mare em dei-
xés fer amistat amb algun noi 
del poble (a Vilalta no hi havia 
estiuejants)
- Je preferais me faire moine, ou 
partir pour les missions d’Afrique 
ou  de l ’Amazon.
Generalitzacions:
- Al lluny es veia una gran casa 
senyorívola.....em recordava la 
devesa de Girona i el d’alguna 
casa nobiliària del barri gòtic.
- Le jardin públic de Gérone et ce-
lui d’une demeure noble du quar-
ter gothiqye de la ville.
Modificació per agregat de ma-
tisos:
- Lluïa el sol i encara que no ens 
en tocava ni un raig…
- Il foisait un froid vif et mordant.
- Havia aprovat els exàmens 
d’ingrès al batxillerat i l’esde-
venidor s’estenia davant meu...
- J ’allais entrer au lycée, j ’y fe-
rais mon bachot. Après le bachot 
d’autres études plus difficiles vi-
endraient.
Notes
 1. »Fons Bertrana (Universitat de Giro-
na)». [entrevista a Aurora Bertrana]
Bibliografía:
Bertrana, Aurora: La nimfa d ’argila: 
apunts sobre la infància fracassada d’un 
noi babau i sentimental. Barcelona: Al-
bertí, 1959.
Montmollin, Antoinette: Matinales rè-
cit [La nimfa d’argila]. Neuchâtel: Edi-
tions de la Baconnière, 1964
Ramis, Josep Miquel: Autotraducció: de la 
teoria a la pràctica. 2014.
Roig, Sílvia: Aurora Bertrana, innovación 
literaria y subversión de género. Boydell 
&amp;  Woodbridge, 2016
Tanqueiro, Helena (1999): «Un tra-
ductor privilegiado. El autotraductor». 
Quaderns, revista de traducció, núm. 3.
Fons Bertrana (Universitat de Girona)». 
[entrevista a Aurora Bertrana].
Vicenç Massana Codina
Mur emmerletat de les Eres 
de Guardiolans prop el banc de 
pedra de l'església de Santa 
Magdalena de Guardiolans 
on Aurora Bertrana passava 
llargues estones. V.mAssAnA


DE LA NIMFA D'ARGILA A MATINALES RÈCIT: ANÀLISI COMPARATIVA D'UNA TRADUCCIÓ

https://www.raco.cat/index.php/Erol/article/download/332058/430664

DE LA NIMFA D'ARGILA A MATINALES RÈCIT: ANÀLISI COMPARATIVA D'UNA TRADUCCIÓ

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert