Keating, Clara

Nussbaum, Luci

Estudo Geral

Introdução/Introducció

Copyright © 2015  
ISSN 1887-4606 
Vol. 9(1-2), 1-6 
www.dissoc.org 
 
 
 
 
 
___________________________________________________________ 
 
Número especial dedicado a EDiSo 
 
___________________________________________________________ 
 
Introdução/ Introducció 
 
Clara Keating 
Universidade de Coimbra  
Luci Nussbaum 
Universitat Autònoma de Barcelona 
 
 
  
Discurso & Sociedad, Vol. 9(1-2), 1-6  2 
Clara Keating & Luci Nussbaum, Introduçao / Introducció 
______________________________________________________________________ 
 
 
As sociedades humanas contemporâneas revelam altíssimos graus de 
complexidade, aliada a tempos e ritmos acelerados de transformações 
históricas, sociais e culturais profundas, que colocam às ciências humanas e 
sociais o constante desafio de romper com as suas próprias tradições e 
limites disciplinares. Este desafio é particularmente crítico no que diz 
respeito aos estudos da linguagem quando estes se expõem à luz destes 
processos sociais, históricos e culturais complexos, sempre permeados por 
momentos semióticos. A crescente maturidade dos estudos da linguagem 
orientados para o uso, o texto, o discurso e a conversa (van Dijk, neste 
número), assim como as contribuições sucessivas da teoria crítica e social, 
da filosofia, das artes e das Humanidades para a relevância mútua entre 
práticas discursivas e processos históricos, sociais e culturais são 
acompanhados por uma preocupação constante com as dinâmicas de 
desigualdade, produzidas e contestadas na interação e atividade semiótica e 
linguística quotidianas (Martin-Rojo, neste número). Eles exigem, da parte 
de quem articula discurso e sociedade, o desafio permanente de cruzar 
saberes disciplinares, e neste exercício, confrontar-se com os limites dos 
seus próprios campos. Destas preocupações, aliadas a conjunturas 
académicas altamente propícias ao fechamento disciplinar, surgiu a 
necessidade de criar lugares de fala e espaços de diálogo, que motivaram o 
desenvolvimento da associação de estudos do discurso e sociedade – EDiSo 
– que agora apresentamos. 
 Aquest volum té dos propòsits connectats.  D’una banda, pretén 
oferir al gran públic una presentació de l’associació EDiSo i, de l’altra, 
recull en forma de text algunes de les contribucions i discussions que va 
aplegar en el I Simpòsium Internacional EDiSo 2014, Estudis sobre Discurs 
i  Societat, celebrat a Sevilla els dies 15 i 16 de maig de 2014.  
 L’organització del Simpòsium suposà un repte notable per a les 
persones de la comissió directiva, implicades totes en les activitats del 
congrés, per a les diferents comissions de treball que constituïen en aquell 
moment el nucli central de l’associació, molt particularment, per a la 
Comissió de Congressos i, més encara, per a Gloria Álvarez Benito i Olga 
Cruz Moya, que eren in situ vetllant per al bon funcionament de tot plegat, 
abans i durant la trobada, amb l’ajut d’estudiants de la Universidad de 
Sevilla, mentre la Comissió de Comunicació, coordinada per Celso Álvarez 
Cáccamo, es dedicava a enllestir la web, les llistes de distribució i d’altres 
recursos per a l’esdeveniment. Ara bé, la reunió no hauria estat possible 
sense la contribució de les nombroses persones que van donar un cop de mà 
en tasques diverses i complexes, ni tampoc sense l’entusiasme de sòcies i 
socis que van respondre a la crida de Sevilla, presentant comunicacions a 
seminaris i tallers, penjant els seus pòsters, moderant sessions, actuant com 
Discurso & Sociedad, Vol. 9(1-2), 1-6  3 
Clara Keating & Luci Nussbaum, Introduçao / Introducció 
______________________________________________________________________ 
 
