Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aguanta fortEscolto la versió de Long may you run, de Neil Young, traduïda per Isidor Marí com a Aguanta fort. La canta Falsterbo Marí en un magnífic CD del 2001. Aquest treball, musicalment molt ben arranjat i amb excel·lents col·laboracions, també porta el nom d’una expressió de la mateixa cançó: Cor de crom. I tot d’una ja sé com ha de començar l’article que fa dies tinc al cap:  “Aguanta fort, aguanta fort. Per més que canvia tot. Amb el cor de crom brillant sota el sol, Aguanta fort”  SÍ, EL LECTOR ja ho ha endevinat: vull parlar de les eleccions espanyoles d’aquest diumenge. A la gent que tenim el cap més en el futur que en el pas-sat, se’ns fan carregoses. Semblava que ja havíem girat full. Competir encara amb els que menteixen impunement dient que a les escoles catalanes està prohibit parlar espanyol i atien l’odi contra Catalu-nya, fa mandra. Fer-ho amb els que només vénen a recollir vots per després, al primer fracàs personal, anar-se’n de vacances a Miami, cansa. Anar a votar per evitar que guanyin els que han estat propulsats generosament pels poders que volen que tot canviï per tal que tot segueixi igual, fastigueja. Haver d’es-coltar discos ratllats sobre un referèndum que ja se’ns ha dit per activa i per passiva que no volen, és avorrit. I, esclar, no és fàcil engrescar-se a votar ex-pedicions que sabem que predicaran en el desert.   LES ELECCIONS de diumenge, a més, atrapen el país en un moment d’incertesa política per les difi-cultats d’arribar a un acord per fer govern, i amb el dubte de si no seria millor una nova convocatòria per al març. Com voleu que ens agafem aquest remake electoral espanyol on el vell es torna antic i el nou neix obsolet? I, tanmateix, cal anar a votar perquè, com no es cansa de repetir el president Artur Mas, en el ca-mí cap a la independència només tenim una força: la que es deriva del vot. Votar, votar i tornar a votar tantes vegades com faci falta, fins a la victòria final.  NO ÉS CERT QUE l’independentisme reculi. Pe-rò està desconcertat per tres evidències emmascara-des per l’entusiasme. Primera, ha constatat la mag-nitud de la força d’un adversari capaç d’aigualir la vic-tòria del 27-S. Segona, ha descobert la duresa dels lí-mits que cal superar a l’hora d’ampliar la seva base social. I tercera, li cal assumir que caldrà imposar un canvi de velocitat al procés i dotar-lo d’una nova es-tratègia. La pressa que tenim és la mateixa –sí: mol-ta pressa–, però el camí és més costerut del que al-GUSTAVO CUEVAS / EFECANTUS FIRMUS Els qui volem la independència no ens podem permetre que ens faci mandra anar a votar diumengeguns podien haver imaginat. Ja fa anys, Joan Fran-cesc Mira, per explicar les dificultats de la política valencianista, es referia a la navegació a vela, que, quan no té el vent a favor, avança fent ziga-zagues. És a dir, sense poder apuntar directament a port. És una bona imatge. També hi ha el cas d’aquella expe-dició manresana que, a punt de fer el cim, van de-cidir recular per atendre l’accidentat d’una altra cordada i tornar-hi més endavant. El camí a la inde-pendència no només el volem estrictament demo-cràtic, sinó que el volem amb un alt compromís ètic, que en aquest cas vol dir respectant el vell princi-pi fundacional “Catalunya, un sol poble”.     ELS QUI VOLEM la independència no ens po-dem permetre que ens faci mandra anar a votar diumenge. Aquest és un esforç realment menor. Demana el temps d’anar a fer una cervesa. Exigeix la mateixa disposició mental de triar la cervesa que prens habitualment. Francament: no seria raona-ble que un gest menor acabés entorpint la gran ma-niobra de fons, ni que ara fem ziga-zagues. Aguan-tem fort. La independència ha de mostrar que té el cor de crom, un metall dur i alhora fràgil, brillant i molt resistent a la corrosió.Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Aguanta fort

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/182674/ara_a2015n1829p52.pdf

Aguanta fort

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB