MARTÍ BAIGET, JOSEP

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 9Quaderns de Vilaniu, 65
UNA FAMÍLIA VALLENCA
Josep Martí Baiget
Aquell mes d’agost no va ser especialment calorós. Només la setmana anterior 
a la festivitat de la Mare de Déu es va fer notar la calor, aquella xafogor enganxifosa 
que, passades les hores matinals, fa que el dia sigui especialment sufocant i pesat. 
Feia dies que no plovia, només havia caigut una gotellada els darrers dies de juliol, 
i la secada es feia notar. Alguns veïns de Valls reclamaven a l’autoritat municipal 
que fes regar els carrers per evitar tanta polseguera: el 1919 encara no n’hi havia 
gaires d’empedrats, ni el carrer de la Cort ho estava del tot. Sort que els dies 
següents va refrescar una mica. La nit del 22 al 23 d’agost no va ser especialment 
calorosa, el termòmetre va baixar fins als 20 graus. El 23 d’agost de 1919 va caure 
en dissabte i, per tant, era dia de mercat. El casament s’havia de celebrar a punta 
de dia o a primera hora del matí, a tot estirar, com s’acostumava entre pagesos, 
obrers i menestrals. Calia tenir-ho tot enllestit abans de començar la jornada, i 
poder aprofitar millor el dia. 
La família Moncunill Rossell vivia a la casa que aleshores tenia al número 44 del 
carrer de Sant Antoni, la que fa cantonada amb l’actual carrer dels Mossos d’Esqua-
dra, que rebia el nom de Santa Úrsula com si es tractés d’una prolongació d’aquell 
carrer que transcorre paral.lel al de Sant Antoni. El 1919 la família era formada per 
la mare, Teresa Rossell Fàbregas, coneguda com a Francisca, i tres dels seus fills, dues 
noies, la Mercè i la Francesca, i un noi, en Laureà Moncunill Rossell, el nuvi. El pare, 
en Josep Moncunill Teixidó, forner i comerciant de farines, havia mort l’agost de 
1911, després d’una llarga i penosa malaltia, als 49 anys d’edat, i la seva filla Teresa 
havia traspassat el 1913, als 23 anys.
El dia del casament en Laureà Moncunill Rossell tenia 28 anys. Fins aleshores 
havia fet de pagès i de dependent. Era un home molt conegut i ja respectat a Valls, 
en particular en els cercles catòlics, on, des de la fundació de la Congregació Mari-
ana a finals de 1908, s’havia convertit en una peça clau de l’engranatge de l’entitat 
 QdV 65.indd   9 05/05/14   16:14
10 Quaderns de Vilaniu, 65
La família Moncunill-Rossell cap al 1911. Asseguts, Teresa Rossell Fàbregas i Josep Moncunill Teixidó, 
els pares. Drets al darrere, Teresa, Laureà, Mercè i Francisca. (Foto: Rozada)
que aplegava un important sector de la joventut vallenca, el que majoritàriament 
s’alineava a l’entorn del carlisme. Tenim constància que el 1912 era vicesecretari de 
la Joventut Jaumista i que aquell any ja formava part de la junta de la Congregació 
Mariana. Al llarg dels anys, en aquesta darrera entitat, hi va ocupar la major part dels 
càrrecs, i va participar activament en la propagació del seu ideari. De fet, en el curs 
de la seva vida, en Laureà Moncunill va estar vinculat a moltes entitats religioses, 
la qual cosa defineix, per si sol, el caràcter del seu profund sentiment religiós que 
va voler inculcar a tota la família: terciari de Sant Francesc, procurador del Sant 
Sepulcre, president de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, membre destacat 
de la Lliga de Perseverància.
La família Cirac Fontova era aragonesa, originària de Casp, i vivia des de la 
seva arribada a la ciutat al número 27 del mateix carrer de Sant Antoni, veïna, per 
tant, de la família Moncunill Rossell. Els pares, José Cirac Marco —sastre— i Ni-
colasa Fontova Val, i set fills, Nicolás —també sastre—, Josefa, Agustina, José —un 
altre sastre—, Manuel, Assumpció Cirac Fontova, la núvia, i Eugeni. Els més grans 
i l’Assumpció eren nascuts a Casp, els altres a Batea, i el més petit a Valls. Cal fer 
avinent que la professió de sastre, fins a meitat del segle XX, era molt corrent i 
necessària. Els vestits fets en sèrie —allò que se’n digué prêt-à-porter— gairebé no 
 QdV 65.indd   10 05/05/14   16:14
 11Quaderns de Vilaniu, 65
José Cirac Marco i Nicolasa Fontova Val, avis materns. (Foto:  Arxiu familiar)
existien i la gent que podia anava a cal sastre perquè els els fes a mida. Els sastres 
de Valls configuraven en aquesta època un curiós mosaic de tendències polítiques 
que reflectia les inclinacions del conjunt de la població: Joan Garreta, Josep Gazo, 
Victorià Casaprima, Fermí Grimau, Gabriel Boronat, Josep M. Català, Josep Martí 
Sabaté, Josep Martí Jordà, Francisco Arcega, Albert Batalla, Josep Garriga, José Cirac, 
Nicolás Cirac. Amb tot, les sastresses i modistes eren molt més abundants, però 
com que la majoria treballaven als tallers dels sastres, això les convertia en invisibles.
El trajecte que havien d’emprendre els nuvis des de les seves respectives cases 
fins a l’església arxiprestal de Sant Joan havia de seguir els carrers de Sant Antoni, 
Major i plaça del Blat. S’havia d’intentar evitar el brogit de venedors, hortolans i 
pagesos que, essent dia de mercat, ocupaven el centre de la població, i, en particular, 
els carrers que acabem d’esmentar, situats comercialment i geogràfica al cor de la 
ciutat. Quan els nuvis, cadascun amb la seva respectiva família, van anar caminant 
vers l’església tot just devien notar un alè d’aire fresc i sec, del nord. A l’altar de 
la Mare de Déu de la Candela els estaven esperant alguns familiars propers i els 
testimonis, en Tomàs Caylà, aleshores prefecte de la Congregació Mariana i a qui 
tot just feia quatre mesos que havien assassinat el pare, i n’Ismael Roca, un ebenista 
de Moià que vivia gairebé a tocar de ca Moncunill, i que era company d’en Laureà 
Moncunill. La matrimonial unió fou beneïda pel director de la Congregació, el Dr. 
Manuel Tarrés.
 QdV 65.indd   11 05/05/14   16:14
12 Quaderns de Vilaniu, 65
El matrimoni Moncunill-Cirac, Assumpció Cirac Fontova i Laureà Moncunill Rossell, l’any 1919. (Foto: 
Pere Català Pic)
El mateix dia que es produí el casament entre en Laureà Moncunill i n’Assumpció 
Cirac, la premsa local encara anunciava a la portada —l’anunci va començar a sortir 
el 26 de juliol— el traspàs de la Llibreria Catòlica, una llibreria situada al número 42 
del carrer de Sant Antoni, a tocar, doncs, de ca Moncunill, amb més de vint-i-cinc 
anys d’existència a la ciutat. Estava regentada per en Bonaventura Balañà, que es distingia, 
tant ell com la llibreria —a més de la manifesta inclinació religiosa que mostrava el seu 
nom—, per la seva complicitat amb el carlisme. Com a mostra, fem constar que, a 
finals del segle XIX, s’anunciava a la premsa de Tarragona com a sucursal a Valls d’una 
de les més acreditades fàbriques «de objetos y ornamentos para el culto católico 
como son: capas, casullas, cálices, copones, crucifijos, imágenes sacras… Gran sur-
tido de retratos de D. Carlos, la Familia Real, D. Jaime», a banda de despatxar tota 
la premsa carlina de l’època. 