discusants i participant en els debats
1
. L’assemblea general d’EDiSo, així 
com la cloenda del simpòsium, foren una mostra multimodal de l’eufòria 
produïda pel llançament públic in praesentia d’EDiSo. 
 El primer text del volum conté la presentació d’EDiSo, redactada per 
la seva presidenta, Luisa Martín Rojo (Universidad Autónoma de Madrid) 
en la qual es fa memòria de la creació de l’associació, esmentant el paper 
clau que hi tingué Teun A. van Dijk. Luisa Martín Rojo justifica amb raons 
sociopolítiques i acadèmiques el naixement d’EDiSo i assenyala les tasques 
pendents per a l’enfortiment d’un projecte de disseny innovador i 
participatiu. 
 En el segon text d’aquest número, Teun A. van Dijk rememora 
“Cincuenta años de estudios del discurso”. L’article, que constitueix la 
versió escrita de l’entrevista que es realitzà a l’autor en el simpòsium de 
Sevilla, té l’enorme valor de situar els diferents ‘enfoques orientados a un 
análisis del uso del lenguaje que trasciende el nivel de las palabras y las 
oraciones y que toman el texto, el discurso o la conversación como la 
unidad fundamental de análisis’. A continuació d’aquesta primera part del 
text, de lectura obligada per a estudiants i també per a persones més 
expertes, trobareu una apassionant autobiografia professional i de recerca de 
l’autor, testimoni i agent del naixement i consolidació dels estudis del 
discurs, les seves pròpies perspectives així com aquelles que, segons el 
parer de Teun A. van Dijk, marquen el futur del camp en diversos àmbits de 
la vida social i de les ciències del llenguatge.  
 El volum conté després un conjunt d’articles seleccionats entre les 
contribucions als seminaris organitzats en el simpòsium al voltant de 
diverses temàtiques dels estudis del discurs
2
. Cada un dels articles 
seleccionats és precedit per un text que, segons els casos, situa la cada 
qüestió concreta dins els estudis del discurs, presenta el conjunt de les 
intervencions que animaren els seminaris o reflecteix les discussions que hi 
van aflorar.  
 En primer lloc, Manuela Romano, de la Universidad Autónoma de 
Madrid, dins el seminari ‘Discurs, moviments i xarxes socials’ (coordinat 
per Adil Moustaoui i Luisa Martín Rojo), analitza, en el seu article “La 
protesta social como ‘laboratorio’ de creatividad metafórica”, el 
funcionament de la metàfora en la creació d’eslògans en la protesta social 
espanyola recent, a partir d’aproximacions sociocognitives i multimodals al 
fenomen. El text que precedeix l’article, redactat per David Block 
(ICREA/Universitat de Lleida), reflexiona al voltant de dos constructes clau 
que afloraren durant las discussions en el seminari: poder i moviments 
socials.   
 En segon lloc, dins el seminari ‘Discurs, humor i gènere’ (coordinat 
per Leonor Ruíz Gurillo i Olga Cruz Moya), Elena Méndez (Universidad de 
Discurso & Sociedad, Vol. 9(1-2), 1-6  4 
Clara Keating & Luci Nussbaum, Introduçao / Introducció 
______________________________________________________________________ 
 
