research

Exclusio propter dotem: los pactos de renuncia a la legítima futura en el derecho romano

Abstract

A l'època medieval, a Catalunya, com a França i a Itàlia, era comú excloure de la successió paterna les filles que eren dotades. L'exclusio propter dotem era contrària als principis del dret romà. Amb la recepció del dret romà va ser necessari salvar aquest impediment. A Catalunya es va recórrer al dret canònic, en el qual, segons la Decretal sisena de Bonifa- ci VIII, de 1298, el pacte de renúncia de la filla dotada era vàlid si es prestava jurament en aquest sentit. A França, l'evolució i el procés de romanització d'aquell dret va ser diferent en la regió de droit non écrit (nord de França) de la regió de droit écrit (sud de França). Per una banda, el costum va ser la font de legitimació de la institució a la regió del nord de França, on regia el droit coutumière. De l'altra, al sud de França estava vigent el dret escrit i influenciat pel dret romà. A Itàlia, com al sud de França, la font legitimadora va ser l'estatut municipal.En la época medieval, en Cataluña, como en Francia y en Italia, era usual excluir de la sucesión paterna a las hijas que eran dotadas. La exclusio propter dotem era contraria a los principios del derecho romano. Con la recepción del derecho romano fue preciso salvar este escollo. En Cataluña se recurrió al derecho canónico, en el que, según la Decretal sexta de Bonifacio VIII, de 1298, el pacto de renuncia de la hija dotada era válido si se prestaba juramento en este sentido. En Francia, la evolución y el proceso de romanización del mismo fue diferente en la región de droit non écrit (norte de Francia) respecto a la región de droit écrit (sur de Francia). Por un lado, la costumbre fue la fuente de legitimación de la institución en la región del norte de Francia, donde regía el droit coutumière. Por el otro, en el sur de Francia estaba vigente el derecho escrito e influenciado por el derecho romano. En Italia, como en el sur de Francia, la fuente legitimadora fue el estatuto municipal.In mediaeval times, it was common in Catalonia – and indeed in France and Italy – to exclude dowered daughters from paternal succession. Exclusio propter dotem ran counter to the principles of Roman law. With the transposition of Roman law it was necessary to safeguard this stumbling block. In Catalonia, recourse to canon law was sought: the sixth decretal of Boniface VIII from 1298 determined that the covenant to waive a dowered daughter was valid if an oath was taken. In France, the development and Romanisation process in relation to said covenant differed in the region of droit non écrit (northern France) from the region of droit écrit (southern France). In the case of the former, custom formed the basis for legitimising the institution in northern France where droit coutumier prevailed; however, in southern France, the region of droit écrit, statutory law – influenced by Roman law – was in force. In Italy, as with southern France, the municipal statute afforded the legitimising source

    Similar works