Gonzalvo Valls, Lucas

Catalan

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Ànguelos Sikelianós (1884-1951)  Traduccions: Lucas Gonzalvo Valls  La consciència de la meva raça   Ilíada secreta (Atenes, 1915)  Oh fervor de la meva vetlla, insomne Ilíada secreta!  Oh set de lʹHeroi, peples rabents com les ombres dels núvols a la primavera davant la muntanya, enfront del seu cor fresc;  serenor ignorant, com un àlber arrelat a la font, gronxant-se a la brisa terral;  còlera més dolça que la fragància del fum de la torxa a lʹaire lliure en la seva profunda alenada!  (Oh oratge de lʹaurora, verda aroma del Pèlion que a través dels narius esbatanats al tendre paladar tʹatures i com un rierol cristal·lí flueixes dins les meves entranyes!)  Els membres, en la rosada de la muntanya, són més freds que de matí la branca dʹescorça tendra del plataner!  Vet aquí: la lleugeresa ha esdevingut carn i es belluga la frescor dins el cor inflexible, talment lʹabella 246                                                                                                                   Αέρηδες – Torre dels Vents 1 (2020). e-ISSN: 2660-9681. pàgs. 245-251 que amb lʹala, bevent-ne, fa onejar lleugerament el gran ull de la font!  On és lʹobstacle? On, el combat feixuc?  El taló sʹalegra de la terra, fresc com un fruit auroral, i el cos descansa en la seva eterna harmonia primaveral!  Tot és, davant la teva virginitat intacta, com molts cavalls que, enjovats a lʹavantguarda, et disposes de sobte a governar!  Però, abans que el teu llarg fuet provi de separar-los els caps, que en la plàcida espera els acosten lʹun a lʹaltre, amoixant-se els colls,  i abans que el cos sencer, alçat de terra dʹun plegat, seʹt dreci per damunt de totes les gropes com per damunt dʹuna ona impetuosa,  la teva Victòria ha fugit la primera, dard invisible, per damunt de tots els objectius!  Oh jovenesa nua de lʹHeroi, ajaçada vora el Centaure mentre lʹescolta, com un home que a lʹestiu, darrera una roca, sʹabeura el cor i el cos a la fontana de lʹombrada frescor!   Oh aflicció de lʹHeroi, que, com un minyó Traduccions literàries: Ànguelos Sikelianós (1884-1951)                                                                                                                                         247 esguardant el sol en la posta mentre li pren tot lʹor eteri del capvespre flamejant, en la creació i en la seva pròpia ànima, resta ferit i ple de ràbia perquè Apol·lo li ha robat la preuada joguina de lʹalegria!  I, oh alegria inesperada, en girar els ulls envers la mar oberta, amb tota la seva ànima lliurada al ball del mestral; oh record profund de sa mare; en la seva oïda el tornaveu dels Tritons invisibles; vasta onada del capvespre, cada cop més alta i turgent!  Així com el llebrer inestimable, que en lʹabrivada per caçar una cérvola, no encerta lʹobjectiu per la seva pròpia rapidesa i rellisca endavant sobre les seves pròpies ungles, i lluita més contra el seu vigor que contra lʹanimal, fins que, ajustant la carrera amb marrades sobreres,  a la fi lʹateny i, encamellant-sʹhi tot dʹuna, amb totes les dents clavades al bescoll, li doblega el llom talment un arc, així també tu avantatjaves la vida amb lʹabrivada de la teva empenta,  abans dʹestrènyer-la sota el teu genoll indòmit, encara tremolosa!  Oh ombra de lʹHeroi, ha arribat una hora en la meva vida que, com els aqueus, havent abatuda la Tròada, amb el cor somort com un aiguamoll, indecisos, 248                                                                                                                   Αέρηδες – Torre dels Vents 1 (2020). e-ISSN: 2660-9681. pàgs. 245-251 alimentant llur ànima! amb el consell ambigu dʹOdisseu,  esperaven que els vents, que ja no bufaven, desfermessin els vaixells pel retorn, i lʹhostil Apol·lo a la plana calmosa de lʹEscamandre enfront seu els encegava, quan hi giraven els ulls suplicants,  i ja sʹhavien tornat com el ramat que en silenci, ací i allà, rostolla una terra eixorca,  vaig veure al voltant la meva terra deserta, calmosa, un aiguamoll,  i els homes, talment cavalls, amb les potes de davant lligades, rostollant dʹarrel a la plana eixarreïda lʹherba minsa, amb petites passes,  mentre el dia al seu voltant com negra cendra cau del cel!   Per a qui, la vida i la lluita?  Ací i allà, un renill en la foscor, oh fútil recordança en lʹespinada esberlada i en el coll vinclat, que no sʹestava de recercar pastura, tret per un sobtat ensurt en veure lʹos que li travessa lʹesquena; i lʹanimal tornava a encorbar-se, feixuc per furgar com de costum, amb les dents a la vista fins a les genives, Traduccions literàries: Ànguelos Sikelianós (1884-1951)                                                                                                                                         249 el magre aliment mort!  I el vent sʹanava fent cada cop més feixuc per la flaire de la carronya, i aplegava esbarts de corbs que, aterrant suaument sobre els cossos,  despullaven ràpidament, així que hi queien, ganxuts i vells, des de lʹalba fins al vespre els esquelets!   I de sobte, oh presagi en lʹaire, oh flaire de sofre més forta que la podridura, ofegant la podridura en la gropada que es congria inesperada!  Oh espai dels cels, més negre i rabent que lʹoceà!  Oh llampecs que arreu es retorcen de dalt a baix, oh flaire de pedra foguera i dʹacer juntament enmig dels crits sobtats que fendien el cel com un cristall;  focs als núvols, com sols ressorgents, com un incendi eteri que dʹuna banda crema lentament;  batecs de llamp que il·luminen de soca-rel, com lʹor pur enlluernador, dʹun marge a lʹaltre el camp, la mar i la muntanya!  I, finalment, oh veu i flama que ha colgat a pler el fulgor i el brogit, oh daurada armadura, οh crit enmig de la tempesta dels odres que es buiden!  250                                                                                                                   Αέρηδες – Torre dels Vents 1 (2020). e-ISSN: 2660-9681. pàgs. 245-251 Heroi a la recerca de sang, defugint lʹHades per la set,  amb el corb dʹApol·lo al darrere, grallant fins ofegar-se, perquè tornis enrere entre les Οmbres!  Oh, per què oferir a la teva còlera i virginitat pures la sang del moltó negre vessada damunt la fossa, en baixar Odisseu a lʹHades a preguntar als morts?  Oh Àguila daurada, lʹurpa de bronze de la teva llança provava dʹentrar com un llavi assedegat, esmussant-se damunt la nova ferida, dins la sang calenta, que balla tota per lʹamor a la vida i damunt la carn fresca resplendeix com la flor del magraner!  Perquè la teva llengua abrusada era més rogent que una flor flamant, i tot el seu desig sʹhumitejava colpint dʹun plegat les dents resplendents,  tret de quan, com un lleó rogent, amb tota la teva sang talment un sol, amb tot el pes lliurat a lʹamor de la teva esclava,  senties el formidable batec del teu cor damunt tot el teu cos com un martell!     Ànguelos Sikelianós. 1965. Λυρικός βίος Γʹ [Vida lírica ΙΙΙ].  Επιμ.: Γ. Π. Σαββίδης [A cura de I. P. Savidis]. Atenes: Íkaros (1a edició: 1915. Πρόλογος στη ζωή. Η Συνείδηση της φύλης μου [Pròleg a la vida. La consciència de la meva raça]. Atenes: Estia). Traduccions literàries: Ànguelos Sikelianós (1884-1951)                                                                                                                                         251  Òrfiques   La dansa de Píndar (Delfos, 1925)   Acull-me en el temps sacre, a mi, profeta celebrat de les Pièrides! Perquè en sentir que la remor de Castàlia, vora les aigües de portes de bronze, era òrfena dʹhomes, he vingut a ballar. Píndar  En aquesta profunda albada, on sol, damunt les roques eternes que estimo, sento fluir les tremors de la muntanya per la ment i les venes, en les profunditats de la llum íntegra de la Memòria, albiro tots els passos que han fortificat  la terra que trepitjo, amb lʹanhel de lʹEtern.   Mes, per damunt de tot i lluny, al fons dʹun silenci dʹElisi, et veig a Tu, Píndar, quan sol, sense cap altre impuls que la gràcia oculta que tocà la Teva ment madura —un univers olímpic curull de joia, amargor i saviesa—, emprengueres la senda solitària, una alba en què dormia encara Delfos, entotsolat, i el batec de Castàlia, com ara, davallava com el cant dʹuna perdiu des de damunt les roques, perquè hi dansessis, a un lloc orfe dʹhomes!        Ànguelos Sikelianós. 1968. Λυρικός βίος Εʹ [Vida lírica V].  Επιμ.: Γ. Π. Σαββίδης [A cura de I. P. Savidis]. Atenes: Íkaros   

Ànguelos Sikelianós (1884-1951)

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/197456/erevistes%2c%2003%20Sikeliano%cc%81s_DEF.pdf.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Ànguelos Sikelianós (1884-1951)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I