Sevilla) aborda en el seu article “‘Mujeres alteradas’. La autoironía de grupo 
como liberación de tabúes femeninos”, des de la perspectiva de l’anàlisi 
crítica del discurs i de la teoria de l’enunciació, l’humor femení en vinyetes  
publicades en una revista femenina de l’Argentina. Precedeix l’article un 
text de Leonor Ruiz Gurillo (Universidad de Alicante), en el qual l’autora 
relata la discussió i el debat esdevinguts durant el seminari.  
  En tercer lloc, en el marc del seminari ‘Discurs i societat’ (coordinat 
per Gloria Álvarez Benito i Carmen Gregori-Signes), Viviane Resende 
(Universidade de Brasília), en el seu article “Violência simbólica: 
representação discursiva da extrema pobreza no Brasil - relações entre 
situação de rua e vizinhança”, analitza la representació de la pobresa en els 
mitjans de comunicació, adoptant perspectives que emanen de l’anàlisi 
crítica del discurs. Precedeixen l’article sengles textos de Catalina Fuentes 
(Universidad de Sevilla) i Joan Manuel Oleaque (Universidad Internacional 
de Valencia), en els quals autora i autor reporten las comunicacions 
presentades en algunes sessions i discuteixen algunes de llurs dimensions. 
Per causes diverses, no es va poder recollir el conjunt de discussions que 
sorgiren en aquest seminari, que acollí el major nombre de presentacions del 
conjunt del simposi
3
.  
 En quart lloc, Elena Leal (Universidad de Sevilla) és autora de 
l’article “La enfermedad ‘extraordinaria’ como noticia en las relaciones de 
sucesos: estructuras lingüísticas y estrategias discursivas”, presentat en el 
marc del seminari ‘Discurs i salut’ (coordinat per Carolina Figueras i 
Antonio Bañón Hernández). En aquest estudi es realitza una anàlisi històrica 
del tractament informatiu de la malaltia com a construcció discursiva de la 
salut, materialitzada en estratègies lingüístiques que varien d’una època a 
una altra. El text que precedeix l’article, elaborat por Carolina Figueras 
(Universitat de Barcelona) i Antonio Bañón (Universidad de Almería) situa 
el camp dels estudis de discurs i salut, alhora que planteja alguns dels 
aspectes que emergiren en el conjunt de comunicacions.  
 En cinquè lloc, dins el seminari ‘Discurs, multilingüisme i 
migracions’ (coordinat per Clara Keating, Susana Martínez Guillem i 
Mohamed El-Madkouri), Gabriela Prego i Luz Zas (Universidade de 
Santiago de Compostela) en el seu article “Identidades en los márgenes de 
la superdiversidad: prácticas comunicativas y escalas sociolingüísticas en 
los nuevos espacios educativos multilingües en Galicia”, estudien la manera 
com els actors socials laminen i projecten en els intercanvis comunicatius la 
nova distribució jeràrquica, policèntrica i translocal de las llengües en las 
noves ecologies multilingües i les repercussions d’aquests processos en la 
reproducció de identitats. El text d’Eva Codó (Universitat Autònoma de 
Barcelona), que precedeix l’article de Prego i Zas, identifica les principals 
línies compartides pels diferents treballs presentats i planteja reptes de futur 
Discurso & Sociedad, Vol. 9(1-2), 1-6  5 
Clara Keating & Luci Nussbaum, Introduçao / Introducció 
______________________________________________________________________ 
 
per a la investigació en els àmbits del seminari. 
Finalment, José Ribamar Lopes (Universidade Federal do Piauí) i 
Denise Tamaê (Governo do Estado do Goiás) redacten l’article, presentat en 
el seminari ‘Discurs i educació (coordinat per Gloria Álvarez Benito i 
Carmen Gregori-Signes), “Educação inclusiva no Brasil: discursos e 
práticas de letramento”, en el qual  exposen els resultats d’una recerca 
realitzada mitjançant procediments etnogràfics i d’anàlisi crítica del discurs 
en contextos d’educació especial. Tampoc, por motius diversos, no var ser 
possible de recopilar les discussions que sorgiren en aquest seminari. No 
obstant, les editores d’aquest volum redactaren algunes notes relatives al 
conjunt de comunicacions presentades en el seminari i en referència a la 
temàtica de discurs i educació en d’altres instàncies del simposi. 
Resultando do trabalho apresentado por aquele/as que se 
disponibilizaram a partilhar e a refletir críticamente sobre a articulação entre 
discurso e sociedade a partir das suas próprias áreas, este número apresenta 
uma cartografia plural e necessariamente parcial, tanto das áreas temáticas 
como das abordagens disciplinares emergentes. Nela co-habitam registos 
académicos e linguísticos, configurados pelos regimes disciplinares e 
geopolíticos em que investigadores e suas línguas se encontram, situados 
em tradições distintas em contextos ibero-americanos. O equilíbrio é 
exigente. Também por isso, e pela coragem de avançar para uma 
interdisciplinaridade que rompe com tradições estabelecidas, ela corre o 
risco de se revelar incómoda, como diz Luisa Martín Rojo, abrindo novas 
interrogações nos estudos do discurso que apontam para aquilo que falta 
fazer, questionar e reinventar. Mas afinal, não é para isso que aqui estamos? 
    