Pensem que el traspàs de la llibreria es va produir a causa de l’estat de salut del 
seu propietari, i al fet que el seu fill, en Francesc d’A. Balañà, havia estat nomenat 
director de la sucursal que aquell mateix any havia obert la Caixa de Pensions per 
a la Vellesa i d’Estalvis al carrer de la Cort. La sobtada mort del llibreter Bonaven-
tura Balañà, a primers de desembre de 1919, va trastocar els plans del traspàs de 
la llibreria per la manca d’entesa entre els hereus del finat. Cal pensar, però, que 
 QdV 65.indd   12 05/05/14   16:14
 13Quaderns de Vilaniu, 65
La família Moncunill-Cirac completa el dia que va celebrar la primera missa el fill Lluís M., el 15 de 
setembre de 1957. (Foto: Gurí)
l’afinitat entre en Francesc d’A. Balañà i en Laureà Moncunill devia aplanar el camí 
cap a un ràpid acord comercial. Hi havia entre si molts punts de confluència: eren 
veïns i, per tant, es coneixien d’infants; eren de la mateixa lleva, tots dos es movien 
en l’entorn del jaumisme i de la redacció del setmanari Joventut; els dos eren pro-
fundament religiosos. En Francesc d’A. Balañà havia trobat la persona idònia per 
donar continuïtat a la llibreria.
El mes de juny de 1920 es va anunciar la subhasta pública d’uns béns procedents 
de la Llibreria Catòlica per valor de mil cinc-centes quaranta-cinc pessetes, que era 
la quantitat que reclamava la cunyada del finat. El fet que del material subhastat ja 
en fos dipositari en Laureà Moncunill fa pensar que l’acord pel traspàs de la llibre-
ria ja existia, però la seva execució estava pendent de la resolució que adoptés la 
justícia. Sigui com sigui, en Laureà Moncunill va començar a anunciar a la premsa 
local el nom de la seva Llibreria Religiosa (antiga Llibreria Catòlica) a partir del 
mes d’agost d’aquell 1920. La llibreria s’havia traslladat uns quants metres més 
enllà, però a l’altra banda del carrer, al costat de ca Viola, al número 43, on posà 
casa el nou matrimoni.
El negoci familiar iniciava el camí just quan l’esposa estava a punt d’esdevenir mare 
per primera vegada. A meitat d’octubre d’aquell mateix any va néixer na Maria del 
Pilar Moncunill Cirac. El nucli familiar començava a créixer. L’any següent va veure 
la llum na Montserrat. El 1923 en Josep. Després van venir gairebé en intervals 
 QdV 65.indd   13 05/05/14   16:14
14 Quaderns de Vilaniu, 65
anuals, en Laureà (1924), en Francisco (1925). N’Assumpció i en Joan (1926), l’una 
a començament d’any i l’altre al final. Na Maria (1928), en Jesús (1929), en Nicolau 
(1930), un infant que no va viure (1931), en Lluís M. (1933), n’Àngela Maria (1934), 
l’Ignasi (1937) i l’Antonio (1940). La família restava completa.
Mentre la família s’anava completant, el negoci també havia crescut. No podem 
pensar que el que el 1920 s’anomenava llibreria era el mateix que avui podríem 
considerar. Ja hem vist que a la Llibreria Catòlica d’en Bonaventura Balañà s’hi 
venien fins i tot els ornaments del culte. Al primer anunci de la Llibreria Religiosa 
d’en Laureà Moncunill hi trobem objectes d’escriptori, llibres ratllats, tintes, pos-
tals, devocionaris, estampes, lectures recreatives i treballs manuals. Amb el temps, 
s’hi venen imatges de sants, màquines d’escriure, capses de cartró, escapularis, 
rosaris, medalles, gojos, s’hi faran subscripcions. Només cal ressenyar que a la Guía 
Comercial de Valls, de 1949, la Llibreria Moncunill, aleshores ja traslladada des de feia 
uns quants anys al carrer de la Cort, amb tota la família, s’anunciava als apartats 
d’imatges, joguines, llibreries, llibres ratllats i premsa. Hem escrit Llibreria Moncunill 
gairebé d’una forma inconscient. De fet, tot i que el nom de Llibreria Religiosa el 
va mantenir durant molts anys, popularment es va imposar gairebé des del primer 
moment el de Llibreria Moncunill com també la impremta va portar aquest nom, 
donant fe del paper que socialment i familiar jugava en Laureà Moncunill, autèntic 
pal de paller de tot el nucli. 
