Compuesta de tres retratos de sendos artistas victimizados por las monarquías católicas en el convulsionado siglo XVI, la novela histórica Tríptico de la infamia (2015) del escritor colombiano Pablo Montoya puede leerse como una transposición ecfrástica de la iconografía en torno a la leyenda negra. El tríptico narrativo de Montoya no se limita a desplegar y descodificar un corpus visual centrado en las atrocidades ocurridas en el contexto de las pugnas religiosas en el Viejo Mundo y los horrores de la empresa colonizadora en el Nuevo Mundo, sino que reescribe la historia a través de un lenguaje visual. La recreación imaginativa de la vida de los artistas a partir de sus crónicas pictóricas propulsa una escritura del pasado en la que el diálogo entre literatura, pintura e imágenes archivadas en la memoria colectiva lleva a una interpretación actualizante y revisionista del pasado.Composta de tres retrats d'ambdós artistes victimitzats per les monarquies catòliques en el convulsionat segle XVI, la novel·la històrica Tríptico de la infamia (2015) de l'escriptor colombià Pablo Montoya pot llegir-se com una transposició ecfràstica de la iconografia entorn de la llegenda negra. El tríptic narratiu de Montoya no es limita a desplegar i descodificar un corpus visual centrat en les atrocitats que van tenir lloc en el context de les pugnes religioses en el Vell Món, sinó que reescriu la història a través d'un llenguatge visual. La recreació imaginativa de la vida dels artistes a partir de les seves cròniques pictòriques propulsa una escriptura del passat en què el diàleg entre literatura, pintura i imatges arxivades en la memòria col·lectiva porta a una interpretació més actual i revisionista del passat.Portraying three different artists who were victimized by the Catholic monarchies in the agitated sixteenth century, the historical novel Tríptico de la infamia (2015) by the Colombian author Pablo Montoya can be regarded as an ekphrastic transposition of the iconography of the anti-Spanish Black Legend. Montoya's narrative triptych does not only display and decode an imagery that revolves around the atrocities that took place in the context of the wars of religion in the Old World and the horrors of the colonizing enterprise in the New World, it also revisions history by means of a visual language. Indeed, the imaginative recreation of the artists' lives through their visual chronicles triggers a writing of the past in which the dialogue between literature, painting and images archived in the collective memory leads to a reinterpretation of the past which makes present what it remembers