Notes 
 
1
 A més de les contribucions d’aquest volum, el simpòsium va acollir dos tallers: a) 
Metodologia de recerca, coordinat per Carmen Gregori-Signes i  Gloria Álvarez Benito, i b) 
Perspectives i eines en l’anàlisi de dades, coordinat per Olga Cruz Moya, Luci Nussbaum i 
Celso Álvarez Cáccamo;  un fòrum de grups de recerca, així com sessions de pòsters, 
coordinades per Gloria Álvarez Benito i Carmen Gregori-Signes. 
2
 La resta de contribucions presentades en els seminaris, així como aquelles que 
integraren els tallers de metodologia de la recerca i d’anàlisi de dades, i els pòsters podran 
trobar acollida a EDiSo Working Papers, publicació el naixement de la qual es gestà durant 
el simpòsium, a la Comissió de Publicacions, coordinada per Carmen Gregori-signes.  
3
  A més de las comunicacions que es presenten i discuteixen en els textos de Catalina 
Fuentes i Juan Manuel Oleaque, presentaren propostes per a aquest seminari les següents 
persones: José Cezinaldo Rocha Bessa,  María Córdoba Rodríguez, María Galán García, 
Antonio Gaspar Galán i Nieves Ibeas Vuelta, Francisco Miguel Ivorra Pérez, Agustina 
Jakovchuk, José M. López Martín, Júlio César Machado, Michael O'Mara Shimek, Samuel 
Ponsoni, Carlos Alberto Turati.  
 
Discurso & Sociedad, Vol. 9(1-2), 1-6  6 
Clara Keating & Luci Nussbaum, Introduçao / Introducció 
______________________________________________________________________ 
 
 
Notes biogràfiques 
 
 
 
Clara Keating é Professora Auxiliar no 
Departamento de Línguas, Literaturas e 
Culturas da Faculdade de Letras da 
Universidade de Coimbra (DLLC/FLUC); 
investigadora e membro do Núcleo de 
Humanidades, Migrações e Estudos para a Paz 
no Centro de Estudos Sociais. Doutorada e 
mestre em Linguística (Lancaster, Ph.D e 
Cambridge, M.Phil), desenvolve um olhar 
etnográfico, discursivo, e sociocultural para os 
fenómenos do multilinguismo, alfabetização, 
letramento e aprendizagem informal em 
contextos migratórios, partindo de uma 
perspetiva performativa e material da 
linguagem como acção e actividade 
textualmente mediada. Os seus cursos em 1º, 2º 
e 3º ciclo incidem nos estudos 
sociolinguísticos, de alfabetização e discurso, 
em diálogo com os estudos sociais, feministas, 
culturais e da antropologia. 
 
 
Luci Nussbaum és professora del 
Departament de Didàctica de la Llengua i la 
Literatura i de les Ciències Socials de la 
Universitat Autònoma de Barcelona i pertany 
al Grup de Recerca en Ensenyament i 
Interaccions Plurilingües (GREIP), que ha 
dirigit fins 2014. S’ha especialitzat en l’estudi 
de pràctiques plurilingües en contextos de 
multilingüisme social, particularment en 
situacions educatives, des de perspectives de la 
sociolingüística interaccional i de l’anàlisi 
conversacional. 
 
 
 
 
 


http://estudogeral.sib.uc.pt/jspui/bitstream/10316/43788/1/Keating%20-%202015%20-%20Introducci%c3%b3.pdf

Introdução/Introducció

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Estudo Geral

Estudo Geral