Amb el pas dels anys, la llibreria de la família Moncunill, tot i que va mantenir 
fins al final aquell esperit de servei en la diversitat de productes que oferia a la seva 
clientela, va anar agafant una estètica més pròxima al concepte de llibreria que de 
papereria. Com escrivia en Pere Altès, amb motiu del seu tancament l’any 1998, 
«tant pel caient religiós com pel que feia a llibreria o papereria, si una cosa no la 
trobàveu a ca Moncunill, no calia que la busquéssiu en cap altre lloc de Valls […]. 
Tot fa feix perquè la Llibreria Moncunill pugui passar per la història de la ciutat amb 
la categoria d’institució».
Una llibreria també havia de fer els recordatoris i val a dir que, en aquella època, 
es feien recordatoris i estampes de qualsevol mena de celebració religiosa, i se’n 
feien moltes, a més dels més coneguts de la primera comunió i dels funerals. Sempre 
calia imprimir-hi algun text i això feia com a gairebé imprescindible la vinculació a 
una impremta. Així ho feia l’impressor Eduard Queralt al carrer de la Carnisseria, 
i així ho havia fet la impremta La Catalana quan era al carrer de la Cort a finals 
del segle XIX, vinculant llibreria i impremta. En Laureà Moncunill, doncs, a partir 
de 1924 ja pagava l’impost industrial per tenir una Minerva a casa, una màquina 
tipogràfica de petites dimensions que permetia imprimir qualsevol dels petits for-
mats que es despatxaven en una llibreria. La Minerva era en aquesta època, i ho 
va ser durant molts anys, la màquina més utilitzada en tipografia. Però no només 
s’imprimien estampes. El gener de 1925 el portaveus de la Congregació Mariana, el 
periòdic mensual Estel Marià, ja el feien a la impremta Moncunill. Aviat van arribar 
els llibres i els programes de festa major. El creixement de la impremta va obligar al 
 QdV 65.indd   14 05/05/14   16:14
 15Quaderns de Vilaniu, 65
trasllat de la llibreria al carrer de la Cort. El 19 de febrer de 1939 s’hi va imprimir 
el primer número d’un full parroquial en català al qual les autoritats del nou règim 
no van deixar tenir continuïtat, i el 26 de febrer es convertia en Hoja Parroquial, en 
castellà. Després de la mort d’en Laureà Moncunill, el 1974, la Minerva encara va 
imprimir durant bastants anys.
Però l’aglutinant de tota l’activitat familiar era la religió. Les convençudes cre-
ences familiars del pare i de la mare eren les que donaven sentit a la seva vida. 
Tota la seva activitat ciutadana, comercial, familiar, íntima, girava a l’entorn de la fe 
i la devoció. Des de les conferències pronunciades abans dels anys vint contra la 
immoralitat en alguns espectacles i el cinema fins a la vigilància de les catifes del 
Corpus que es feien davant de la llibreria als anys quaranta i cinquanta. Des de l’activa 
participació en entitats religioses al llarg de tota la vida, fins a donar cobertura i 
emparar a casa seva cerimònies religioses de tota mena durant la Guerra Civil, amb 
l’altíssim risc que això comportava. L’altar que en aquest sentit s’habilità en una de 
les habitacions de ca Moncunill, potser no hauria estat respectat en cap altra casa, 
i, segurament, aquest respecte era la conseqüència de l’honestedat, de la integritat 
sense estridències i del sacrifici en silenci.
Oratori parroquial instal.lat canònicament a casa de la família Moncunill-Cirac durant la Guerra Civil. 
(Foto: Arxiu familiar)
 QdV 65.indd   15 05/05/14   16:14
 QdV 65.indd   16 05/05/14   16:14


UNA FAMÍLIA VALLENCA

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/download/331531/422235

UNA FAMÍLIA VALLENCA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert